Documents d'Anàlisi Geogràfica

Quant queda d’economia col·laborativa? Una anàlisi dels amfitrions no professionals d’Airbnb a Leipzig (Alemanya)

2022-01-19T18:00:17+01:00

Les plataformes de lloguer a curt termini com ara Airbnb han impulsat la mercantilització de l’habitatge, la qual cosa ha generat greus problemes als barris on se’n concentra l’oferta a escala global. Sota el lema de viure com un resident i el paraigua de l’economia col·laborativa, Airbnb s’ha convertit en una de les icones del capitalisme de plataforma. Mitjançant entrevistes amb amfitrions no professionals a la ciutat de Leipzig (Alemanya), aquest treball no posa el focus en els efectes, sinó al costat de l’oferta, tractant de comprendre qui ofereix tot el seu habitatge o una part a Airbnb, i si la seva acció respon d’alguna manera al principi col·laboratiu. Així mateix, s’hi aborda si les pròpies condicions i normes de la plataforma, el règim que la regula, acaba per expulsar aquests perfils d’amfitrions i propicia una professionalització més gran en el món del lloguer a curt termini.

El rol de les plataformes d’allotjament turístic en entorns rurals: el cas del Priorat

2022-01-19T17:32:01+01:00

La investigació estudia l’evolució de l’allotjament turístic a la comarca del Priorat durant les dues primeres dècades del segle XXI, propiciada, entre altres motius, per la irrupció de les plataformes digitals, com és el cas d’Airbnb i Booking. La hipòtesi de treball és que l’auge del lloguer turístic suposa un increment notable pel que fa a l’oferta d’allotjament turístic en entorns rurals durant els darrers anys, i això comporta que els habitatges d’ús turístic (HUT) hagin rivalitzat amb altres establiments d’allotjament turístic tradicional, com poden ser els hotels i els càmpings, però especialment amb els establiments de turisme rural. La metodologia del treball combina l’anàlisi quantitativa de l’oferta amb la realització d’entrevistes a gestors o propietaris d’allotjaments turístics. Els resultats mostren l’augment significatiu de l’oferta d’allotjament turístic coincidint amb la irrupció dels HUT d’ençà el 2015. Aquest creixement ha anat acompanyat per la comercialització duta a terme per les plataformes digitals d’allotjament.

Paisatges tòxics: una reflexió sobre les espacialitats de l’Antropocè

2022-04-17T21:06:26+02:00

Aquest article explora els paisatges tòxics i la seva importància a la llum de l’Antropocè. Comença proposant el concepte de paisatge híbrid com a substitut del de paisatge cultural. A partir del materialisme relacional de la teoria de l’actor-xarxa i del neovitalisme, es desenvolupa una concepció renovada de paisatge més atenta als entreteiximents entre humans i no humans. Així, argumentem que el concepte de paisatges tòxics, pres de l’arqueologia de la toxicitat, va en línia amb aquests qüestionaments ontològics i resulta pertinent per als debats de l’Antropocè, ja que col·loca el focus en les accions humanes sense perdre de vista l’agència del no humà. Finalitzem amb un cas il·lustratiu: Agbogbloshie, un centre de reciclatge i mineria urbana de metalls provinents de residus elèctrics i electrònics situat a Accra, Ghana.

Ordenació del territori i gestió de riscos d’inundació: evolució i anàlisi normativa a escala nacional

2022-04-04T21:04:03+02:00

Durant el darrer quart de segle, la normativa estatal i autonòmica en matèria de sòl i ordenació territorial ha patit importants canvis tant conceptuals com procedimentals. Entre els més rellevants, destaquen la multitud de condicionants normatius i eines que emparen els estudis de risc amb la intenció d’aconseguir una adequada planificació territorial de l’àmbit objecte d’ordenació. En conseqüència, el present treball analitza com ha estat considerada i integrada la gestió de riscos d’inundació al llarg de les diferents normatives que han regit l’extens entramat jurídic espanyol en l’àmbit urbanístic, i exposa quines han estat les principals aportacions, els problemes destacats durant la seva aplicació, així com l’estat actual de la matèria. Com a conclusió, malgrat la gradual i actualment pausada incorporació de condicionants en matèria d’inundacions, el vigent marc normatiu presenta un elevat nivell de sensibilitat davant aquesta tipologia de risc.

