2026-03-11T00:37:48Z https://dag.revista.uab.cat/oai

oai:dag.revistes.uab.cat:article/2 2016-09-27T13:12:29Z dag:ART driver

Marques territorials i desenvolupament local a la Catalunya interior. Estudi de cas: «Territoris serens» (el Lluçanès) Place brands and local development in inner Catalonia: A case study of the Territoris serens (el Lluçanès) Marcas territoriales y desarrollo local en la Cataluña interior. Estudio de caso: Territoris serens (el Lluçanès) Marques territoriales et développement local dans la Catalogne intérieure. Une étude de cas: «Territoris serens» (le Lluçanès) de San Eugenio Vela, Jordi Barniol Casanova, Montse desenvolupament local marca territorial ruralitat geografia Lluçanès local development place brand rurality geography Lluçanès desarrollo local marca territorial ruralidad geografía Lluçanès développement local marque territoriale ruralité géographie Lluçanès L’anomenada «reestructuració rural» passa ineludiblement per la transformació de l’economia de sector primari que tradicionalment ha sustentat el camp. En els últims temps, s’experimenta una clara terciarització de l’economia rural, en molt bona mesura capitalitzada per la indústria turística. En aquest sentit, sorgeix la necessitat de repensar la ruralitat, de construir-la socialment a partir de la projecció d’imaginaris comunicats interna i externament mitjançant l’ajuda de marques territorials. Aquest treball té com a objectiu prioritari explorar de quina manera la marca espacial Territoris serens permet crear una imatge competitiva per a l’agrupació territorial del Lluçanès, per mitjà de la difusió de relats associats a diversos valors intangibles encapçalats per la serenitat, el paisatge i, per tant, també per la identitat territorial. La revisió de la literatura referida a marques de territori, l’anàlisi de la producció documental vinculada a Territoris serens i l’organització d’un grup focal de discussió permetrà dirimir el procés de transformació de territoris en marques, per tal d’aconseguir, en nom de la competitivitat, un renovat i postmodern «sentit de lloc». So-called «rural restructuring» necessarily entails the transformation of the primary sector of the economy, which has been the traditional mainstay of the countryside. In recent years, the rural economy has undergone a clear process of outsourcing, which has to a large extent been capitalized on by the tourism industry. This has led to the need to rethink the concept of rurality and build it socially through the internal and external projection of imageries with the help of place brands. The main aim of this article is to explore how the Territoris serens spatial brand permits the creation of a competitive image for the Lluçanès territorial association through the diffusion of stories associated with several intangible values embodying serenity, the landscape, and hence the territorial identity. The review of the literature on place brands, the analysis of documents related to Territoris serens and the organization of a focus group discussion sheds light on the process to transform territories into brands in order to achieve, with a view to competitiveness, a renewed and postmodern «sense of place». La denominada «reestructuración rural» pasa ineludiblemente por la transformación de la economía de sector primario que tradicionalmente ha sustentado al campo. En los últimos tiempos, se experimenta una clara tercerización de la economía rural, en muy buena medida capitalizada por la industria turística. En este sentido, surge la necesidad de repensar la ruralidad, de construirla socialmente a partir de la proyección de imaginarios comunicados interna y externamente mediante la ayuda de marcas territoriales. El presente trabajo tiene como objetivo prioritario explorar de qué forma la marca espacial Territoris serens permite la creación de una imagen competitiva para la agrupación territorial del Lluçanès, por medio de la difusión de relatos asociados a diversos valores intangibles encabezados por la serenidad, el paisaje y, por ende, la identidad territorial. La revisión de la literatura referida a marcas de territorio, el análisis de la producción documental vinculada a Territoris serens y la organización de un grupo focal de discusión permitirá dirimir el proceso de transformación de territorios en marcas, en aras de conseguir, en nombre de la competitividad, un renovado y posmoderno «sentido de lugar». La dénommée «restructuration rurale» passe inéluctablement par la transformation de l’économie du secteur agricole qui a traditionnellement soutenu le champ. Dans les derniers temps, on expérimente une nette tendance de l’économie rurale vers les services, commandée principalement par l’industrie touristique. Dans ce sens, il est devenu nécessaire de repenser la ruralité, de la construire socialement à partir de la projection d’imaginaires communiqués interne et extérieurement au moyen de l’aide de marques territoriales. L’objectif prioritaire de cet travail est d’explorer comment la marque spatiale Territoris serens permet la création d’une image compétitive pour le groupe territorial du Lluçanès, au moyen de la diffusion de récits associés à diverses valeurs intangibles dirigées par la sérénité, le paysage et, par conséquent, l’identité territoriale. La révision de la littérature rapportée aux marques de territoire, l’analyse de la production documentaire liée à Territoris serens et l’organisation d’un groupe focal de discussion permettra de dirimer le processus de transformation de territoires dans des marques, avec l’objectif d’obtenir, au nom de la compétitivité, un renouvelé et postmoderne «sens de lieu». Servei de Revistes Digitals - UAB 2012-10-09 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-de_san_eugenio-barniol 10.5565/rev/dag.2 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No 3 (2012); 417-439 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 417-439 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 Núm. 3 (2012); 417-439 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 417-439 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2012583 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-de_san_eugenio-barniol/2-pdf-es Drets d'autor (c) 2012 Jordi de San Eugenio Vela, Montse Barniol Casanova https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/3 2016-09-27T13:12:30Z dag:ART driver

Les parelles espanyoles, són menys igualitàries que les europees? Diferències en el temps dedicat a treball no remunerat entre Espanya, Itàlia, França, Alemanya i el Regne Unit Are Spanish couples less egalitarian than couples elsewhere in Europe? Differences in time dedicated to unpaid work between Spain, Italy, France, Germany and the United Kingdom ¿Son las parejas españolas menos igualitarias que las europeas? Diferencias en el tiempo empleado en trabajo no remunerado entre España, Italia, Francia, Alemania y Reino Unido Les couples espagnols sont-ils moins égalitaires que les couples européens? Une étude des différences de temps de travail non rémunéré en Espagne, en Italie, en France, en Allemagne et au Royaume-Uni Garcia Román, Joan Ajenjo i Cosp, Marc ús del temps gènere treball no remunerat activitat femenina time use gender unpaid work female labour force participation uso del tiempo género trabajo no remunerado actividad femenina emploi du temps genre travail non rémunéré activité féminine L’article avalua com afecten les taxes d’ocupació femenina en el repartiment del treball no remunerat en diferents països. S’hi comparen les diferències que es donen entre Espanya i altres països —Alemanya, França i el Regne Unit— on la incorporació massiva de la dona al món laboral es produí amb uns quants anys d’antelació, i també amb Itàlia, que presenta unes característiques similars a les espanyoles. L’objectiu final és avaluar si les diferències en el temps dedicat a treball no remunerat es deuen a un ús diferent del temps o simplement a les característiques de la població, entre les quals destaca la participació més baixa de la dona en la vida laboral als països del sud.Els resultats mostren que, tot i que no s’arribarien a igualar completament, sí que es reduirien les diferències entre els països en el cas que es continuessin equiparant les taxes d’ocupació femenina, sempre i quan no es produís un canvi brusc en les característiques de l’ocupació. This article explores how female employment rates affect the sharing of non-remunerated work within couples in different countries. Spain is compared with Germany, France and the United Kingdom where female labour force participation increased several years earlier, and also with Italy, which displays similar characteristics to those of Spain. The main objective is to determine if differences in time spent engaging in unpaid work are due to truly different time use patterns or due to the distribution of population characteristics such as lower female labour force participation in Southern European countries. The results reveal that although the differences between countries will not disappear entirely, the gap will narrow if female employment rates continue to equalize, provided that there is no dramatic change in occupational characteristics. El artículo evalúa cómo afectan las tasas de ocupación femenina en el reparto del trabajo no remunerado en diferentes lugares. Se comparan las diferencias que se dan entre España y otros países —Alemania, Francia, Reino Unido— donde la incorporación masiva de la mujer al mercado laboral se produjo con años de anterioridad, y también con Italia, que presenta unas características similares a las españolas. El objetivo final es evaluar si las diferencias en las horas dedicadas a trabajo no remunerado se deben a un uso distinto del tiempo o simplemente a las características de la población, entre las cuales destaca la menor participación de la mujer en la vida laboral en los países del sur. Los resultados muestran que, aunque no se llegarían a igualar completamente, sí que se reducirían las diferencias entre países en el caso de que se continuasen equiparando las tasas de ocupación femenina, siempre y cuando no se produjera un cambio brusco en las características de la ocupación. L’article évalue la façon dont les taux d’emploi féminin affectent la division du travail domestique non rémunéré au sein du couple dans différents pays. Il compare les différences qui existent entre l’Espagne et d’autres pays —l’Allemagne, la France et le Royaume-Uni— où l’incorporation massive des femmes sur le marché du travail s’est produite plus tôt, et aussi l’Italie, qui a des caractéristiques similaires à l’Espagne. L’objectif final est d’apprécier si les différences dans le temps de travail non rémunéré se doit à un usage distinct du temps ou plus simplement aux caractéristiques de la population, entre lesquelles surtout la plus faible participation des femmes au marché du travail, typique des pays du sud. Les résultats montrent que, malgré l’absence de convergence absolue, cette évolution permettra de réduire les différences entre pays, si le niveau des taux d’emploi féminin continuent à se rapprocher entre pays, et dans la mesure où ne se produira pas de changements brusques dans les caractéristiques de l’occupation. Servei de Revistes Digitals - UAB 2012-10-09 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-garcia-ajenjo 10.5565/rev/dag.3 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No 3 (2012); 397-416 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 397-416 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 Núm. 3 (2012); 397-416 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 397-416 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2012583 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-garcia-ajenjo/3-pdf-es Drets d'autor (c) 2012 Joan Garcia Román, Marc Ajenjo i Cosp https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/5 2016-09-27T13:12:31Z dag:ART driver

El lloc de la diferència a Xile: circ i transformisme. El cas del Circo Timoteo The place for difference in Chile: Circus and cross-dressing. The case of the Timoteo Circus El lugar de la diferencia en Chile: circo y transformismo. El caso del Circo Timoteo La place de la différence au Chili: cirque et transformisme. Le cas du Circo Timoteo Capellà Miternique, Hugo circ diferència lloc transformisme mestissatge circus difference place cross-dressing syncretism circo diferencia lugar transformismo criollo cirque différence place transformisme métissage El model social xilè ha cedit tradicionalment poc lloc formal per a les diferències. Amb tot, trobem, en alguns espais marginals, institucions en les quals s’han pogut establir curiosos racons de llibertat i tolerància. L’objectiu del present article és entendre com el rol marginal del circ ha estat clau per a la popularització del transformisme. El cas del Circo Timoteo representa el resultat d’un sincretisme cultural, hereu de la tradició europea i mesoamericana, al voltant de l’humor i dels rols sexuals, que ens endinsa en una aproximació molt més complexa que la simple realitat social formal unívoca. La figura del transformisme adopta, al circ xilè, un espai propi respecte a l’ambigüitat dels rols sexuals i socials, des d’un sincretisme cultural propi. La diferència obté el seu lloc des del marge de l’ambigüitat formal.En primer lloc, ens endinsarem a entendre teòricament el rol ambigu del transformista dins del circ xilè, des de l’estigmatització que pateix, fins a l’apoderament que realitza des de la burla. En segon lloc, ens centrarem en l’anàlisi històrica i etnogràfica del cas del Circo Timoteo, des de l’ambivalència entre un gènere propi dins del circ xilè i com a malaltia de transcendència social. En tercer i darrer lloc, ens aturarem a l’anàlisi lingüística dels discursos dels transformistes del Circo Timoteo, per demostrar-ne l’ambivalència complexa, com un espai de la diferència a la xilena. The Chilean social model has traditionally left little room for formal differences. In certain marginal spaces, however, there are instances in which some niches of freedom and tolerance have been able to flourish. This article aims to understand how the marginal role of the circus was instrumental in popularizing cross-gender roles.The Timoteo Circus is the result of a cultural syncretism between the European and Mesoamerican heritage around humor and sexual roles and is much more complex than a simple and unambiguous formal social reality. In this Chilean circus, the cross-gender figure adopts its own space based on the ambiguity of sexual and social roles through cultural syncretism. Difference occupies a place thanks to the margin of formal ambiguity. We first attempt to theoretically examine the ambiguous role of cross-gender in the Chilean circus from its stigmatization of gender to its empowerment through mockery. Secondly, we explore the ambivalence of the Timoteo Circus from both a historical and ethnographical viewpoint as both a genuine element of the Creole Chilean circus and as a social disease. Thirdly, we analyze the discourses of the Timoteo Circus cross-dressers to demonstrate their complex ambivalence as a way to build a specific space for difference. El modelo social chileno ha cedido tradicionalmente poco lugar formal a las diferencias. No obstante, encontramos, en ciertos espacios marginales, instancias en las cuales han podido prosperar curiosos rincones de libertad y de tolerancia. El objetivo del presente artículo es comprender cómo el rol marginal del circo fue clave para la popularización del transformismo. El caso del Circo Timoteo representa el resultado de un sincretismo cultural, de herencia europea y mesoamericana, en torno al humor y a los roles sexuales, que nos adentra a una aproximación mucho más compleja que una simple realidad social formal unívoca. La figura del género cruzado adopta, en el circo chileno, un espacio propio respecto a la ambigüedad de los roles sexuales y sociales desde un sincretismo cultural criollo. La diferencia adquiere su espacio desde el margen de la ambigüedad formal. En primer lugar, nos adentraremos en entender teóricamente el ambiguo rol del transformista en el circo criollo chileno, desde su estigmatización hasta su empoderamiento desde la burla. En segundo lugar, nos centraremos en el análisis histórico y etnográfico del caso del Circo Timoteo, en la ambivalencia de ser considerado tanto como elemento genuino del circo criollo chileno, como enfermedad de trascendencia social. En tercer y último lugar, nos detendremos en el análisis lingüístico de los discursos de los transformistas del Circo Timoteo, para demostrar su ambivalencia compleja, como espacio de la diferencia a la criolla. Le modèle social chilien a laissé traditionnellement peu de place formelle pour les différences. Malgré tout, nous trouvons dans certains espaces marginaux, des situations dans lesquelles ont pu aboutir quelques espaces de liberté et de différence. L’objectif de cet article est de comprendre comment le rôle marginal du cirque a joué un rôle clé dans la popularisation du transformisme.Le cas du Circo Timoteo représente le résultat d’un syncrétisme culturel, d´héritage européen et mésoaméricain, autour de l’emploi de l’humour et des rôles sexuels, dans une approche beaucoup plus complexe que celle d’une réalité sociale simplifiée et univoque. La figure du transformiste acquiert dans le cirque chilien un espace propre, par rapport à l’ambigüité des rôles sexuels et sociaux, depuis un syncrétisme culturel propre. La différence gagne sa place depuis le regard de l’indéfinition de la marge.En premier lieu, nous allons comprendre théoriquement, le rôle ambigu du transformisme dans le cirque au Chili, depuis sa stigmatisation jusqu’au pouvoir obtenu par la satire. Deuxièmement, nous allons nous centrer sur l’analyse historique et ethnographique du cas du Circo Timoteo, depuis la dualité entre la considération du transformiste comme une particularité du cirque chilien ou son inclusion comme maladie contre les bonnes moeurs. Troisièmement, nous pointerons l’analyse linguistique des discours des transformistes du Circo Timoteo, pour démontrer l’ambivalence complexe des discours, dans la construction d’un espace de différence particulier. Servei de Revistes Digitals - UAB 2012-10-09 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-capella 10.5565/rev/dag.5 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No 3 (2012); 351-372 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 351-372 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 Núm. 3 (2012); 351-372 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 351-372 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2012583 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-capella/5-pdf-es Drets d'autor (c) 2012 Hugo Capellà Miternique https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/6 2016-09-27T13:12:32Z dag:EQiD driver

El Camí de Santiago: una aproximació al seu caràcter polisèmic des de la geografia cultural i del turisme The Way of St. James: An Approximation to its Polysemic Character from the Viewpoint of Cultural and Tourism Geography El Camino de Santiago: Una aproximación a su carácter polisémico desde la geografía cultural y el turismo Le Chemin de Saint-Jacques : une approche à son caractère polysémique d’après la géographie culturelle et le tourisme Lois González, Rubén Camilo López, Lucrezia Camí de Santiago antropologia de les peregrinacions espai sagrat geografia cultural geografia del turisme Way of St. James anthropology of pilgrimages sacred space cultural geography tourism geography Camino de Santiago antropología de las peregrinaciones espacio sagrado geografía cultural geografía del turismo Chemin de Saint-Jacques anthropologie des pèlerinages espace sacré géographie culturelle géographie du tourisme Durant l’edat mitjana, el Camí de Sant Jaume es va consolidar com una de les tres peregrinacions més conegudes, juntament amb la de Roma i Jerusalem, i en l’actualitat és, sens dubte, la més viva. Malgrat que ha sofert períodes de crisi i d’abandonament, des de les dècades finals del segle xx coneix un intens procés de renaixement, que s’acompanya de la recuperació i l’actualització de la figura del pelegrí. Considerant que cada període ha definit els seus propis tipus de peregrinació i ha dotat l’espai sagrat d’uns continguts singulars, recorrerem breument els orígens de la peregrinació jacobea, per després endinsar-nos en el procés que ha seguit de renaixement contemporani i en el pelegrí turista del present. Posem de manifest el caràcter polisèmic del Camí i en destaquem cinc factors clau que han promogut la renovació que ha protagonitzat al llarg del temps i que han contribuït a forjar la situació actual. During the Middle Ages, the Way of St. James was one of the three major pilgrimage routes of Christian Western Europe, together with Rome and Jerusalem. Although it has suffered times of crisis, in the last decades of the 20th century it was largely revived and is nowadays the most vibrant pilgrimage route. This process of revival has been accompanied by the recuperation and renewal of the image of the pilgrim. Given that each period has defined its own pilgrimage patterns and endowed sacred spaces with unique characteristics, we begin by briefly exploring the origins of the Jacobean pilgrimage to then focus on the current process of revival and the contemporary pilgrim-tourist. We analyse the polysemic character of the Way by emphasising five key factors that have led to its revival over time and contributed to forging today’s pilgrimage. Durante la edad media, el Camino de Santiago se consolidó como una de las tres peregrinaciones mayores, junto a Roma y a Jerusalén, y en la actualidad es sin duda la más viva. Aunque ha sufrido períodos de crisis y de abandono, desde los decenios finales del siglo xx conoce un intenso proceso de renacimiento, que se acompaña de la recuperación y actualización de la figura del peregrino. Considerando que cada período ha definido sus propios tipos de peregrinación y ha dotado al espacio sagrado de unos contenidos singulares, recorreremos brevemente los orígenes de la peregrinación jacobea, para luego detenernos en su proceso de renacimiento contemporáneo y en el peregrino turista del presente. Ponemos de manifiesto el carácter polisémico del Camino, destacando cinco factores clave que han promovido dicha renovación a lo largo del tiempo y que han contribuido a forjar la situación actual Pendant le Moyen Âge le Chemin de Saint-Jacques à consolidé sa position comme l’un des trois principales pèlerinages, avec Rome et Jérusalem, et actuellement est, certainement, le plus vivant. Malgré il y a eu des périodes de crise et d’abandon, depuis les dernières décennies du XXème siècle il connaît un intense processus de renaissance, qui s’accompagne de la récupération et la mise à jour de la figure du pèlerin. Tenant compte que chaque période a définie leurs pèlerinages et a doté les espaces sacrés de contenus uniques, nous parcourrons brièvement les origines du pèlerinage de Saint-Jacques et après nous tournerons l’attention vers le processus de renaissance contemporaine et le pèlerin-touriste du présent. Nous présentons le caractère polysémique du Chemin, faisant attention sur cinq facteurs clé qui ont contribué à cette mise à jour au long du temps et à son actualité. Servei de Revistes Digitals - UAB 2012-10-09 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-lois-lopez 10.5565/rev/dag.6 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No 3 (2012); 459-479 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 459-479 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 Núm. 3 (2012); 459-479 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 459-479 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2012583 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-lois-lopez/6-pdf-es Drets d'autor (c) 2012 Rubén Camilo Lois González, Lucrezia López https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/8 2024-09-04T10:42:10Z dag:EQiD driver

Conflictivitat ambiental i territorial: una àrea d’investigació en construcció. Aproximacions al cas català Environmental and territorial conflict: A groundbreaking research area. Approaches to the Catalonian case Conflictividad ambiental y territorial: un área de investigación en construcción. Aproximaciones al caso catalán Conflits environnementaux et territoriaux: une zone de construction de la recherche. Approches pour le cas catalan Muñiz San Martín, Sígrid medi ambient i territori Catalunya anàlisi i resolució de conflictes estat de la qüestió environment and territory Catalonia conflict analysis and resolution state of the art medio ambiente y territorio Cataluña análisis y resolución de conflictos estado de la cuestión environnement et du territoire la Catalogne l’analyse et la résolution des conflits état de choses La proliferació de conflictes ambientals i territorials que s’observa a Catalunya des de fa més d’una dècada ha despertat l’interès tant dels acadèmics, com de les autoritats governamentals i dels agents socials. Tot i així, no existeix cap corpus teòric i pràctic consolidat que defineixi, analitzi o generi propostes de resolució específiques per poder-los abordar. El present article pretén compilar i sintetitzar què s’està fent en el pla analític i de la intervenció social respecte a aquests fenòmens i detectar quines aproximacions són les més comunes. Per tal d’aconseguir-ho, es realitza una revisió bibliogràfica de tres àmbits de recerca: el llargament estudiat «conflicte social», els treballs que s’engloben sota la denominació de «conflicte ambiental» i la literatura que es fixa en el «conflicte territorial». Com a resultat, despunten alguns dels reptes metodològics que enfronten aquest camp d’estudi i algunes vies de desenvolupament futur. The proliferation of environmental and territorial conflicts that has been observed in Catalonia for over a decade is of interest to academicians, governmental authorities and social agents alike. However, there is no established body of theory and practice that defines, analyzes or develops specific proposals to resolve such conflicts. This article aims to compile and synthesize what is being done at the analytical and social level in relation to these phenomena and to detect the most common approaches. To this end, we review the literature of three areas of research: the widely studied field of social conflict, the field of environmental conflict and the literature that looks at land-use conflicts. Our results highlight some of the methodological challenges facing this field of study and issues that can be developed in the future. La proliferación de conflictos ambientales y territoriales que se viene observando en Cataluña desde hace más de una década ha despertado el interés tanto de los académicos, como de las autoridades gubernamentales y los agentes sociales. Sin embargo, todavía no existe un corpus teórico y práctico consolidado que defina, analice o genere propuestas de resolución específicas para su abordaje. El presente artículo pretende compilar y sintetizar qué se está haciendo en el plano analítico y de la intervención social respecto a estos fenómenos, así como detectar qué aproximaciones son las más comunes. Para ello, se lleva a cabo una revisión bibliográfica de tres ámbitos de investigación: el largamente estudiado «conflicto social», los trabajos que se engloban bajo la denominación de «conflicto ambiental» y la literatura que se fija en el «conflicto territorial». Como resultado, asoman algunos de los retos metodológicos que enfrentan este campo de estudio y algunas vías de desarrollo futuro. La prolifération des conflits environnementaux et territoriaux qui a été observée en Catalogne depuis plus d’une décennie, a attiré l’intérêt des les académiciens, les autorités gouvernementales et les partenaires sociaux. Cependant, il n’ya toujours pas corps théorique et pratique établi qui définisse, analyse ou génère des mécanismes spécifiques pour la gestion. Cet article vise à compiler et synthétiser ce qui se fait sur l’analyse et l’intervention social sur ces phénomènes et détecter quelles sont les approches les plus courantes. À cette fin, une révision de la littérature des trois domaines de recherche s’effectué: le «conflit social» largement étudiée, les travaux qui sont inclus sous le terme «conflits environnementaux» et la littérature qui se fixe sur le «conflit territorial». En conséquence, certains des défis méthodologiques face à ce champ d’étude surgissent et de quelques voies de développement futur. Servei de Revistes Digitals - UAB 2012-10-09 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-muniz 10.5565/rev/dag.8 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No 3 (2012); 481-496 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 481-496 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 Núm. 3 (2012); 481-496 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 481-496 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2012583 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-muniz/8-pdf-es Drets d'autor (c) 2012 Sígrid Muñiz San Martín https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/9 2024-09-04T10:42:06Z dag:EQiD driver

La docència en Ciència i Tecnologia de la Informació Geogràfica a Catalunya (2006-2009): una aproximació quantitativa Teaching Geographic Information Science and Technology in Catalonia (2006- 2009): A quantitative approach La docencia en Ciencia y Tecnología de la Información Geográfica en Cataluña (2006-2009): una aproximación cuantitativa Enseignement des Sciences et Technologies connexes d’Information Géographique en Catalogne (2006-2009): une approche quantitative Serra Ruiz, Pere Pou Ametller, Mireia Pons Fernàndez, Xavier enquesta Ciència i Tecnologia de la Informació Geogràfica (CTIG) docència SIG teledetecció cartografia fotogrametria survey Geographic Information Science and Technology (GIST) teaching GIS remote sensing cartography photogrammetry encuesta Ciencia y Tecnología de la Información Geográfica (CTIG) docencia SIG teledetección cartografía fotogrametría enquête Science et Technologie de l’Information Géographique (STIG) enseignement SIG télédétection cartographie photogrammétrie L’article sintetitza els resultats obtinguts en una enquesta realitzada a tots els centres de docència de Catalunya que han impartit estudis superiors o cursos especialitzats o relacionats amb l’àrea de Ciència i Tecnologia de la Informació Geogràfica (CTIG) des de l’any 2006 fins al 2009. L’estudi permet tenir un coneixement raonablement acurat del desenvolupament de l’esmentada disciplina al nostre país gràcies a les 76 respostes obtingudes (el 54% del total dels enquestats). Els resultats mostren l’elevat nombre d’alumnes involucrats, amb una estimació total de 6.457, així com el seu origen, on l’atracció d’alumnes no catalans queda ben palesa. També cal destacar que el 42% de les assignatures en estudis superiors amb contingut CTIG s’ha impartit des de departaments de geografia, en llicenciatures molt diverses, programades majoritàriament en el segon i tercer any de llicenciatura i amb una elevada obligatorietat. Pel que fa als continguts, cal destacar la preponderància dels relacionats amb els sistemes d’informació geogràfica seguida de la cartografia i, en menor grau, de la teledetecció. En definitiva, el treball mostra un elevat grau d’implantació de la CTIG entre els anys 2006 i 2009, amb una tendència a augmentar dins de l’ensenyament superior de Catalunya. The article summarizes the results of a survey conducted of all the Catalonian training centers that have given higher education or specialized or related courses in Geographic Information Science and Technology (GIST) from 2006 to 2009. The study provides more thorough knowledge of this discipline in our country thanks to the 76 responses obtained (54% of all respondents). The results show that a large number of students are involved in GIST (an estimated total of 6,457), many of which are of non-Catalonian origin. The results also show that 42% of the geography departments in higher education institutions have taught GIST content in a wide variety of degree programs, mostly in second and third year compulsory courses. As regards course content, there was a predominance of content related to geographical information systems, followed by cartography and to a smaller degree by remote sensing. The study shows that GIST was widely introduced and increased in importance from 2006 to 2009 in higher education in Catalonia. El artículo sintetiza los resultados obtenidos en una encuesta realizada a todos los centros de docencia de Cataluña que han impartido estudios superiores o cursos especializados o relacionados con el área de Ciencia y Tecnología de la Información Geográfica (CTIG) desde el año 2006 hasta el 2009. El estudio permite tener un conocimiento razonablemente preciso del desarrollo de la disciplina en Cataluña gracias a las 76 respuestas recibidas (el 54% del total de encuestas). Los resultados muestran el elevado número de alumnos involucrados, con una estimación total de 6.457, así como su origen, donde la atracción de alumnos no catalanes queda claramente patente. También cabe destacar que el 42% de las asignaturas en estudios superiores con contenido CTIG se ha impartido desde departamentos de geografía, en licenciaturas muy diversas, programadas mayoritariamente en el segundo y tercer año de licenciatura y con una elevada obligatoriedad. En relación a los contenidos, cabe destacar la preponderancia de los relacionados con los sistemas de información geográfica seguida de la cartografía y, en menor grado, de la teledetección. En definitiva, el trabajo muestra el elevado grado de implantación de la CTIG entre los años 2006 y 2009, con una tendencia a aumentar en el seno de la enseñanza superior en Cataluña. L’article résume les résultats d’une enquête auprès de tous les centres de formation de la Catalogne ont donné l’enseignement supérieur ou des cours spécialisés ou des Sciences et Technologies connexes d’Information Géographique (STIG) de 2006 à 2009. L’étude permet un développement plus approfondi de cette science dans notre pays grâce aux 76 réponses (54% des répondants). Les résultats montrent le nombre élevé d’élèves concernés, avec un total estimé de 6.457, ainsi que son origine, où l’attraction des étudiants non catalans est évidente. Parmi ces convient également de noter que 42% des sujets dans l’enseignement supérieur ont donné STIG contenu de départements de géographie, à des degrés très différents, la plupart du temps prévu dans les deuxième et troisième année et avec un haut degré d’obligation. En ce qui concerne le contenu, il y avait une prépondérance du contenu lié aux systèmes d’information géographiques et cartographie suivie par une moindre mesure de la télédétection. En bref, l’étude montre un degré élevé de consolidation du STIG entre 2006 et 2009 avec une tendance à augmenter son poids dans l’enseignement supérieur en Catalogne. Servei de Revistes Digitals - UAB 2012-10-09 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-serra-pou-pons 10.5565/rev/dag.9 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No 3 (2012); 497-517 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 497-517 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 Núm. 3 (2012); 497-517 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 497-517 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2012583 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-serra-pou-pons/9-pdf-ca Drets d'autor (c) 2012 Pere Serra Ruiz, Mireia Pou Ametller, Xavier Pons Fernàndez https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/11 2016-09-27T13:12:34Z dag:EQiD driver

Territori, paisatge i herència cultural: debats i accions en el context europeu Territory, landscape and industrial heritage: Debates and actions in the European context Territorio, paisaje y herencia industrial: debates y acciones en el contexto europeo Territoire, paysage et patrimoine industriel: des débats et des actions dans le contexte européen Benito del Pozo, Paz patrimoni industrial sòls abandonats memòria del lloc fàbriques velles cultura del territori industrial heritage derelict sites local memories old factories regional culture patrimonio industrial suelos abandonados memoria del lugar viejas fábricas cultura del territorio patrimoine industriel abandon mémoire du lieu vieilles usines culture du territoire Aquest treball se situa en les coordenades de l’anàlisi geogràfica dels desafiaments que planteja la societat postindustrial i ofereix una reflexió al voltant del patrimoni industrial com a recurs i com a oportunitat per als espais afectats per processos que generen abandonament de fabriques i sòls industrials. Des de l’òptica de l’experiència acumulada a Espanya, s’hi revisa l’evolució del debat teòric sobre «patrimoni industrial, territori i cultura» i s’hi analitzen les accions europees després de dues dècades d’intervencions desiguals. Finalment, s’hi repassen els nous enfocaments en la interpretació i l’ús de l’herència industrial, enfocaments en què el paisatge substitueix el monument i el territori cobra protagonisme; un discurs que posa l’èmfasi en la memòria dels llocs, així com en el comportament subjectiu i emocional del patrimoni industrial. This paper falls within the scope of the geographical analysis of the challenges posed by post-industrial society and offers some thoughts on industrial heritage both as a resource and an opportunity for areas affected by processes leading to the abandonment of factories and industrial sites. From a Spanish viewpoint, an overview is given of the developments in the theoretical debate on “industrial heritage, territory and culture” and an analysis is provided of European experiences after two decades of uneven interventions. Finally, a review is offered of new approaches to the interpretation and use of industrial heritage; approaches in which landscapes replace monuments and territory gains a leading role. This is a line of thought which emphasizes local memories together with the subjective and emotional component of industrial heritage. Este trabajo se sitúa en las coordenadas del análisis geográfico de los desafíos que plantea la sociedad postindustrial y ofrece una reflexión acerca del patrimonio industrial como recurso y como oportunidad para los espacios afectados por procesos que generan abandono de fábricas y suelos industriales. Desde la óptica de la experiencia acumulada en España, se revisa la evolución del debate teórico sobre «patrimonio industrial, territorio y cultura» y se analizan las acciones europeas tras dos décadas de intervenciones desiguales. Finalmente, se repasan los nuevos enfoques en la interpretación y el uso de la herencia industrial, enfoques en los que el paisaje sustituye al monumento y el territorio cobra protagonismo; un discurso que pone el énfasis en la memoria de los lugares, así como en el componente subjetivo y emocional del patrimonio industrial. Ce travail s’inscrit dans le cadre des coordonnées de l’analyse géographique des défis de la société postindustrielle et propose une réflexion sur le patrimoine industriel comme une ressource et une opportunité pour les zones touchées par les processus qui génèrent des usines désaffectées et des sols industriels. Il examine, du point de vue espagnol, l’évolution du débat théorique sur le «patrimoine industriel, le territoire et la culture» et examine l’expérience européenne, après deux décennies d’interventions inégales. Enfin, nous examinons des nouvelles approches en ce qui concerne l’interprétation et l’utilisation du patrimoine industriel. Le paysage remplace le monument et le territoire entre en scène, un discours qui met l’accent sur la mémoire des lieux ainsi que sur l’élément subjectif émotionnel du patrimoine industriel. Servei de Revistes Digitals - UAB 2012-10-09 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-benito 10.5565/rev/dag.11 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No 3 (2012); 443-457 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 443-457 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 Núm. 3 (2012); 443-457 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 443-457 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2012583 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-benito/11-pdf-es Drets d'autor (c) 2012 Paz Benito del Pozo https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/12 2016-09-27T13:12:34Z dag:RES driver

