https://dag.revista.uab.cat/issue/feed Documents d'Anàlisi Geogràfica 2022-05-18T12:08:30+02:00 Editors DAG revista.dag@uab.cat Open Journal Systems <p><span id="result_box" lang="en"><span class="hps"><em>Documents d'Anàlisi Geogràfica</em></span></span> és una revista acadèmica en accés obert que s'interroga sobre les interaccions entre natura, societat, política, economia i cultura que es donen sobre l'espai a les diferents escales. Editada conjuntament pels departaments de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Girona, <span id="result_box" lang="en"><span class="hps"><em>Documents d'Anàlisi Geogràfica</em></span></span> té una periodicitat quadrimestral. </p> <p>Per a subscripcions de l'edició en paper, adreceu-vos a: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 08193 Bellaterra (Barcelona). Tel. 93 581 10 22, sp@uab.cat <a href="https://www.uab.cat/publicacions" target="_blank" rel="noopener">https://www.uab.cat/publicacions</a></p> https://dag.revista.uab.cat/article/view/v68-n2-lekue El desenvolupament espacial desigual com a lògica per entendre la desindustrialització i la regeneració urbana a les ciutats postindustrials europees 2021-06-08T18:58:32+02:00 Iago Lekue López iago.lekue@ehu.eus <p>A finals de la dècada de 1960, i durant els següents vint anys, es va produir en moltes grans ciutats europees un procés de desindustrialització que va canviar el rumb d’aquestes ciutats per complet. Després del declivi econòmic, algunes d’aquestes ciutats van saber fer retornar el capital per tornar als cicles d’acumulació. Així doncs, pretenem entendre aquest procés de desindustrialització en el marc de les lògiques del desenvolupament desigual i les seves conseqüències posteriors sobre l’espai. Tractarem de comprendre com el ‘neoliberalisme realment existent’ actua sota els paràmetres de creació i destrucció fent de l’espai urbà un element productiu. L’objectiu és analitzar com els fluxos de capital fixen la seva productivitat espaciotemporal per fer ressorgir i rehabilitar les ciutats postindustrials europees recol·locant-les en el sistema de mercat mundial. D’altra banda, identifiquem la cristal·lització del desenvolupament espacial desigual (DED) en diferents dimensions socioespacials per tal d’entendre la complexitat pràctica mitjançant la qual s’estructura el mateix DED.</p> 2022-05-18T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Iago Lekue López https://dag.revista.uab.cat/article/view/v68-n2-aleu-rojas Arrels reinventades: la resignificació de la ruralitat en el marc dels processos de gentrificació 2021-07-05T13:45:51+02:00 Laia Aleu Barnadas laia.aleu95@gmail.com Jesús Rojas Arredondo jesusrojasuab@gmail.com <p>Aquest article estudia la resignificació de la ruralitat en un context de revalorització cultural i econòmica que podria desencadenar processos de gentrificació rural. Aquest propòsit s’aborda des dels gustos i les preferències de les classes mitjanes urbanes establertes al camp i se centra en com la idealització de les realitats rurals opera intersubjectivament i políticament. S’han fet entrevistes semiestructurades individuals a nouvinguts i a segones residències al poble de Sant Joan de les Abadesses (Catalunya, Espanya), que s’han analitzat qualitativament utilitzant l’anàlisi temàtica discursiva. Els resultats suggereixen que el desplegament de la vida rural idíl·lica expressa les lògiques del capitalisme contemporani, que funciona com un mecanisme simbòlic de distinció social i capitalitza els malestars estructurals. La fugida de les pressions de la vida urbana reinventa psicosocialment la ruralitat segons la paradoxa de desitjar desenvolupar-hi una vida simbòlicament ancorada en el passat i vinculada a allò essencial, però estructuralment modernitzada.