Canvi climàtic i educació. Una revisió de la documentació oficial

2022-09-21T11:17:40+02:00

Aquesta investigació té com a objectiu analitzar com es recull l’educació del canvi climàtic als principals documents oficials internacionals i espanyols sobre aquest fenomen. A nivell internacional, els principals resultats posen de manifest que les qüestions sobre l’educació del canvi climàtic són reconegudes amb mesures interessants però sense concreció. Respecte al cas espanyol, l’educació d’aquest fenomen incorpora aspectes més concrets i tenint en compte l’entorn regional i local, no només de la població escolar, sinó també de la societat en general. Com a conclusió, cal destacar que, darrere la revisió d’aquesta documentació, s’ha pogut comprovar que, amb el pas dels anys, l’ensenyament del canvi climàtic ha cobrat protagonisme, amb un major detall de mesures concretes en l’àmbit espanyol i, tanmateix, en les actuacions de les administracions autonòmiques.

El procés d’estudiantificació i el seu abordatge des d’un enfocament geogràfic: estat de la qüestió i agenda de recerca

2022-04-08T18:04:44+02:00

L’estudi de les dinàmiques estudiantils i dels seus efectes en determinats barris universitaris és un tema que ha agafat impuls des del principi del segle XXI en la disciplina de geografia. Aquest article constitueix un estat de la qüestió sobre el procés d’estudiantificació i planteja noves línies d’investigació des de la geografia que contribueixin a una aproximació multiescalar d’aquest fenomen. Per això, fa una revisió exhaustiva de la literatura sobre aquesta matèria, per connectar-la amb processos territorials i urbans més amplis, i proposa algunes línies de treball de futur amb l’objectiu d’obrir aquest camp de recerca a noves perspectives.

Una proposta d’adaptació de la metodologia docent al context online per a l’assignatura de Geomorfologia Estructural

2022-02-15T11:42:49+01:00

La situació excepcional viscuda arran de la crisi sanitària produïda per la pandèmia de covid-19 ha plantejat la necessitat d’adaptar l’ensenyament universitari a un context formatiu no presencial. Donada aquesta circumstància, els recursos virtuals adquireixen una elevada importància per reorganitzar assignatures en què les sortides i el treball de camp constitueixen una part essencial dels processos d’ensenyament-aprenentatge. En el context sanitari actual, la dificultat de fer sortides de camp en condicions de seguretat porta a explorar la utilitat de recursos virtuals que puguin mitigar o compensar la manca de contacte directe per part de l’alumnat. La geografia acadèmica ha d’incorporar eines que permetin als estudiants visualitzar i comprendre la configuració del medi natural, ja que és un component fonamental per al coneixement del territori i la interpretació dels paisatges, on adquireix especial rellevància l’estructura dels relleus.

Apropiació subjectiva de l’espai: significacions espacials, territorials i de lloc a l’Ecoparque Cerro de la Bandera, Santiago de Cali, Colòmbia

2022-03-01T14:07:31+01:00

Aquesta investigació vol ampliar la comprensió dels vincles entre persones i llocs segons dues disciplines diferents: la psicologia ambiental i la geografia. A partir del cas particular del procés d’intervenció territorial de l’Ecoparque Cerro de la Bandera, a la ciutat de Cali, s’investiga la relació entre les vivències quotidianes i les nocions de lloc, espai i territori que construeixen les persones, emfatitzant la seva apropiació subjectiva. A través de narratives espacials de vida, es van distingir i analitzar significats espacials, territorials i de lloc amb relació al sentit d’apropiació de l’espai. Els resultats més destacats mostren que els significats de lloc estan directament relacionats amb l’apropiació més personal i subjectiva dels subjectes, mentre que els significats espacials i territorials depenen de les interaccions socials i funcionals que s’hi produeixen.

Casellas, Antònia (ed.) (2022). J. K. Gibson-Graham: Hacia una economía postcapitalista o cómo retomar el control de lo cotidiano

2022-10-12T11:32:31+02:00

Casellas, Antònia (ed.) (2022)
J. K. Gibson-Graham: Hacia una economía postcapitalista o cómo retomar el control de lo cotidiano
Barcelona: Icaria, Espacios Críticos, 252 p.
ISBN 978-84-18826-62-7

Bailey, Gino i Espinosa, Felipe (2022). La ciudad de los lugares posibles

2022-06-15T20:07:20+02:00

Bailey, Gino i Espinosa, Felipe (2022)
La ciudad de los lugares posibles
Barcelona: Hermenaute, 300 p.
ISBN 9788412326949