Manual de turismo na natureza e a súa aplicación en Galicia Trillo Santamaría, Juan Manuel PAÜL, Valerià; ARAÚJO, Noelia y FRAIZ, José A.Manual de turismo na natureza e a súa aplicación en GaliciaVigo: Servizo de Publicacións da Universidade de Vigo, 2011, 263 p.ISBN 978-84-8158-542-1 Servei de Revistes Digitals - UAB 2012-10-09 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-trillo 10.5565/rev/dag.12 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No 3 (2012); 536-540 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 536-540 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 Núm. 3 (2012); 536-540 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 536-540 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2012583 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-trillo/12-pdf-es Drets d'autor (c) 2012 Juan Manuel Trillo Santamaría https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/13 2016-09-27T13:12:50Z dag:ART driver

Sostenibilitat i resiliència socioecològica al delta de l’Ebre Sustainability and social-ecological resilience in the Ebro delta Sostenibilidad y resiliencia socioecológica en el delta del Ebro Durabilité et résilience socio-écologique au delta de l’Ebre Romagosa Casals, Francesc Chelleri, Lorenzo Trujillo Martínez, Antonio José Breton, Françoise delta de l’Ebre sistema socioecològic sostenibilitat resiliència planificació territorial i ambiental Ebro delta social-ecological system sustainability resilience environmental and spatial planning delta del Ebro sistema socioecológico sostenibilidad resiliencia planificación territorial y ambiental delta de l’Ebre système socio-écologique durabilité résilience environne-ment et aménagement du territoire En aquest article, es presenta el delta de l’Ebre com un exemple de sistema socioecològic costaner fràgil que es troba exposat no només a les conseqüències del canvi climàtic actual, sinó també a les actuacions humanes que amenacen la pròpia sostenibilitat del Delta. L’article comença realitzant una breu presentació conceptual entorn de la resiliència socioecològica i la seva relació amb la sostenibilitat, com a conceptes clau per interpretar l’evolució i les adaptacions recents i futures del territori analitzat. A continuació, s’ofereix una presentació del territori deltaic i la transformació que ha sofert, destacant els reptes i els problemes socioecològics als quals haurà de fer front el Delta al llarg de les pròximes dècades. Li segueix l’anàlisi dels plans i dels instruments de caràcter territorial i ambiental desenvolupats i implementats al delta de l’Ebre durant les tres últimes dècades, per finalitzar amb la discussió entorn de la sostenibilitat i la resiliència futura d’aquest socioecosistema. This article presents the Ebro delta as an example of a fragile coastal social-ecological system that is exposed not only to the consequences of the current climate change, but also to human actions that threaten the sustainability of the delta itself. The article begins with a brief conceptual overview of social-ecological resilience and its relationship to sustainability as key concepts to better understand the recent and future evolution and adaptations of the delta. An introduction to the delta area and its transformation is then presented, emphasizing current anthropogenic changes and social-ecological challenges and problems that the delta will have to address in the coming decades. This is followed by an analysis of the spatial and environmental plans and instruments developed and implemented over the past three decades in the Ebro delta. The article concludes with a discussion about the future sustainability and resilience of this socio-ecological system. En este artículo, se presenta el delta del Ebro como un ejemplo de sistema socioecológico costero frágil que se encuentra expuesto no sólo a las consecuencias del cambio climático actual, sino también a las actuaciones humanas que amenazan a la propia sostenibilidad del Delta. El artículo empieza realizando una breve presentación conceptual entorno a la resiliencia socioecológica y su relación con la sostenibilidad, en tanto que conceptos clave para interpretar la evolución y las adaptaciones recientes y futuras del territorio analizado. A continuación, se ofrece una presentación del territorio deltaico y su transformación, destacando los retos y los problemas socioecológicos a los que deberá hacer frente el Delta a lo largo de las próximas décadas. Le sigue el análisis de los planes y de los instrumentos de carácter territorial y ambiental desarrollados e implementados durante las tres últimas décadas en el delta del Ebro, para finalizar con la discusión en torno a la sostenibilidad y la resiliencia futura de este socioecosistema. Cet article présente le delta de l’Ebre comme un exemple de système socio-écologique côtière fragile exposé non seulement aux conséquences du changement climatique actuel, mais aussi aux actions humaines qui menacent la viabilité même du Delta. L’article commence par une brève présentation conceptuelle de la résilience socio-écologique et sa relation à la durabilité, comme les concepts clés pour interpréter l’évolution et les adaptations récentes et futures de ce territoire. Suit une introduction à la région du Delta et de ses transformations qui souligne les principaux changements socio-écologiques attendus et les défis et problèmes de ceux qui y seront confrontés au cours des prochaines décennies. Finalement les plans et instruments de caractère territorial et environnemental développé et mis en œuvre au cours des trois dernières décennies dans le delta de l’Ebre sont analysés, ainsi que la durabilité et la résilience futures de ce socio-écosystème. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-romagoa-chelleri-trujillo-breton 10.5565/rev/dag.13 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 239-263 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 239-263 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 239-263 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 239-263 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-romagoa-chelleri-trujillo-breton/13-pdf-es Drets d'autor (c) 2013 Francesc Romagosa Casals, Lorenzo Chelleri, Antonio José Trujillo Martínez, Françoise Breton https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/14 2016-09-27T13:12:39Z dag:EQiD driver

Condicions d’accessibilitat i de mobilitat al polígon industrial del riu Ripoll (Sabadell): Una análisi de metodologia múltiple Accessibility and Mobility in the Ripoll River Industrial Park of Sabadell: A Multi- Method Analysis Condiciones de accesibilidad y movilidad en el polígono industrial del río Ripoll (Sabadell) Un análisis de metodología múltiple Conditions d’accès et mobilité dans le polygone industriel du la rivière Ripoll (Sabadell): Analyse methodologie de multiples Miralles Guasch, Carme Martínez Melo, Montserrat Marquet Sardà, Oriol mobilitat accessibilitat indústria Sabadell mobility accessibility industry Sabadell movilidad accesibilidad industria Sabadell mobilité accessibilité industrie Sabadell L’article analitza les condicions de mobilitat i d’accessibilitat del PAE del riu Ripoll de Sabadell. La metodologia utilitzada ha estat multiestratègica, atès que s’hi han combinat mètodes quantitatius, qualitatius i d’observació directa. A més del context territorial i econòmic de la zona, la mobilitat s’hi determina per les característiques dels desplaçaments i per les percepcions dels treballadors i de les empreses. També s’hi valoren els nivells d’accessibilitat segons el transport públic, l’aparcament, la circulació dels vehicles pesants i l’accés amb bicicleta i caminant. This paper analyzes mobility conditions in the Ripoll River industrial park located in the municipality of Sabadell (Spain). A multi-strategic methodological approach combining qualitative and quantitative methods along with direct observation is used. In addition to the territorial and economic context of the area, mobility is also affected by the characteristics of the displacements and the perceptions of both the workers and the enterprises located in the park. Different levels of accessibility such as public transport, parking, heavy vehicles and bicycle or pedestrian access are also taken into account. El artículo analiza las condiciones de movilidad y de accesibilidad del PAE del río Ripoll de Sabadell. La metodología utilizada ha sido multiestratégica, puesto que se han combinado métodos cuantitativos, cualitativos y de observación directa. Además del contexto territorial y económico de la zona, la movilidad se determina por las características de los desplazamientos y por las percepciones de los trabajadores y las empresas. También se valoran los niveles de accesibilidad según el transporte público, el aparcamiento, la circulación de los vehículos pesados y el acceso en bicicleta y andando. L’article analyse les conditions de mobilité et d’accessibilité du PAE de la rivière Ripoll de Sabadell. Une méthodologie multi-stratégique a été utilisée, en combinant des méthodes quantitatives, qualitatives et d’observation directe. Outre le contexte territorial et économique de la zone, la mobilité est déterminée par les caractéristiques des déplacements et par les perceptions des travailleurs et des entreprises. Les niveaux d’accessibilité selon les transports publics, le parc de stationnement, la circulation des véhicules lourds, et l’accès en vélo et à pied sont aussi tenus en compte. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-01-31 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-miralles-martinez-marquet 10.5565/rev/dag.14 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 1 (2013); 155-165 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 155-165 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 1 (2013); 155-165 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 155-165 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013591 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-miralles-martinez-marquet/14-pdf-es Drets d'autor (c) 2013 Carme Miralles Guasch, Montserrat Martínez Melo, Oriol Marquet Sardà https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/16 2016-09-27T13:12:35Z dag:ART driver

Els turismes d’interior: un enfocament des de la dimensió de les modalitats turisticorecreatives Inland tourism: An approach from the dimension of tourist-recreational modalities Los turismos de interior: un enfoque desde la dimensión de las modalidades turístico-recreativas Tourisme intérieur: un point de vue depuis la dimension des modalités touristiquesrécréatives Díez Santo, Daniel turisme d’interior producte turístic aproximació teoricoconceptual compatibilitat productiva perspectiva geogràfica inland tourism tourist product theoretical-conceptual approach productive compatibility geographic perspective turismo de interior producto turístico aproximación teórico-conceptual compatibilidad productiva perspectiva geográfica tourisme intérieur produit touristique approche théorique-conceptuelle compatibilité productive perspective géographique El turisme d’interior representa un marc de treball ideal per analitzar l’activitat turística des de la perspectiva geogràfica. Este concepte substituïx l’habitual component productiu per una visió integradora i transversal que troba el seu fonament en el territori. El turisme d’interior no és en si mateix un producte turístic, sinó la suma de nombroses modalitats i fórmules turisticorecreatives. D’esta manera, coexistixen productes tradicionals lligats al medi rural i natural amb altres productes turístics extrapolats de manera forçada des de la franja litoral, i inclús, nous productes emergents que s’estan introduint gradualment en el món rural. En aquest article, s’hi pretén dur a terme una aproximació teoricoconceptual a l’amalgama de modalitats i fórmules turisticorecreatives que hauran d’aprendre a conviure en els espais turístics d’interior. La competitivitat del turisme d’interior dependrà en gran manera del coneixement de cada modalitat i del grau d’ajust aconseguit entre els diferents productes turístics presents en un mateix territori. Inland tourism represents an ideal framework for the analysis of tourist activity from a geographical perspective. This concept replaces the usual productive component with an integrating, cross-sectional approach that has its foundations in the territory. Inland tourism is not a tourist product in itself but the sum of numerous tourist-recreational modalities and formulas. Consequently, traditional products related with rural and natural contexts coexist with other tourist products imported in a forced way from coastal areas and even with new emergent products which are progressively entering rural areas. The aim of this article is to adopt a theoretical-conceptual approach to the mixture of tourist-recreational modalities and formulas that must learn to coexist within inland tourism spaces. The competitiveness of inland tourism will largely depend on the actors’ knowledge of each modality and the degree of adaptation between different tourist products which are found in the same territory. El turismo de interior representa un marco de trabajo ideal para el análisis de la actividad turística desde la perspectiva geográfica. Este concepto sustituye la habitual componente productiva por una visión integradora y transversal que encuentra su fundamento en el territorio. El turismo de interior no es en sí mismo un producto turístico, sino la suma de numerosas modalidades y fórmulas turístico-recreativas. De este modo, coexisten productos tradicionales ligados al medio rural y natural con otros productos turísticos extrapolados de manera forzada desde la franja litoral e incluso nuevos productos emergentes que están introduciéndose paulatinamente en el mundo rural.En este artículo, se pretende llevar a cabo una aproximación teórico-conceptual a la amalgama de modalidades y fórmulas turístico-recreativas que tendrán que aprender a convivir en los espacios turísticos de interior. La competitividad del turismo de interior dependerá en buena medida del conocimiento de cada modalidad y del grado de ajuste alcanzado entre los diferentes productos turísticos presentes en un mismo territorio. Le tourisme intérieur représente un cadre de travail idéal pour l’analyse de l’activité touristique depuis la perspective géographique. Ce concept substitue l’habituel composant productif par une vision intégratrice et transversale qui trouve son fondement dans le territoire. Le tourisme intérieur n’est pas en lui-même un produit touristique, mais l’ensemble de nombreuses modalités et différentes formules touristiques-récréatives. Ainsi, les produits traditionnels liés au milieu rural et naturel coexistent avec d’autres produits touristiques extrapolés d’une manière forcée depuis la frange littorale, en plus d’autres nouveaux produits émergents qui s’introduisent petit à petit au monde rural. Cet article essaie de mener une approche théorique-conceptuelle à l’amalgame de modalités et de formules touristiques-récréatives qui devront apprendre à vivre ensemble dans les espaces touristiques d’intérieur. La compétitivité du tourisme intérieur dépendra en grande partie de la connaissance de chaque modalité et du degré d’ajustement atteint entre différents produits touristiques présents dans le même territoire. Servei de Revistes Digitals - UAB 2012-10-09 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-diez 10.5565/rev/dag.16 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No 3 (2012); 373-396 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 373-396 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 Núm. 3 (2012); 373-396 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 373-396 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2012583 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-diez/16-pdf-es Drets d'autor (c) 2012 Daniel Díez Santo https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/17 2016-09-27T13:12:40Z dag:EQiD driver

Neoliberalisme i medi ambient: una aproximació des de la geografia crítica Neoliberalism and the Environment: An Approach from Critical Geography Neoliberalismo y medio ambiente: una aproximación desde la geografía crítica Néolibéralisme et environnement: une approche depuis la géographie critique March, Hug neoliberalisme medi ambient geografia crítica ambientalisme de mercat privatització mercantilització neoliberalism environment critical geography market environmentalism privatization commodification neoliberalismo medio ambiente geografía crítica ambientalismo de mercado privatización mercantilitzación néolibéralisme environnement géographie critique environnementalisme de marché privatisation marchandisation amb l’objectiu d’aclarir els processos que el converteixen en una nova esfera d’acumulació i circulació de capital. La privatització i la mercantilització són dos dels processos clau mitjançant els quals s’articula el projecte neoliberal. Més enllà d’aquests, la desregulació o la reregulació, així com la comercialització o la corporatització mereixen ser singularitzades. La geografia crítica parteix d’una posició avantatjada per entendre aquests processos i analitzar-ne les conseqüències sobre el món humà i no humà. Al mateix temps, pot plantejar alternatives vàlides als discursos i a les pràctiques hegemòniques de gestió ambiental neoliberal: la modernització ecològica i l’ambientalisme de mercat. In this state-of-the-art review, I examine the literature on the neoliberalization of the environment. The main objective is to shed light on the multiple processes that turn the environment into a new sphere for the accumulation and circulation of capital. Privatization and commodification are key processes that vertebrate the neoliberal project. However, other processes such as deregulation, reregulation, as well as commercialization or corporatization should be singled out. Critical geography is in a good position to understand these processes and analyze their consequences on the human and non-human world. At the same time, valid alternatives to the hegemonic discourses and practices of neoliberal environmental management, namely ecological modernization and market environmentalism, can and should be proposed by critical geography. En este estado de la cuestión, reviso la literatura sobre la neoliberalización del medio ambiente para arrojar luz sobre los procesos que lo convierten en una nueva esfera de acumulación y circulación de capital. La privatización y la mercantilización son los dos procesos clave mediante los cuales se articula el proyecto neoliberal. Más allá de éstos, la desregulación o la rerregulación, así como la comercialización o la corporatización merecen ser singularizadas. La geografía crítica parte de una posición privilegiada para entender estos procesos y analizar sus consecuencias sobre el mundo humano y no humano. A su vez, puede y debe plantear alternativas válidas a los discursos y a las prácticas hegemónicas de gestión ambiental neoliberal: la modernización ecológica y el ambientalismo de mercado. Cet article fait une révision de la littérature sur la néoliberalisation de l’environnement. L’objectif principal est mettre en lumière les multiples processus qui visent à convertir l’environnement en une nouvelle sphère de circulation et accumulation de capital. La privatisation ainsi que la marchandisation sont deux processus clé du projet néolibéral. Toutefois, d’autres processus parmi lesquels la dérégulation, la rérégulation, la commercialisation ou même la corporatisation doivent être singularisées. La géographie critique est dans une position optime pour comprendre ces processus ainsi que pour analyser leurs conséquences sur le monde humain et non-humain. Au même temps il peut et doit proposer des alternatives valides au discours et pratiques hégémoniques concernant la gestion de l’environnement: la modernisation ecologique et l’environnementalisme de marché. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-01-31 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-march 10.5565/rev/dag.17 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 1 (2013); 137-153 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 137-153 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 1 (2013); 137-153 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 137-153 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013591 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-march/17-pdf-es Drets d'autor (c) 2013 Hug March https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/18 2016-09-27T13:12:41Z dag:ART driver

Més enllà del fum. L’ecologia política dels incendis forestals a partir del cas d’Horta de Sant Joan (Tarragona, Catalunya) Seeing beyond the smoke: the political ecology of wildfires through the case of Horta de Sant Joan (Tarragona, Catalonia) Más allá del humo. La ecología política de los incendios forestales a partir del caso de Horta de Sant Joan (Tarragona, Cataluña) Au-delà de la fumée: l’ecologie politique des incendies forestiers. Le cas d’étude d’Horta de Sant Joan (Tarragone, Catalogne) González Hidalgo, Marien Otero Armengol, Iago Kallis, Giorgos incendi forestal construcció social paisatges desitjats allò polític forest fire social construction desired landscapes the political incendio forestal construcción social paisajes deseados lo político feu de forêt construction sociale paysages souhaités la politique Analitzem el dramàtic incendi d’Horta de Sant Joan de 2009 a Catalunya en el marc de l’ecologia política. La història ambiental local, els canvis d’usos del paisatge forestal anterior a l’incendi i el xoc entre els diferents discursos socials al voltant d’aquest ens parlen de diferents formes sociopolítiques de construir la relació entre natura i societat. Cada actor social explica i avalua la gestió del territori i de l’incendi d’acord amb escales temporals i interessos diferents. Els diversos discursos es poden classificar segons el grau d’inclusió o exclusió del foc en el sistema socioecològic. La nostra anàlisi mostra els «paisatges desitjats » de cada actor social, la contextualització i l’anàlisi dels quals permeten realitzar una reflexió més profunda sobre els valors dominants i dominats en relació amb els boscos i els incendis. Concloem que és necessària una politització adequada del debat sobre les causes dels incendis forestals i les respostes que la societat catalana hi dóna. This paper analyses the tragic 2009 wildfire of Horta de Sant Joan in Catalonia. The local environmental history, the changes in land use of the pre-fire forest landscape, and the clash between different social discourses after the wildfire reveal different sociopolitical forms of constructing the relationship between nature and society. Each social actor explains wildfire and forest management according to different time scales and interests. These discourses can be classified by the degree of inclusion or exclusion of fire in the social-ecological system. The contextualisation and analysis of the «desired landscapes» proposed by the social actors allows for a deeper reflection on contested understandings and values in relation to forests and wildfires. We conclude by arguing in favour of a proper re-politicisation of the debate around the causes of and the responses to wildfires. Analizamos el dramático incendio de Horta de Sant Joan de 2009 en Cataluña, bajo el marco de la ecología política. La historia ambiental local, los cambios de usos del paisaje forestal anterior al incendio y el choque entre los diferentes discursos sociales alrededor de éste revelan diferentes formas sociopolíticas de construir la relación entre la naturaleza y la sociedad. Cada actor social explica y evalúa la gestión del territorio y del incendio mediante escalas de tiempo e intereses diferentes. Estos distintos discursos se pueden clasificar según el grado en que favorecen la inclusión o la exclusión del fuego en el sistema socioecológico. Nuestro análisis muestra los diferentes «paisajes deseados» propuestos por los actores sociales, cuya contextualización y análisis permiten realizar una reflexión más profunda sobre los valores dominantes y dominados en relación con los bosques y los incendios. Concluimos que es necesaria una adecuada politización del debate en torno a las causas de los incendios forestales y las formas en las que la sociedad catalana responde a ellos. Nous analysons le dramatique incendie de Horta de Sant Joan en 2009 en Catalogne, dans le cadre de l’écologie politique. L’histoire locale de l’environnement, les changements dans le paysage forestier utilisé avant l’incendie et l’affrontement entre différents discours sociaux autour du feu, réalisent différentes façons socio-politiques de construire la relation société-nature. Chaque acteur social, explique et évalue la gestion des terres et du feu selon différentes échelles de temps et intérêts. Ces différents discours peuvent être classés en fonction de la mesure qui favorisent l’inclusion ou l’exclusion du feu dans le système socio-écologique. Notre analyse met en lumière les différents «paysages souhaités» proposé par les acteurs sociaux, dont la contextualisation et l’analyse de permettre une réflexion plus profonde sur les valeurs dominantes et dominées par rapport aux forêts et aux incendies. Nous concluons qu’il doit y avoir politisation appropriée autour les causes et les réponses des feux de forêt en Catalogne. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-01-31 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-gonzalez-otero-kallis 10.5565/rev/dag.18 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 1 (2013); 21-50 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 21-50 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 1 (2013); 21-50 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 21-50 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013591 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-gonzalez-otero-kallis/18-pdf-es Drets d'autor (c) 2013 Marien González Hidalgo, Iago Otero Armengol, Giorgos Kallis https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/19 2016-09-27T13:12:41Z dag:ART driver

La (sobre)dimensió del creixement residencial a Madrid. El planejament urbanístic com a coartada The (over)Dimension of Residential Growth in Madrid: Urban planning as an Alibi La (sobre)dimensión del crecimiento residencial en Madrid. El planeamiento urbanístico como coartada La (sur)dimension de la croissance résidentielle à Madrid. La planification urbaine comme alibi Vinuesa Angulo, Julio Martín Cortés, Blanca desenvolupament urbà creixement residencial planejament urbanístic Comunitat de Madrid anàlisi demogràfica aplicada urban development residential growth urban planning Region of Madrid applied demographic analysis desarrollo urbano crecimiento residencial planeamiento urbanístico Comunidad de Madrid análisis demográfico aplicado développement urbain croissance résidentielle planification urbaine Communauté de Madrid analyse démographique appliquée Aquest treball centra l’atenció a analitzar el paper que té l’anàlisi territorial en l’elaboració de les propostes de planejament. Es parteix de la hipòtesi que, generalment, no té la qualitat necessària, es menysté i és utilitzada de manera interessada però dóna un suport falsament científic a la planificació. Per tal de provar-ho, s’hi analitzen les projeccions demogràfiques i la quantificació d’habitatges proposats per dinou plans generals de municipis de la Comunitat de Madrid. Els nous desenvolupaments urbans ja produïts o que s’hi proposen no responen a criteris de racionalitat, equilibri ni sostenibilitat territorial. Innovador per la preocupació per la millora del tractament de l’anàlisi territorial i la correcta aplicació a les propostes del planejament, aquest treball s’afegeix a la denúncia del model de desenvolupament urbà i del paper que hi ha tingut el planejament, però posant el focus a la crítica en la manca de rigor de l’anàlisi tècnica com a factor explicatiu de la irracionalitat territorial. This paper analyzes the role that territorial analysis plays in the decision-making processes of planning proposals. It assumes that such processes often lack rigor, are undervalued and used in a self-interested way, but offer false scientific evidence to support urban planning schemes. To corroborate this statement, we analyze the demographic projections and quantification of housing stock proposed under the general urban development plans of 19 municipalities of the Community of Madrid. New urban developments or those proposed in these urban plans do not respond to criteria of rationality, balance or territorial sustainability. This paper adds to the literature denouncing the urban development model and the role that urban planning is playing in it and makes a novel contribution for its concern about how to better apply territorial analysis in planning proposals. The paper highlights the lack of rigor of technical analyses as an explanatory factor of territorial irrationality. Este trabajo centra la atención en analizar el papel que desempeña el análisis territorial en la elaboración de las propuestas de planeamiento. Se parte de la hipótesis de que, generalmente, carece de la calidad necesaria, está depreciado y es utilizado de forma interesada pero otorga un respaldo falsamente científico al planeamiento. Para corroborarlo, se analizan las proyecciones demográficas y la cuantificación de viviendas propuestas por 19 planes generales de municipios de la Comunidad de Madrid. Los nuevos desarrollos urbanos ya producidos o propuestos en ellos no responden a criterios de racionalidad, equilibrio ni sostenibilidad territorial. Novedoso por su preocupación por la mejora del tratamiento del análisis territorial y su correcta aplicación a las propuestas del planeamiento, este artículo se suma a la denuncia del modelo de desarrollo urbano y del papel que viene desempeñando el planeamiento, pero poniendo el foco en la crítica a la falta de rigor del análisis técnico como factor explicativo de la irracionalidad territorial. Cette étude se concentre sur l’analyse du rôle de l’analyse territoriale dans l’élaboration de propositions de planification. À partir de l’hypothèse qu´il manque, généralement, la qualité nécessaire, est négligée et utilisé de façon intéressée, mais donne faussement appui scientifique à la planification. Pour corroborer ça, s’analyse les projections démographiques et la quantification des logements proposés par 19 plans généraux de la Communauté de Madrid. Nouveaux développements proposés ou déjà produites ne répondent pas aux critères de rationalité, d’équilibre et de durabilité territoriale. Ce travail, nouveau par la préoccupation dans l’amélioration du traitement de l’analyse spatiale et la bonne application des propositions d’aménagement s’ajoute à d’autres pour dénoncer le modèle de développement urbain et le rôle que la planification joue en se concentrant sur la critique de la manque de rigueur de l’analyse technique comme un facteur explicatif de l’irrationalité de cette planification. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-01-31 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-vinuesa-martin 10.5565/rev/dag.19 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 1 (2013); 51-74 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 51-74 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 1 (2013); 51-74 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 51-74 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013591 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-vinuesa-martin/19-pdf-es Drets d'autor (c) 2013 Julio Vinuesa Angulo, Blanca Martín Cortés https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/20 2016-09-27T13:12:42Z dag:EQiD driver

Anàlisi dels processos de transformació territorial a la província d’Alacant (1985- 2011) i la incidència que ha tingut en el recurs hídric a través de l’anàlisi bibliogràfica Analysis of Land Change Processes in the Province of Alicante (1985-2011) and their Impact on Water Resources: A Bibliographical Study Análisis de los procesos de transformación territorial en la provincia de Alicante (1985-2011) y su incidencia en el recurso agua a través del estudio bibliográfico Analyse des processus de transformation territoriale dans la province d’Alicante (1985-2011) et leur impact sur les ressources d’eau à travers de l’analyse de la bibliographie Hernández Hernández, Maria anàlisi bibliogràfica Alacant agricultura turisme aigua bibliographical analysis Alicante agriculture tourism water análisis bibliográfico Alicante agricultura turismo agua analyse de la bibliographie communes côtières Alicante agriculture tourisme eau Els municipis litorals de la província d’Alacant han registrat, en els últims vint-i-cinc anys, transformacions territorials notables que s’insereixen, en gran mesura, en les dinàmiques de canvi que han caracteritzat l’orla litoral mediterrània espanyola. L’objectiu d’aquest article és posar de manifest com la comunitat científica ha recollit aquests canvis a les seves publicacions i ha prestat una atenció especial a les temàtiques principals i als col·lectius científics que les han dut a terme. In the last twenty-five years, coastal municipalities of the province of Alicante have undergone remarkable territorial changes due largely to the dynamics of change that have characterized the Spanish Mediterranean coastal fringe. The aim of this paper is to show how the scientific community has captured these changes in its publications. Particular attention is paid to the main issues discussed in the literature and the scientific communities that have dealt with them. Los municipios litorales de la provincia de Alicante han registrado, en los últimos veinticinco años, notables transformaciones territoriales que se insertan, en gran medida, en las dinámicas de cambio que han caracterizado a la orla litoral mediterránea española. El objetivo de este artículo es poner de manifiesto cómo la comunidad científica ha recogido estos cambios en sus publicaciones prestando una atención especial a las principales temáticas y a los colectivos científicos que las han llevado a cabo. Les communes côtières de la province d’Alicante ont souffert au cours des vingt dernières années d’importantes modifications territoriales, qui sont liés notamment à la dynamique du changement qui a caractérisé la bande côtière de l’Espagne méditérranéenne. Le but de cet article est de montrer comment la communauté scientifique a ramassée ces changements dans leurs publications, en faissant une attention particulière aux grandes questions et les communautés scientifiques qui ont eu lieu. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-01-31 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-hernandez 10.5565/rev/dag.20 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 1 (2013); 105-136 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 105-136 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 1 (2013); 105-136 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 105-136 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013591 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-hernandez/20-pdf-es Drets d'autor (c) 2013 Maria Hernández Hernández https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/21 2016-09-27T13:12:36Z dag:RES driver

Immigració i Estat del Benestar a Espanya Ortega Rivera, Enrique MORENO, Francisco J. y BRUQUETAS, María (2011)Immigració i Estat del Benestar a EspanyaBarcelona: Col·lecció Estudis Socials, Obra Social “La Caixa”, 197 p.ISBN: 978-84-9900-04 Servei de Revistes Digitals - UAB 2012-10-09 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-ortega 10.5565/rev/dag.21 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No 3 (2012); 529-532 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 529-532 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 Núm. 3 (2012); 529-532 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 529-532 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2012583 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-ortega/21-pdf-ca Drets d'autor (c) 2012 Enrique Ortega Rivera https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/24 2016-09-27T13:12:36Z dag:RES driver

Geographies of Ageing. Social Processes and the Spatial Uneveness of Population Ageing Fenández Carro, Celia Amanda Davies, Amity JamesGeographies of Ageing. Social Processes and the Spatial Uneveness of Population AgeingReino Unido / Estados UnidosAshgate2011pp.209 Servei de Revistes Digitals - UAB 2012-10-09 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-fernandez 10.5565/rev/dag.24 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No 3 (2012); 522-525 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 522-525 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 Núm. 3 (2012); 522-525 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 522-525 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2012583 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-fernandez/24-pdf-es Drets d'autor (c) 2012 Celia Fenández Carro https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/25 2016-09-27T13:12:37Z dag:RES driver

Migración Internacional en América Latina y el Caribe: nuevas tendencias, nuevos enfoques Prieto, VIctoria Martínez Pizarro, Jorge (ed.)Migración Internacional en América Latina y el Caribe: nuevas tendencias, nuevos enfoques.Santiago de Chile: Naciones Unidas-CEPAL, 2011, p. 436.  Servei de Revistes Digitals - UAB 2012-10-09 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-prieto 10.5565/rev/dag.25 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No 3 (2012); 526-529 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 526-529 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 Núm. 3 (2012); 526-529 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 526-529 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2012583 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-prieto/25-pdf-es Drets d'autor (c) 2012 VIctoria Prieto https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/26 2016-09-27T13:12:43Z dag:RES driver

Introducción a los sistemas de información geográfica y geotelemática Feliu Torrent, Jaume Perez Navarro, A (2011)Introducción a los sistemas de información geográfica y geotelemáticaBarcelona: Universitat Oberta de Catalunya, Col·lecció Manuales (Informática), 348 p.ISBN 978-84-9788-933-9 Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-01-31 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-feliu 10.5565/rev/dag.26 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 1 (2013); 191-195 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 191-195 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 1 (2013); 191-195 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 191-195 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013591 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-feliu/26-pdf-ca Drets d'autor (c) 2013 Jaume Feliu Torrent https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/27 2016-09-27T13:12:38Z dag:RES driver

Global Political Ecology Saurí i Pujol, David PEET, R.; ROBBINS, P. i WATTS, M.J. (eds.) (2011)Global Political Ecology.London i New York: Routledge, XIV+ 444 p.ISBN 978-0-415-54815-1 Servei de Revistes Digitals - UAB 2012-10-09 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-sauri 10.5565/rev/dag.27 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No 3 (2012); 532-536 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 532-536 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 Núm. 3 (2012); 532-536 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 532-536 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2012583 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-sauri/27-pdf-ca Drets d'autor (c) 2012 David Saurí i Pujol https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/29 2024-09-04T10:38:21Z dag:EQiD driver

L’estructura socioespacial de la regió metropolitana de Barcelona des d’una aproximació multimetòdica. Una proposta metodològica per a l’estudi de la diferenciació socioresidencial The socio-spatial structure of the metropolitan region of Barcelona from a multimethod approach: A methodological proposal for the study of residential and social differentiation La estructura socioespacial de la región metropolitana de Barcelona desde una aproximación multimetódica. Una propuesta metodológica para el estudio de la diferenciación socioresidencial La structure socio-spatiale de la région métropolitaine de Barcelone à partir d’une approche multimèthode: une proposition méthodologique pour l’étude de la différenciation sociale résidentielle Costa Losa, Maria Porcel López, Sergio diferenciació residencial disseny multimètode SIG regió metropolitana de Barcelona residential and social differentiation multimethod design Metropolitan Region of Barcelona diferenciación sociorresidencial diseño multimetódico región metropolitana de Barcelona différenciation sociale résidentielle dessin multi-méthode région métropolitaine de Barcelone Durant les darreres dues dècades, l’estudi de la segregació socioresidencial ha estat objecte d’una diversificació teòrica i metodològica com a resultat de la participació de disciplines diferents per analitzar-la. En aquest article, s’hi presenta una nova proposta metodològica, basada en un disseny multimetòdic que integra informació social i espacial, a partir de la qual s’identifiquen, s’analitzen i es representen els diferents tipus d’àrees socioresidencials de la regió metropolitana de Barcelona. Es tracta d’un model de triangulació complementària de dades quantitatives que corregeix les restriccions que les dades presenten per si soles i que permet analitzar l’objecte d’estudi de manera més profunda. Els resultats obtinguts no estan exempts d’algunes limitacions que també són element de reflexió a l’article. During the last two decades, the study of residential and social segregation has been renewed both theoretically and methodologically as a result of the participation of different disciplines. This paper presents a new methodological approach using a multimethod design that integrates social and spatial data. Through this approach, different types of socio-residential areas in the metropolitan area of Barcelona have been identified, analyzed and represented. This is a model of complementary triangulation of quantitative data that corrects some problems of these data and allows a more in-depth analysis. The results have some limitations, which are also discussed in the article. Durante las dos últimas décadas, el estudio de la segregación socioresidencial ha sido objeto de una diversificación teórica y metodológica como resultado de la participación de distintas disciplinas en su análisis. En este artículo, se presenta una nueva propuesta metodológica, basada en un diseño multimetódico que integra información social y espacial, a partir de la que se identifican, se analizan y se representan los diferentes tipos de áreas socioresidenciales de la región metropolitana de Barcelona. Se trata de un modelo de triangulación complementaria de datos cuantitativos que corrige las restricciones que los datos presentan por sí solos y permite que haya una mayor profundidad en el análisis objeto de estudio. Los resultados obtenidos presentan algunas limitaciones que también son elemento de reflexión en el artículo. Au cours des deux dernières décennies, l’étude de la ségrégation sociale résidentielle a fait l’objet d’une diversification théorique et méthodologique à la suite de la participation de différentes disciplines dans son analyse. Cet article présente une nouvelle approche méthodologique, basée sur une conception multiméthode qui intègre l’information sociale et spatiale, à partir de laquelle différents types de zones socioresidenciales de la région métropolitaine de Barcelone ont eté identifiés, analysés et représentés. Il s’agit d’un modèle de triangulation des données quantitatives complémentaires qui corrige les données et permet une plus grande profondeur de l’analyse à l’étude. Les résultats obtenus présentent certaines limitationsqui sont également reflétés sur l’article. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-costa-porcel 10.5565/rev/dag.29 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 315-345 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 315-345 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 315-345 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 315-345 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-costa-porcel/29-pdf-ca Drets d'autor (c) 2013 Maria Costa Losa, Sergio Porcel López https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/31 2024-09-04T10:38:18Z dag:ART driver

