Documents d'Anàlisi Geogràfica

La ciutat i el territori en els mapes: sobre la història d’una diferenciació espacial

2023-03-31T15:54:58+02:00

L’article aborda la història d’una diferenciació espacial cada cop menys important en el present: la distinció urbà-rural. Per això, s’opta per un enfocament analític espacial que es pregunta com es constitueixen, utilitzen i perceben els espais urbans i com canvien amb el temps aquests espais, la seva percepció i representació. Les fonts analitzades són vistes de ciutats de començaments de l’edat moderna, així com mapes urbans específics. El principal objectiu és discernir com es representen en les vistes i en els mapes els límits de la ciutat o la demarcació dels suburbis i del camp circumdant. Aquesta demarcació s’entén com una construcció iconogràfica que va contribuir igualment a conformar la idea de territori urbà i rural, d’estils de vida urbans envers els rurals; en definitiva, a definir urbanitat i ruralitat. Tanmateix, una anàlisi més detallada de mapes individuals (el mapa de Zuric de Jos Murer, així com un mapa de París de Jean Delagrive) ens permet deduir que la representació de territoris extraurbans o de suburbis podia tenir raons polítiques o administratives. D’aquesta forma, com a molt tard al segle XVIII, els mapes esdevingueren també un instrument de les administracions urbanes, que, a vegades, intentaven impedir l’expansió de l’espai urbà.

El plànol geomètric del 1848 d’Alcalá la Real (Jaén). Resposta pionera a Andalusia al primer intent d’ordenació urbanística a l’Espanya del segle XIX

2023-04-27T15:59:48+02:00

Els arxius municipals custodien veritables tresors documentals que, encara que solen ser coneguts, usats o referenciats en l’àmbit local, es veuen desproveïts del context i de l’objectiu que els va materialitzar. Indagar en el quan, el perquè, el qui o el com es va gestar aquesta documentació s’escapa de la tasca de l’arxiver per convertir-se en la de l’investigador. En aquest sentit, l’objectiu d’aquest treball és aclarir l’origen i les característiques d’un plànol urbà conservat a l’Arxiu Municipal d’Alcalá la Real (AMAR) del qual, encara que era conegut i usat profusament en publicacions i investigacions locals, no se sabia la raó de la seva existència i veritable importància, ja que es tracta d’un dels exemples pioners en el territori andalús, i fins i tot espanyol, de la planimetria produïda a mitjan segle XIX en resposta a un decret reial que perseguia l’ordenació del creixement urbanístic del moment.

El mapa urbà de Vic (1846-1852). Entre els entrebancs administratius i les reclamacions professionals

2023-03-28T10:30:26+02:00

La recerca se centra en els esforços per part de l’Ajuntament de Vic de dur a terme el plànol geomètric del nucli urbà seguint una reial ordre de 1846 del Govern espanyol, que molt pocs ajuntaments van complir. A més d’aixecar el plànol, calia dibuixar les propostes d’alineacions de carrers, així com l’obertura de noves vies. En el cas de Vic, s’hi exposen les tensions sorgides entre professionals per realitzar aquests tipus de projectes, ja que, tot i que l’Ajuntament atorgà la realització del mapa al prestigiós arquitecte barceloní Josep Casademunt, hi apareix la figura d’un agrimensor, Tomàs Sanmartí, rebutjat pels arquitectes. En tot cas, van haver de passar sis anys i dues exposicions públiques, plenes d’al·legacions, perquè el mapa fos aprovat l’any 1852. És un exemple de les dificultats que es van haver d’afrontar en els inicis de la cartografia urbana municipal a la Catalunya i a l’Espanya contemporànies.

L’Eixample de Barcelona: un pla, dues realitats. Estudi comparat del desenvolupament dels teixits urbans de l’eixample central i l’eixample del Poblenou

2023-02-03T19:44:18+01:00

El projecte d’eixample d’Ildefons Cerdà per al pla de Barcelona proposava un traçat il·limitat basat en una retícula moderna de carrers amplis i grans illes edificades. Una característica del traçat era l’homogeneïtat de la forma urbana. Factors com l’activitat agrícola prèvia, però, van condicionar el creixement de l’Eixample en dos teixits urbans diferenciats. D’una banda, es fa referència a l’eixample central, sobre un sòl agrícola de secà de baixa qualitat, que va formalitzar una illa amb edificació residencial perimetral i usos productius a la planta baixa i el pati interior. De l’altra, hi ha el Poblenou, més resistent al canvi d’ús pel valor del sòl agrícola de regadiu i per l’aïllament que implicava el sistema ferroviari, que va formalitzar un model amb edificació de poca alçada i una ocupació total del sòl. L’objectiu d’aquest article és fer un estudi comparatiu dels dos models de desenvolupament d’eixample a partir de la revisió històrica de la seva evolució, però també de l’anàlisi d’indicadors sobre la seva morfologia urbana actual.