</p> 2022-05-18T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Laia Aleu Barnadas, Jesús Rojas Arredondo https://dag.revista.uab.cat/article/view/v68-n2-espin Cartografia d’alta resolució del risc de gelades: perillositat, vulnerabilitat i exposició agrícola (SE d’Espanya) 2021-09-29T15:44:29+02:00 David Espín Sánchez david.espin1@um.es <p>El risc de gelades al sud-est d’Espanya ha suposat històricament importants pèrdues econòmiques per al sector hortofructícola. A la Demarcació Hidrogràfica del Segura (DHS), el sector agrícola representa 8.161 km2, una mica més del 43% de l’àrea total d’estudi. Els dies de gelades, que apareixen principalment a causa dels processos d’inversió tèrmica nocturna (ITN), influeixen en els cultius de la zona periòdicament cada any. Els factors que expliquen l’evolució i el càlcul del risc de gelades (perillositat, vulnerabilitat i exposició) s’analitzen des del punt de vista espacio-temporal, amb un especial èmfasi en l’anàlisi del període de gelades (FP) (1950-2020). Els resultats mostren una clara disminució de la perillositat de gelades durant les últimes set dècades (1950-2020), mentre que la vulnerabilitat i l’exposició augmenten. El març i l’abril són els mesos de més risc, quan destaca la potencial afectació als cultius d’ametllers i als cereals de secà i de regadiu, amb més de 4.000 km2 amb risc de gelades significatiu. S’ha generat una cartografia del risc mensual de molt alta resolució amb l’objectiu de ser útil per a la futura planificació agrícola de l’àrea d’estudi.</p> 2022-05-18T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 David Espín Sánchez https://dag.revista.uab.cat/article/view/v68-n2-perler-schurr Geografies de reproducció assistida: l’economia espanyola de la donació d’òvuls com a zona de contacte global/íntima 2021-12-14T09:18:59+01:00 Laura Perler laura.perler@giub.unibe.ch Carolin Schurr carolin.schurr@giub.unibe.ch <p>Aquest article parteix de la idea que la clínica de fertilitat és una «zona de contacte» on es troben subjectes en diferents posicions i es tornen tangibles relacions de poder més àmplies. L’article examina diferents escales, com la mateixa clínica de fertilitat, el context nacional de la política reproductiva a Espanya i les connexions transnacionals dels consorcis clínics contemporanis. En fer-ho, revelem les interrelacions que donen forma a aquesta zona de contacte des del que és íntim fins al que és global. Aquesta anàlisi interescalar ens porta a la crítica d’una indústria transnacional de la fertilitat que està fortament imbuïda de lògiques de productivitat i acumulació de capital i en què la vida de les receptores d’òvuls es valora més que la de les donants d’òvuls.</p> 2022-05-18T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Laura Perler, Carolin Schurr https://dag.revista.uab.cat/article/view/v68-n2-barragan L’anàlisi de xarxes espacials per a l’estudi de les migracions internes: una aplicació al cas equatorià 2021-05-01T08:34:58+02:00 Fernando Barragán-Ochoa fernando.barragan@iaen.edu.ec <p>Els fluxos migratoris articulen espais de sortida i arribada que conformen xarxes espacials. A partir del cas equatorià, s’explora l’anàlisi de xarxes per comprendre l’estructura i la dinàmica de la migració interna. L’explotació de l’últim cens permet la construcció d’una base de dades de migracions internes analitzada en el programari Gephi. El càlcul d’indicadors de l’anàlisi de xarxes evidencia el paper dels nodes en la xarxa. Es determina que la xarxa migratòria interna a l’Equador es caracteritza per la complexitat de les seves interaccions, fet que no s’oposa a una jerarquització vinculada amb el rol dels espais en el sistema territorial. El nivell nacional funciona com un sistema semitancat de migracions conformat per subxarxes amb una expressió regional. Finalment, la investigació evidencia la potencialitat de l’ús i desenvolupament del paradigma xarxa per a l’estudi dels complexos migratoris interns.