Vint anys de suburbanització a Espanya (1981-2001). El perfil dels protagonistes Twenty years of suburbanization in Spain (1981-2001): A profile of its protagonists Veinte años de suburbanización en España (1981-2001). El perfil de sus protagonistas Vingt ans de suburbanisation en Espagne (1981-2001). Le profil des acteurs Susino, Joaquín Duque Calvache, Ricardo mobilitat residencial àrees metropolitanes suburbanització estructura social residential mobility metropolitan areas suburbanization social structure movilidad residencial áreas metropolitanas suburbanización estructura social mobilité résidentielle zones métropolitaines suburbanisation structure sociale La suburbanització, consubstancial al fenomen metropolità, ha propiciat canvis importants al panorama urbà espanyol durant les darreres dècades. En paral·lel al desenvolupament metropolità, s’han transformat les característiques dels actors individuals que en formaven part. Aquesta recerca se centra en les variacions dels perfils per edat, sexe i condició sociolaboral dels protagonistes de la mobilitat residencial, dins de la qual la suburbanització no és altra cosa que el tipus de moviment més característic. Es fan servir les matrius de mobilitat de les àrees metropolitanes espanyoles, extretes dels censos dels anys 1991 i 2001 i analit-zades conjuntament. Els resultats mostren un canvi en les pautes per edat de la mobilitat metropolitana y, sobretot, la generalització, durant els anys noranta, de l’elevada mobilitat residencial a totes les categories socials. Aquesta tendència evidencia la importància creixent de la mobilitat com a part constitutiva de la vida urbana. Suburbanization, as a key part of metropolitan dynamics, has brought critical changes to the urban landscape of Spain throughout the last decades. Paralleling this metropolitan growth, the characteristics of the individual agents taking part in it were transformed. This research focuses on changes in the age, sex and occupational profiles of individuals participating in residential mobility; a wider phenomenon in which suburbanization is the most representative process. Population mobility matrixes from the 1991 and 2001 censuses have been used. Data from the different metropolitan areas have been aggregated and then analyzed as a whole. The results show that the age pattern of metropolitan mobility has changed significantly, and in particular, that high residential mobility levels were widespread in all social groups during the 90s. This evolution confirms the growing weight of mobility in Spanish urban life. La suburbanización, consustancial al fenómeno metropolitano, ha propiciado importantes cambios en el panorama urbano español durante las últimas décadas. En paralelo al desarrollo metropolitano, se han transformado las características de los actores individuales que tomaban parte en él. Esta investigación se centra en las variaciones en los perfiles de edad, sexo y condición sociolaboral de los protagonistas de la movilidad residencial, dentro de la cual la suburbanización no es sino el tipo de movimiento más característico. Se utilizan las matrices de movilidad de los censos de 1991 y 2001 de las áreas metropolitanas españolas, analizadas conjuntamente. Los resultados muestran un cambio en las pautas por edad de la movilidad metropolitana y, sobre todo, la generalización, durante los años noventa, de la alta movilidad residencial en todas las categorías sociales. Tendencia que muestra la creciente importancia de la movilidad como parte constitutiva de la vida urbana. La suburbanisation, en tant qu’élément clé de la dynamique métropolitaine, a apporté des changements importants au paysage urbain de l’Espagne durant les dernières décennies. Parallèlement à la croissance des métropoles, la plupart des caractéristiques des agents individuels qui participent à ce sujet ont été transformées. Cette recherche s’intéresse à les changements dans les profils d’âge, sexe et profession des personnes qui participent à la mobilité résidentielle, un phénomène plus large dans lequel la suburbanisation est le processus le plus représentatif. Les matrices de mobilité de la population à partir des recensements de 1991 et de 2001 ont été utilisées. Les données provenant des différentes zones métropolitaines ont été agrégées et, ensuite, analysées dans son ensemble. Les résultats montrent des changements importants dans la structure par âge de la mobilité urbaine, et surtout, que les niveaux élevés de mobilité résidentielle étaient répandues dans toutes les couches sociales pendant les années 90. Cette évolution confirme le poids croissant de la mobilité dans la vie urbaine de l’Espagne. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-susino-duque 10.5565/rev/dag.31 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 265-290 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 265-290 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 265-290 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 265-290 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-susino-duque/31-pdf-es Drets d'autor (c) 2013 Joaquín Susino, Ricardo Duque Calvache https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/32 2016-09-27T13:12:39Z dag:RES driver

España, capital París Suau-Sanchez, Pere BEL, Germà (2010)España, capital ParísBarcelona: Destino, 325 p.ISBN: 978-84-233-4314-0 Servei de Revistes Digitals - UAB 2012-10-09 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-suau 10.5565/rev/dag.32 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No 3 (2012); 519-522 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 519-522 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 Núm. 3 (2012); 519-522 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 58 No. 3 (2012); 519-522 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2012583 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v58-n3-suau/32-pdf-es Drets d'autor (c) 2012 Pere Suau-Sanchez https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/33 2016-09-27T13:12:44Z dag:EQiD driver

Patrons desiguals en la distribució de places aèries: una revisió Uneven patterns in airport seat capacity distribution: a review Patrones desiguales en la distribución de plazas aéreas: una revisión Modèles inégaux dans la distribution des sièges aériennes: une révision Suau-Sanchez, Pere transport aeri places aèries desigualtat distribució espacial desregulació liberalització air transport seat capacity unevenness spatial patterns deregulation liberalization transporte aéreo plazas aéreas desigualdad distribución especial desregularización liberalización transport aérien sièges aériennes inégalités distribution spatiale déréglementation libéralisation Aquest article revisa la literatura sobre la distribució desigual de places aèries. Els estudis d’oferta de places són útils per mostrar les possibilitats de viatjar i si el desenvolupament econòmic està concentrat en determinades regions. Durant les últimes dècades, els patrons de distribució de places aèries han estat redefinits pels creixents processos de desregularització del mercat del tràfic aeri i la liberalització de les línies aèries de bandera. En conjunt, hi ha un acord a la literatura a considerar que l’oferta de places per a vols intracontinentals ha tendit a desconcentrar-se. És a dir, les places estan repartides de manera més equilibrada al llarg de la població d’aeroports. D’altra banda, l’oferta de places per a vols intercontinentals, els més valuosos per a l’intercanvi d’informació cara a cara i les cadenes de producció globals, ha tendit a concentrar-se en menys aeroports. Així doncs, des del punt de vista quantitatiu, la desigualtat ha disminuït, tot i que en termes qualitatius aquesta s’ha incrementat. This paper reviews the literature on the uneven patterns of airport seat capacity. Seat capacity distribution studies are useful to show air travel possibilities and whether economic development is concentrated in some particular regions. During the last decades, seat capacity patterns have been reshaped by an increasing process of deregulation of the air traffic market and liberalization of the former flagship carriers. Overall, literature agrees that intra-continental seat capacity has tended to deconcentrate, meaning that seats are more equally spread along the airport population, while inter-continental seat capacity, the most valuable for the exchange of face-to-face information and global supply chains, has tended to concentrate in fewer airports. Hence, in quantitative terms inequality has decreased, although in qualitative terms it has increased. Este artículo revisa la literatura sobre la distribución desigual de plazas aéreas. Los estudios de oferta de plazas son útiles para mostrar las posibilidades de viajar y si el desarrollo económico está concentrado en determinadas regiones. Durante las últimas décadas, los patrones de distribución de plazas aéreas han sido redefinidos por los crecientes procesos de desregularización del mercado del tráfico aéreo y la liberalización de las aerolíneas de bandera. En conjunto, hay un acuerdo en la literatura en considerar que la oferta de plazas para vuelos intracontinentales ha tendido a desconcentrarse. Es decir, las plazas están repartidas de forma más equilibrada a lo largo de la población de aeropuertos. Por otro lado, la oferta de plazas para vuelos intercontinentales, los más valiosos para el intercambio de información cara a cara y las cadenas de producción globales, ha tendido a concentrarse en menos aeropuertos. Así pues, desde el punto de vista cuantitativo, la desigualdad ha disminuido, aunque, en términos cualitativos, esta se ha incrementado. Cet article rencontre la littérature sur la répartition inégale des sièges aériens. Les études des sièges sont utiles pour montrer les possibilités de voyage et si le développement économique est concentré dans certaines régions. Dans les dernières décennies, les modèles de distribution des sièges aériennes ont été redéfinis par les processus de croissance de la déréglementation du marché du trafic aérien et la libéralisation des compagnies aériennes de drapeau. Il existe un accord dans la littérature en faisant valoir que l’offre de places aux vols intra-continentaux a tendance à la déconcentration. Autrement dit, les sièges sont répartis de forme plus équilibrée tout au long de la population des aéroports. En outre, l’offre de places pour les vols intercontinentaux, les plus précieux pour l’échange d’informations face to face et les chaînes de production mondiales, a eu tendance à se concentrer sur moins aéroports. Ainsi, du point de vue quantitatif, l’inégalité a diminué, bien que cela a augmenté en termes qualitatifs. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-01-31 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-suau 10.5565/rev/dag.33 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 1 (2013); 167-177 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 167-177 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 1 (2013); 167-177 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 167-177 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013591 eng https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-suau/33-pdf-en Drets d'autor (c) 2013 Pere Suau-Sanchez https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/34 2016-09-27T13:12:52Z dag:EQiD driver

Accés als recursos en els sistemes agroforestals de l’Àfrica occidental des d’una perspectiva de gènere Access to resources in West Africa agroforestry systems from a gender perspective Acceso a los recursos en los sistemas agroforestales del África occidental desde una perspectiva de género Accès aux ressources dans les systèmes agroforestiers de l’Afrique occidentale d’une perspective de genre Salgado Ybern, Beatriz Àfrica gènere accés i control sobre els recursos medi ambient sistemes de vida titularitats Africa gender access and control over resources environment livelihoods entitlements. África género acceso y control sobre los recursos medio ambiente sistemas de vida titularidades Afrique genre accès et contrôle sur les ressources environnement moyens de subsistance droit à la libre disposition L’article pretén estudiar, a partir de la recerca feta a la literatura publicada, de quina manera les poblacions rurals de l’Àfrica occidental gestionen i aprofiten els recursos dels ecosistemes on viuen. Tenint en compte la vulnerabilitat d’aquests sistemes de vida, l’accessibilitat i la titularitat sobre la terra, la vegetació, l’aigua i els cultius condicionen com es fa front als canvis que s’hi produeixen. En entorns on els ecosistemes estan fortament degradats, la mirada sobre les relacions que homes i dones estableixen amb el propi espai agrícola i forestal permet entendre mecanismes de resiliència de sistemes de vida i com enfocar possibles solucions a la desigualtat social i a la degradació ambiental. La dinàmica agrícola actual de compravenda de terres a escala mundial és una forta amenaça per a aquests sistemes de vida i posa de manifest la necessitat de modificar profundament les polítiques agrícoles per afrontar els reptes alimentaris i ambientals presents. The article tries to study, through the survey of the published literature, how the rural populations in West Africa manage and take advantage of the resources in the ecosystems where they live. Accounting of the vulnerability of these livelihoods, the accessibility and entitlement over land, vegetation, water, crops condition how these populations cope with the changes that occur. In highly deteriorated environments, the gaze at the relationships that men and women establish with their own agricultural and forest space helps to understand the resilience mechanisms of these livelihoods and how to address possible solutions to social inequality and environmental degradation. The current dynamic of landgrabbing throughout the world is a serious threat to these livelihoods and exposes the need to deeply modify agricultural policies to face the present food and environmental challenges. El artículo pretende estudiar, a partir de la investigación en la literatura publicada, de qué manera las poblaciones rurales de África occidental gestionan y aprovechan los recursos de los ecosistemas donde viven. Teniendo en cuenta la vulnerabilidad de estos sistemas de vida, la accesibilidad y la titularidad sobre la tierra, la vegetación, el agua y los cultivos condicionan el modo de hacer frente a los cambios que se producen. En entornos donde los ecosistemas están altamente degradados, la mirada sobre las relaciones que hombres y mujeres establecen con el propio espacio agrícola y forestal permite entender los mecanismos de resiliencia de los sistemas de vida y cómo enfocar posibles soluciones a la desigualdad social y a la degradación ambiental. La dinámica agrícola actual de compraventa de tierras a escala mundial es una fuerte amenaza para estos sistemas de vida y pone de manifiesto la necesidad de modificar profundamente las políticas agrícolas para afrontar los retos alimentarios y ambientales presentes. L’article essaie d’étudier, à partir de la recherche de la littérature publiée, de quelle manière les populations rurales de l’Afrique de l’ouest gèrent et profitent les ressources des écosystèmes où elles habitent. Compte tenu de la vulnérabilité de ces systèmes de vie, l’accessibilité et le droit à la libre disposition à la terre, la végétation, l’eau, les cultures, sont clés pour comprendre comment les populations font face aux changements qui se produisent. Dans des entourages où les écosystèmes sont fortement dégradés, le regard sur les relations qu’hommes et femmes établissent avec leur espace agricole et forestier permet de comprendre les mécanismes de résilience de ces systèmes de vie et comment aborder des possibles solutions à l’inégalité sociale et à la dégradation environnementale. La dynamique agricole actuelle d’achat et vente de terres à échelle mondiale est une forte menace pour ces systèmes de vie et met en évidence la nécessité de modifier profondément les politiques agricoles pour affronter les défis alimentaires et environnementales présents. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-salgado 10.5565/rev/dag.34 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 375-391 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 375-391 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 375-391 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 375-391 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-salgado/34-pdf-ca Drets d'autor (c) 2013 Beatriz Salgado Ybern https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/35 2016-09-27T13:13:03Z dag:RES driver

Antheaume, Benoît y Giraut, Frédéric (eds.) (2005). Le territoire est mort. Vive les territoires!: Une (re)fabrication au nom du développement Antheaume, Benoît y Giraut, Frédéric (eds.) (2005). Le territoire est mort. Vive les territoires!: Une (re)fabrication au nom du développement Antheaume, Benoît y Giraut, Frédéric (eds.) (2005). Le territoire est mort. Vive les territoires!: Une (re)fabrication au nom du développement Antheaume, Benoît y Giraut, Frédéric (eds.) (2005). Le territoire est mort. Vive les territoires!: Une (re)fabrication au nom du développement De Reymaeker, Brice Antheaume, Benoît y Giraut, Frédéric (eds.) (2005)Le territoire est mort. Vive les territoires! Une (re)fabrication au nom du développementParis: IRD ÉditionsISBN: 2-7099-1574-X Antheaume, Benoît y Giraut, Frédéric (eds.) (2005)Le territoire est mort. Vive les territoires! Une (re)fabrication au nom du développementParis: IRD ÉditionsISBN: 2-7099-1574-X Antheaume, Benoît y Giraut, Frédéric (eds.) (2005)Le territoire est mort. Vive les territoires! Une (re)fabrication au nom du développementParis: IRD ÉditionsISBN: 2-7099-1574-X Antheaume, Benoît y Giraut, Frédéric (eds.) (2005)Le territoire est mort. Vive les territoires! Une (re)fabrication au nom du développementParis: IRD ÉditionsISBN: 2-7099-1574-X Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-09-19 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-dereymaeker 10.5565/rev/dag.35 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 3 (2013): Innovació i dinàmiques territorials; 564-568 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): Innovation and territorial dynamics; 564-568 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 3 (2013): Innovación y dinámicas territoriales; 564-568 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): L'innovation et la dynamique territoriale; 564-568 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013593 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-dereymaeker/pdf Drets d'autor (c) 2013 Brice De Reymaeker https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/36 2016-09-27T13:12:44Z dag:EQiD driver

Crisi del capitalisme global, desenvolupament i medi ambient The Crisis of Global Capitalism: Development and the Environment Crisis del capitalismo global. Desarrollo y medio ambiente Crise du capitalisme, développement et environnement del Moral Ituarte, Leandro crisi sistèmica declivi de la societat industrial ecologies de la por decreixement polarització desigualtat systemic crisis decline of industrial society ecologies of fear de-growth polarization inequality crisis sistémica declive de la sociedad industrial ecologías del miedo decrecimiento polarización desigualdad crise systémique déclin de la société industrielle écologie de la peur décroissance polarisation inégalité Sobre la base d’una llarga tradició d’estudis sobre la relació de la humanitat amb la natura, l’agreujament dels conflictes ambientals està provocant la intensificació i la renovació del debat en el context de la crisi sistèmica actual. L’escassetat, l’encariment o l’esgotament de recursos no renovables i renovables s’interpreta de maneres diferents en el marc d’aproximacions diverses a la dialèctica entre natura i societat i de valoracions contraposades del sistema capitalista. Amb aquest teló de fons, en el present article, s’analitza la relació entre el deteriorament per causes antròpiques del medi físic i els processos socioeconòmics en curs i de llarg termini. De quina naturalesa, de quin medi ambient estem parlant? Existeix en realitat una dependència fonamental de les dinàmiques socioeconòmiques respecte del medi ambient? En quines escales temporals i amb quines diferenciacions espacials es produeixen les esmetades relacions? Aquestes són algunes de les preguntes que estructuren l’article. On the basis of a long tradition of studies about the relationship of humanity to the natural environment, the worsening of environmental conflicts is leading to the intensification and renewal of the debate in the context of the current systemic crisis. The shortage, escalating costs and depletion of non-renewable and renewable resources is interpreted in different ways under different approaches to the nature-society dialectic and the contradictory assessments of the capitalist system. Against this background, this paper examines the debate on the relationship between human causes for environmental deterioration and ongoing and long-term socioeconomic processes. Of what nature and of what environment are we speaking? Do socioeconomic dynamics truly depend on the environment? Under which time scales and spatial differentiations do these relationships occur? These are some of the questions that structure this text. Sobre la base de una larga tradición de estudios acerca de la relación de la humanidad con la naturaleza, el agravamiento de los conflictos ambientales está provocando la intensificación y la renovación del debate en el contexto de la actual crisis sistémica. La escasez, el encarecimiento o el agotamiento de recursos no renovables y renovables se interpreta de diferentes maneras en el marco de distintas aproximaciones a la dialéctica sobre la naturaleza y la sociedad, así como en el marco de valoraciones contrapuestas del sistema capitalista. Con este telón de fondo, en el presente artículo, se analiza la relación entre el deterioro por causas antrópicas del medio físico y los procesos socioeconómicos en curso y de largo plazo. ¿De qué naturaleza, de qué medio ambiente estamos hablando? ¿Existe en realidad una dependencia fundamental de las dinámicas socioeconómicas respecto del medio ambiente? ¿En qué escalas temporales y con qué diferenciaciones espaciales se producen dichas relaciones? Estas son algunas de las preguntas que estructuran el artículo. Basé sur une longue tradition d’études sur la relation de l’humanité avec la nature, l’aggravation des conflits environnementaux sont à l’origine de l’escalade et le renouvellement du débat, dans le contexte de la crise systémique actuelle. Les pénuries, les plus élevés ou l’épuisement des ressources non renouvelables et renouvelables est interprété de différentes manières selon des approches différentes à la nature-société dialectique et évaluations contradictoires du système capitaliste. Dans ce contexte, cet article examine la relation entre la détérioration des causes anthropiques des processus physiques et socio-économique en cours et à long terme. De quelle nature, ce que l’environnement parlons-nous? Vraiment la situation socio-économique sont profondément conditionnées par l’environnement? Qu’est-ce échelles temporelles et spatiales de ces interactions se produisent? Voici quelques questions que la structure de l’article. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-01-31 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-delmoral 10.5565/rev/dag.36 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 1 (2013); 77-103 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 77-103 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 1 (2013); 77-103 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 77-103 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013591 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-delmoral/36-pdf-es Drets d'autor (c) 2013 Leandro del Moral Ituarte https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/37 2016-09-27T13:12:45Z dag:RES driver

Distância e connexão. Insularidade, relações culturais e sentido de lugar no espaço da Macaronésia Prats Ferret, Maria BRITO-HENRIQUES, Eduardo (2009) Distância e connexão. Insularidade, relações culturais e sentido de lugar no espaço da MacaronésiaAngra do Heroísmo: Instituto Açoriano de Cultura. Centro de Estudos Geográficos da Universidade de Lisboa, 174 p. ISBN 978-989-8225-11-5. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-01-31 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-prats 10.5565/rev/dag.37 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 1 (2013); 179-181 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 179-181 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 1 (2013); 179-181 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 179-181 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013591 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-prats/37-pdf-ca Drets d'autor (c) 2013 Maria Prats Ferret https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/38 2016-09-27T13:12:47Z dag:RES driver

Sustainable Geography Oliveras González, Xavier BRUNET, Roger (2011)Sustainable GeographyLondres / Haboken: ISTE / Wiley, XXVI + 393 p.ISBN 978-1-84821-192-6 Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-01-31 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-oliveras 10.5565/rev/dag.38 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 1 (2013); 181-184 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 181-184 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 1 (2013); 181-184 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 181-184 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013591 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-oliveras/38-pdf-ca Drets d'autor (c) 2013 Xavier Oliveras González https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/39 2024-09-04T10:38:11Z dag:ART driver

Mig segle (1956-2005) de creixement urbà i pèrdua de sòl al litoral mediterrani espanyol. L’entorn metropolità d’Alacant-Elx Half a century (1956-2005) of urban growth and soil loss in the Mediterranean coastal area of Spain: The metropolitan area of Alacant-Elx Medio siglo (1956-2005) de crecimiento urbano y pérdida de suelo en el litoral mediterráneo español. El entorno metropolitano de Alacant-Elx Un demi-siècle (1956-2005) de croissance urbaine et dégradation du sol dans la côte méditerranéenne espagnole. Le milieu métropolitain d’Alacant-Elx Valera Lozano, Antonio Añó Vidal, Carlos Sánchez Díaz, Juan urbanització dinàmica espacial i temporal indicadors de sostenibilitat se gellat antropogènic del sòl àrees litorals mediterrànies urbanization spatial and temporal dynamics sustainability indicators soil sealing Mediterranean coastal areas urbanización dinámica espacio-temporal indicadores de sostenibilidad sellado antropogénico del suelo áreas litorales mediterráneas croissance urbaine dynamique spatiale et temporales indicateurs de développe-ment durable scellé artificiel du sol côte méditerranéenne En aquest treball, s’hi analitza la dinàmica espacial i temporal dels usos urbans durant la segona meitat del segle xx a l’entorn metropolità d’Alacant-Elx. Partint de fotografies aèries corresponents a 1956, 1985, 1998 i 2005, i mitjançant mètodes d’anàlisi cartogràfica amb sistemes d’informació geogràfica, han estat establerts els canvis a escala de detall (1:10.000). També s’han aplicat deu indicadors per avaluar el nivell de sostenibilitat ambiental. Els resultats mostren la gran expansió dels usos urbans i el retrocés consegüent dels agrícoles i forestals al llarg del període analitzat. La superfície construïda, que representava 2.226 ha (un 2% del total) l’any 1956, arriba a 16.804 ha (un 15%) el 2005. A més, el creixement s’ha intensificat substancialment durant el període 1998-2005. This paper analyses the spatial and temporal dynamics of urban land uses during the second half of the 20th century in the metropolitan area of Alacant-Elx. Through the interpretation of aerial photographs dating from 1956, 1985, 1998 and 2005, and map analysis based on geographic information systems, the changes at detailed scale (1:10,000) were established. Ten indicators were also used to assess the degree of environmental sustainability. The results highlight the intensity of urban growth from 1956 to 2005 and the reduction of agricultural and forest uses. In 1956, 2,226 ha (2% of the total area) were built-up areas, whereas 16,804 ha (15%) of the surface were occupied by urban uses in 2005; a process which significantly intensified during the 1998-2005 period. En este trabajo, se analiza la dinámica espacio-temporal de los usos urbanos durante la segunda mitad del siglo xx en el entorno metropolitano de Alacant-Elx. A partir de fotogramas aéreos correspondientes a las fechas de 1956, 1985, 1998 y 2005, y mediante métodos de análisis cartográfico con sistemas de información geográfica, se han establecido los cambios a escala detallada (1:10.000). También se han aplicado diez indicadores para evaluar el nivel de sostenibilidad ambiental. Los resultados muestran la gran expansión de los usos urbanos y el consecuente retroceso de los agrícolas y forestales durante todo el periodo analizado. La superficie construida, que representaba 2.226 ha (un 2% del total) en 1956, alcanza 16.804 ha (un 15%) en 2005. Además, el crecimiento se ha intensificado sustancialmente en el periodo 1998-2005. Cet article a pour objet l’analyse de la dynamique spatiale et temporale des utilisations urbaines durant la deuxième moitié du vingtième siècle dans le milieu métropolitain d‘Alacant-Elx. Afin d’observer ces modifications à une échelle détaillée (1:10.000), la photointerprétation de photographies aériennes datées de 1956, 1985, 1998 et 2005, et l’analyse cartographique avec les systèmes d’information géographique ont été pris en compte. Dix indicateurs ont aussi été appliqués pour évaluer le niveau de durabilité environnementale. Les résultats obtenus montrent l’importance de la croissance urbaine pendant la période d’étude, spécialement le pourcentage élevée de la surface destinée à cette utilisation à l’issue de l’étude. En 1956, date d’initiation de l’analyse, l’utilisation urbaine a représenté 2.226 (un 2% de la surface totale). Cinquante ans après, l’utilisation urbaine a représenté 16.804 ha (un 15%). Ce processus a été intensifié entre 1998 et 2005. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-valero-ano-sanchez 10.5565/rev/dag.39 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 291-312 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 291-312 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 291-312 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 291-312 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-valero-ano-sanchez/39-pdf-es Drets d'autor (c) 2013 Antonio Valera Lozano, Carlos Añó Vidal, Juan Sánchez Díaz https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/42 2024-09-04T10:38:08Z dag:EQiD driver

Urbanització difusa i consum d’aigua per a usos domèstics. Una exploració de relacions Urban sprawl and domestic water consumption: An exploration of relations Urbanización difusa y consumo de agua para usos domésticos. Una exploración de relaciones Urbanisation diffuse et usages domestiques de l’eau. Exploration de relations Garcia, Xavier gestió de l’aigua urbanització habitatge unifamiliar usos domèstics de l’aigua jardí water management urbanization detached housing domestic water uses garden gestión del agua urbanización vivienda unifamiliar usos domésticos del agua jardín gestion de l’eau urbanisation maisons isolées jardin usages domestiques de l’eau A l’àmbit mediterrani, amb problemes recurrents de disponibilitat hídrica, l’ús de l’aigua destinada als usos exteriors dels habitatges unifamiliars, aïllats o adossats (piscina, jardí, hort, etc.), esdevé un dels factors importants a l’hora d’entendre per què aquest model residencial computa uns consums d’aigua per càpita superiors en comparació als models residencials d’alta densitat. Tot i així, unes altres característiques del model urbà i dels seus habitatges poden esdevenir determinants a l’hora d’entendre i d’estimar el metabolisme hídric d’aquests espais urbans residencials. Aquest article tracta d’esclarir quina és la interrelació existent entre els processos d’urbanització i els patrons socials en el consum d’aigua per a usos domèstics, en especial en àmbits urbans de baixa densitat. Ho fa centrant l’atenció en la pràctica de la jardineria i els diferents usos de l’aigua a l’exterior dels habitatges. In the Mediterranean, which suffers from persistent problems of water availability, the outdoor water uses of detached and semi-detached dwellings (swimming pools, gardens, orchards, etc.) are an important factor to understand why this residential model is associated with higher water consumption per capita than high-density residential areas. However, other features of the urban model and its dwellings might turn out to be decisive for understanding and estimating the water metabolism of these urban residential areas. This paper seeks to clarify the interrelationship between these urban processes and social patterns of domestic water consumption, especially in low-density urban areas, while focusing on gardening practices and different outdoor water uses. En el ámbito mediterráneo, con problemas recurrentes de disponibilidad hídrica, el uso del agua destinada a los usos exteriores de las viviendas unifamiliares, aisladas o adosadas (piscina, jardín, huerto, etc.), resulta uno de los factores importantes para entender por qué este modelo residencial computa unos consumos de agua por cápita superiores comparados con los modelos residenciales de alta densidad. Sin embargo, otras características del modelo urbano y de sus viviendas pueden resultar determinantes para entender y estimar el metabolismo hídrico de estos espacios urbanos residenciales. Este artículo trata de esclarecer cuál es la interrelación existente entre los procesos de urbanización y los patrones sociales en el consumo de agua para usos domésticos, en especial en ámbitos urbanos de baja densidad. Lo hace centrando la atención en la práctica de la jardinería y los diferentes usos del agua en el exterior de las viviendas. Dans la région méditerranéenne, avec des problèmes récurrents de disponibilité hydrique, l’usage domestique de l’eau à l’extérieur des maisons isolées ou jumelées (piscine, jardin, verger, etc.), est un facteur important lorsque comprendre pourquoi ce modèle a besoin d’une consommation d’eau résidentielle par habitant plus élevé en comparaison à des modèles de haute densité résidentielle. Toutefois, d’autres caractéristiques du modèle urbain et de leurs maisons peuvent devenir décisives pour la compréhension et l’estimation du métabolisme de l’eau dans ces zones urbaines résidentielles. Cet article vise à clarifier ce qui est la relation entre les processus d’urbanisation et des structures sociales de la consommation domestique d’eau, en particulier dans les modèles d’urbanisation diffuse, particulièrement sur   la pratique du jardinage et les différents usages de l’eau en dehors de la maison. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-garcia 10.5565/rev/dag.42 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 347-362 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 347-362 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 347-362 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 347-362 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-garcia/42-pdf-ca Drets d'autor (c) 2013 Xavier Garcia https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/43 2016-09-27T13:12:47Z dag:RES driver

La invención de las provincias Alegre Nadal, Pau BURGUEÑO, JesúsLa invención de las provinciasMadrid: Catarata, 2011 (Serie Estudios Socioculturales, 355), 221 p.ISBN 978-84-8319-576-5. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-01-31 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-alegre1 10.5565/rev/dag.43 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 1 (2013); 184-187 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 184-187 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 1 (2013); 184-187 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 184-187 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013591 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-alegre1/43-pdf-ca Drets d'autor (c) 2013 Pau Alegre Nadal https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/44 2016-09-27T13:12:48Z dag:RES driver

Los paisajes agrarios de España. Caracterización, evolución y tipificación Alegre Nadal, Pau MOLINERO, Fernando; OJEDA, Juan Francisco; TORT Joan (2011)Los paisajes agrarios de España. Caracterización, evolución y tipificaciónMadrid: Gobierno de España; Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 606 p. + 1 DVD.ISBN 978-84-491-1084-9 Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-01-31 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-alegre2 10.5565/rev/dag.44 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 1 (2013); 188-191 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 188-191 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 1 (2013); 188-191 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 188-191 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013591 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-alegre2/44-pdf-ca Drets d'autor (c) 2013 Pau Alegre Nadal https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/45 2016-09-27T13:12:49Z dag:RES driver

Fronteras en movimiento. Migraciones hacia la Unión Europea en el contexto Mediterráneo Espiñeira, Keina R. ZAPATA-BARRERO, Ricard; FERRER-GALLARDO, Xavier (eds.) (2012)Fronteras en movimiento. Migraciones hacia la Unión Europea en el contexto MediterráneoBarcelona: Edicions Bellaterra, 345 p.ISBN 978-84-7290-574-0 Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-01-31 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-espineira 10.5565/rev/dag.45 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 1 (2013); 195-197 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 195-197 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 1 (2013); 195-197 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 195-197 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013591 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-espineira/45-pdf-es Drets d'autor (c) 2013 Keina R. Espiñeira https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/47 2024-09-04T08:36:12Z dag:EQiD driver