Cartografia diocesana a Espanya (1570-1900)

2023-03-10T20:04:59+01:00

La representació de les divisions territorials suposa un eix central de la cartografia. Els mapes de les demarcacions pròpies de l’Església catòlica —diòcesis i províncies eclesiàstiques— constitueixen un subgènere força conreat a Europa. A Espanya, la cartografia diocesana va aportar peces d’extraordinari interès i qualitat. Aquesta modalitat va desenvolupar una iconografia religiosa específica. A més, nombrosos mapes diocesans van ser dibuixats per eclesiàstics o persones properes a la cúria. El mapa regional més antic d’Espanya, el Conventus Hispalensis de Jerónimo de Chaves (original c. 1570), correspon a l’arxidiòcesi de Sevilla. Des d’aleshores fins al 1900 (quan finalment es van publicar dos mapes de grans dimensions amb la demarcació eclesiàstica de tot Espanya), tenim notícia de 123 mapes de caràcter diocesà, dels quals només vuit fan referència al conjunt del país (i tres d’aquests són estrangers). En aquesta producció, cal destacar les aportacions del geògraf Tomás López i les de l’España sagrada.

Una ciutat fortificada a través de la mirada de l’enginyer militar Antonio Gaver: Ciudad Rodrigo i la defensa de la raya salmantina

2023-04-28T12:54:48+02:00

Exèrcit i cadastre es van alinear a mitjans del segle XVIII amb la finalitat d’avançar en el coneixement del territori i de la seva gent. Aquesta unió es va dur a terme per la iniciativa d’una mateixa persona, el marquès de l’Ensenada, promotor de dues magnes investigacions: el cadastre d’Ensenada i el projecte d’elaboració del mapa de la frontera amb Portugal (Flor, 2002). Mitjançant un fort esperit col·laboratiu sorgit entre les dues parts, es va saber més d’un espai geoestratègic clau en la construcció de l’estat modern: la frontera. Sobre aquest context, a les pàgines següents ens centrarem a estudiar els treballs realitzats per l’enginyer militar Antonio Gaver a la intendència de Salamanca, amb l’objectiu principal de conèixer, tant a través de la seva obra com de la unió amb altres fonts, la visió i la concepció que posseïa d’una tipologia urbana amb unes particularitats pròpies: les ciutats fortificades. Per fer-ho partirem d’un estudi pilot centrat en Ciudad Rodrigo (Salamanca), perquè és una de les places militars més destacades de Castella.

Reconeixement del territori urbà en la cartografia de la primera industrialització de Guipúscoa

2023-04-27T21:17:15+02:00

El present article té com a objectiu estudiar el paper que va tenir la primera industrialització en el reconeixement del territori urbà guipuscoà a través d’alguns documents cartogràfics que es van elaborar en aquell període i que són reflex dels condicionants i reptes urbans als quals s’enfronta avui aquest territori. D’una banda, aborda els efectes urbans que va suscitar l’arribada del ferrocarril, el qual va propiciar tant projectes de condicionament urbà per donar accés a l’estació com, en alguns casos, projectes d’eixample de població. D’altra banda, destil·la les característiques urbanes particulars que va tenir el procés d’assentament fabril de Guipúscoa. Aquesta circumstància va donar lloc a concentracions urbanes industrials de grandària variada que, situades sobre el fons de les estretes valls i tangents als seus rius, van formar creixements suburbans filiformes en la perifèria dels centres urbans.

Presentació

2023-06-21T10:17:39+02:00

Presentació del volum 69/3.

Edney, Matthew H. (2019). Cartography: The Ideal and Its History

2023-02-03T17:20:21+01:00

Edney, Matthew H. (2019)
Cartography: The Ideal and Its History
Chicago: The University of Chicago Press, 309 p.
ISBN 978-0-226-60568-5

García-Álvarez, Jacobo y Puente-Lozano, Paloma (eds.) (2022). Beneath the Lines: Borders and Boundary-Making from the 18th to the 20th Century

2023-03-16T10:18:16+01:00

García-Álvarez, Jacobo y Puente-Lozano, Paloma (eds.) (2022)
Beneath the Lines: Borders and Boundary-Making from the 18th to the 20th Century
Madrid: Springer, 172 p.
ISBN 978-3-030-96903-5