</p> 2022-05-18T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Fernando Barragán-Ochoa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v68-n2-noblega Contribucions de l’ecologia política urbana a transicions de drenatge sostenibles 2021-12-27T19:11:28+01:00 Andrea Nóblega-Carriquiry andrea.noblega@uab.cat <p>Aquest article té com a objectiu reconèixer que la geografia urbana crítica i l’ecologia política urbana (EPU) poden proporcionar eines analítiques per incorporar completament la dimensió social als sistemes urbans de drenatge sostenible (SUD), superant les enteses ageogràfiques i despolititzades de les transicions sostenibles de les aigües pluvials. La teoria de les transicions de la sostenibilitat ha contribuït significativament, a través del seu marc sociotècnic, als discursos de governança, infraestructura i gestió del nou paradigma de les aigües pluvials <em>d’amenaça a recurs</em>. No obstant això, falla a l’hora de reconèixer les complexitats que les dinàmiques geogràfiques, històriques i polítiques introdueixen en aquest procés a mesura que sorgeixen preguntes sobre per què, com i per a qui les aigües pluvials es converteixen en un recurs. L’article sosté que l’EPU pot oferir informació sobre per què i com les transicions de drenatge poden tenir lloc en contextos específics, considerant aspectes de sostenibilitat, equitat social, justícia i democràcia.</p> 2022-05-18T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Andrea Nóblega-Carriquiry https://dag.revista.uab.cat/article/view/v68-n2-perez-gil-maqueda Mobilitat sostenible: interdisciplinarietat, articulació conceptual i fronts de recerca 2021-07-06T14:59:45+02:00 Alfredo Pérez-Morales alfredop@um.es Salvador Gil-Guirado salvador.gil1@um.es Fernando Maqueda-Belmonte fernando.maqueda@um.es <p>La planificació per a la mobilitat sostenible demana una visió holística i una aproximació des de diferents enfocaments. És necessari conèixer les trajectòries investigadores i els camps de desenvolupament dels quals es nodreix aquesta disciplina, amb un notable caràcter innovador. Per abordar tot això d’una forma ordenada, en aquest treball es desenvolupa una anàlisi bibliomètrica mitjançant una metodologia novella. Els resultats van revelar que els conceptes, mètodes i experiments fonamentals que giren entorn de la mobilitat sostenible provenen de les ciències socials, especialment de la geografia del transport, la planificació urbana, la sociologia i la psicologia. Les àrees temàtiques predominants identificades van ser les següents: planificació estratègica, component social del transport i noves tecnologies. Entre els principals consensos als quals han arribat les recerques analitzades, destaca el fet que transformar el sistema de transport en un model sostenible requereix augmentar l’accessibilitat i un canvi modal.</p> 2022-05-18T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Alfredo Pérez-Morales, Salvador Gil-Guirado, Fernando Maqueda-Belmonte https://dag.revista.uab.cat/article/view/v68-n2-lopez Blanco Romero, Asunción et al. (2021). Diccionario de turismo 2022-02-08T12:24:51+01:00 Francisco López Palomeque lopez.palomeque@ub.edu <p>Blanco Romero, Asunción et al. (2021)<br /><em>Diccionario de turismo</em><br />Madrid: Cátedra Ediciones. Colección «Grandes Temas», 392 p.<br />ISBN 978-84-376-4200-0</p> 2022-05-18T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Francisco López Palomeque https://dag.revista.uab.cat/article/view/v68-n2-carroza Fregolent, Laura y Nel·lo, Oriol (eds.) (2021). Social Movements and Public Policies in Southern 2021-12-10T11:00:00+01:00 Nelson Carroza Athens nelsoncarroza@gmail.com <p>Fregolent, Laura y Nel·lo, Oriol (eds.) (2021)<br /><em>Social Movements and Public Policies in Southern European Cities</em><br />Berlín: Springer, 179 p.<br />ISBN 9783030527532</p> 2022-05-18T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Nelson Carroza Athens https://dag.revista.uab.cat/article/view/v68-n2-serra Mallorquí, Elvis (2021). Els camins històrics 2021-12-16T10:39:42+01:00 Anna Serra-Salvi anna.serra@udg.edu <p>Mallorquí, Elvis (2021)<br /><em>Els camins històrics</em><br />Girona: Diputació de Girona, 96 p. <br />ISBN 978-84-15808-96-1</p> 2022-05-18T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2022 Anna Serra-Salvi