Les protestes dels ciutadans. Característiques i peculiaritats de la mobilització territorial a la regió del Véneto Public protests. Characteristics and peculiarities of territorial conflicts in the Veneto region Las protestas de los ciudadanos. Características y peculiaridades de la movilización territorial en el Véneto Les protestations des citoyens. Caractéristiques et particularités de la mobilisation territoriale dans la Vénétie Fregolent, Laura conflictes territorials participació ciutadana planificació territorial conflicts public participation urban planning conflictos territoriales participación ciudadana planificación conflits territoriaux participation des citoyens planification Aquest treball presenta els resultats d’una investigació en què s’ha destacat el gran nombre i varietat de conflictes relacionats amb les transformacions territorials que existeixen avui dia a la regió del Véneto. La quantitat de conflictes i d’associacions actives demostra l’interès constant per les qüestions mediambientals i també posa en relleu el paper central que han jugat les dinàmiques de desenvolupament i ús del territori —presents a la regió en les últimes dècades— en el fenomen que ara s’està manifestant.Els conflictes s’han d’interpretar no tan sols com a resultat de la demanda dels ciutadans per participar i influir més en els processos de transformació territorial —que hi repercuteixen directament i en la qualitat de vida—, sinó també com a resultat de la seva declarada falta de confiança en una classe política sovint incapaç de gestionar els conflictes i per tant «feble» per planificar i fer-se càrrec de situacions conflictives. This paper shows the results of a research project on territorial conflicts in the Veneto region. The research describes the various types of conflict connected with territorial transformations. The number of conflicts and active committees suggests a lifelong interest in environmental issues as well as highlighting the significant role that land development and land use dynamics – which have occurred in the Veneto region in recent decades – are playing in this new phenomenon.Conflicts should be interpreted not only as a public demand for more participation and involvement in territorial processes that have a direct impact on them and their standard of living, but also as a self-professed lack of confidence in a political class that has gradually reduced the capacity for political representation. Este trabajo presenta los resultados de una investigación en la que se destaca el gran número y variedad de conflictos relacionados con las transformaciones territoriales que hoy existen en el Véneto. El elevado número de conflictos y comités activos indica un interés constante por las cuestiones medioambientales y además pone de relieve el importante rol que han jugado las dinámicas de desarrollo y uso del territorio —surgidas en esta región en las últimas décadas— en el fenómeno que ahora se va manifestando.Esta conflictividad se debe interpretar no sólo como la demanda de los ciudadanos para participar y estar más implicados en los procesos de transformación territorial —que repercuten directamente en ellos y en la calidad de vida—, sino también como su declarada falta de confianza en una clase política a menudo incapaz de manejar los conflictos y por tanto «débil» para planificar y hacerse cargo de situaciones conflictivas. L’article évalue les résultats de la recherche à travers laquelle ont été mis en évidence le nombre et les formes de conflits territoriaux actuels dans la région de la Vénétie. Le nombre de conflits et d’associations actives montre un intérêt constant concernant les questions environnementales, et met en évidence la manière dont la dynamique de l’aménagement du territoire et de l’utilisation des terres – produites dans la région de la Vénétie lors des dernières décennies – ont joué un rôle important dans le phénomène qui se manifeste aujourd’hui.Le conflit doit être lu comme une demande de participation, d’implication dans les processus territoriaux qui ont un impact direct sur les citoyens et la qualité de vie. Il est également une déclaration de manque de confiance envers une classe politique qui a perdu progressivement sa capacité à gérer les conflits. Servei de Revistes Digitals - UAB 2015-01-30 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v61-n1-fregolent 10.5565/rev/dag.47 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No 1 (2015): Miscel·lani; 161-182 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No. 1 (2015): Miscellaneous; 161-182 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 Núm. 1 (2015): Misceláneo; 161-182 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No. 1 (2015): Mélange; 161-182 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2015611 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v61-n1-fregolent/47-pdf-es Drets d'autor (c) 2015 Laura Fregolent https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/48 2024-09-04T10:38:28Z dag:ART driver

Del patrimoni paisatge als paisatges patrimoni From Heritage as Landscape to Landscape as Heritage Del patrimonio-paisaje a los paisajes-patrimonio Du patrimoine paysage aux paysages patrimoine Gómez Mendoza, Josefina patrimoni paisatge silvicultura paisatge cultural reforma urbana heritage landscape forestry cultural landscape urban renewal Patrimonio paisaje silvicultura paisaje cultural reforma urbana patrimoine paysage sylviculture paysage culturel réforme urbaine Les relacions entre paisatge i patrimoni són plenament històriques. No obstant això, l’habitual és que, en el passat, els patrimonis fossin els que tinguessin trets de paisatges, bé fos com a paisatges construïts pel poder polític en un moment determinat, bé com a paisatges vernaculars construïts gradualment per l’acció humana. En aquest text, s’hi revisa l’adquisició de valor paisatgístic per part dels patrimonis, tant si són forestals com monumentals i urbans, la gènesi de l’elaboració del concepte de paisatge cultural i la seva aplicació per part de la UNESCO. Atesa la territorialitat dels paisatges i la singularitat dels valors que tenen, es demana que es reconeguin com a patrimoni, com també que se superi la concepció europea d’aquesta relació. The relations between landscape and heritage are historical. Nevertheless, in the past heritages were those that had features of landscapes, whether they were landscapes constructed by political power in a given period, or were vernacular, that is, constructed gradually by communities. We argue that landscapes may be considered common heritage because they are areas whose singular character is the result of the interaction of natural and human factors as set out under the European Landscape Convention. We also argue that, beyond their development in Europe, conceiving of landscapes as heritage is a useful instrument worldwide. Las relaciones entre paisaje y patrimonio son plenamente históricas. Sin embargo, lo habitual es que en el pasado los patrimonios fueran los que tuvieran rasgos de paisajes, ya fueran paisajes construidos por el poder político en un momento determinado, ya paisajes vernaculares construidos paulatinamente por la acción de las comunidades. Se revisa en el texto, la adquisición de valor paisajístico por parte de los patrimonios, tanto forestales, como monumentales y urbanos,  la génesis de la elaboración del concepto de paisaje cultural y su aplicación por parte de la UNESCO. Se aboga porque, dada la territorialidad de los paisajes y la singularidad de sus valores, se reconozcan como patrimonio, así como porque se supere la concepción europea de esta relación. Les rapports entre paysage et patrimoine sont pleinement historiques. Toutefois, dans le passé, c’était le patrimoine qui avait des traits paysagers, que ce soit des paysages construits par un pouvoir politique à un moment donné, que ce soit des paysages vernaculaires à construction communautaire successive et séquentielle. Cet article étudie le processus d’acquisition de valeur paysagère de la part des patrimoines forestiers, monumentaux et urbains, et la genèse du concept de paysage culturel et de son application par l’UNESCO. L’auteur défend la reconnaissance des paysages comme patrimoine, étant données leur torialité et la singularité de leurs caractères. Nous plaidons aussi en faveur du prolongement du rapport patrimoine et paysage dans des contextes extraeuropéens. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-01-31 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-gomez 10.5565/rev/dag.48 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 1 (2013); 5-20 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 5-20 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 1 (2013); 5-20 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 1 (2013); 5-20 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013591 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n1-gomez/48-pdf-es Drets d'autor (c) 2013 Josefina Gómez Mendoza https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/52 2024-09-04T10:34:17Z dag:ART driver

Impacte en el sector turístic de les polítiques de desenvolupament rural a la Comunitat Valenciana (1991-2013): Anàlisi de les estratègies de foment i revitalització del turisme rural Impact on tourism of rural development policies in the Valencian Community (1991-2013): Analysis of strategies to encourage and revitalize rural tourism Impacto en el sector turístico de las políticas de desarrollo rural en la Comunidad Valenciana (1991-2013). Análisis de las estrategias de fomento y revitalización del turismo rural Impact sur le tourisme des politiques de développement rural dans la Communauté Valencienne (1991-2013): Analyse des stratégies de développement et de revitalisation du tourisme rural Pitarch, Maria Dolores Arnandis-i-Agramunt, Ruben turisme rural Leader Proder Ruralter política regional política europea rural tourism Leader Proder Ruralter regional policy European policy turismo rural Leader Proder Ruralter política regional política europea tourisme rural Leader Proder Ruralter politique régionale politique européenne L’allotjament als territoris rurals valencians va experimentar un creixement important durant la implantació de les iniciatives Leader, Leader 2 i Leader+, entre 1991 i 2006, com també dels programes Proder i Proder II, entre 1996 i 2006. A la Comunitat Valenciana, al voltant del 30% de les inversions de Leader i el 16% de les inversions de Proder es van realizar en allotjaments rurals. Acabades aquestes iniciatives i aquests programes, s’hi va posar en marxa l’estratègia Ruralter (2007-2013). Amb vint anys n’hi ha prou per a repassar com ha evolucionat la política pública de suport al turisme a través de programes i d’iniciatives de desenvolupament rural a la Comunitat Valenciana, com també per a comprovar-ne els resultats. The accommodation in rural areas of Valencia experienced significant growth during the implementation of the initiatives Leader, Leader 2 and Leader+, between 1991 and 2006, and Proder and Proder II programs between 1996 and 2006. In Valencia, about 30% of Leader investments and the 16% of Proder investments were made in rural housing. After these initiatives and programs, Valencia launched the Ruralter strategy (2007-2013). Twenty years is sufficient time to assess how public policy has evolved to support tourism through programs and rural development initiatives in Valencia and their outcomes. El alojamiento en los territorios rurales valencianos experimentó un crecimiento importante durante la implantación de las iniciativas Leader, Leader 2 y Leader+, entre 1991 y 2006, así como de los programas Proder y Proder II, entre 1996 y 2006. En la Comunidad Valenciana, alrededor del 30% de las inversiones de Leader y el 16% de las inversiones de Proder se realizaron en alojamientos rurales. Finalizadas estas iniciativas y estos programas, se pone en marcha la estrategia Ruralter (2007-2013). Veinte años son suficientes para hacer un repaso de cómo ha evolucionado la política pública de apoyo al turismo a través de programas e iniciativas de desarrollo rural en la Comunidad Valenciana, así como para comprobar cuáles son sus resultados. Le logement dans les zones rurales de Valence a connu une croissance importante au cours de la mise en oeuvre des initiatives Leader, Leader 2 et Leader+, entre 1991 et 2006, et des programmes Proder et Proder II, entre 1996 et 2006. Dans la Communauté Valencienne, près de 30% des investissements de Leader et le 16% des investissements de Proder ont été faites dans le logement rural. Après ces initiatives et programmes, la Communauté Valencienne lance la stratégie Ruralter (2007-2013). Vingt ans, c’est suffisant pour faire un examen de la façon dont la politique touristique publique a changé grâce à des programmes et des initiatives de développement rural en Communauté Valencienne et quels en sont les résultats. Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-06-02 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n2-pitarch 10.5565/rev/dag.52 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 2 (2014): Miscel·lani; 315-348 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 2 (2014): Miscellaneous; 315-348 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 2 (2014): Misceláneo; 315-348 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 2 (2014): Mélange; 315-348 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014602 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n2-pitarch/pdf-es Drets d'autor (c) 2014 Maria Dolores Pitarch, Ruben Arnandis-i-Agramunt https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/53 2016-09-27T13:12:54Z dag:RES driver

Minois, Georges (2011). Le poids du nombre: L’obsession du surpeuplement dans l’histoire Minois, Georges (2011). Le poids du nombre: L’obsession du surpeuplement dans l’histoire Minois, Georges (2011). Le poids du nombre: L’obsession du surpeuplement dans l’histoire Minois, Georges (2011). Le poids du nombre: L’obsession du surpeuplement dans l’histoire Pavón Gamero, David Minois, Georges (2011)Le poids du nombre: L’obsession du surpeuplement dans l’histoire París: Editions Perrin, 677 p. ISBN: 978-2-262-03224-1 Minois, Georges (2011)Le poids du nombre: L’obsession du surpeuplement dans l’histoire París: Editions Perrin, 677 p. ISBN: 978-2-262-03224-1 Minois, Georges (2011)Le poids du nombre: L’obsession du surpeuplement dans l’histoire París: Editions Perrin, 677 p. ISBN: 978-2-262-03224-1 Minois, Georges (2011)Le poids du nombre: L’obsession du surpeuplement dans l’histoire París: Editions Perrin, 677 p. ISBN: 978-2-262-03224-1 Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-pavon 10.5565/rev/dag.53 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 402-405 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 402-405 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 402-405 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 402-405 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-pavon/pdf Drets d'autor (c) 2013 David Pavón Gamero https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/54 2016-09-27T13:13:04Z dag:RES driver

Nogué, J., Puigbert, L., Bretcha, G. i Losantos, A. (eds.) (2012). Franges. Els paisatges de la perifèria Nogué, J., Puigbert, L., Bretcha, G. i Losantos, A. (eds.) (2012). Franges. Els paisatges de la perifèria Nogué, J., Puigbert, L., Bretcha, G. i Losantos, A. (eds.) (2012). Franges. Els paisatges de la perifèria Nogué, J., Puigbert, L., Bretcha, G. i Losantos, A. (eds.) (2012). Franges. Els paisatges de la perifèria Pavón Gamero, David Nogué, J., Puigbert, L., Bretcha, G. i Losantos, A. (eds.) (2012) Franges. Els paisatges de la perifèria Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya, 350 p. Col·lecció: Plecs de Paisatge. Sèrie: Reflexions, núm. 3 ISBN: 978-84-615-3681-8 Nogué, J., Puigbert, L., Bretcha, G. i Losantos, A. (eds.) (2012) Franges. Els paisatges de la perifèria Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya, 350 p. Col·lecció: Plecs de Paisatge. Sèrie: Reflexions, núm. 3 ISBN: 978-84-615-3681-8 Nogué, J., Puigbert, L., Bretcha, G. i Losantos, A. (eds.) (2012) Franges. Els paisatges de la perifèria Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya, 350 p. Col·lecció: Plecs de Paisatge. Sèrie: Reflexions, núm. 3 ISBN: 978-84-615-3681-8 Nogué, J., Puigbert, L., Bretcha, G. i Losantos, A. (eds.) (2012) Franges. Els paisatges de la perifèria Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya, 350 p. Col·lecció: Plecs de Paisatge. Sèrie: Reflexions, núm. 3 ISBN: 978-84-615-3681-8 Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-09-19 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-pavon 10.5565/rev/dag.54 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 3 (2013): Innovació i dinàmiques territorials; 574.576 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): Innovation and territorial dynamics; 574.576 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 3 (2013): Innovación y dinámicas territoriales; 574.576 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): L'innovation et la dynamique territoriale; 574.576 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013593 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-pavon/pdf Drets d'autor (c) 2013 David Pavón Gamero https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/55 2024-09-04T10:35:08Z dag:ART driver

La qualitat per als vianants com a mètode per avaluar entorns de mobilitat urbana Pedestrian quality as a method to evaluate urban mobility environments La calidad peatonal como método para evaluar entornos de movilidad urbana Qualité des piétons comme une méthode pour l’évaluation des environnements de mobilité urbaine Talavera, Rubén Soria, Julio Alberto Valenzuela, Luis Miguel entorns de mobilitat qualitat per als vianants disseny urbà mobility environments pedestrian quality urban structure entornos de movilidad calidad peatonal diseño urbano environnements de mobilité qualité piétonnière dessin urbain El creixent interès per integrar elements de l’estructura i el disseny de la ciutat en l’avaluaciói en la gestió de la mobilitat urbana ha contribuït a desenvolupar mètodes i instruments nous que aprofundeixin en aquest aspecte. La identificació d’entorns de mobilitat es podriaconsiderar un avenç conceptual i metodològic important en aquest sentit, que obre novespossibilitats per a la generació de mètodes que comprenguin millor la vinculació entremobilitat i entorn urbà des d’una perspectiva que pugui ser útil per practicar la planificació.Aquest article es dirigeix a aprofundir sobre la qüestió apuntada, particularitzant enel cas específic de la mobilitat de vianants. D’aquesta manera, es presenta el mètode decaracterització d’entorns de mobilitat per a vianants (CPEM) com a eina útil per avaluarnedes del punt de vista de la qualitat que mostren per als vianants, utilitzant els quatrefactors següents: accessibilitat, seguretat, confort i atracció. Per comprovar la consistènciai la utilitat del CPEM respecte al seu objectiu inicial, aquest ha estat aplicat al cas pràcticde dos entorns de mobilitat prèviament identificats en un corredor de l’àrea metropolitanade Granada (Espanya). Over the last years there has been a growing interest to integrate structure, urban design and travel patterns. The incorporation of this knowledge into practice, namely mobility planning, has been positively affected by the development of new planning tools. Despite theinnovation of mobility environment approach as a novel instrument for mobility planning,new methods seem to be needed. They aim to deepen our understanding of the relationshipsbetween urban structure and travel pattern through mobility environment concept.The article aims to gain insight into this problem using the particular case of pedestrianmobility. A method to characterize the pedestrian quality of mobility environments is presented here (CPEM). CPEM assesses the pedestrian quality through four walkability aspects: accessibility, security, comfort and attractiveness. To illustrate the worth of thismethod, a practical implementation to the context of the metropolitan area of Granada,Spain, is presented. The paper describes this case, explores the advantages and disadvantages of CPEM, and finally anticipates some issues for future research. El creciente interés por integrar elementos de la estructura y el diseño de la ciudad en la evaluación y gestión de la movilidad urbana ha contribuido al desarrollo de nuevos métodos e instrumentos que profundicen en este aspecto. La identificación de “entornos de movilidad” podría considerarse un avance conceptual y metodológico importante en este sentido, que abre nuevas posibilidades para la generación de métodos que comprendan mejor la vinculación entre movilidad y entorno urbano desde una perspectiva que pueda ser útil en la práctica de la planificación.Este artículo se dirige a profundizar sobre la cuestión apuntada, particularizando en el caso específico de la movilidad peatonal. De este modo, se presenta el método de Caracterización Peatonal de Entornos de Movilidad (CPEM) como herramienta útil para evaluar “entornos de movilidad” dese el punto de vista de su calidad peatonal, utilizando los cuatro factores siguientes: (i) accesibilidad; (ii) seguridad; (iii) confort; (iv) atracción. Para comprobar la consistencia y utilidad de CPEM respecto a su objetivo inicial, éste ha sido aplicado al caso práctico de dos “entornos de movilidad” previamente identificados en un corredor del área metropolitana de Granada, España L’intérêt chaque fois plus grand, pour intégrer les éléments de la structure et le design dela ville en l’évaluation et aménagement de la mobilité urbaine, a contribué au développementde nouveaux méthodes et outils qui approfondissent cet aspect. L’identification des environnements de mobilité pourrait être considéré comme une avancée conceptuelleet méthodologique importante dans ce sens, ce qui ouvre de nouvelles possibilités pourgénérer des méthodes permettant de mieux comprendre le lien entre la mobilité et de l’environnement urbain dans une perspective qui peut être utile dans la pratique de planification.Cet article prétend approfondir cette question, en particularisant dans le cas spécifiquede la mobilité piétonnière. De cette façon, on présente la méthode de CaractérisationPiétonnière d’Environnements de Mobilité (CPEM) comme une outil pour évaluer lesenvironnements de mobilité dans le point de vue de sa qualité piétonnière, en utilisantles quatre facteurs suivants: accessibilité, sécurité, confort et attraction. Pour vérifier laconsistance et l’utilité de CPEM par rapport à son objectif initial, on a appliqué au caspratique de deux «environnements de mobilité» au préalable identifiés dans un corridor del’agglomération urbaine de Grenade (Espagne). Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-01-25 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-talavera-soria-valenzuela 10.5565/rev/dag.55 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 1 (2014); 161-187 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 161-187 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 1 (2014); 161-187 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 161-187 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014601 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-talavera-soria-valenzuela/pdf-es Drets d'autor (c) 2014 Rubén Talavera, Julio Alberto Soria, Luis Miguel Valenzuela https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/56 2024-09-04T10:38:02Z dag:EQiD driver

Un geranium humboldtii al jardí geogràfic. Opinió pública, burgesia i paisatge als inicis de la geografia moderna A geranium humboldtii in the geographical garden: Public opinion, bourgeoisie and landscape in early modern geography Un geranium humboldtii en el jardín geográfico. Opinión pública, burguesía y paisaje en los inicios de la geografía moderna Un geranium humboltdii dans le jardin géographique. Opinion publique, bourgeoisie et paysage dans les commencements de la géographie moderne Lladó Mas, Bernat Alexander von Humboldt revolució burgesia paisatge naturalesa cosmos història del pensament geogràfic Alexander von Humboldt revolution bourgeoisie landscape nature cosmos history of geographical thought Alexander von Humboldt revolución burguesía paisaje naturaleza cosmos historia del pensamiento geográfico Alexander von Humboldt révolution bourgeoisie paysage nature cosmos histoire de la pensée géographique Alexander von Humboldt (1769-1859) fou un personatge central de la vida europea entre els segles xviii i xix. La seva obra escrita, que va des de la botànica fins a l’economia política, passant per la geografia i la geologia, permet seguir l’evolució del coneixement científic i filosòfic durant el període il·lustrat i romàntic. Alguns dels seus escrits generen, encara avui en dia, certa controvèrsia, en la mesura que s’han interpretat com un exemple clar d’allò que alguns autors anomenen la «presa indirecta del poder per part de la burgesia». En un moment històric en el qual el poder aristocràticofeudal encara era vigent a Europa, l’obra de Humboldt es pot llegir en clau revolucionària, és a dir, com un intent de despertar una nova consciència de classe a través del coneixement científic i geogràfic. Resseguir els passos i les estratègies de Humboldt ens pot ajudar a comprendre millor el rol que poden tenir la ciència i la filosofia en la formació d’un discurs crític. Alexander von Humboldt (1769-1859) was a well-known figure in European society during the 18th and 19th centuries. His work concerned topics ranging from botany and political economy to geography or geology, thus reflecting the scientific and philosophical evolution of knowledge during the Enlightenment and the Romantic period. Many of his publications still generate some controversy in a way that has been interpreted as a clear example of what is sometimes called the indirect control of power by the bourgeoisie. In a historical moment in which the aristocratic-feudal power was still exerting its control over Europe, Humboldt’s work can be seen as a revolutionary attempt to awaken a new class consciousness through scientific and geographical knowledge. Following Humboldt’s steps, as well as his strategies, can help us to better understand the role science and philosophy play in forming a critical discourse. Alexander von Humboldt (1769-1859) fue un personaje central de la vida europea entre los siglos xviii y xix. Su obra escrita, que va desde la botánica hasta la economía política, pasando por la geografía y la geología, permite seguir la evolución del conocimiento científico y filosófico durante el período ilustrado y romántico. Algunos de sus escritos generan, todavía hoy, cierta controversia, en la medida que se han interpretado como un ejemplo claro de aquello que algunos autores llaman la «toma indirecta del poder por parte de la burguesía». En un momento histórico en el cual el poder aristocrático-feudal aún era vigente en Europa, la obra de Humboldt se puede leer en clave revolucionaria, es decir, como un intento para despertar una nueva conciencia de clase a través del conocimiento científico y geográfico. Seguir los pasos y las estrategias de Humboldt nos puede ayudar a comprender mejor el rol que pueden tener la ciencia y la filosofía en la formación de un discurso crítico. Alexandre von Humboldt (1769-1859) a été un personnage central de la vie européenne entre le xviiie et le xixe siècle. Son œuvre écrite varie de la botanique à l’économie politique en passant par la géographie et la géologie. Au même temps, permet de suivre l’évolution de la connaissance scientifique et philosophique pendant le période des Lumières et du Romantisme. Certains de ses écrits génèrent encore aujourd’hui controverse, dans la mesure qu’ils ont été interprétés comme un clair exemple de cela que quelques auteurs ont nommé la prise indirecte du pouvoir pour la bourgeoisie. Dans un moment historique dans lequel le pouvoir aristocratique-féodal était toujours en vigueur en Europe, l’œuvre de Humboldt peut être lue en clé révolutionnaire, c’est-à-dire, comme une tentative pour réveiller une nouvelle conscience de classe à travers de la connaissance scientifique et géographique. Suivre les pas et les stratégies de Humboldt peut nous aider à une meilleure compréhension du rôle qui peut avoir la science et la philosophie dans la formation d’un discours critique. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-llado 10.5565/rev/dag.56 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 363-374 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 363-374 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 363-374 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 363-374 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-llado/56-pdf-ca Drets d'autor (c) 2013 Bernat Lladó Mas https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/57 2024-09-04T10:37:59Z dag:RES driver

Serres, Michel (2011). Habiter Serres, Michel (2011). Habiter Serres, Michel (2011). Habiter Serres, Michel (2011). Habiter De Reymaeker, Brice Serres, Michel (2011). HabiterParis: Editions Le PommierISBN: 978-2-7465-0569-8 Serres, Michel (2011). HabiterParis: Editions Le PommierISBN: 978-2-7465-0569-8 Serres, Michel (2011). HabiterParis: Editions Le PommierISBN: 978-2-7465-0569-8 Serres, Michel (2011). HabiterParis: Editions Le PommierISBN: 978-2-7465-0569-8 Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-de-reymaeker 10.5565/rev/dag.57 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 413-416 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 413-416 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 413-416 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 413-416 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-de-reymaeker/pdf Drets d'autor (c) 2013 Brice De Reymaeker https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/58 2024-09-04T10:37:14Z dag:ART driver

Innovació i desenvolupament endogen en àrees rurals: el cas del Somontano de Barbastre (Osca, Espanya) Innovation and endogenous development in rural areas: the case of Somontano de Barbastro (Huesca, Spain) Innovación y desarrollo endógeno en áreas rurales: el caso del Somontano de Barbastro (Huesca, España) Innovation et développement endogène des zones rurales: le cas de Somontano de Barbastro (Huesca, Espagne) Hernández Navarro, Maria Luz Castelló Puig, Ana Alonso Logroño, Maria Pilar Pueyo Campos, Ángel desenvolupament territorial governança Somontano de Barbastre Osca territorial development governance Somontano de Barbastro Huesca desarrollo territorial gobernanza Somontano de Barbastro Huesca développement territoriale gouvernance Somontano de Barbastro Huesca En aquest treball s’analitza la trajectòria recent de la comarca del Somontano de Barbastre, a la província d’Osca. El seu potencial d’innovació es basa en els recursos endògens revalorats i reinterpretats, que tenen en compte els aspectes productius i la dimensió social i cultural. S’han posat en marxa activitats de desenvolupament endogen que han demostrat capacitat i habilitat per innovar a escala local. Ens ocupem del Parc Cultural del Riu Vero, de la Ruta del Vi i del Projecte de Marca de Qualitat Territorial.En aquestes actuacions innovadores, en la seva gestió i en la gestació de l’actual projecte de desenvolupament territorial ha estat molt important l’existència de recursos naturals, patrimonials, artístics i agroalimentaris o la formació dels agents implicats. Però el factor més important del projecte territorial de la comarca del Somontano és la qualitat de la governança, que ha fet possible la competitivitat territorial. This work analyzes the recent history of Somontano region, Huesca province. Its innovation potential is based on revalued and reinterpreted endogenous resources, which take into account productive aspects and the social and cultural dimension. Endogenous development activities have been started up, showing both skill and ability to innovate on a local environment. We will focus on Río Vero cultural park, the wine road, and the Territorial Quality Brand Project.It has been of great importance the availability of natural, patrimonial, artistic and agro alimentary resources or the growth of involved elements in the management of these innovative actions and the development of the current territorial development project. But the key factor of the territorial project of Somontano region is the quality of its governance, that has made possible territorial competitiveness. En este trabajo se analiza la trayectoria reciente de la comarca del Somontano de Barbastro, en la provincia de Huesca. Su potencial de innovación se basa en los recursos endógenos revalorizados y reinterpretados, que tienen en cuenta los aspectos productivos y la dimensión social y cultural. Se han puesto en marcha actividades de desarrollo endógeno que han demostrado capacidad y habilidad para innovar a escala local. Nos ocupamos del Parque Cultural del Río Vero, de la Ruta del Vino y del Proyecto de Marca de Calidad Territorial.En estas actuaciones innovadoras, en su gestión y en la gestación del actual proyecto de desarrollo territorial ha sido muy importante la existencia de los recursos naturales, patrimoniales, artísticos y agroalimentarios o la formación de los agentes implicados. Pero el factor más importante del proyecto territorial de la comarca del Somontano es la calidad de la gobernanza, que ha hecho posible la competitividad territorial. Cet article analyse l’histoire récente du pays du Somontano de Barbastro dans la province de Huesca. Leur potentiel d’innovation est basée sur les ressources endogènes réévaluées et réinterprétées, en tenant compte de sa dimension productive, sociale et culturelle. Ils ont commencé des activités de développement endogène, qui ont démontré la capacité et l’aptitude à innover au niveau local. Nous nous occupons dans cet article du Parc Culturel du Río Vero, de la Route des Vins et de la marque de qualité territoriale proposée.Ces activités innovantes dans la gestion et création du projet de développement territorial actuel ont été très importantes par l’existence de ressources naturelles, du patrimoine, de l’art, ou de l’agroalimentaire. Mais le projet le plus important du territoire du pays de Somontano est la qualité de la gouvernance, qui a rendu possible la compétitivité territoriale. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-09-19 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-hernandez-castello-alonso-pueyo 10.5565/rev/dag.58 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 3 (2013): Innovació i dinàmiques territorials; 501-522 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): Innovation and territorial dynamics; 501-522 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 3 (2013): Innovación y dinámicas territoriales; 501-522 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): L'innovation et la dynamique territoriale; 501-522 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013593 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-hernandez-castello-alonso-pueyo/pdf Drets d'autor (c) 2013 Maria Luz Hernández Navarro, Ana Castelló Puig, Maria Pilar Alonso Logroño, Ángel Pueyo Campos https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/59 2024-09-04T10:37:11Z dag:ART driver

La necessària transformació del model productiu a Espanya: el paper del territori The need of transformation in the productive model in Spain: the role of territory La necesaria transformación del modelo productivo en España: el papel del territorio La transformation nécessaire du modèle de production en Espagne : le rôle du territoire Pareja-Eastaway, Montserrat Turmo Garuz, Joaquín model productiu productivitat creativitat coneixement territori productive model productivity creativity knowledge territory modelo productivo productividad creatividad conocimiento territorio modèle de production productivité créativité connaissance territoire El fracàs de les bases del model productiu espanyol fonamentat en una baixa productivitat s’ha traduït en una incapacitat absoluta de reacció davant la crisi econòmica amb creixents taxes d’atur i un greu estancament del PIB. El repte principal de l’economia espanyola requereix apostes decidides per pilars en els quals se sustenti un nou model productiu, això és, la creativitat, la innovació i el coneixement. Aquest article abordarà en primer lloc el marc teòric en el qual s’emmarca el paper que assumeix el territori al segle xxi com a motor de canvi econòmic. Seguidament, s’identificaran els aspectes clau del model productiu actual i, a continuació, s’estudiarà la contribució del territori al canvi de model sobre la base de quatre grans àrees metropolitanes: Madrid, Barcelona, València i Bilbao. Finalment, s’incidirà en les recomanacions de política pública tenint en compte els resultats anteriors. The failure of the foundations of the Spanish production model based on low productivity has resulted in a complete inability to react to the economic crisis with rising unemployment rates and a serious stagnation of GDP. The main challenge of the Spanish economy requires of a decided bet for pillars in which a new production model would be sustained, that is, creativity, innovation and knowledge. This article will discuss first the theoretical framework that analyses the role assumed by the territory in the xxi century as an engine of economic change. Next, it will identify the key aspects of the current production model and then examine the contribution of the territory to change of model based on four major metropolitan areas: Madrid, Barcelona, Valencia and Bilbao. Finally, we will address the public policy recommendations under the light of the previous results. El fracaso de las bases del modelo productivo español fundamentado en una baja productividad se ha traducido en una incapacidad absoluta de reacción frente a la crisis económica con crecientes tasas de paro y un grave estancamiento del PIB. El principal reto de la economía española requiere de apuestas decididas por pilares en los que se sustente un nuevo modelo productivo, esto es, la creatividad, la innovación y el conocimiento. Este artículo abordará en primer lugar el marco teórico en el que se enmarca el papel que asume el territorio en el siglo xxi como motor de cambio económico. Seguidamente, se identificarán los aspectos clave del actual modelo productivo y, a continuación, se estudiará la contribución del territorio al cambio de modelo sobre la base de cuatro grandes áreas metropolitanas: Madrid, Barcelona, Valencia y Bilbao. Finalmente, se incidirá en las recomendaciones de política pública a la luz de los anteriores resultados. L’échec des fondements de modèle de production espagnol, basé sur une faible productivité a entraîné une incapacité totale à réagir à la crise économique avec des taux de chômage en hausse et une stagnation du PIB grave. Le principal défi de l’économie espagnole exige des actions décidées sur les piliers qui soutiennent un nouveau modèle de production, qui est, de la créativité, l’innovation et la connaissance. Cet article va discuter d’abord le cadre théorique qui correspond le rôle assumé par le territoire dans le xxie siècle en tant que moteur du changement économique. Ensuite, identifier les aspects clés du modèle de production actuel, puis d’examiner la contribution du territoire de changer de modèle basé sur quatre grandes régions métropolitaines: Madrid, Barcelone, Valence et Bilbao. Enfin, nous aborderons les recommandations de politique publique à la lumière des résultats ci-dessus. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-09-19 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-pareja-eastaway-Turmo 10.5565/rev/dag.59 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 3 (2013): Innovació i dinàmiques territorials; 455-479 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): Innovation and territorial dynamics; 455-479 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 3 (2013): Innovación y dinámicas territoriales; 455-479 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): L'innovation et la dynamique territoriale; 455-479 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013593 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-pareja-eastaway-Turmo/pdf Drets d'autor (c) 2013 Montserrat Pareja-Eastaway, Joaquín Turmo Garuz https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/60 2024-09-04T10:35:39Z dag:ART driver

Estratègies d’innovació per al desenvolupament i la resiliència de ciutats mitjanes Innovation strategies for development and resilience of medium-size cities Estrategias de innovación para el desarrollo y la resiliencia de ciudades medias Stratégies d’innovation pour le développement et la résilience des villes moyennes Méndez Gutiérrez del Valle, Ricardo innovació econòmica i social crisi resiliència urbana ciutats mitjanes economic and social innovation crisis urban resilience medium-size cities innovación económica y social crisis resiliencia urbana ciudades medias innovation économique et sociale crise résilience urbaine villes moyennes Les ciutats del nostre entorn s’enfronten a una competència creixent derivada de la globalització, com també a l’impacte d’una crisi sistèmica que qüestiona determinats models de creixement anteriors. A l’objectiu d’incrementar l’esforç d’innovació econòmica i social, s’hi afegeix el d’utilitzar aquestes estratègies per recuperar ciutats enfrontades a processos de declivi. Encara que la majoria d’estudis sobre innovació, coneixement o creativitat se centren en grans metròpolis, les ciutats mitjanes desperten un interès creixent, tant des de la perspectiva de la cohesió territorial com perquè ofereixen exemples de ciutats que van superar processos de declivi a partir d’estratègies innovadores. L’article aporta una reflexió teòrica sobre els conceptes de ciutat innovadora i resiliència urbana, n’identifica les característiques principals, fa una interpretació de les claus que expliquen la trajectòria desigual de les ciutats mitjanes i proposa polítiques per afavorir la innovació. Cities of our area are faced with a raising competition from globalization, as well as with the impact of a systemic crisis that questions some previous growth models. Along with the aim of increasing the effort of economic and social innovation, is important now to use these strategies to overcome the shrinkage of some cities. Although most studies on innovation, knowledge or creativity have been focused on large cities and metropolitan areas, the medium-sized cities shows a growing interest, both from the perspective on territorial cohesion as to provide recent examples of cities that have surpassed decline processes through innovative strategies. This paper provides a theoretical reflection on the concepts of innovative city and urban resilience, identifies its main features, presents the keys factors to explain the uneven paths of medium-sized cities and propose policies to promote urban innovation. Las ciudades de nuestro entorno se enfrentan a una competencia creciente derivada de la globalización, así como al impacto de una crisis sistémica que cuestiona determinados modelos de crecimiento anteriores. Al objetivo de incrementar el esfuerzo de innovación económica y social se suma ahora el de utilizar tales estrategias para recuperar ciudades enfrentadas a procesos de declive. Aunque la mayoría de estudios sobre innovación, conocimiento o creatividad se centran en las grandes metrópolis, las ciudades medias despiertan un creciente interés, tanto desde la perspectiva de la cohesión territorial como por ofrecer ejemplos recientes de ciudades que superaron procesos de declive a partir de estrategias innovadoras. El artículo aporta una reflexión teórica sobre los conceptos de ciudad innovadora y resiliencia urbana, identifica sus principales características, ofrece una interpretación de las claves que explican la desigual trayectoria de las ciudades medias y propone algunas políticas para favorecer la innovación. Les villes de notre région sont confrontées à une concurrence croissante liée à la mondialisation, même qu’à l’impact d’une crise systémique qui remet en question certains modèles de croissance précédents. À l’objectif de renforcer l’effort d’innovation économique et social s’ajoute l’usage de ces stratégies pour récupérer des villes en déclin. Bien que la plupart d’études sur l’innovation, le savoir ou la créativité ont été menées dans des grandes villes et régions métropolitaines, les villes moyennes suscitent un intérêt croissant, tant du point de vue de la cohésion territorial que par fournir des exemples de villes qui ont dépassé le déclin à partir de stratégies innovantes. L’article propose une réflexion théorique sus les concepts de la ville innovante et la résilience urbaine, identifie ses caractéristiques, joue les clés de l’inégale évolution des villes moyennes et propose des politiques pour la promotion de l’innovation. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-09-19 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-mendez 10.5565/rev/dag.60 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 3 (2013): Innovació i dinàmiques territorials; 481-499 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): Innovation and territorial dynamics; 481-499 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 3 (2013): Innovación y dinámicas territoriales; 481-499 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): L'innovation et la dynamique territoriale; 481-499 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013593 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-mendez/pdf Drets d'autor (c) 2013 Ricardo Méndez Gutiérrez del Valle https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/61 2024-09-04T10:35:35Z dag:ART driver

L’emergència de les «empreses de base humana» a Espanya: nou paradigma o conseqüència inevitable? The rise of «human-based enterprises» in Spain: a new paradigm or an inevitable outcome? La emergencia de las «empresas de base humana» en España: ¿nuevo paradigma o consecuencia inevitable? L’émergence des «sociétés d’origine humaine» en Espagne : nouveau paradigme ou un conséquence inévitable? Valenzuela García, Hugo Molina, José Luis innovació etnografia corporativa alienació postfordisme intangibles empreses de base humana factor humà gestió de recursos humans creació/destrucció d’empreses innovation business ethnography alienation post-Fordism intangibles human-based corporations human factor human resources management business crea-tion and destruction innovación etnografía corporativa alienación postfordismo tangibles empresas de base humana factor humano gestión de recursos humanos creación/des-trucción de empresas innovation ethnographie corporative aliénation post-fordisme intangibles gestion des ressources humaines facteur humaine entreprise de base humaine création/destruction d’entreprises L’article exposa una sèrie d’estudis de cas etnogràfic d’empreses espanyoles de «base humana», anomenades d’aquesta manera pel fet de potenciar el factor humà com a avantatge competitiu. Aquestes empreses posseeixen certs trets en comú: operen en l’economia del coneixement, els seus fundadors són joves emprenedors talentosos, apliquen coneixements de les humanitats, són flexibles i cooperatives, tenen una gestió horitzontal i no persegueixen el lucre com a objectiu únic. Aquestes empreses despunten en oposició als models de gestió i producció industrial i de negocis tradicionals, i posen en primer pla la innovació centrada en les persones davant la innovació tecnològica econòmica clàssica. Ara bé, són realment pioneres?, suposen un canvi de paradigma en la gestió i organització empresarial a casa nostra?, o potser són una conseqüència lògica de la producció flexible, la mercantilització expansiva del capitalisme tardà i un ressò d’iniciatives que irradien d’altres centres neuràlgics empresarials? This paper presents a number of ethnographic case study of Spanish so-called “human-base enterprises”, since they enhance the human factor as a competitive advantage. These companies do share certain traits: they operate in the knowledge economy, founders are talented young entrepreneurs, knowledge from humanities and arts are usually applied, are flexible and cooperative, apply horizontal management, and do not necessarily pursue profit as their main objective. These companies stand out in opposition to traditional businesses and management models, and human-centered innovation is stressed over classical technological and scientific innovation. However, are these enterprises genuinely groundbreaking? Do they lead a real paradigm shift in management and business organization in our country? Or, instead, are they a logical outcome of flexible production, commodification and the expanding character or late capitalism? El artículo presenta una serie de estudios de caso etnográfico de empresas españolas de «base humana», denominadas de este modo por potenciar el factor humano como ventaja competitiva. Estas empresas poseen ciertos rasgos en común: operan en la economía del conocimiento, sus fundadores son talentosos jóvenes emprendedores, aplican conocimientos de las humanidades, son flexibles y cooperativas, realizan una gestión horizontal y no persiguen el lucro como único objetivo. Tales empresas despuntan en oposición a los modelos de gestión y producción empresarial e industrial tradicionales y ponen en primer plano la innovación centrada en las personas frente a la innovación tecnoeconómica clásica. Sin embargo, ¿son realmente pioneras?, ¿suponen un cambio de paradigma en la gestión y organización empresarial en nuestro país?, ¿o acaso son una consecuencia lógica de la producción flexible, la mercantilización expansiva del capitalismo tardío y un eco de iniciativas que irradian de otros centros neurálgicos empresariales? L’article présente un ensemble d’études de cas ethnographiques portant sur des entreprises espagnoles «de base humaine», dénommées ainsi afin de favoriser le facteur humain comme avantage concurrentiel. Ces entreprises ont certains éléments en commun: elles opèrent sur l’économie de la connaissance, leurs fondateurs sont de jeunes entrepreneurs talentueux, appliquent des connaissances dans le domaine des humanités, sont flexibles et coopératives, pratiquent une gestion horizontale et leur objectif n’est pas uniquement l’appât du gain. De telles entreprises s’opposent aux modèles de gestion et de production d’entreprises industrielles traditionnelles et mettent au premier plan l’innovation centrée sur les personnes plutôt que l’innovation techno-économique classique. Cependant, ces entreprises sont-elle réellement pionnières ? Supposent-elles un changement de paradigme dans la gestion et l’organisation d’entreprises dans notre pays ? Ou ne sont-elles, peut-être, qu’une conséquence logique de la production flexible, de la marchandisation expansive du capitalisme tardif et un écho d’initiatives qui irradient d’autres centres névralgiques d’entreprises ? Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-09-19 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-valenzuela-molina 10.5565/rev/dag.61 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 3 (2013): Innovació i dinàmiques territorials; 523-542 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): Innovation and territorial dynamics; 523-542 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 3 (2013): Innovación y dinámicas territoriales; 523-542 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): L'innovation et la dynamique territoriale; 523-542 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013593 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-valenzuela-molina/pdf Drets d'autor (c) 2013 Hugo Valenzuela García, José Luis Molina https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/62 2024-09-04T10:35:31Z dag:ART driver

Un enfocament evolucionista del transport aeri: coevolució del mercat, la tecnologia i les institucions An evolutionary approach to air transport: market, technology and institutional co-evolution Un enfoque evolucionista del transporte aéreo: coevolución del mercado, la tecnología y las instituciones Une approche évolutionniste au transport aérien : coévolution du marché, de la technologie et des institutions Suau-Sanchez, Pere Pallarès-Barberà, Montserrat transport aeri geografia econòmica xarxes dependència de la trajectòria prèvia air transport economic geography network path dependency transporte aéreo geografía económica redes dependencia de la trayectoria anterior transport aérien géographie économique réseaux dépendance au sentier Aquest article se centra en les dinàmiques existents a la indústria del transport aeri. Utilitzant com a marc teòric la geografia econòmica evolucionista, analitzem la coevolució entre el mercat (ambient selectiu), el coneixement i l’equipament aeronàutic (tecnologia) i les polítiques públiques en transport aeri (institucions). El focus de la nostra anàlisi se situa en els factors que afecten la formació de la xarxa i la selecció d’enllaços. Els resultats mostren que el transport aeri té una alta dependència de la trajectòria anterior, tot i que al mateix temps demostra una alta incertesa a causa de factors externs. També s’ha confirmat l’existència de processos de coevolució entre l’ambient selectiu del mercat, la tecnologia i les decisions institucionals. Aquestes últimes demostren ser claus, ja que l’evolució del transport aeri només es pot entendre en el context d’un ambient de regulació mixta que proporciona diferents nivells de llibertat per a la formació de xarxes. This paper covers the development dynamics of the air transportation industry. Having the evolutionary economic geography as the frame of reference, we analyze the co-evolution of the market (selective environment), the aeronautics knowledge and equipment (technology) and the air transportation institutional policy (policy). The stress is on those factors affecting network formation and tie selection. The results of this investigation add to the limited empirical research on the evolution of transport network systems. We found that air trans-port shows a path dependency; although at the same time has a strong level of uncertainty due to exogenous factors. Also, the co-evolution between the selective market environment, technology and institutional decisions has been verified. The latter happen to be key, as the evolution of air transportation can only be understood in the context of a mixed regulatory environment that provides different levels of freedom for network formation. Este artículo se centra en las dinámicas existentes en la industria del transporte aéreo. Utilizando como marco teórico la geografía económica evolucionista, analizamos la coevolución entre el mercado (ambiente selectivo), el conocimiento y el equipo aeronáutico (tecnología) y las políticas públicas de transporte aéreo (instituciones). El foco de nuestro análisis se centra en los factores que afectan a la formación de la red y la selección de enlaces. Los resultados muestran que el transporte aéreo tiene una alta dependencia de la trayectoria anterior, aunque al mismo tiempo demuestra una alta incertidumbre a causa de factores externos. También se ha confirmado la existencia de procesos de coevolución entre el ambiente selectivo del mercado, la tecnología y las decisiones institucionales. Estas últimas demuestran ser claves, ya que la evolución del transporte aéreo solo puede entenderse en el contexto de un ambiente de regulación mixta que proporciona diferentes niveles de libertad para la formación de redes. Cet article met l’accent sur la dynamique de développement de l’industrie du transport aérien. Avec la géographie économique évolutionniste comme cadre de référence, nous analysons la coévolution du marché (milieu sélectif), avec la connaissance et l’équipement aéronautique (technologie) et la politique institutionnel des transports aériens (politique). L’accent est mis sur les facteurs qui influent sur la formation des réseaux et la sélection des liaisons aériennes. Les résultats de cette étude ont permis d’améliorer la recherche empirique sur l’évolution des systèmes de réseau de transport. Nous avons constaté que le transport aérien montre une dépendance au sentier, bien que dans le même temps a un fort niveau d’incertitude due à des facteurs exogènes. De plus, nous avons vérifiée la coévolution entre l’environnement sélective du marché, la technologie et les décisions institutionnelles. Ces derniers sont des décisions clés, car l’évolution du transport aérienne peut être comprise que dans le contexte d’un environnement mixte réglementaire qui offre différents niveaux de liberté pour la formation des réseaux. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-09-19 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-suau-sanchez-pallares-barbera 10.5565/rev/dag.62 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 3 (2013): Innovació i dinàmiques territorials; 543-557 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): Innovation and territorial dynamics; 543-557 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 3 (2013): Innovación y dinámicas territoriales; 543-557 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): L'innovation et la dynamique territoriale; 543-557 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013593 eng https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-suau-sanchez-pallares-barbera/pdf Drets d'autor (c) 2013 Pere Suau-Sanchez, Montserrat Pallarès-Barberà https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/63 2016-09-27T13:13:09Z dag:RES driver

Aldomà, Ignasi (2012). La batalla per l’aigua. Una proposta per superar els desconcerts hídrics i garantir la gestió integral del seu cicle a Catalunya Aldomà, Ignasi (2012). La batalla per l’aigua. Una proposta per superar els desconcerts hídrics i garantir la gestió integral del seu cicle a Catalunya Aldomà, Ignasi (2012). La batalla per l’aigua. Una proposta per superar els desconcerts hídrics i garantir la gestió integral del seu cicle a Catalunya Aldomà, Ignasi (2012). La batalla per l’aigua. Una proposta per superar els desconcerts hídrics i garantir la gestió integral del seu cicle a Catalunya Ricart Casadevall, Sandra Aldomà, Ignasi (2012) La batalla per l’aigua. Una proposta per superar els desconcerts hídrics i garantir la gestió integral del seu cicle a Catalunya Lleida: Pagès editors, SL. 199 p. ISBN: 978-84-9975-213-6 Aldomà, Ignasi (2012) La batalla per l’aigua. Una proposta per superar els desconcerts hídrics i garantir la gestió integral del seu cicle a Catalunya Lleida: Pagès editors, SL. 199 p. ISBN: 978-84-9975-213-6 Aldomà, Ignasi (2012) La batalla per l’aigua. Una proposta per superar els desconcerts hídrics i garantir la gestió integral del seu cicle a Catalunya Lleida: Pagès editors, SL. 199 p. ISBN: 978-84-9975-213-6 Aldomà, Ignasi (2012) La batalla per l’aigua. Una proposta per superar els desconcerts hídrics i garantir la gestió integral del seu cicle a Catalunya Lleida: Pagès editors, SL. 199 p. ISBN: 978-84-9975-213-6 Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-09-19 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-ricart 10.5565/rev/dag.63 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 3 (2013): Innovació i dinàmiques territorials; 559-563 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): Innovation and territorial dynamics; 559-563 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 3 (2013): Innovación y dinámicas territoriales; 559-563 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): L'innovation et la dynamique territoriale; 559-563 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013593 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-ricart/pdf Drets d'autor (c) 2013 Sandra Ricart Casadevall https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/64 2024-09-04T10:35:05Z dag:ART driver

Fronteres dins el context espanyol. Barreres o ponts per a la cooperació sanitària? Borders in the Spanish context. Barriers or bridges for healthcare cooperation? Fronteras en el contexto español: ¿barreras o puentes para la cooperación sanitaria? Frontières dans le contexte espagnol. Barrières ou ponts pour la coopération sanitaire? Oliveras González, Xavier Trillo Santamaría, Juan Manuel fronteres externes fronteres internes sanitat cooperació transfronterera península Ibèrica Borders delimitate political-administrative systems that adopt different sets of rules and procedures dealing with different matters. Regarding cross-border health care our analysis shows that in some contexts as is the case in a semi-federal state as S fronteras externas fronteras internas sanidad cooperación transfronteriza Península Ibérica frontières externes frontières internes santé coopération transfrontalière Espagne Les fronteres delimiten sistemes politicoadministratius amb normes i pràctiques pròpies endiverses matèries. En relació amb l’assistència sanitària transfronterera, en el present article,s’hi mostra que, en certs contextos, com ara el d’un estat semifederal com l’espanyol, elsproblemes i les solucions a les fronteres externes (entre estats) i les internes (entre comunitats autònomes) són semblants. En primer lloc, s’hi analitza la cooperació a les exteriors; després de repassar el marc normatiu comunitari i espanyol, s’hi aborda un estudi de cas, el de la Cerdanya (frontera entre Espanya i França). A continuació, s’hi analitza la cooperació horitzontal de les comunitats autònomes, el Sistema Nacional de Salut i els fons destinats a equilibrar la despesa entre les administracions regionals. Dos estudis de cas (les relacions, des del punt de vista sanitari, entre Catalunya i Aragó, així com entre la Rioja i el País Basc) il·lustraran les tensions i les negociacions entre governs autonòmics, que conduïren a la recerca d’una solució en el marc general de l’Estat. Borders delimitate political-administrative systems that adopt different sets of rules andprocedures dealing with different matters. Regarding cross-border health care, our analysisshows that in some contexts, as is the case in a semi-federal state as Spain, problems andsolutions can be applied to external borders (between states) and also to internal borders(between autonomous regions). First, we treat cooperation at the external ones. Oncedescribed European and Spanish legal frameworks, a case study is analysed, that of Cerdanya (Spain-France border). Then, we turn our attention to horizontal cooperation between Spanish regions, the National Health System and the funds to balance spending between regional administrations. Two cases studies (Catalonia-Aragon and La Rioja-Euskadi) will show the tensions and negotiations between regional governments, which have driven tosearch a solution within the state framework. Las fronteras delimitan sistemas político-administrativos con normas y prácticas propias en diversas materias. En relación con la asistencia sanitaria transfronteriza, se muestra que en algunos contextos, como el de un estado semi-federal como el español, los problemas y las soluciones en las fronteras externas (entre Estados) y las internas (entre comunidades autónomas) se asemejan. En primer lugar se analiza la cooperación en las exteriores y, para ello, se repasa el marco normativo comunitario y español, para después abordar un estudio de caso, la Cerdanya (frontera España-Francia). A continuación se vuelve la mirada a la cooperación horizontal de las comunidades autónomas, el Sistema Nacional de Salud y los fondos destinados a equilibrar el gasto entre las administraciones regionales. Dos estudios de caso (Catalunya-Aragón y la Rioja-Euskadi) ilustrarán las tensiones y negociaciones entre gobiernos regionales, que llevaron a proponer una solución en el marco general del estado. Les frontières délimitent de systèmes politique-administratives avec leurs propres règleset pratiques dans de nombreux domaines. En ce qui concerne l’assistance sanitaire transfrontalière se prouve que, dans certains contextes, comme c’est le cas de l’Espagne, un état semi-fédéral, les problèmes et les solutions en ce qui regarde les frontières externes (entre états) et les internes (entre les communautés autonomes) sont similaires. Tout d’abord, nous analysons la coopération aux frontières externes; une fois décrits les cadres réglementaires communautaire et espagnole, nous analysons une étude de cas, celle de la Cerdagne (frontière Espagne-France). Ensuite, l’attention est viré vers la coopération horizontale entre les régions espagnoles, le Système National de Santé et les fonds pour équilibrer les dépenses entre les administrations régionales. Deux études de cas (Catalogne-Aragon et La Rioja-Pays Basque) illustrent les tensions et les négociations entre les gouvernements régionaux, qui ont conduit à la recherche d’une solution dans le cadre général de l’état. Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-01-25 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-oliveras-trillo 10.5565/rev/dag.64 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 1 (2014); 135-159 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 135-159 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 1 (2014); 135-159 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 135-159 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014601 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-oliveras-trillo/pdf-es Drets d'autor (c) 2014 Xavier Oliveras González, Juan Manuel Trillo Santamaría https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/65 2016-07-21T11:26:38Z dag:PagEd

oai:dag.revistes.uab.cat:article/66 2016-07-21T11:26:38Z dag:PagEd

oai:dag.revistes.uab.cat:article/67 2016-07-21T11:26:38Z dag:PagEd

oai:dag.revistes.uab.cat:article/69 2016-07-21T11:26:38Z dag:NC

oai:dag.revistes.uab.cat:article/70 2024-09-04T10:37:56Z dag:RES driver

Jané, Òscar i Solé, Queralt (eds.) (2011). Observar les fronteres, veure el món Jané, Òscar i Solé, Queralt (eds.) (2011). Observar les fronteres, veure el món Jané, Òscar i Solé, Queralt (eds.) (2011). Observar les fronteres, veure el món Jané, Òscar i Solé, Queralt (eds.) (2011). Observar les fronteres, veure el món Moncusí Ferré, Albert Jané, Òscar i Solé, Queralt (eds.) (2011). Observar les fronteres, veure el món. València: Afers, 350 p., ISBN: 978-84-92542-50-5 Jané, Òscar i Solé, Queralt (eds.) (2011). Observar les fronteres, veure el món. València: Afers, 350 p., ISBN: 978-84-92542-50-5 Jané, Òscar i Solé, Queralt (eds.) (2011). Observar les fronteres, veure el món. València: Afers, 350 p., ISBN: 978-84-92542-50-5 Jané, Òscar i Solé, Queralt (eds.) (2011). Observar les fronteres, veure el món. València: Afers, 350 p., ISBN: 978-84-92542-50-5 Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-moncusi 10.5565/rev/dag.70 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 396-398 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 396-398 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 396-398 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 396-398 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-moncusi/pdf Drets d'autor (c) 2013 Albert Moncusí Ferré https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/71 2016-09-27T13:12:57Z dag:RES driver

Ross, Andrew (2011). Bird on Fire. Lessons from the world’s least sustainable city Ross, Andrew (2011). Bird on Fire. Lessons from the world’s least sustainable city Ross, Andrew (2011). Bird on Fire. Lessons from the world’s least sustainable city Ross, Andrew (2011). Bird on Fire. Lessons from the world’s least sustainable city Saurí, David Ross, Andrew (2011) Bird on Fire. Lessons from the world’s least sustainable city New York: Oxford University Press, XI+ 297 p. ISBN 978-0-19-982826-5 Ross, Andrew (2011) Bird on Fire. Lessons from the world’s least sustainable city New York: Oxford University Press, XI+ 297 p. ISBN 978-0-19-982826-5 Ross, Andrew (2011) Bird on Fire. Lessons from the world’s least sustainable city New York: Oxford University Press, XI+ 297 p. ISBN 978-0-19-982826-5 Ross, Andrew (2011) Bird on Fire. Lessons from the world’s least sustainable city New York: Oxford University Press, XI+ 297 p. ISBN 978-0-19-982826-5 Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-sauri 10.5565/rev/dag.71 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 409-413 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 409-413 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 409-413 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 409-413 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-sauri/pdf Drets d'autor (c) 2013 David Saurí https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/72 2024-09-04T10:35:00Z dag:ART driver

Vers la recuperació dels corredors fluvials metropolitans. El cas de la conca del Besòs a la regió metropolitana de Barcelona Towards the recovery of the metropolitan river corridors. The case of the Besòs basin in the Barcelona metropolitan region Hacia la recuperación de los corredores fluviales metropolitanos. El caso de la cuenca del Besós en la región metropolitana de Barcelona Vers la reconquête des corridors fluviaux métropolitains. Le cas du bassin du Besòs dans la région métropolitaine de Barcelone Benages-Albert, Marta Vall-Casas, Pere Corredors fluvials metropolitans projecte territorial diagnosi geo-etnogràfica participació ciutadana metropolitan river corridors regional project geo-ethnographic diagnosis community involvement riparian landscape corredores fluviales metropolitanos proyecto territorial diagnosis geoetnográfica participación ciudadana paisaje fluvial corridors fluviaux métropolitains projet territorial analyse géo-ethnographique participation citoyenne paysage fluvial L’article analitza les estratègies desenvolupades durant els darrers 30 anys a favor de la recuperació dels rius i les rieres de la conca del Besòs. Es constata el progressiu reconeixement del valor social del paisatge fluvial, i un cert trànsit des de la pedagogia tutelada per l’administració a l’acció participada de la ciutadania. Per tal de reforçar el compromís ciutadà en el moment actual del procés regenerador, resulta estratègica l’aposta per la diagnosi geo-etnogràfica que permet accedir al coneixement vivencial dels espais fluvials. La comprensió dels mecanismes d’utilització i apropiació ciutadana esdevé el primer pas ineludible per activar la implicació de les comunitats locals; i, en darrera instància, per impulsar veritables projectes territorials participats a l’entorn dels corredors fluvials metropolitans. The paper examines the strategies developed over the past 30 years in favor of the recoveryof rivers and streams in the Besòs basin. The analysis reflects a shift from administrationlead pedagogy to community based actions, as well as the progressive recognition of theriverscape’s social value. Therefore, in current regeneration processes, a geo-ethnographicdiagnosis is required and seems strategic in order to understand river areas as lived spacesand propel citizen engagement. The knowledge of the existing mechanisms of public useand citizen appropriation will activate local community involvement and, ultimately, fostertrue community-based regional projects around metropolitan river corridors. El artículo analiza las estrategias desarrolladas durante los últimos treinta años a favor de larecuperación de los ríos y las rieras de la cuenca del Besós. Se constata el progresivo reconocimiento del valor social del paisaje fluvial, así como un cierto tránsito desde la pedagogía tutelada por la Administración hasta la acción participada de la ciudadanía. A fin de reforzar el compromiso ciudadano en el momento actual del proceso regenerador, resulta estratégica la apuesta por la diagnosis geoetnográfica que permite acceder al conocimiento vivencial de los espacios fluviales. La comprensión de los mecanismos de utilización y apropiación ciudadana se perfila como el primer paso ineludible para activar la implicación de las comunidades locales, así como, en última instancia, para impulsar auténticos proyectosterritoriales participados en torno a los corredores fluviales metropolitanos. Le document examine les stratégies développées au cours des 30 dernières années en faveurde la restauration des rivières et des ruisseaux dans le bassin du Besòs. Il témoigne d’unereconnaissance progressive de la valeur sociale du paysage fluvial, et du passaged’une pédagogie dirigée par l’administration vers l’action participante des citoyens. Afinde renforcer l’engagement citoyen dans le processus de restauration en cours, l’analyse géoethnographique devient une approche stratégique pour la connaissance des espaces fluviaux en tant qu’espaces vécus. Comprendre les pratiques spatiales et les formes d’appropriation citoyenne devient une première étape essentielle pour développer l’engagement des communautés locales et, en fin de compte, stimuler de véritables projets territoriaux participatifs dans les corridors fluviaux métropolitains. Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-01-25 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-benages-albert-vall-casas 10.5565/rev/dag.72 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 1 (2014); 5-30 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 5-30 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 1 (2014); 5-30 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 5-30 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014601 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-benages-albert-vall-casas/pdf-ca Drets d'autor (c) 2014 Marta Benages-Albert, Pere Vall-Casas https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/73 2024-09-04T10:37:50Z dag:RES driver

Soja, Edward W. (2010). Seeking Spatial Justice Soja, Edward W. (2010). Seeking Spatial Justice Soja, Edward W. (2010). Seeking Spatial Justice Soja, Edward W. (2010). Seeking Spatial Justice Lonetto, Aurora Soja, Edward W. (2010)Seeking Spatial Justice MinneapolisUniversity of Minnesota Press, 256 p.ISBN 978-0-8166-6667-6 (tapa dura), ISBN 978-0-8166-6668-3 (butxaca) Soja, Edward W. (2010)Seeking Spatial Justice MinneapolisUniversity of Minnesota Press, 256 p.ISBN 978-0-8166-6667-6 (tapa dura), ISBN 978-0-8166-6668-3 (bolsillo) Soja, Edward W. (2010)Seeking Spatial Justice MinneapolisUniversity of Minnesota Press, 256 p.ISBN 978-0-8166-6667-6 (tapa dura), ISBN 978-0-8166-6668-3 (bolsillo) Soja, Edward W. (2010)Seeking Spatial Justice MinneapolisUniversity of Minnesota Press, 256 p.ISBN 978-0-8166-6667-6 (tapa dura), ISBN 978-0-8166-6668-3 (bolsillo) Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-lonetto 10.5565/rev/dag.73 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 416-419 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 416-419 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 416-419 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 416-419 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-lonetto/pdf Drets d'autor (c) 2013 Aurora Lonetto https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/74 2024-09-04T10:34:57Z dag:ART driver

Planificació urbana i la experiència quotidiana de les dones palestines a Jaffa Urban planning and the everyday experience of Palestinian women in Jaffa Planificación urbana y la experiencia cotidiana de las mujeres Palestinas en Jaffa La planification urbaine et l’expérience quotidienne des femmes palestiniennes à Jaffa Hamdam Saliba, Hanna planificació relacions de poder dones palestines Jaffa exclusió alienació planning power relations Palestinian women exclusion alienation planificación relaciones de poder mujeres palestinas Jaffa exclusión alienación planification relations de pouvoir femmes palestiniennes Jaffa exclusion aliénation Aquest article pretén examinar com les polítiques de planificació afecten la pràctica espacialquotidiana de les dones palestines que viuen a Jaffa. Per fer-ho, s’han realitzat entrevistesen profunditat a dones palestines residents a Jaffa i a continuació s’ha utilitzat el mètodede «l’anàlisi temàtica» per analitzar les narratives. El principal resultat de l’estudi és quela planificació de les institucions locals i nacionals, que ignoren, ometen i discriminen lesdones palestines, ha produït espais inadequats i insegurs. Aquests espais limiten i redueixenles seves pràctiques espacials quotidianes i exclouen les dones a uns espais socials, culturals,econòmics i geogràfics limitats. Al mateix temps, aquestes polítiques discriminatòries iindiferents condueixen les dones palestines a crear espais palestins alternatius que, malgratser limitats i petits, els permeten eixamplar la seva mobilitat espacial, experimentar conforti redefinir les seves identitats. This article aims to examine how planning policies and practices affect the everyday spatial practice of Palestinian women living in Jaffa. To do this, in-depth interviews were conducted with Palestinian women living in Jaffa, and afterwards, “thematic analysis” method was used to analyze the narratives. The main finding of this study is that the ignoring, neglecting and discriminatory planning of the local and national institutions, has produced un-appropriate and un-safe spaces for Palestinian women, and which in turn lead to limits and reduce their everyday spatial practices and to exclude them to a limited social, cultural, economical and geographical spaces. At the same time, these discriminated and ignoring policies lead Palestinian women to create alternative-Palestinian space, which despite it limited and narrow, they can expand their spatial mobility, feel comfortable and re-define their identity. Este artículo pretende examinar cómo las políticas de planificación urbana afectan a lapráctica espacial cotidiana de las mujeres palestinas que viven en Jaffa. Para ello se han realizado entrevistas en profundidad a mujeres Palestinas residentes en Jaffa y a continuación se ha utilizado el método de «análisis temático» para analizar las narrativas. El principal resultado del estudio es que la planificación de las instituciones locales y nacionales, que ignoran, omiten y discriminan a las mujeres palestinas, ha producido espacios inadecuados e inseguros. Estos espacios limitan y reducen sus prácticas espaciales cotidianas y reducen a las mujeres a unos espacios sociales, culturales, económicos y geográficos limitados. Al mismo tiempo, estas políticas discriminatorias e indiferentes conducen a las mujeres palestinas a crear espacios palestinos alternativos que, a pesar de ser limitados y pequeños, les permiten ampliar su movilidad espacial, experimentar confort y redefinir sus identidades. L’objectif de l’article est d’examiner comment les politiques de planification conditionnentla pratique spatiale quotidienne des femmes palestiniennes vivant à Jaffa. Pour ce faire,des entrevues en profondeur chez des femmes palestiniennes qui habitent à Jaffa ont étémenées, et ensuite une « analyse thématique » a été utilisé afin d’analyser les narratives. Lerésultat principal de l’étude est que la planification des institutions locales et régionales, quiignorent, omettent et discriminent, a produit des espaces qui sont perçus par les femmespalestiniennes comme inappropriés et pas sûres. Cela a limité et réduit leurs espaces dequotidienneté et a exclu les femmes dans des espaces géographiques, économiques, sociauxet culturels limitées. Au même temps, ces politiques qui ignorent et discriminent ont menéles femmes palestiniennes à créer des espaces palestiniens alternatifs qui, malgré être limitéset réduits, permettent élargir leur mobilité spatiale, se sentir à l’aise et redéfinir leur identité. Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-01-25 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-hamdam 10.5565/rev/dag.74 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 1 (2014); 115-134 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 115-134 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 1 (2014); 115-134 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 115-134 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014601 eng https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-hamdam/pdf-en Drets d'autor (c) 2014 Hanna Hamdam Saliba https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/75 2016-09-27T13:12:59Z dag:RES driver

Vera, J. Fernando (coord.); López Palomeque, Francisco; Marchena, Manuel J.; Antón, Salvador (2011). Análisis territorial del turismo y planificación de destinos turísticos Vera, J. Fernando (coord.); López Palomeque, Francisco; Marchena, Manuel J.; Antón, Salvador (2011). Análisis territorial del turismo y planificación de destinos turísticos Vera, J. Fernando (coord.); López Palomeque, Francisco; Marchena, Manuel J.; Antón, Salvador (2011). Análisis territorial del turismo y planificación de destinos turísticos Vera, J. Fernando (coord.); López Palomeque, Francisco; Marchena, Manuel J.; Antón, Salvador (2011). Análisis territorial del turismo y planificación de destinos turísticos Prat Forga, Josep Maria Vera, J. Fernando (coord.); López Palomeque, Francisco; Marchena, Manuel J. y Antón, Salvador (2011)Análisis territorial del turismo y planificación de destinos turísticos Valencia: Tirant Lo Blanc, Colección Crónica, 473 p. ISBN: 978-84-9004-228-1 Vera, J. Fernando (coord.); López Palomeque, Francisco; Marchena, Manuel J. y Antón, Salvador (2011)Análisis territorial del turismo y planificación de destinos turísticos Valencia: Tirant Lo Blanc, Colección Crónica, 473 p. ISBN: 978-84-9004-228-1 Vera, J. Fernando (coord.); López Palomeque, Francisco; Marchena, Manuel J. y Antón, Salvador (2011)Análisis territorial del turismo y planificación de destinos turísticos Valencia: Tirant Lo Blanc, Colección Crónica, 473 p. ISBN: 978-84-9004-228-1 Vera, J. Fernando (coord.); López Palomeque, Francisco; Marchena, Manuel J. y Antón, Salvador (2011)Análisis territorial del turismo y planificación de destinos turísticos Valencia: Tirant Lo Blanc, Colección Crónica, 473 p. ISBN: 978-84-9004-228-1 Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-prat 10.5565/rev/dag.75 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 419-422 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 419-422 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 419-422 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 419-422 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-prat/pdf Drets d'autor (c) 2013 Josep Maria Prat Forga https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/76 2024-09-04T10:34:54Z dag:ART driver

El nou mosaic agroforestal del Priorat (Tarragona). Una anàlisi quantitativa dels canvis d’usos i cobertes del sòl durant el període de desenvolupament local The new agroforestry mosaic of the Priorat region (Tarragona, NE Spain). A quantitative analysis of land use and land cover changes during the local development period El nuevo mosaico agroforestal del Priorat (Tarragona). Un análisis cuantitativo de los cambios de usos y cubiertas del suelo durante el período de desarrollo local La nouvelle mosaïque agroforestière du Priorat (Tarragona, NE Espagne). Une analyse quantitative des changements dans l’utilisation et la couverture des terres au cours du développement local Guinjoan i Cesena, Eloi Badia i Perpinyà, Anna Tulla i Pujol, Antoni F. canvis d’usos i cobertes del sòl desenvolupament local vitivinicultura Priorat land use/land cover change local development viniculture Priorat cambios de usos y cubiertas del suelo desarrollo local vitivinicultura Priorat changements dans l’utilisation et la couverture des terres développement local viticulture Priorat Des de finals dels anys 80 fins a l’actualitat, la comarca del Priorat ha experimentat un procés de desenvolupament local impulsat per l’activitat vitivinícola. Aquest article té com a objectiu identificar els canvis d’usos i cobertes del sòl ocorreguts durant aquest període, els quals han donat lloc a un nou mosaic agroforestal. El mètode d’anàlisi ha combinat l’explotació de dades estadístiques (censos agraris de 1989 i 1999) i de dades cartogràfiques (Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya 1993 i 2005-07, analitzat mitjançant tecnologia SIG). Els canvis més rellevants fan referència a un increment del 51,4% de la superfície de cultiu vitícola entre 1989 i 2007, un fenomen que ha destacat especialment a la subzona del Priorat Geològic (+118,3%), caracteritzada per sòls de llicorella, on aquest increment s’ha produït a partir de la recuperació de parcel·les abandonades, minimitzant la dinàmica general d’abandonament de cultius a la muntanya mediterrània. Since the late 80’s to the present, the Priorat region has undergone a process of localdevelopment driven by the viticulture and the wine industry. This paper aims to identifythe land use and land cover changes that have occurred during this period, which have led to a new agroforestry mosaic. The method of analysis has combined the use of statistical data (agricultural censuses of 1989 and 1999) and mapping data (Land Cover Map of Catalonia 1993 and 2005-2007, which has been analyzed with GIS technology). The most significant changes relate to an increase of 51.4% of the vineyard growing area between 1989 and 2007, a phenomenon particularly relevant in the Geological Priorat area (+118.3%), characterized by slate soils, where this increase has been due to the recovery of abandoned plots, countering the general dynamics of crop abandonment in the Mediterranean mountain areas. Desde finales de los años ochenta hasta la actualidad, la comarca del Priorat ha experimentado un proceso de desarrollo local impulsado por la actividad vitivinícola. Este artículo tiene como objetivo identificar los cambios de usos y cubiertas del suelo ocurridos durante este período, los cuales han dado lugar a un nuevo mosaico agroforestal. El método de análisis ha combinado la explotación de datos estadísticos (censos agrarios de 1989 y 1999) y de datos cartográficos (el Mapa de Cubiertas del Suelo de Catalunya de 1993 y el de 2005-2007, analizados mediante tecnología SIG). Los cambios más relevantes hacen referencia a un incremento del 51,4% de la superficie de cultivo vitícola entre 1989 y 2007, un fenómeno especialmente relevante en el área del Priorat Geológico (+118,3%), caracterizado por suelos pizarrosos, donde este incremento se ha producido a partir de la recuperación de parcelas abandonadas. Ello ha minimizado la dinámica general de abandono de cultivos en la montaña mediterránea. Depuis la fin des années 80 jusqu’à nos jours, la région du Priorat a subi un processus dedéveloppement local fondé sur la viticulture et la industrie du vin. Cet article vise à identifierles changements dans l’utilisation et la couverture des terres qui ont eu lieu au coursde cette période, lesquels ont conduit à une nouvelle mosaïque agroforestière. La méthoded’analyse a combiné l’utilisation de données statistiques (recensements agricoles de 1989 et1999) et de données cartographiques (la Carte de la Couverture Terrestre de la Catalognede l’année 1993 et de 2005-2007, lesquelles ont été analysées avec la technologie SIG). Leschangements les plus significatives concernent à une augmentation de 51,4% de la superficieviticole entre 1989 et 2007, un phénomène particulièrement important dans la sousrégiondu Priorat Géologique (+118,3%), caractérisée par un terrain en ardoise, lorsquel’accroissement a été produit à partir de la récupération des parcelles abandonnées, freinantla dynamique générale de l’abandon des terres agricoles dans la montagne méditerranéenne. Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-01-25 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-guinjoan-badia-tulla 10.5565/rev/dag.76 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 1 (2014); 87-113 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 87-113 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 1 (2014); 87-113 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 87-113 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014601 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-guinjoan-badia-tulla/pdf-ca Drets d'autor (c) 2014 Eloi Guinjoan i Cesena, Anna Badia i Perpinyà, Antoni F. Tulla i Pujol https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/78 2024-09-04T10:37:42Z dag:RES driver

Puleo, Alicia H. (2011). Ecofeminismo para otro mundo posible Puleo, Alicia H. (2011). Ecofeminismo para otro mundo posible Puleo, Alicia H. (2011). Ecofeminismo para otro mundo posible Puleo, Alicia H. (2011). Ecofeminismo para otro mundo posible Agüera Cabo, Mercè ecofeminisme dones natura ecologisme Puleo, Alicia H. (2011) Ecofeminismo para otro mundo posible Madrid: Càtedra, 439 p. ISBN: 978-84-376-2729-8  Puleo, Alicia H. (2011) Ecofeminismo para otro mundo posible Madrid: Càtedra, 439 p. ISBN: 978-84-376-2729-8 Puleo, Alicia H. (2011) Ecofeminismo para otro mundo posible Madrid: Càtedra, 439 p. ISBN: 978-84-376-2729-8 Puleo, Alicia H. (2011) Ecofeminismo para otro mundo posible Madrid: Càtedra, 439 p. ISBN: 978-84-376-2729-8 Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-aguera 10.5565/rev/dag.78 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 405-409 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 405-409 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 405-409 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 405-409 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-aguera/pdf Drets d'autor (c) 2013 Mercè Agüera Cabo https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/79 2024-09-04T10:34:51Z dag:ART driver

Ciudad Real i Puertollano. Àrees funcionals urbanes (FUA) i policentrisme a Castella- la Manxa (Espanya) Ciudad Real and Puertollano. Functional Urban Areas (FUA) and polycentrism in Castilla-La Mancha (Spain) Ciudad real y Puertollano: Áreas funcionales urbanas (FUA) y policentrismo en Castilla-La Mancha (España) Ciudad Real et Puertollano. Aires urbaines fonctionnelles (FUA) et polycentrisme à Castilla-La Mancha (Espagne) Cañizares Ruiz, María del Carmen Martínez Sánchez-Mateos, Héctor Samuel sistemes urbans regionals àrea funcional urbana policentrisme Puertollano Ciudad Real Castella-la Manxa regional urban networks polycentrism Functional Urban Areas Ciudad Real Puertollano Castilla-La Mancha Policentrismo Área Funcional Urbana Ciudad Real Puertollano Castilla-La Mancha systèmes urbains régionaux polycentrisme aires urbaines fonctionnelles Ciudad Real Puertollano Castilla-La Mancha Les àrees funcionals urbanes (FUA) de Ciudad Real i de Puertollano s’estructuren entornde totes dues ciutats, funcionalment diferents, però que mantenen relacions cada cop mésintenses en el sector sud-oest de la regió de Castella-la Manxa, a la província de CiudadReal. Aquestes interrelacions es fonamenten en les infraestructures de comunicació, principalment la línia de ferrocarril d’alta velocitat. El present article caracteritza totes dues àrees funcionals i determina les relacions entre els nuclis principals, fent servir una metodologia que combina l’anàlisi estadística (població, creixement anual real, població vinculada, etc.) i empírica, amb representacions cartogràfiques dels indicadors principals. Els resultats obtinguts permeten abordar una caracterització conjunta de totes dues àrees funcionals en el context del policentrisme aplicat a la regió de Castella-la Manxa i de l’important paper articulador que tenen les infraestructures d’alta capacitat en aquest cas d’estudi. The Functional Urban Areas (FUA) of Ciudad Real and Puertollano are structured byboth cities, which are functionally different but keeping growing mutual relations. Theseareas are located to the south-west of Castilla-La Mancha region, within the province ofCiudad Real. Transport infrastructures, mainly the high-speed rail line, are the main factorthat explains the interrelations. The aim of this paper is to characterize both functionalareas and to determine the relations between their main urban centres. The methodologycombines statistical (population, annual growth rate, linked population, etc.) and empiricalanalyses, using the cartographic visualization of the main indicators. The results confirmthat a joint analysis of both FUA is useful in the context of the polycentrism present inthe region of Castilla-La Mancha (Spain) and of the important structuring role of the highcapacity transport networks in this case-study. Las Áreas Funcionales Urbanas (FUAs) de Ciudad Real y de Puertollano  se estructuran a partir de ambas ciudades, funcionalmente diferentes pero que mantienen unas relaciones cada vez más intensas en el sector suroccidental de la región de Castilla-La Mancha, dentro de la provincia de Ciudad Real. Las interrelaciones se establecen en base a las infraestructuras de comunicación, principalmente la línea de alta velocidad ferroviaria.  El objetivo de este artículo será caracterizar ambas áreas funcionales y determinar las relaciones entre sus núcleos principales en base a una metodología que combina análisis estadístico (población, crecimiento real anual, población vinculada, etc.) y empírico, con las representaciones cartográficas de los principales indicadores. Los resultados obtenidos permiten abordar una caracterización conjunta de ambas áreas funcionales en el contexto del policentrismo aplicado a la región de Castilla-La Mancha. Les aires urbaines fonctionnelles (FUA) de Ciudad Real et Puertollano sont localisées dansle secteur sud-ouest de la région du Castilla-La Mancha, dans la province de Ciudad Real.Ces aires sont organisées par deux villes différentes sur le plan fonctionnel, mais qui maintiennent des relations de plus en plus intenses. Ceux-ci sont définis sur les infrastructures de communication, principalement la ligne de chemin de fer à grande vitesse. Le but de cet article est de caractériser les deux domaines fonctionnels et de déterminer les relations entre leurs principaux centres fondées sur une méthode qui combine l’analyse statistique (population, croissance annuelle réelle, population liée, etc.) et empiriques, avec des représentations cartographiques des principaux indicateurs. Les résultats obtenus permettent de conduire une caractérisation conjointe de ces deux aires urbaines fonctionnelles dans le contexte du polycentrisme appliqué à la région de Castilla-La Mancha, Espagne, et du important rôle articulateur des infrastructures de haute capacité dans ce cas d’étude. Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-01-25 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-canizares-martinez 10.5565/rev/dag.79 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 1 (2014); 31-55 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 31-55 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 1 (2014); 31-55 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 31-55 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014601 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-canizares-martinez/pdf-es Drets d'autor (c) 2014 María del Carmen Cañizares Ruiz, Héctor Samuel Martínez Sánchez-Mateos https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/80 2016-07-21T12:38:19Z dag:PagEd

oai:dag.revistes.uab.cat:article/81 2024-09-04T10:35:25Z dag:RES driver

Atkinson, Sarah; Fuller, Sara; Painter, Joe (eds.) (2012). Wellbeing and place Atkinson, Sarah; Fuller, Sara; Painter, Joe (eds.) (2012). Wellbeing and place Atkinson, Sarah; Fuller, Sara; Painter, Joe (eds.) (2012). Wellbeing and place Atkinson, Sarah; Fuller, Sara; Painter, Joe (eds.) (2012). Wellbeing and place Ortiz Guitart, Anna Atkinson, Sarah; Fuller, Sara; Painter, Joe (eds.) (2012)Wellbeing and place Surrey: Ashgate, 254 p. ISBN 978-1-4094-2060-6 Atkinson, Sarah; Fuller, Sara; Painter, Joe (eds.) (2012)Wellbeing and place Surrey: Ashgate, 254 p. ISBN 978-1-4094-2060-6 Atkinson, Sarah; Fuller, Sara; Painter, Joe (eds.) (2012)Wellbeing and place Surrey: Ashgate, 254 p. ISBN 978-1-4094-2060-6 Atkinson, Sarah; Fuller, Sara; Painter, Joe (eds.) (2012)Wellbeing and place Surrey: Ashgate, 254 p. ISBN 978-1-4094-2060-6 Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-09-19 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-ortiz 10.5565/rev/dag.81 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 3 (2013): Innovació i dinàmiques territorials; 568-571 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): Innovation and territorial dynamics; 568-571 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 3 (2013): Innovación y dinámicas territoriales; 568-571 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): L'innovation et la dynamique territoriale; 568-571 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013593 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-ortiz/pdf Drets d'autor (c) 2013 Anna Ortiz Guitart https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/82 2016-09-27T13:13:00Z dag:RES driver

Cohen, Arón y Berriane, Mohamed (dir.) (2011). De Marruecos a Andalucía: migración y espacio social Cohen, Arón y Berriane, Mohamed (dir.) (2011). De Marruecos a Andalucía: migración y espacio social Cohen, Arón y Berriane, Mohamed (dir.) (2011). De Marruecos a Andalucía: migración y espacio social Cohen, Arón y Berriane, Mohamed (dir.) (2011). De Marruecos a Andalucía: migración y espacio social Serra Salamé, Carles migración espacio social Cohen, Arón y Berriane, Mohamed (dir.) (2011) De Marruecos a Andalucía: migración y espacio social Granada: Editorial Universidad de Granada, 428 p. ISBN 978-84-338-5313-4 Cohen, Arón y Berriane, Mohamed (dir.) (2011) De Marruecos a Andalucía: migración y espacio social Granada: Editorial Universidad de Granada, 428 p. ISBN 978-84-338-5313-4 Cohen, Arón y Berriane, Mohamed (dir.) (2011). De Marruecos a Andalucía: migración y espacio social Granada: Editorial Universidad de Granada, 428 p. ISBN 978-84-338-5313-4 Cohen, Arón y Berriane, Mohamed (dir.) (2011) De Marruecos a Andalucía: migración y espacio social Granada: Editorial Universidad de Granada, 428 p. ISBN 978-84-338-5313-4 Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-serra 10.5565/rev/dag.82 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 393-395 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 393-395 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 393-395 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 393-395 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-serra/pdf Drets d'autor (c) 2013 Carles Serra Salamé https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/84 2024-09-04T10:34:47Z dag:ART driver

La col·laboració científica en turisme: grups i xarxes d’investigació a Catalunya Scientific collaboration in tourism: research groups and networks in Catalonia La colaboración científica en turismo: grupos y redes de investigación en Cataluña La collaboration scientifique en tourisme: groupes et réseaux de recherche en Catalogne Corral-Marfil, José Antonio Cànoves, Gemma turisme col·laboració científica grups d’investigació anàlisi de xarxes socials Catalunya tourism research collaboration research groups social network analysis Catalonia turismo colaboración científica grupos de investigación análisis de redes sociales Cataluña tourisme collaboration scientifique groupes de recherche analyse réseaux sociaux Catalogne L’objectiu del present article és analitzar la col·laboració científica en el camp del turisme aCatalunya: caracteritzar els grups d’investigació; estudiar la col·laboració de grups, institucions i països; explorar l’efecte de la multidisciplinarietat i les revistes, i identificar-ne investigadors clau. Es va elaborar un catàleg de grups i es va analitzar la producció entre 2000i 2010 mitjançant el càlcul d’indicadors bibliomètrics i l’anàlisi de xarxes socials. Es vandetectar 20 grups, els quals es van classificar en quatre tipus. Els grups van col·laborar demanera interna i externa a parts iguals. La col·laboració va ser més elevada en les revistes més prestigioses, però no va quedar clar que la multidisciplinarietat augmentés la col·laboració. La xarxa de coautories va ser poc cohesionada, és a dir, hi va haver molts investigadors aïllats i subgrups desconnectats. I la col·laboració nacional i la internacional van ser les que van créixer més, tot i que la local va ser la més freqüent. The aim was to analyse research collaboration in the field of tourism in Catalonia: todescribe the research groups; to study the collaboration between groups, organisations andcountries; to explore the level of multidisciplinarity in relation with the type of journals;and to identify key researchers. We made a catalogue of groups and analysed researchoutput between 2000 and 2010 by means of bibliometrics and social networks analysis.We found four types of groups among the 20 groups identified, collaborating internallyand externally in equal measure. Incidence of co-authorship increased over the course ofthe decade, but not its extent. Collaboration was highest in the most prestigious journals,but it was not clear whether multidisciplinary studies correlated with higher collaboration.Co-authorship networks lacked cohesion: many researchers were working in isolation anddisconnected subgroups. National and international collaboration increased the most, butlocal collaboration was the most frequent. El objetivo es analizar la colaboración científica en el campo del turismo en Cataluña: caracterizar los grupos de investigación; estudiar la colaboración de grupos, instituciones y países; explorar el efecto de la multidisciplinariedad y las revistas; e identificar investigadores clave. Se elaboró un catálogo de grupos, y se analizó la producción entre 2000 y 2010 mediante el cálculo de indicadores bibliométricos y el análisis de redes sociales. Hubo cuatro tipos de grupos, entre los 20 detectados, los cuales colaboraron interna y externamente a partes iguales. La incidencia de la coautoría aumentó durante la década, aunque no la extensión. La colaboración fue mayor en las revistas más prestigiosas, pero no quedó claro que la multidisciplinariedad aumentara la colaboración. La red de coautorías estuvo poco cohesionada: tuvo muchos investigadores aislados y subgrupos desconectados. Y la colaboración nacional y la internacional fueron las que más crecieron, aunque la local fue la más frecuente. Il s’agit d’analyser le poids de la collaboration scientifique dans le domaine du tourisme enCatalogne: caractériser les groupes de recherche; étudier la collaboration apportée par lesgroupes, les institutions et les pays; rechercher l’effet de la pluridisciplinarité et des revues;et identifier les chercheurs-clé. Un catalogue des groupes a été élaboré et la production entre2000 et 2010 a été analysée grâce au calcul d’indicateurs bibliométriques et à l’analyse desréseaux sociaux. Il en est ressorti quatre types de groupes qui, parmi les 20 détectés, ontapporté une collaboration interne et externe à parts égales. L’incidence de la co-créationa augmenté pendant cette décade mais non pas son extension. La collaboration a été plusimportante dans les revues les plus prestigieuses mais sans permettre cependant de pouvoirassurer que le rôle de la pluridisciplinarité a été facteur d’augmentation de la collaboration.Le réseau des co-auteurs a été peu uni: de nombreux chercheurs isolés et des sous-groupesnon reliés. Ce sont les collaborations nationale et internationale qui ont enregistré la plusgrande croissance mais la collaboration locale a été la plus fréquente. Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-01-25 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-corral-marfil-canoves 10.5565/rev/dag.84 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 1 (2014); 57-86 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 57-86 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 1 (2014); 57-86 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 57-86 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014601 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-corral-marfil-canoves/pdf-es Drets d'autor (c) 2014 José Antonio Corral-Marfil, Gemma Cànoves https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/85 2016-07-21T12:38:19Z dag:PagEd

oai:dag.revistes.uab.cat:article/86 2016-07-21T12:38:19Z dag:PagEd

oai:dag.revistes.uab.cat:article/87 2016-07-21T12:38:19Z dag:NC

oai:dag.revistes.uab.cat:article/88 2024-09-04T09:47:38Z dag:ART driver

La repetició de visites en el turisme industrial: Aplicació d’un model d’equacions estructurals al Bages i al Berguedà The repetition of visits in the industrial tourism: Application of a model of structural equations in Bages and Berguedà regions (Catalonia) La repetición de visitas en el turismo industrial. Aplicación de un modelo de ecuaciones estructurales en el Bages y el Berguedà La répétition des visites dans le tourisme industriel: Une application d’un modèle d’équations structurelles dans les contrées de Bages et de Berguedà (Catalogne) Prat Forga, Josep Mª Díaz Soria, Inmaculada turisme industrial turisme cultural sistema d’equacions estructurals model de regressió lineal Catalunya industrial tourism cultural tourism system of structural equations linear regression model Catalonia turismo industrial turismo cultural sistema de ecuaciones estructurales modelo de regresión lineal Cataluña tourisme industriel tourisme culturel système d’équations structurelles modèle de régression linéaire la Catalogne En l’actualitat, davant la creixent competitivitat entre destinacions, emergeix el turisme cultural com un producte que cal tenir en compte. Una de les manifestacions que presenta és el turisme industrial, que afavoreix el patrimoni industrial d’un territori. Tanmateix, es tracta d’un tipus de turisme minoritari. Per això, en aquest treball, a partir de les dades extretes d’una enquesta pròpia, es proposa un model d’equacions estructurals, l’anàlisi del qual, aplicat al cas del turisme industrial a les comarques catalanes del Bages i del Berguedà confirma que la satisfacció per la visita realitzada, el lloc de procedència del turista i l’origen de la prescripció per la qual es fa la visita són tres variables que influeixen, encara que en una mesura diferent, en la possibilitat de repetir aquesta visita i d’augmentar la prescripció de la destinació, la qual cosa contribueix a desenvolupar el turisme industrial. Currently, with growing competitiveness among destinations, cultural tourism emerges as a relevant product. Industrial tourism is one of its manifestations, bringing a tourism value into a territory’s industrial heritage. Nevertheless, this remains a minor part of tourism. Therefore, based on results from a survey carried out by the authors of this paper, a structural equations model is proposed. The analysis (applied to the case of industrial tourism in the Catalan regions of Bages and Bergueda) confirms that visitor satisfaction, the place of origin of tourists and reason for the visit are the three parameters determining (although with different weights) the likelihood of tourists to return and to increase the destination’s prescription and thus improve the development of industrial tourism. En la actualidad, ante la creciente competitividad entre destinos, emerge el turismo cultural como un producto a tener en cuenta. Una de sus manifestaciones es el turismo industrial, que pone en valor turístico el patrimonio industrial de un territorio. Sin embargo, se trata de un tipo de turismo minoritario. Por ello, en este trabajo, a partir de los datos extraídos de una encuesta propia, se propone un modelo de ecuaciones estructurales, cuyo análisis, aplicado al caso del turismo industrial en las comarcas catalanas del Bages y del Berguedà, confirma que la satisfacción por la visita realizada, el lugar de procedencia del turista y el origen de la prescripción por la cual se hace la visita son tres variables que influyen, aunque con pesos distintos, en la posibilidad de repetir dicha visita y de aumentar la prescripción del destino, lo que contribuye a un mayor desarrollo del turismo industrial. Actuellement, face à la compétitivité croissante entre destinations, le tourisme culturel émerge comme un produit à prendre en compte. Le tourisme industriel est une de ses manifestations, en mettant en valeur touristiquement le patrimoine industriel d’un territoire. Cependant, il s’agit d’un type de tourisme minoritaire. Or, ce travail propose un modèle d’équations structurelles à partir des données extraites d’une enquête menée par l’auteur. L’analyse portée dans cette étude réalisée dans le cas du tourisme industriel dans les contrées catalanes du Bages et du Berguedà confirme que la satisfaction de la visite réalisée, le lieu d’origine du touriste et l’origine de la recommandation ayant causé la visite sont trois variables influentes (bien qu’ayant un poids différent) sur la possibilité de réitérer la visite et d’augmenter ainsi la recommandation de la destination, en contribuant enfin à un plus grand développement du tourisme industriel. Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-06-02 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n2-prat-diaz 10.5565/rev/dag.88 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 2 (2014): Miscel·lani; 349-368 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 2 (2014): Miscellaneous; 349-368 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 2 (2014): Misceláneo; 349-368 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 2 (2014): Mélange; 349-368 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014602 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n2-prat-diaz/pdf-es Drets d'autor (c) 2014 Josep Mª Prat Forga, Inmaculada Díaz Soria https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/89 2016-09-27T13:13:01Z dag:ART driver

La guerra dels Estats Units contra la immigració. Efectes paradoxals The United States war against immigration: Paradoxical effects La guerra de los Estados Unidos contra la inmigración. Efectos paradójicos La guerre des États-Unis contre la immigration. Effets paradoxaux Massey, Douglas S. Pren, Karen A. immigració indocumentada Mèxic Estats Units política migratòria visats temporals visats permanents undocumented migration Mexico United States migratory policy temporary visas permanent visas inmigración indocumentada México Estados Unidos política migratoria visados temporales visados permanentes immigration clandestine Mexique politique d’immigration États Unis visas temporaires visas permanents A finals de la dècada de 1950, els Estats Units permetien l’entrada d’aproximadament mig milió d’immigrants mexicans l’any, dels quals 450.000 hi arribaven amb visats de treball temporal i 50.000 ho feien amb visats de residents permanents. A mitjan anys seixanta, els canvis en la política migratòria dels Estats Units realitzats en nom dels drets civils van reduir dràsticament les oportunitats d’entrada legal al país. Es van eliminar els visats de treball temporal i es van limitar els visats de residents a 20.000 per any. Amb les oportunitats d’entrada legal restringides, els fluxos migratoris ja establerts simplement van continuar fora dels límits legals, la qual cosa va donar lloc a una inesperada reacció en cadena d’esdeveniments que van culminar en una guerra total contra les persones immigrants i el creixement ràpid —sense precedents— de població resident no autoritzada als Estats Units. El present article demostra que l’augment d’immigració indocumentada als Estats Units i l’increment de població sense papers són un producte de polítiques migratòries i frontereres mal concebudes. At the end of the 1950s, the United States permitted the entry of a half million Mexican migrants per year, of which 450,000 entered with temporary work visas and 50,000 as permanent residents.  By the mid-1970s, however, changes in U.S. migration policy undertaken in the name of civil rights had eliminated temporary work visas and limited legal resident visas to 20,000 per year.  With the opportunities for legal entry curtailed, migratory flows simply re-established themselves under undocumented auspices, giving rise to a chain reaction that culminated in a new war on immigrants and the unprecedented growth of the unauthorized population of the United States. This article shows that the rise of undocumented migration and the growth of America’s undocumented population are a product of poorly conceived immigration and border policies. A finales de la década de 1950, Estados Unidos permitía la entrada de aproximadamente medio millón de inmigrantes mexicanos al año, de los cuales 450.000 llegaban con visados de trabajo temporal y 50.000 lo hacían con visados de residentes permanentes. A mediados de la década de 1960, los cambios en la política migratoria de Estados Unidos realizados en nombre de los derechos civiles redujeron drásticamente las oportunidades de entrada legal en el país. Se eliminaron los visados de trabajo temporal y se limitaron los visados de residentes a 20.000 por año. Con las oportunidades de entrada legal restringidas, los flujos migratorios ya establecidos simplemente continuaron fuera de los límites legales, lo cual dio comienzo a una inesperada reacción en cadena de eventos que culminaron en una guerra total contra los inmigrantes y el rápido crecimiento —sin precedentes— de población residente no autorizada en Estados Unidos. El presente artículo demuestra que el aumento de inmigración indocumentada en los Estados Unidos y el incremento de la población sin papeles son un producto de políticas migratorias y fronterizas mal concebidas. Dans la fin des années cinquante, les États-Unis ont autorisé l’entrée d’environ un demi-million d’immigrants mexicains par an, dont 450.000 sont venus avec des visas de travail temporaires et 50.000 sont arrivés avec des visas de résident permanent. À la moitié des années soixante, les changements des politiques d’immigration aux États Unis faits au nom des droits civils, ont réduit considérablement les possibilités d’entrée légale aux États-Unis. Les visas de travail temporaire ont été supprimés et les visas de travail permanent ont été limités à 20.000 habitants par an. Avec les possibilités réduites d’entrée légale, la migration a continué en dehors des limites légales. En conséquence, se produit une réaction en chaîne d’événements inattendus, qui a conduit à une guerre totale contre les immigrés et à la croissance rapide des records de population résidente non autorisé aux États-Unis. Cet article démontre que l’immigration illégale accrue aux États-Unis et la croissance de la population sans-papiers est un produit des politiques d’immigration et des frontières mal conçues. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-massey-pren 10.5565/rev/dag.89 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 209-237 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 209-237 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 209-237 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 209-237 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-massey-pren/89-pdf-es Drets d'autor (c) 2013 Douglas S. Massey, Karen A. Pren https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/90 2016-09-27T13:13:02Z dag:RES driver

Hayes, Graeme y Karamichas, John (eds.) (2011). Olympic Games, Mega-Events and Civil Societies: Globalization, Environment, Resistance Hayes, Graeme y Karamichas, John (eds.) (2011). Olympic Games, Mega-Events and Civil Societies: Globalization, Environment, Resistance Hayes, Graeme y Karamichas, John (eds.) (2011). Olympic Games, Mega-Events and Civil Societies: Globalization, Environment, Resistance Hayes, Graeme y Karamichas, John (eds.) (2011). Olympic Games, Mega-Events and Civil Societies: Globalization, Environment, Resistance Castro, Mauro Hayes, Graeme y Karamichas, John (eds.) (2011)Olympic Games, Mega-Events and Civil Societies: Globalization, Environment, Resistance Houndmills: Palgrave Macmillan, 292 p.  ISBN: 978-0-230-24417-7 Hayes, Graeme y Karamichas, John (eds.) (2011)Olympic Games, Mega-Events and Civil Societies: Globalization, Environment, Resistance Houndmills: Palgrave Macmillan, 292 p.  ISBN: 978-0-230-24417-7 Hayes, Graeme y Karamichas, John (eds.) (2011)Olympic Games, Mega-Events and Civil Societies: Globalization, Environment, Resistance Houndmills: Palgrave Macmillan, 292 p.  ISBN: 978-0-230-24417-7 Hayes, Graeme y Karamichas, John (eds.) (2011)Olympic Games, Mega-Events and Civil Societies: Globalization, Environment, Resistance Houndmills: Palgrave Macmillan, 292 p.  ISBN: 978-0-230-24417-7 Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-castro 10.5565/rev/dag.90 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 398-402 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 398-402 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 398-402 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 398-402 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-castro/pdf Drets d'autor (c) 2013 Mauro Castro https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/93 2016-09-27T13:13:19Z dag:RES driver

Vera Rebollo, J.F.; Rodríguez Sánchez, I. (eds) (2012). Renovación y reestructuración de destinos turísticos en áreas costeras. Marco de análisis, procesos, instrumentos y realidades. Vera Rebollo, J.F.; Rodríguez Sánchez, I. (eds) (2012). Renovación y reestructuración de destinos turísticos en áreas costeras. Marco de análisis, procesos, instrumentos y realidades. Vera Rebollo, J.F.; Rodríguez Sánchez, I. (eds) (2012). Renovación y reestructuración de destinos turísticos en áreas costeras. Marco de análisis, procesos, instrumentos y realidades. Vera Rebollo, J.F.; Rodríguez Sánchez, I. (eds) (2012). Renovación y reestructuración de destinos turísticos en áreas costeras. Marco de análisis, procesos, instrumentos y realidades. Morote Seguido, Álvaro Francisco VERA REBOLLO, J.F. y RODRÍGUEZ SÁNCHEZ, I. (eds.) (2012)Renovación y reestructuración de destinos turísticos en áreas costeras. Marco de análisis, procesos, instrumentos y realidades. Valencia. Publicaciones de la Universidad de Valencia, 429 p. VERA REBOLLO, J.F. y RODRÍGUEZ SÁNCHEZ, I. (eds.) (2012)Renovación y reestructuración de destinos turísticos en áreas costeras. Marco de análisis, procesos, instrumentos y realidades. Valencia. Publicaciones de la Universidad de Valencia, 429 p. VERA REBOLLO, J.F. y RODRÍGUEZ SÁNCHEZ, I. (eds.) (2012)Renovación y reestructuración de destinos turísticos en áreas costeras. Marco de análisis, procesos, instrumentos y realidades. Valencia. Publicaciones de la Universidad de Valencia, 429 p. VERA REBOLLO, J.F. y RODRÍGUEZ SÁNCHEZ, I. (eds.) (2012)Renovación y reestructuración de destinos turísticos en áreas costeras. Marco de análisis, procesos, instrumentos y realidades. Valencia. Publicaciones de la Universidad de Valencia, 429 p. Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-01-25 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-morote 10.5565/rev/dag.93 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 1 (2014); 206-209 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 206-209 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 1 (2014); 206-209 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 206-209 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014601 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-morote/pdf-es Drets d'autor (c) 2014 Álvaro Francisco Morote Seguido https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/94 2024-09-04T09:47:34Z dag:ART driver

Apunts sobre el desassossec entre la joventut marroquina. Projectes migratoris i mobilitat interna al Marroc com a avantsala de la immigració internacional Notes on unrest among Moroccan youth: Migrant projects and internal mobility in Morocco as a prelude to international migration Apuntes sobre el desasosiego entre la juventud marroquí. Proyectos migratorios y movilidad interna en Marruecos como antesala de la inmigración internacional Notes sur le malaise social de la jeunesse marocaine: Projets migratoires de départ et migrations internes au Maroc, un préalable à l’immigration internationale Capote, Alberto Marroc projectes migratoris migracions internes migracions internacionals Andalusia Morocco migrant projects internal migrations international migrations Andalusia Marruecos proyectos migratorios migraciones internas migraciones internacionales Andalucía Maroc projets migratoires migrations internes migrations internationales Andalousie El periple migratori dels immigrats marroquins a Espanya durant la passada dècada es va iniciar, molt sovint, abans de creuar la frontera. En molts casos, va ser just aquesta primera experiència migratòria al Marroc la que va constituir el desencadenant definitiu a l’hora de prendre la decisió d’emigrar a l’estranger, expressió, a més, del desassossec de gran part de la joventut marroquina davant les oportunitats que els ofereix la seva societat. En aquest article, hi analitzem els projectes migratoris de partida d’una mostra de joves marroquins immigrats a Andalusia, fent un èmfasi especial en aquells casos en què es detecta una estreta articulació entre l’emigració a l’estranger i les migracions internes al Marroc. Per això ens servim d’una investigació empírica realitzada en cinc municipis andalusos de les províncies de Còrdova i Granada. The migratory journey of Moroccan immigrants in Spain during the past decade began, very often, before crossing the border. In many cases it was just this first migration experience in Morocco which was the factor that finally triggered the decision to migrate abroad, and it was also the expression of the unease of Moroccan youth in the face of the opportunities being offered by society. In this paper we analyze the starting points of migratory projects from a sample of young Moroccan immigrants in Andalusia, with particular emphasis on those cases where close links between migration abroad and internal migration in Morocco have been detected. For this we employ empirical research conducted in five municipalities of the Andalusian provinces of Cordoba and Granada. El periplo migratorio de los inmigrados marroquíes en España durante la pasada década se inició, muy a menudo, antes de cruzar la frontera. En muchos casos, fue justo esta primera experiencia migratoria en Marruecos la que constituyó el desencadenante definitivo a la hora de tomar la decisión de emigrar al extranjero, expresión además del desasosiego de gran parte de la juventud marroquí ante las oportunidades que les ofrece su sociedad. En este artículo, analizamos los proyectos migratorios de partida de una muestra de jóvenes marroquíes inmigrados en Andalucía, haciendo especial hincapié en aquellos casos en los que se detecta una estrecha articulación entre la emigración al extranjero y las migraciones internas en Marruecos. Para ello, nos servimos de una investigación empírica realizada en cinco municipios andaluces de las provincias de Córdoba y Granada que ha utilizado métodos cuantitativos y cualitativos. Le périple migratoire des Marocains immigrés en Espagne durant la dernière décennie a commencé, très souvent, bien avant de traverser la frontière. Dans beaucoup de cas, une première expérience migratoire à l’intérieur du Maroc a été le principal facteur de déclenchement pour prendre la décision d’émigrer à l’étranger, ce que nous pouvons considérer comme une expression du malaise d’une grande partie de la jeunesse marocaine. Dans cet article nous analysons les projets de départ d’un échantillon de jeunes marocains ayant émigré en Andalousie, en portant une attention particulière pour les parcours où nous avons détecté une articulation étroite entre l’émigration à l’étranger et les migrations internes au Maroc. Pour cela, nous présentons les résultats obtenus dans le cadre d’une recherche empirique réalisée dans cinq communes d’Andalousie. La méthodologie a utilisé des méthodes quantitatives (une enquête) et qualitatives (une série d’entretiens semi-structurés). Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-06-02 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n2-capote 10.5565/rev/dag.94 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 2 (2014): Miscel·lani; 237-259 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 2 (2014): Miscellaneous; 237-259 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 2 (2014): Misceláneo; 237-259 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 2 (2014): Mélange; 237-259 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014602 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n2-capote/pdf-es Drets d'autor (c) 2014 Alberto Capote https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/98 2016-09-27T13:13:03Z dag:OBI driver

Enric Lluch i Martin (1928-2012). In memoriam. Una mirada des del Departament de Gegrafia i Documents d'Anàlisi Geogràfica Enric Lluch i Martin (1928-2012). In memoriam. Una mirada des del Departament de Gegrafia i Documents d'Anàlisi Geogràfica Enric Lluch i Martin (1928-2012). In memoriam. Una mirada des del Departament de Gegrafia i Documents d'Anàlisi Geogràfica Enric Lluch i Martin (1928-2012). In memoriam. Una mirada des del Departament de Gegrafia i Documents d'Anàlisi Geogràfica Garcia Ramon, Maria Dolors Enric Lluch i Martin In memoriam Enric Lluch i Martin (1928-2012). In memoriam Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-05-22 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-garcia_ramon 10.5565/rev/dag.98 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 2 (2013); 201-206 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 201-206 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 2 (2013); 201-206 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 2 (2013); 201-206 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013592 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-garcia_ramon/98-pdf-ca Drets d'autor (c) 2013 Maria Dolors Garcia Ramon https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/99 2024-09-04T08:35:14Z dag:ART driver

Complexitat espacial, conseqüències impredictibles: la distribució de terres impermeables a través del gradient urbà-rural a la província de Barcelona Complex Patterns, Unpredictable Consequences: The Distribution of Sealed Land along the Urban-rural Gradient in Barcelona Complejidad espacial, consecuencias impredecibles: la distribución de tierras impermeables a través del gradiente urbano-rural en la provincia de Barcelona Complexité spatiale et conséquences imprévisibles: la distribution des terres imperméables à travers le gradient urbain-rural dans la province de Barcelone Ranalli, Flavia Salvati, Luca ciutat compacta ús del sòl tècniques estadístiques exploratòries expansió urbana Barcelona Compact city Land-use Exploratory statistical techniques Urban sprawl Barcelona ciudad compacta uso del suelo técnicas estadísticas exploratorias expansión urbana Barcelona ville compacte utilisation des terres techniques statistiques exploratoires étalement urbain Barcelone El patró espacial dels indicadors seleccionats de segellament del sòl s’ha explorat a la província de Barcelona com una contribució al debat sobre el consum de sòl impulsat per la urbanització a l’Europa mediterrània. Mitjançant l’ús de tècniques d’exploració multidimensional i d’anàlisi espacial, s’han obtingut indicadors de segellament del sòl (percentatge de sòl permeable, terrenys impermeables per càpita, intensitat de segellament del sòl i diversitat en la intensitat del segellament del sòl) a partir d’un mapa d’alta resolució del sòl en l’escala municipal. Tots els indicadors es van correlacionar amb la distància des del centre de Barcelona. Els resultats suggereixen que el patró de segellament del sòl a Barcelona reflecteix les diferents fases d’urbanització observades després de la Segona Guerra Mundial i indiquen la ràpida transició d’una forma urbana monocèntrica i compacta observada en la dècada dels anys cinquanta del segle passat a una aglomeració més dispersa. L’article tracta sobre l’ús d’indicadors d’impermeabilitat per a l’avaluació dels canvis d’ús del sòl a les grans regions urbanes mediterrànies. The present study explores the spatial pattern of selected soil sealing indicators in the province of Barcelona as a contribution to the debate on land consumption driven by urban growth in southern Europe. Four indicators of soil sealing (percentage of pervious land, per-capita sealed land, soil sealing intensity and diversity in soil sealing intensity) were derived from a high-resolution topographic map at the municipal scale using multivariate statistics and spatial analysis. All the indicators were correlated with the distance from Barcelona. Our results show that sealing patterns in Barcelona reflect distinct urbanization phases observed in the aftermath of World War II and may describe the rapid transition from a mono-centric and compact form observed in the 1950s to a more scattered and dispersed morphology. Soil sealing indicators proved to be effective proxies for the assessment of land-use changes in Mediterranean urban regions. El patrón espacial de los indicadores seleccionados de sellado del suelo se ha explorado en la provincia de Barcelona como una contribución al debate sobre el consumo de suelo impulsado por la urbanización en la Europa mediterránea. Mediante el uso de técnicas de exploración multidimensional y de análisis espacial, se han obtenido indicadores de sellado del suelo (porcentaje de suelo permeable, terrenos impermeables per cápita, intensidad de sellado del suelo y diversidad en la intensidad del sellado del suelo) a partir de un mapa del suelo urbano sellado en la escala municipal. Todos los indicadores se correlacionaron con la distancia desde el centro de Barcelona. Los resultados sugieren que el patrón de sellado del suelo en Barcelona refleja las distintas fases de urbanización observadas después de la Segunda Guerra Mundial e indican la rápida transición de una forma urbana monocéntrica y compacta observada en la década de los años cincuenta del siglo pasado a una aglomeración más dispersa. El artículo trata sobre el uso de indicadores de impermeabilidad para la evaluación de los cambios de uso del suelo en las grandes regiones urbanas mediterráneas. La répartition spatiale des indicateurs sélectionnés de l’imperméabilisation des sols a été explorée dans la province de Barcelone en tant que contribution au débat sur la consommation de terres entraînée par l’urbanisation dans le sud de l’Europe. En utilisant des techniques exploratoires multidimensionnelles et d’analyse spatiale, les indicateurs de l’imperméabilisation des sols (pourcentage des terres perméables, terres imperméables par habitant, intensité de l’imperméabilisation des sols et diversité de l’intensité de l’imperméabilisation des sols) ont été calculés à partir d’une carte à haute résolution du territoire à l’échelle municipale. Tous les indicateurs ont été corrélés avec la distance du centre de Barcelone. Les résultats suggèrent que l’imperméabilisation des sols à Barcelone reflète les différentes phases d’urbanisation observées après la Deuxième Guerre mondiale et ils indiquent le passage d’une forme urbaine monocentrique et compacte observée dans les années 1950 à une agglomération plus dispersée. L’article traite de l’utilisation des indicateurs d’imperméabilité pour l’évaluation des changements dans l’utilisation des sols dans les grandes régions urbaines méditerranéennes. Servei de Revistes Digitals - UAB 2015-05-19 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v61-n2-ranalli-salvati 10.5565/rev/dag.99 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No 2 (2015): Miscel·lani; 393-408 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No. 2 (2015): Miscellaneous; 393-408 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 Núm. 2 (2015): Misceláneo; 393-408 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No. 2 (2015): Mélange; 393-408 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2015612 eng https://dag.revista.uab.cat/article/view/v61-n2-ranalli-salvati/99-pdf-en Drets d'autor (c) 2015 Flavia Ranalli, Luca Salvati https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/100 2016-09-27T13:13:11Z dag:RES driver

Cebrián Abellán, F. y Panadero Moya, M. (coord.) (2013). Ciudades medias. Formas de expansión urbana Cebrián Abellán, F. y Panadero Moya, M. (coord.) (2013). Ciudades medias. Formas de expansión urbana Cebrián Abellán, F. y Panadero Moya, M. (coord.) (2013). Ciudades medias. Formas de expansión urbana Cebrián Abellán, F. y Panadero Moya, M. (coord.) (2013). Ciudades medias. Formas de expansión urbana Vázquez Varela, Carmen Cebrián Abellán, F. y Panadero Moya, M. (coord.) (2013)Ciudades medias. Formas de expansión urbanaMadrid: Biblioteca Nueva, 284 p.ISBN: 978-84-9940-594-0 Cebrián Abellán, F. y Panadero Moya, M. (coord.) (2013)Ciudades medias. Formas de expansión urbanaMadrid: Biblioteca Nueva, 284 p.ISBN: 978-84-9940-594-0 Cebrián Abellán, F. y Panadero Moya, M. (coord.) (2013)Ciudades medias. Formas de expansión urbanaMadrid: Biblioteca Nueva, 284 p.ISBN: 978-84-9940-594-0 Cebrián Abellán, F. y Panadero Moya, M. (coord.) (2013)Ciudades medias. Formas de expansión urbanaMadrid: Biblioteca Nueva, 284 p.ISBN: 978-84-9940-594-0 Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-09-19 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-vazquez 10.5565/rev/dag.100 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 3 (2013): Innovació i dinàmiques territorials; 571-574 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): Innovation and territorial dynamics; 571-574 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 3 (2013): Innovación y dinámicas territoriales; 571-574 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): L'innovation et la dynamique territoriale; 571-574 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013593 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-vazquez/pdf Drets d'autor (c) 2013 Carmen Vázquez Varela https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/101 2024-09-04T10:35:18Z dag:ART driver

Planificació urbana i innovació: de la tecnologia i la pràctica professional a la innovació social i política Urban planning and innovation: from technology and professional practice to social and political innovation Planificación urbana e innovación: de la tecnología y la práctica profesional a la innovación social y política Aménagement urbain et innovation: de la technologie et de l’organisation professionnelle à l’innovation sociale et politique Casellas, Antònia Poli, Corrado innovació planificació urbana tecnologia mobilitat innovation urban planning technology mobility innovación planificación urbana tecnología movilidad innovation aménagement urbain technologie mobilité La contaminació i els problemes del medi ambient, delictes menors, la congestió del trànsit, la democràcia i la justícia social són preocupacions constants en grans ciutats contempo-rànies i àrees metropolitanes. Aquest article argumenta la necessitat d’innovar en la política i la gestió urbana per fer front a aquests problemes amb eficàcia. La innovació tècnica, política i cultural inclou una anàlisi crítica de la influència de les organitzacions socials  —incloent-hi els col·legis professionals— en els processos de presa de decisions dels governs i en l’assignació de la inversió. La crisi econòmica actual fa que un canvi significatiu en la rutina quotidiana sigui més factible que en el passat. La introducció de noves tecnologies implica un replantejament de les prioritats en obres públiques i construcció d’infraestructura. Un canvi profund en la geografia urbana dependrà d’una revolució cultural i tecnològica; per això, aquesta anàlisi aborda temes com ara: la dinàmica de poder, la percepció sobre la innovació efectiva per part de votants i agents públics i les polítiques de recerca i desenvolupament. L’article desenvolupa les implicacions d’aquest enfocament en l’àmbit de la mobilitat. Pollution and environmental issues, petty crime, traffic congestion, democracy and social justice are major concerns in contemporary larger cities and metropolitan areas. This paper calls for innovation in urban policy and management to deal with these problems effectively. Technical, political and cultural innovation includes a critical analysis of the influence of social organizations — including professional guilds — in government decision-making processes and in investment allocation. The current economic crisis makes some dramatic change in the ordinary routine more possible than in the past. The introduction of new technologies implies a re-thinking of priorities in public works and infrastructure building. A possible thorough change in urban geography will be a consequence of a cultural and technological revolution, for this reason this analysis focuses on issues such as: power dynamics; perception of effective innovation by voters and decision-makers; and research and development policies. The paper develops the implications of this approach in the area of mobility. La contaminación y los problemas del medio ambiente, delitos menores, la congestión del tráfico, la democracia y la justicia social son preocupaciones constantes en grandes ciudades contemporáneas y áreas metropolitanas. Este artículo argumenta la necesidad de innovar en la política y la gestión urbana para hacer frente a estos problemas con eficacia. La innovación técnica, política y cultural implica un análisis crítico de la influencia de las organizaciones sociales —incluyendo los colegios profesionales— en los procesos de toma de decisiones de los gobiernos y en la asignación de la inversión. La crisis económica actual hace que un cambio significativo en la rutina cotidiana sea más factible que en el pasado. La introducción de nuevas tecnologías implica un replanteamiento de las prioridades en obras públicas y construcción de infraestructura. Un cambio profundo en la geografía urbana dependerá de una revolución cultural y tecnológica; por ello, este análisis aborda temas como: la dinámica de poder, la percepción sobre la innovación efectiva por parte de votantes y agentes públicos y las políticas de investigación y desarrollo. El artículo desarrolla las implicaciones de este enfoque en el ámbito de la movilidad. Les problèmes environnementaux, la petite délinquance, la congestion du trafic, la démocratie locale et la justice social sont, aujourd’hui, les préoccupations principaux pour les gouvernements des villes et des les agglomérations métropolitaines. Pour faire face efficacement à ces problèmes, il est nécessaire innover l’aménagement urbaine sous le point de vue soit politique, soit technique. Pour favoriser l’innovation technique, politique et culturale il faut élaborer une analyse critique de l’influence des organisations sociales — y compris les corporations professionnelles — dans les processus de décision et dans la répartition des investissements publics. La crise économique rend possible des changements profonds mieux que dans le passé. L’introduction des nouvelles technologies implique un remaniement des priorités en ce qui concerne les travaux publics et la construction des infrastructures. Une transformation radicale de la géographie urbaine pourrait être provoqué par une révolution culturelle et technologique, donc cette analyse est concentrée sur thèmes tels que : les dynamiques du pouvoir, la perception de l’innovation efficace par les électeurs et les décideurs, et les stratégies de la recherche et développement. Cet essai propose aussi un cas d’étude sur la mobilité urbaine. Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-09-19 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-casellas-poli 10.5565/rev/dag.101 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 3 (2013): Innovació i dinàmiques territorials; 435-454 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): Innovation and territorial dynamics; 435-454 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 3 (2013): Innovación y dinámicas territoriales; 435-454 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): L'innovation et la dynamique territoriale; 435-454 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013593 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-casellas-poli/pdf Drets d'autor (c) 2013 Antònia Casellas, Corrado Poli https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/102 2016-09-27T13:13:12Z dag:RES driver

Wood, Andrew y Roberts, Susan (2011). Economic Geography: places, networks and flows Wood, Andrew y Roberts, Susan (2011). Economic Geography: places, networks and flows Wood, Andrew y Roberts, Susan (2011). Economic Geography: places, networks and flows Wood, Andrew y Roberts, Susan (2011). Economic Geography: places, networks and flows Morente Pacheco, Francisco J. Wood, Andrew y Roberts, Susan (2011) Economic Geography: places, networks and flows Londres: Routledge, 179 p. ISBN 13: 978-0-415-40181-4 Wood, Andrew y Roberts, Susan (2011) Economic Geography: places, networks and flows Londres: Routledge, 179 p. ISBN 13: 978-0-415-40181-4 Wood, Andrew y Roberts, Susan (2011) Economic Geography: places, networks and flows Londres: Routledge, 179 p. ISBN 13: 978-0-415-40181-4 Wood, Andrew y Roberts, Susan (2011) Economic Geography: places, networks and flows Londres: Routledge, 179 p. ISBN 13: 978-0-415-40181-4 Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-09-19 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-morente 10.5565/rev/dag.102 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 3 (2013): Innovació i dinàmiques territorials; 577-579 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): Innovation and territorial dynamics; 577-579 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 3 (2013): Innovación y dinámicas territoriales; 577-579 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): L'innovation et la dynamique territoriale; 577-579 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013593 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-morente/pdf Drets d'autor (c) 2013 Francisco J. Morente Pacheco https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/103 2024-09-04T09:47:30Z dag:EQiD driver

Notes entorn de la seguretat viària: Una revisió des de les ciències socials Notes about road safety: A review from the social sciences Notas en torno a la Seguridad Vial: una revisión desde las ciencias sociales Notes sur la sécurité routière: Une révision de point de vue des sciences sociales Dextre, Juan Carlos Cebollada Frontera, Àngel seguretat viària mobilitat quotidiana equitat ciències socials road safety daily mobility equality social sciences seguridad vial movilidad cotidiana equidad ciencias sociales sécurité routière mobilité quotidienne équité sciences sociales En aquest article es proposa una reflexió al voltant del concepte de la seguretat viària. La (in)seguretat viària suposa un problema de salut pública de primera magnitud a nivell mundial i afecta territoris i grups socials de manera diferent. Malgrat els esforços de les autoritats locals, nacionals i internacionals per eliminar-la, el problema no desapareix i la bretxa es va engrandint. La no-solució no es troba només en la manca de recursos, sinó també en un mal plantejament del significat del terme seguretat viària, en un marc teòric i analític incomplet i en unes solucions que no van als orígens dels problemes, sinó que només es queden en els símptomes. L’article justifica la necessitat de realitzar un canvi conceptual en l’anàlisi i el tractament de la seguretat viària amb la incorporació de les ciències socials, on és fonamental dur a terme una anàlisi sistèmica. This article aims to suggest a critical approach to the concept of road safety. The lack of road safety is a serious public health problem in the world. It is also a cause of inequality between countries and between social groups. Despite the efforts of local, national and international authorities to eradicate traffic accidents, the problem persists and the gaps are growing. The lack of solutions is not only due to the scarcity of resources. Moreover, theoretical and analytical approaches are wrong; thus, solutions are not going to the roots of the problem, and are only pointing to the symptoms. The article justifies the need for a conceptual shift in the analysis and treatment of road safety, by including a social sciences perspective, where systemic analysis is essential. En este artículo, se propone una reflexión en torno al concepto de la seguridad vial. La (in) seguridad vial supone un problema de salud pública de primera magnitud a nivel mundial y afecta de forma distinta a territorios y a grupos sociales. A pesar de los esfuerzos de las autoridades locales, nacionales e internacionales para erradicarla, el problema no desaparece y la brecha se agranda. La no-solución no se encuentra sólo en la falta de recursos, sino también en un mal planteamiento del significado del término seguridad vial, en un marco teórico y analítico incompleto y en unas soluciones que no van a los orígenes de los problemas, sino que sólo se quedan en los síntomas. El artículo justifica la necesidad de realizar un cambio conceptual en el análisis y en el tratamiento de la seguridad vial con la incorporación de las ciencias sociales y en donde es fundamental llevar a cabo un análisis sistémico. Cet article propose une réflexion sur le concept de la sécurité routière. La sécurité routière ou insécurité routière est un problème de santé publique de première importance dans le monde et est fortement liée aux inégalités entre pays et entre groupes sociaux. Malgré les efforts des autorités locales, nationales et internationales pour éradiquer l’insécurité routière, le problème demeure et l’écart se creuse. La difficulté à trouver des solutions viables ne vient pas seulement du manque de ressources mais aussi de la façon dont le cadre analytique est généralement formulé. De plus, les solutions ne s’adressent pas à la racine des problèmes mais elles traitent les symptômes. Cet article justifie la nécessité d’un changement conceptuel dans l’analyse et le traitement de la sécurité routière avec l’incorporation des sciences sociales, où une analyse systémique est essentielle. Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-06-02 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n2-dextre-cebollada 10.5565/rev/dag.103 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 2 (2014): Miscel·lani; 419-433 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 2 (2014): Miscellaneous; 419-433 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 2 (2014): Misceláneo; 419-433 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 2 (2014): Mélange; 419-433 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014602 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n2-dextre-cebollada/pdf-es Drets d'autor (c) 2014 Juan Carlos Dextre, Àngel Cebollada Frontera https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/104 2016-07-21T13:30:20Z dag:NC

oai:dag.revistes.uab.cat:article/105 2024-09-04T08:35:11Z dag:ART driver

Els espais d’intercanvi. Els tianguis de Páztcuaro (Michoacán, Mèxic), entre la tradició i les estratègies de supervivència Exchange spaces. The tianguis of Pátzcuaro (Michoacán, México): Between tradition and survival strategies Los espacios de intercambio. Los tianguis de Páztcuaro (Michoacán, México), entre la tradición y las estrategias de supervivencia Les espaces d’échange. Les tianguis du Páztcuaro (Michoacán, Mexique), entre la tradition et les stratégies de survie Fabre Platas, Danú A. Egea Jiménez, Carmen espais d’intercanvi economia glocal economia camperola resistència indígena tianguis exchange spaces glocal economy peasant economy Indian native resistance tianguis espacios de intercambio economía glocal economía campesina resistencia indígena tianguis espaces d’échange économie glocale économie rurale résistance indigène tianguis La intenció del present article és mostrar processos socials locals en coexistència amb les realitats postmodernes globals, on sembla que persisteix una lògica egocèntrica i hiperespecialitzada irreversible. Aquesta idea parteix d’observar la pervivència i la renovació de solidaritats tradicionals en espais que es consideren globalitzats, però en els quals persisteixen o es recuperen teixits socials històrics on la memòria col·lectiva actua com a resistència cultural. En aquest context, s’hi analitzen, a través de l’observació participant, dos tianguis localitzats a l’àrea purhepecha i protagonitzats per la comunitat purhe: el tianguis del Santuario, a la ciutat de Páztcuaro, i el mojtakuntani o tianguis regional purhepecha, desenvolupat per les poblacions properes al llac de Pátzcuaro (Estat de Michoacán, Mèxic). Els tianguis són mercats públics que han estat considerats aquí com a espais d’intercanvi i que tenen la particularitat que l’activitat econòmica d’adquisició de béns es realitza a través de la permuta, sense que hi intervingui la moneda com a valor de canvi. The aim of this contribution is to explore local social processes that persist in a global postmodern reality defined by a hyper-specialised, egocentric, and irreparable logic. The article analyses the survival and renewal of traditional solidarities in spaces that are normally assumed to be globalised, but where historical social networks are present and where collective memory acts as a form of cultural resistance. This is the starting point of a research study on traditional Mexican markets using participant observation. Two tianguis, or public markets, located in the area Purepecha area and operated by the Purhé community are analysed: the tianguis of Santuario in the city of Patzcuaro, and the Mojtakuntani or regional Purepecha tianguis involving towns and hamlets located around Lake Patzcuaro (Michoacan State, Mexico). The tianguis, which are considered here as exchange spaces, are atypical because goods are acquired through bartering and no money is used as an exchange value. La intención del presente artículo es mostrar procesos sociales locales en coexistencia con las realidades posmodernas globales, donde parece persistir una lógica egocéntrica e hiperespecializada irremediable. Esta idea parte de observar la pervivencia y la renovación de solidaridades tradicionales en espacios que se asumen globalizados, pero en los que persisten o se recuperan tejidos sociales históricos donde la memoria colectiva actúa como resistencia cultural. En este contexto, se analizan, a través de la observación participante, dos tianguis localizados en el área purhepecha y protagonizados por la comunidad purhe: el tianguis del Santuario, en la ciudad de Páztcuaro, y el mojtakuntani o tianguis regional purhepecha, desarrollado por las poblaciones cercanas al lago de Pátzcuaro (Estado de Michoacán, México). Los tianguis son mercados públicos que se asumen aquí como espacios de intercambio y tienen la particularidad de que la actividad económica de adquisición de bienes se realiza a través del trueque, sin intervención de la moneda como valor de cambio. Le but de cet article est de montrer des processus sociaux locaux coexistant avec les réalités post-modernes globales, où une logique égocentrique et irrémédiablement hyperspécialisée semble persister. L’idée est née à partir de l’observation de la survivance et du renouvellement de solidarités traditionnelles dans des espaces qui sont assumés comme globalisés, mais dans lesquels sont récupérés ou persistent des tissus sociaux historiques dans lesquels la mémoire collective joue un rôle de résistance culturelle. Dans ce contexte nous analysons, grâce à l’observation participante, deux tianguis localisés dans la zone purépecha et mis en place par la communauté purhé : le tianguis du Santuario dans la ville de Páztcuaro, et le Mojtakuntani ou tianguis régional purépecha, développé par les populations proches au Lac de Pátzcuaro (Etat du Michoacán, Mexique). Les tianguis sont des marchés publics considérés comme espaces d’échange et ils ont la particularité selon laquelle l’activité économique d’acquisition de biens est réalisée au moyen du troc, sans intervention de la monnaie comme valeur d’échange. Servei de Revistes Digitals - UAB 2015-05-19 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v61-n2-fabre-egea 10.5565/rev/dag.105 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No 2 (2015): Miscel·lani; 265-287 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No. 2 (2015): Miscellaneous; 265-287 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 Núm. 2 (2015): Misceláneo; 265-287 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No. 2 (2015): Mélange; 265-287 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2015612 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v61-n2-fabre-egea/105-pdf-es Drets d'autor (c) 2015 Danú A. Fabre Platas, Carmen Egea Jiménez https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/107 2024-09-04T10:34:42Z dag:RES driver

Delgado Viñas, Carmen; Plaza Gutiérrez, Juan Ignacio (eds.) (2012): Territorio y paisaje en las montañas españolas. Estructuras y dinámicas espaciales Delgado Viñas, Carmen; Plaza Gutiérrez, Juan Ignacio (eds.) (2012): Territorio y paisaje en las montañas españolas. Estructuras y dinámicas espaciales Delgado Viñas, Carmen; Plaza Gutiérrez, Juan Ignacio (eds.) (2012): Territorio y paisaje en las montañas españolas. Estructuras y dinámicas espaciales Delgado Viñas, Carmen; Plaza Gutiérrez, Juan Ignacio (eds.) (2012): Territorio y paisaje en las montañas españolas. Estructuras y dinámicas espaciales Mendizàbal Riera, Enric Delgado Viñas, Carmen; Plaza Gutiérrez, Juan Ignacio (eds.) (2012)Territorio y paisaje en las montañas españolas. Estructuras y dinámicas espacialesSantander: Ediciones de Librería Estvdio, 249 p.ISBN 978-84-932023-7-8 Delgado Viñas, Carmen; Plaza Gutiérrez, Juan Ignacio (eds.) (2012) Territorio y paisaje en las montañas españolas. Estructuras y dinámicas espaciales Santander: Ediciones de Librería Estvdio, 249 p. ISBN: 978-84-932023-7-8 Delgado Viñas, Carmen; Plaza Gutiérrez, Juan Ignacio (eds.) (2012) Territorio y paisaje en las montañas españolas. Estructuras y dinámicas espaciales Santander: Ediciones de Librería Estvdio, 249 p. ISBN: 978-84-932023-7-8 Delgado Viñas, Carmen; Plaza Gutiérrez, Juan Ignacio (eds.) (2012) Territorio y paisaje en las montañas españolas. Estructuras y dinámicas espaciales Santander: Ediciones de Librería Estvdio, 249 p. ISBN: 978-84-932023-7-8 Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-01-25 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-mendizabal 10.5565/rev/dag.107 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 1 (2014); 192-196 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 192-196 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 1 (2014); 192-196 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 192-196 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014601 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-mendizabal/pdf-es Drets d'autor (c) 2014 Enric Mendizàbal Riera https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/109 2016-09-27T13:13:21Z dag:RES driver

Juliana, Enric (2012): Modesta España. Paisaje después de la austeridad Juliana, Enric (2012): Modesta España. Paisaje después de la austeridad Juliana, Enric (2012): Modesta España. Paisaje después de la austeridad Juliana, Enric (2012): Modesta España. Paisaje después de la austeridad Prat Forga, Josep Maria geolpolítica España crisis mapa político autonomías Juliana, Enric (2012)Modesta España. Paisaje después de la austeridadBarcelona. RBA LibrosSerie Política y Sociedad, 284 p.ISBN 978-84-9006-331-6 Juliana, Enric (2012)Modesta España. Paisaje después de la austeridadBarcelona. RBA LibrosSerie Política y Sociedad, 284 p.ISBN 978-84-9006-331-6 Juliana, Enric (2012)Modesta España. Paisaje después de la austeridadBarcelona. RBA LibrosSerie Política y Sociedad, 284 p.ISBN 978-84-9006-331-6 Juliana, Enric (2012)Modesta España. Paisaje después de la austeridadBarcelona. RBA LibrosSerie Política y Sociedad, 284 p.ISBN 978-84-9006-331-6 Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-01-25 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-prat 10.5565/rev/dag.109 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 1 (2014); 196-199 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 196-199 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 1 (2014); 196-199 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 196-199 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014601 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-prat/pdf-es Drets d'autor (c) 2014 Josep Maria Prat Forga https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/111 2024-09-04T09:47:28Z dag:ART driver

Formació i evolució dels enclavaments ètnics a Catalunya abans i durant la crisi econòmica Formation and evolution of ethnic enclaves in Catalonia before and during the economic crisis Formación y evolución de los enclaves étnicos en Cataluña antes y durante la crisis económica Formation et évolution des enclaves ethniques en Catalogne avant et pendant la crise économique Galeano, Juan Martin Sabater, Albert Domingo, Andreu població immigrada Catalunya assentament enclavaments ètnics crisi econòmica immigrant population Catalonia settlement ethnic enclaves economic crisis población inmigrada Cataluña asentamiento enclaves étnicos crisis económica population immigrée Catalogne peuplement enclaves ethniques crise économique L’assentament territorial de la població immigrada ha esdevingut una realitat tangible. La crisi econòmica ha aguditzat, a més, l’interès respecte als nivells de concentració d’aquesta població. En aquest sentit, la formació d’enclavaments ètnics, entesos com a espais residencials amb una representació significativa d’una població estrangera o més, s’ha convertit en un tema d’atenció particular dins les esferes acadèmica i política, però, a hores d’ara, són pocs els treballs que n’han abordat la formació i l’evolució de manera quantitativa. Mitjançant la implementació d’un mètode de classificació residencial que ens permet prendre la secció censal com a unitat d’anàlisi, ens proposem inventariar els diferents tipus d’espais explicitant les característiques demogràfiques bàsiques de les persones que hi resideixen. En particular, les dels habitants de les quaranta-vuit seccions censals que, l’any 2011, podien ser considerades enclavaments, tot avaluant quina ha estat la tendència, en termes de graus d’exclusivitat residencial, per al conjunt d’àrees d’assentament abans i durant la crisi econòmica. The territorial settlement of immigrant population has become a reality. The economic crisis has deepened further the interest in the concentration levels of this population. In this sense, the establishment of ethnic enclaves, defined as residential areas with a significant representation of one or more foreign populations, has become a subject of particular attention in the academic and political sphere. However, there are currently few studies that have addressed the establishment and evolution of these enclaves quantitatively. Through the implementation of a residential classification method that allows us to take the census tract as the unit of analysis, we aim to inventory the different types of residential spaces, explaining the basic demographics of their residents. In particular for the inhabitants of the 48 census tracts that could be considered enclaves in 2011, and evaluating what has been the trend, in terms of degrees of residential exclusivity, for all settlement areas before and during the economic crisis. El asentamiento territorial de la población inmigrada se ha vuelto una realidad tangible. La crisis económica ha agudizado, además, el interés respecto a los niveles de concentración de dicha población. En este sentido, la formación de enclaves étnicos, entendidos como espacios residenciales con una representación significativa de una o más poblaciones extranjeras, se ha convertido en un tema de particular atención dentro de las esferas académica y política, pero, actualmente, son pocos los trabajos que han abordado su formación y evolución de manera cuantitativa. Nos proponemos, mediante la implementación de un método de clasificación residencial que nos permite tomar la sección censal como unidad de análisis, inventariar los diferentes tipos de espacios explicitando las características demográficas básicas de sus residentes. En particular, las de los habitantes de las cuarenta y ocho secciones censales que, en 2011, podían ser consideradas enclaves, y evaluando cuál ha sido la tendencia, en términos de grados de exclusividad residencial, para el conjunto de áreas de asentamiento antes y durante la crisis económica. Le peuplement des immigrants est devenu une réalité tangible. En outre, la crise économique a accru l’intérêt au sujet des niveaux de concentration de cette population. À cet égard, la formation d’enclaves ethniques, comprises comme des zones résidentielles avec une présence importante d’une ou plusieurs populations étrangères, est devenue objet d’attention particulière dans la sphère académique et politique, mais à ce jour, il y a peu de recherches qui abordent de façon quantitative leur formation et évolution. À travers la mise en oeuvre d’une méthode de classification résidentielle qui nous permet de prendre comme unité d’analyse le secteur du recensement, nous avons l’intention de réaliser l’inventaire de différents types d’espaces, en expliquant les caractéristiques démographiques de base de leurs habitants, et en particulier celles des habitants des 48 secteurs du recensement en 2011, qui pourraient être considérées comme des enclaves, et d’évaluer en même temps, quelle a été la tendance en termes de niveaux d’exclusivité de zones résidentielles pour l’ensemble des zones de peuplement avant et pendant la crise économique. Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-06-02 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n2-galeano-sabater-domingo 10.5565/rev/dag.111 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 2 (2014): Miscel·lani; 261-288 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 2 (2014): Miscellaneous; 261-288 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 2 (2014): Misceláneo; 261-288 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 2 (2014): Mélange; 261-288 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014602 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n2-galeano-sabater-domingo/pdf-ca Drets d'autor (c) 2014 Juan Martin Galeano, Albert Sabater, Andreu Domingo https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/113 2024-09-04T08:35:08Z dag:ART driver

Geografia de la banca i les institucions financeres de microcrèdits entorn de les empreses rurals a Bangla Desh Geography of Rural Enterprise Banking and Microfinance Institutions in Bangladesh Geografía de la banca y las instituciones financieras de microcréditos alrededor de las empresas rurales en Bangladesh Géographie de la banque et des institutions financières de microcrédits autour des entreprises rurales au Bangladesh Mahmud, Azim Uddin Tulla, Antoni F. microfinances localització de bancs i MFI finances rurals geografia aplicada Bangla Desh Microfinance MFI and Bank Location Rural Finance Applied Geography Bangladesh microfinanzas localización de bancos y MFI finanzas rurales geografía aplicada Bangladesh micro finances localisation des banques et MFI finances rurales géographie appliquée Bangladesh En aquest article es pretén explicar les dificultats de les empreses i explotacions agràries en àrees remotes de Bangla Desh per accedir als crèdits que necessiten per dur a terme la seva activitat econòmica. La localització dels bancs en àrees rurals remotes de Bangla Desh mostra la mateixa distribució dels centres administratius. A la dècada dels anys setanta del segle xx va començar a aparèixer la figura de la «institució financera de microfinances» (MFI), basada en les organitzacions no governamentals (ONG) i amb intenció d’establir-se a prop dels centres administratius i dels mercats rurals. Els bancs van evitar majoritàriament les empreses rurals a causa de les limitacions que tenien en el disseny dels seus productes (crèdit i estalvi). En aquest mercat sense explotar, les MFI van créixer per la seva actitud més accessible i pel disseny de productes financers més adequats per aprovisionar les empreses i les famílies amb ingressos baixos. Tanmateix, les MFI han hagut de fer front a problemes legals per poder participar en els dipòsits públics d’estalvi. L’increment del crèdit concedit per les MFI no ha estat gaire satisfactori a causa tant de la política de concessió de crèdits de les institucions com de la incapacitat de l’actual grup de clients de microcrèdits per tornar els préstecs. Per tant, és important explorar quina entitat (banc o MFI) mostra una distribució espacial i unes bones pràctiques que afavoreixi les necessitats de l’empresa rural. In remote areas of Bangladesh, it can be difficult for entrepreneurs, businesses and farmers to obtain needed bank loans, as banks are typically located in and around administrative centres. In addition, the banks have limitations in their product design (credit and savings) and have mostly avoided the challenges of rural enterprises. During the 1970s, the concept of the Microfinance Institution (MFI) emerged, based on the non-governmental organization model and favouring locations in rural areas not far from the administrative centres and rural markets. In this untapped market, MFIs grew by taking an institutional good practices approach and offering products designed to cater to low-income households and enterprises, although they still face legal constraints in holding public savings deposits. In addition, although the MFI reaches less accessible areas because of its organization pattern, its attempts to upscale MFI credit are not widely successful due to both unwillingness and inability of the existing microfinance client pool to repay loans. Therefore, it is important to explore which entity (bank or MFI) has an advantageous geographic distribution and institutional good practices to meet the needs of rural enterprise. En este artículo se pretende explicar las dificultades de las empresas y explotaciones agrarias en áreas remotas de Bangladesh para acceder a los créditos que precisan para llevar a cabo su actividad económica. La localización de los bancos en áreas rurales remotas de Bangladesh sigue básicamente la misma distribución de los centros administrativos. Durante la década de los años setenta del siglo xx empezó a incidir la figura de la «institución financiera de microfinanzas» (MFI), basada en organizaciones no gubernamentales (ONG) y con intención de establecerse en las áreas rurales no muy lejos de los centros administrativos y de los mercados rurales. Los bancos evitaron en su mayor parte las empresas rurales, ya que tenían limitaciones en el diseño de sus productos (crédito y ahorros). En este mercado sin explotar, las MFI crecieron a través de su situación más accesible y con el diseño de productos financieros más adecuados para abastecer a las empresas y las familias de bajos ingresos. Sin embargo, las MFI han tenido que enfrentarse a problemas legales para poder participar en los depósitos públicos de ahorros. El incremento del crédito concedido por las MFI no ha sido muy satisfactorio debido tanto a la política de concesión de créditos de las instituciones financieras como a la incapacidad del actual grupo de clientes de microcréditos para devolver los préstamos. Por lo tanto, es importante explorar qué entidad (banco o MFI) tiene una distribución espacial y unas buenas prácticas que favorezcan las necesidades de la empresa rural. Cet article tente d’expliquer les difficultés que rencontrent les entreprises et les exploitations agricoles dans les zones isolées du Bangladesh pour accéder aux crédits nécessaires à la réalisation de leur activité économique. La localisation des banques dans les territoires ruraux isolés du Bangladesh suit essentiellement la même distribution que celle des centres administratifs. Les années 70 ont vu l’apparition de la figure de « l’Institution financière de microcrédits » (MFI) basée sur des organisations non gouvernementales (ONG), dans l’intention de s’établir dans les zones rurales, à proximité des centres administratifs et des marchés ruraux. Les banques ont évité en grande partie les entreprises rurales du fait de leurs limitations en termes de design de produits (crédit et épargne). Dans ce marché encore inexploité, les MFI se sont développées du fait de leur meilleure accessibilité et grâce au design de produits financiers en meilleure adéquation avec les entreprises et les familles aux revenus faibles. Cependant, les MFI ont dû faire face à des problèmes légaux afin de pouvoir participer à des dépôts d’épargne publique. L’augmentation des crédits accordés par les MFI n’a pas été très satisfaisante à cause de la politique de concession des crédits des institutions et de l’incapacité de l’actuel groupe de clients de microcrédits à rembourser les prêts. Il est par conséquent important de déterminer quelle entité, (banque ou les MFI), offre une distribution spatiale et de bonnes pratiques favorisant les besoins de l’entreprise rurale. Servei de Revistes Digitals - UAB 2015-05-19 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v61-n2-mahmud-tulla 10.5565/rev/dag.113 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No 2 (2015): Miscel·lani; 325-350 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No. 2 (2015): Miscellaneous; 325-350 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 Núm. 2 (2015): Misceláneo; 325-350 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No. 2 (2015): Mélange; 325-350 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2015612 eng https://dag.revista.uab.cat/article/view/v61-n2-mahmud-tulla/113-pdf-en Drets d'autor (c) 2015 Azim Uddin Mahmud, Antoni F. Tulla https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/114 2016-09-27T13:13:21Z dag:RES driver

Parenti, C. (2012). Tropic of Chaos. Climate change and the new geography of violence Parenti, C. (2012). Tropic of Chaos. Climate change and the new geography of violence Parenti, C. (2012). Tropic of Chaos. Climate change and the new geography of violence Parenti, C. (2012). Tropic of Chaos. Climate change and the new geography of violence Saurí i Pujol, David PARENTI, C. (2012)Tropic of Chaos. Climate change and the new geography of violenceNew York: Nation Book, X+ 295 p.ISBN 978-1-568858-729-5 (paperback) PARENTI, C. (2012) Tropic of Chaos. Climate change and the new geography of violence New York: Nation Book, X+ 295 p. ISBN 978-1-568858-729-5 (paperback) PARENTI, C. (2012) Tropic of Chaos. Climate change and the new geography of violence New York: Nation Book, X+ 295 p. ISBN 978-1-568858-729-5 (paperback) PARENTI, C. (2012) Tropic of Chaos. Climate change and the new geography of violence New York: Nation Book, X+ 295 p. ISBN 978-1-568858-729-5 (paperback) Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-01-25 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-sauri 10.5565/rev/dag.114 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 1 (2014); 202-206 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 202-206 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 1 (2014); 202-206 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 202-206 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014601 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-sauri/pdf-ca Drets d'autor (c) 2014 David Saurí i Pujol https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/116 2024-09-04T08:36:08Z dag:ART driver

Recuperant espais i resignificant el concepte patrimoni des dels moviments socials. El cas del CSOA La Higuera (Cadis, Andalusia) Recovering spaces and resignifying the concept of cultural heritage from social movements. The case of the La Higuera self-managed social center for squatters (Cadiz, Andalusia) Recuperando espacios y resignificando el concepto patrimonio desde los movimientos sociales. El caso del CSOA La Higuera (Cádiz, Andalucía) Récupération des espaces et requalification du concept de patrimoine depuis les mouvements sociaux. Le cas du Centre social squatté autogéré La Higuera (Cadix, Andalousie) Jover Báez, Jaime Almisas Cruz, Sergio teoria patrimonial ideologia Cadis moviments socials okupació heritage theory ideology Cadiz social movements squatting teoría patrimonial ideología Cádiz movimientos sociales okupación théorie patrimoniel idéologie Cadix mouvement sociaux squat Les relacions entre patrimoni històric, societat civil i Estat en les ciutats històriques són d’elevat interès i el seu estudi requereix d’una visió multidisciplinària des de les ciències socials. Hi ha contradiccions entre el destí públic del patrimoni garantit per l’Estat i les formes per les quals la conservació i la gestió d’aquest patrimoni es duen a terme, en tant que tendeixen a marginar iniciatives que provenen de la ciutadania, dels moviments socials, i per contra potencien aquelles orientades a la tematització i mercantilització d’aquest. S’argumenta que en aquests processos juguen un paper important els interessos dels sectors privats, que busquen el seu propi benefici i s’oposen al model social de patrimoni històric o cultural. Davant d’aquesta situació, i a través d’un exemple a la ciutat de Cadis, s’avalua la capacitat de projectes radicals ciutadans en la lluita pràctica davant la neoliberalització de la ciutat històrica i les seves repercussions en el discurs teòric patrimonial. The relations between historical heritage, civil society and the State in historical cities are of outstanding interest, and a multidisciplinary approach from social sciences is required to tackle them. There are contradictions between the cultural heritage public-destiny guaranteed by the State and the forms by which conservation and management have been carried out, due to the marginalization of initiatives from citizens, from social movements, whereas other initiatives fostering heritage thematization and marketization have been implemented. It is argued that these processes respond to private interests acting for their own benefit, and therefore in opposition to the socially based conceptualisation of cultural heritage. Given this situation, the capacity of radical movements and projects in the daily struggle against the neoliberalisation of the historical city is explored, focusing on the repercussions for urban heritage discourse and praxis through an example in the city of Cadiz. Las relaciones entre patrimonio histórico, sociedad civil y Estado en las ciudades históricas son de elevado interés y su estudio requiere de una visión multidisciplinar desde las ciencias sociales. Existen contradicciones entre el destino público del patrimonio garantizado por el Estado y las formas en las que la conservación y gestión del mismo se llevan a cabo, en tanto tienden a marginar iniciativas que provienen de la ciudadanía, de los movimientos sociales, y potencian aquellas orientadas a la tematización y mercantilización del mismo. Se argumenta que en estos procesos juegan un papel importante los intereses de sectores privados, que buscan su propio beneficio y se oponen al modelo social de patrimonio histórico o cultural. Frente a esta situación, se evalúa la capacidad de proyectos radicales ciudadanos en la lucha práctica frente a la neoliberalización de la ciudad histórica y sus repercusiones en el discurso teórico patrimonial a través de un ejemplo en Cádiz. Les rapports entre le patrimoine, la société civile et l’État au sein des villes historiques soulèvent un intérêt croissant et leur étude demande une approche multidisciplinaire depuis les Sciences Sociales. Des contradictions existent entre la destination publique du patrimoine garantie par l’Etat et la mise en oeuvre de sa conservation et de sa gestion: celle-ci montre une tendance à la marginalisation des initiatives provenant des habitants, des mouvements sociaux, et renforcent celles qui sont orientées vers la thématisation et la marchandisation de soi-même. Il fait valoir que dans ces processus les intérêts du secteur privé qui cherche son propre bénéfice jouent un rôle important, en opposition au modèle social du patrimoine historique ou culturel. Devant cette situation, la capacité des projets radicaux des citoyens dans la lutte pratique contre la néo-libéralisation de la ville historique et leur impact sur le discours théorique sont évalués à travers un exemple situé dans la ville de Cadix. Servei de Revistes Digitals - UAB 2015-01-30 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v61-n1-jover-almisas 10.5565/rev/dag.116 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No 1 (2015): Miscel·lani; 91-112 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No. 1 (2015): Miscellaneous; 91-112 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 Núm. 1 (2015): Misceláneo; 91-112 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No. 1 (2015): Mélange; 91-112 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2015611 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v61-n1-jover-almisas/116-pdf-es Drets d'autor (c) 2015 Jaime Jover Báez, Sergio Almisas Cruz https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/117 2024-09-04T08:36:04Z dag:ART driver

Abocats a viure a la llera del riu: el problema de l’infrahabitatge a Sabadell, 1939-1970. De l’habitatge protegit al negoci immobiliari Doomed to live in the river: the problem of substandard real-estate in Sabadell, 1939-1970. From social housing to the real estate business Condenados a vivir en el lecho del río: el problema de la infravivienda en Sabadell, 1939-1970. De la vivienda social al negocio inmobiliario Voués à vivre dans le lit du fleuve: le problème du logement indigne à Sabadell, 1939- 1970. Du logement social à l’affaire immobilière Masjuan, Eduard aiguats del Vallès de 1962 habitatge protegit especulació immobiliària infrahabitatge i salari vital Vallès Floods 1962 subsidized housing property speculation sub-standard housing and vital wage inundaciones del Vallès de 1962 vivienda protegida especulación inmobiliaria infravivienda y salario vital inondations du Vallès 1962 logements subventionnés spéculation immobilière logements insalubres et salaire vital En aquesta recerca es pretén mostrar com el dèficit crònic d’habitatge en una ciutat industrial com Sabadell de 1939 a 1970 tingué en les riuades de 1962 el motiu per consolidar les patologies del creixement desregulat dels anys anteriors, i aprofundir així en un model urbà invertebrat que donarà lloc a una difusió suburbial dins la perifèria de Barcelona. Es mostra com els poders econòmics de l’època franquista supeditaren tot intent d’urbanisme al servei de les persones a l’especulació del sòl. L’actual ciutat de Sabadell de després del boom immobiliari recent seria l’hereva d’un passat que transità de l’activitat industrial cap al negoci immobiliari.Les riuades de 1962, juntament amb el creixement ràpid i incontrolat de la població, són aprofitades pel paternalisme franquista local i foren la gran excusa per a la consecució hegemònica del règim de propietat, que va fer quedar en segon terme el de lloguer, una condició prèvia per a la hiperespecialització de la ciutat en el negoci de l’especulació immobiliària. És a partir del que anomena José Manuel Naredo (2010) años del desarrollismo, 1963-1973, que l’embranzida immobiliària representa un augment del 40% de construcció d’habitatges a Espanya, amb el consegüent urbanisme salvatge, resultat d’aquest procés d’urbanització sense precedents.L’objectiu central d’aquest text és establir com, partint de l’excusa d’escassetat inicial d’habitatges —palesa en un primer moment en el barraquisme i el fenomen legal dels rellogats i en un moment de clara hegemonia del règim de lloguer—, el 1962 aquesta situació es comença a invertir per complet, per raons polítiques d’una banda, per aconseguir la pau social, i per una altra, econòmiques, per afavorir l’especulació immobiliària. Tot plegat fou possible a partir de neutralitzar els intents de planificació urbana sorgida a l’empara de la legalitat vigent, sobretot a partir de la Llei del sòl de 1956. This research study aims to show how, in the context of the chronic shortage of real-estate in an industrial city like Sabadell from 1939 to 1970, the 1962 floods were the reason for consolidating the pathologies of unregulated growth of previous years. So, this is a detailed examination of an unregulated urban model that led to suburban sprawl on the outskirts of Barcelona. It shows how economic forces during the Franco regime caused any attempt at town-and-country planning to serve the people to be subjected to land speculation. The trend after the recent housing boom in the city of Sabadell is the legacy of a past that shifted from industrial activity to the real estate business.The floods of 1962, together with the rapid and uncontrolled growth of the population, were exploited by local Francoist paternalism and were the great excuse for achieving a hegemonic regime with regard to the property system and the detriment of the rental system, a precondition for the over-specialization of the city in terms of real estate speculation. From what Jose Manuel Naredo (2010) called the “developmentism years”, from 1963 to 1973, in which real-estate pressure represented a forty per cent increase in housing construction in Spain, the consequent of this unprecedented urbanisation process has been what is dubbed wild city planning.The main objective of the text is to establish how the initial excuse of the housing shortage was obvious at first in the slums and the phenomenon of legal subletting at a time of clear dominance of the rental system. From 1962 onwards, this situation began to be completely reversed, for political reasons on the one hand, in order to achieve social peace, and to promote economic speculation on the other. All this was possible by neutralizing any attempt at urban planning covered by current legislation, especially following the 1956 Land Law. En esta investigación se pretende mostrar cómo el déficit crónico de vivienda en una ciudad industrial como Sabadell de 1939 a 1970 tuvo en las riadas de 1962 el motivo para consolidar las patologías del crecimiento desregulado de los años anteriores, y profundizar así en un modelo urbano invertebrado que dará lugar a una difusión suburbial en la periferia de Barcelona. Se muestra cómo los poderes económicos de la época franquista supeditan todo intento de urbanismo al servicio de las personas a la especulación del suelo. La actual ciudad de Sabadell de después del boom inmobiliario reciente sería la heredera de un pasado que transitó de la actividad industrial hacia el negocio inmobiliario.Las riadas de 1962, junto con el crecimiento rápido e incontrolado de la población, son aprovechadas por el paternalismo franquista local y fueron la gran excusa para la consecución hegemónica del régimen de propiedad, que hizo quedar en segundo término el de alquiler, una condición previa para la hiperespecialización de la ciudad en el negocio de la especulación inmobiliaria. Es a partir de lo que llama José Manuel Naredo (2010) años del desarrollismo, 1963-1973, que el empuje inmobiliario representa un aumento del 40% de construcción de viviendas en España, con el consiguiente urbanismo salvaje, resultado de este proceso de urbanización sin precedentes.El objetivo central del texto es establecer cómo, partiendo de la excusa de escasez inicial de viviendas —patente en un primer momento en el barraquismo y el fenómeno legal de los realquilados y en un momento de clara hegemonía del régimen de alquiler—, en 1962 esta situación se empieza a invertir por completo, por razones políticas de un lado para conseguir la paz social, y por otro, económicas para favorecer la especulación inmobiliaria. Todo ello fue posible a partir de neutralizar los intentos de planeamiento urbano surgidos al amparo de la legalidad vigente, sobre todo a partir de la Ley del suelo de 1956. Cette recherche vise à montrer comment la pénurie chronique de logements dans une ville industrielle comme Sabadell de 1939 à 1970 a trouvé dans les inondations de 1962 le prétexte pour consolider les pathologies de croissance dérégulée des années précédentes, en développant ainsi un modèle urbain invertébré qui donnera lieu à une propagation de banlieue à la périphérie de Barcelone. On montrera la manière dont les forces économiques de la période franquiste ont subordonné à la spéculation du sol toute tentative d’urbanisme au service des personnes. L’actuelle ville de Sabadell, postérieure au boom immobilier, serait l’héritière d’un passé qui a vu la ville se tourner de l’activité industrielle vers les affaires immobilières.Les inondations de 1962, avec une croissance démographique rapide et incontrôlée, ont été exploitées par le paternalisme franquiste local et ont été la grande excuse de la réalisation hégémonique du régime de propriété, la location passant au second plan, condition préalable à l’hyperspécialisation de ville dans l’affaire de la spéculation immobilière. À partir de ce que Jose Manuel Naredo (2010) appelle les années du « desarrollismo », de 1963 à 1973, la poussée immobilière représente une augmentation de quarante pour cent de la construction de logements en Espagne. Cette augmentation a provoqué un urbanisme sauvage, résultat d’un processus d’urbanisation sans précédent.L’objectif principal du texte est d’établir la manière dont, partant du prétexte initial du manque de logements, évident dans un premier temps avec le « barraquismo » et le phénomène de sous-location et à un moment de nette domination du régime de location, à partir de 1962, cette situation a commencé à se renverser complètement pour des raisons politiques d’une part, afin d’obtenir la paix sociale, et économiques d’autre part, afin de promouvoir la spéculation immobilière. Tout ceci a été possible à partir de la neutralisation des tentatives de planifications urbaines qui ont vu le jour sous la protection de la législation en vigueur, surtout depuis la Loi du Sol de 1956. Servei de Revistes Digitals - UAB 2015-01-30 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v61-n1-masjuan 10.5565/rev/dag.117 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No 1 (2015): Miscel·lani; 135-158 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No. 1 (2015): Miscellaneous; 135-158 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 Núm. 1 (2015): Misceláneo; 135-158 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No. 1 (2015): Mélange; 135-158 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2015611 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v61-n1-masjuan/117-pdf-ca Drets d'autor (c) 2015 Eduard Masjuan https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/118 2016-09-27T13:13:22Z dag:RES driver

Dear, Michael (2013). Why walls won’t work. Repairing the US-Mexico Divide Dear, Michael (2013). Why walls won’t work. Repairing the US-Mexico Divide Dear, Michael (2013). Why walls won’t work. Repairing the US-Mexico Divide Dear, Michael (2013). Why walls won’t work. Repairing the US-Mexico Divide Oliveras González, Xavier regió transfronterera Méxic-Estats Units tercera nació Dear, Michael (2013).Why walls won’t work. Repairing the US-Mexico DivideNew York: Oxford University Press, XIII + 270 p.ISBN 978-0-19-989798-8 Dear, Michael (2013). Why walls won’t work. Repairing the US-Mexico Divide New York: Oxford University Press, XIII + 270 p. ISBN: 978-0-19-989798-8 Dear, Michael (2013). Why walls won’t work. Repairing the US-Mexico Divide New York: Oxford University Press, XIII + 270 p. ISBN: 978-0-19-989798-8 Dear, Michael (2013). Why walls won’t work. Repairing the US-Mexico Divide New York: Oxford University Press, XIII + 270 p. ISBN: 978-0-19-989798-8 Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-01-25 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-oliveras 10.5565/rev/dag.118 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 1 (2014); 189-192 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 189-192 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 1 (2014); 189-192 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 189-192 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014601 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-oliveras/pdf-ca Drets d'autor (c) 2014 Xavier Oliveras González https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/119 2016-09-27T13:13:13Z dag:PR driver

Presentació Presentation Presentación Présentation Casellas, Antònia innovació dinàmiques territorials Presentació. Innovació i dinàmiques territorials Presentation. Innovation and spatial dynamics Presentación. Innovación y dinámicas territoriales Présentation. L'innovation et la dynamique spatiale Servei de Revistes Digitals - UAB 2013-09-04 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-casellas 10.5565/rev/dag.119 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No 3 (2013): Innovació i dinàmiques territorials; 425-431 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): Innovation and territorial dynamics; 425-431 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 Núm. 3 (2013): Innovación y dinámicas territoriales; 425-431 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 59 No. 3 (2013): L'innovation et la dynamique territoriale; 425-431 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2013593 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n3-casellas/pdf Drets d'autor (c) 2013 Antònia Casellas https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/120 2024-09-04T09:47:25Z dag:ART driver

La construcció literària dels paisatges fronterers. Una reflexió a propòsit del Couto Mixto (Galícia i Portugal) The Literary Construction of Borderscapes: A Reflection on the Couto Mixto (Galicia and Portugal) La construcción literaria de los paisajes fronterizos. Una reflexión a propósito del Couto Mixto (Galicia y Portugal) La construction littéraire des paysages frontaliers. Une réflexion à propos du Couto Mixto (Galice et Portugal) Paül Carril, Valerià Trillo Santamaría, Juan Manuel paisatges fronterers estudis fronterers estudis paisatgístics frontera gallegoportuguesa Couto Mixto borderscapes border studies landscape studies Galician-Portuguese border Couto Mixto paisajes fronterizos estudios fronterizos estudios paisajísticos frontera gallego-portuguesa Couto Mixto paysages frontaliers études frontalières études paysagistes frontière galicienneportugaise Couto Mixto Aquest article explora la construcció literària recent al voltant de l’antic Couto Mixto, una entitat geopolítica singular que va perviure fins a mitjan segle XIX a la frontera galaicoportuguesa. Des que va desaparèixer, es va produir un oblit progressiu de la seva existència, però, a les darreres dècades, emergeix una represa del Couto Mixto en què la literatura ha tingut un paper fonamental, d’aquí la pertinència del treball que es du a terme. Per enquadrar la recerca, es parteix d’un marc teòric que aglutina diverses concepcions sobre els paisatges fronterers. El cos central de l’article es dedica a l’anàlisi de textos a través de tres nuclis temàtics. Els resultats obtinguts són aleshores interpretats en relació amb la teoria. En aquest sentit, es conclou, d’una banda, que les obres analitzades possibiliten realitzar una extensió social del coneixement sobre la particularitat històrica del Couto Mixto i, de l’altra, que es construeixen discursos nous, fins i tot imaginats, que permeten fonamentar una alternativa a les narratives dominants imposades per l’estat nació. This article explores the recent literary construction of the old Couto Mixto, a unique geopolitical entity that survived until the mid-19th century on the Galician-Portuguese border. Following its demise, the Couto Mixto was gradually forgotten. However, in the last two decades it has been rediscovered. Literature has played a key role in this recovery process, hence the relevance of the research carried out here. To frame this investigation, the paper starts from a theoretical framework where different conceptions on borderscapes are combined. The central part of the manuscript is devoted to analysing fictional texts through three core themes. The results are then discussed in light of the theory. We conclude, firstly, that the literary works analysed allow a widespread extension of the knowledge on the historical peculiarity of the Couto Mixto; secondly, that new discourses, even imagined ones, enable the emergence of alternative narratives to those imposed by the dominant nation-state. El presente artículo explora la construcción literaria reciente en torno al antiguo Couto Mixto, una entidad geopolítica singular que pervivió hasta mediados del siglo XIX en la frontera gallego-portuguesa. Desde su desaparición, se produjo un olvido progresivo de su existencia, pero, en las últimas décadas, emerge una recuperación del Couto Mixto en la que la literatura ha desempeñado un papel fundamental, de ahí la pertinencia del trabajo que se lleva a cabo. Para encuadrar la investigación, se parte de un marco teórico que aúna distintas concepciones sobre los paisajes fronterizos. El cuerpo central del artículo dedica al análisis de textos a través de tres núcleos temáticos. Los resultados obtenidos son entonces interpretados en relación con la teoría. En este sentido, se concluye, por un lado, que las obras analizadas posibilitan una extensión social del conocimiento sobre la particularidad histórica del Couto Mixto y, por otro, que se construyen nuevos discursos, incluso imaginados, que permiten fundamentar una alternativa a las narrativas dominantes impuestas por el estado nación. Cet article explore la construction littéraire récente autour de l’ancien Couto Mixto, une entité géopolitique particulière qui a survécu jusqu’au milieu du XIXème siècle à la frontière galicio-portugaise. Progressivement tombé dans l’oubli depuis sa disparition, le Couto Mixto a fait l’objet, depuis quelques décennies, d’une récupération dans laquelle la littérature a joué un rôle principal. Cette constatation justifie la pertinence de ce travail. Pour encadrer la recherche, nous partons d’un appareil théorique qui rassemble différentes conceptions sur les paysages frontaliers. Le corps central de l’article est dédié à l’analyse de textes au travers de trois grandes thématiques et les résultats obtenus sont alors interprétés en relation avec la théorie. Dans ce sens, nous concluons, d’une part, que les oeuvres analysées offrent une extension sociale de la connaissance sur la particularité historique du Couto Mixto ; de l’autre, que des nouveaux discours, même imaginés, sont construits, permettant ainsi de fonder une alternative aux narrations dominantes imposées par l’état-nation. Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-06-02 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n2-paul-trillo-santamaria 10.5565/rev/dag.120 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 2 (2014): Miscel·lani; 289-314 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 2 (2014): Miscellaneous; 289-314 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 2 (2014): Misceláneo; 289-314 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 2 (2014): Mélange; 289-314 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014602 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n2-paul-trillo-santamaria/pdf-es Drets d'autor (c) 2014 Valerià Paül Carril, Juan Manuel Trillo Santamaría https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/121 2016-07-21T13:38:22Z dag:NC

oai:dag.revistes.uab.cat:article/122 2024-09-04T09:46:59Z dag:ART driver

Jardins i urbanitzacions, noves natures urbanes al litoral de la província d’Alacant Gardens and housing developments, new urban natures on the coast of the province of Alicante Jardines y urbanizaciones, nuevas naturalezas urbanas en el litoral de la provincia de Alicante Jardins et lotissements, une nouvelle nature urbaine sur le littoral de la province d’Alicante Morote Seguido, Álvaro Francisco Hernández Hernández, María tipologies urbanes residencials litoral d’Alacant jardins expansió residencial urban typologies coast of Alicante gardens real estate boom urban sprawl tipologías urbanas residenciales litoral de Alicante jardines expansión residencial typologies résidentielles littoral d’Alicante jardin boom immobilier L’última expansió residencial esdevinguda al litoral mediterrani ha provocat importants repercussions territorials. L’objectiu d’aquesta investigació és posar-ne de manifest una: la proliferació de noves tipologies urbanes i la presència d’àrees enjardinades. Identificar els factors que han possibilitat la gènesi d’aquestes noves tipologies urbanes que predominen al litoral d’Alacant i conèixer els trets que defineixen un d’aquests elements (els jardins) constitueixen els objectius d’aquesta publicació. Metodològicament, s’adopta un enfocament integrat pel qual es combinen metodologies quantitatives (anàlisi de bases de dades) i qualitatives (enquestes). La presència d’un important col·lectiu de població procedent del centre i nord d’Europa unit a trets climàtics i el preu de l’aigua justifiquen la tipologia de jardí predominant, el denominat jardí mediterrani. The urban sprawl that has taken place on the Spanish Mediterranean coast during the last decade has led to significant territorial impacts. The objective of this research is to highlight one of these; the proliferation of new urban typologies and recreational areas such as gardens. This publication aims to identify factors that have enabled the genesis of these new urban typologies predominant on the coast of Alicante and to determine the traits defining one of these elements (the gardens). From a methodological viewpoint, an integrated approach combining quantitative (data analysis) and qualitative (surveys) methodologies is used. The presence of a large group of people from Central and Northern Europe coupled with climatic features and the price of water justified the typology of gardens predominantly, what is known as the Mediterranean garden. La última expansión residencial acaecida en el litoral mediterráneo ha provocado importantes repercusiones territoriales. El objetivo de esta investigación es poner de manifiesto una de ellas: la proliferación de nuevas tipologías urbanas y la presencia de áreas ajardinadas. Identificar los factores que han posibilitado la génesis de esas nuevas tipologías urbanas que predominan en el litoral de Alicante y conocer los rasgos que definen a uno de esos elementos (los jardines) constituyen los objetivos de esta publicación. Metodológicamente, se adopta un enfoque integrado por el cual se combinan metodologías cuantitativas (análisis de bases de datos) y cualitativas (entrevistas). La presencia de un importante colectivo de población procedente del centro y norte de Europa unido a rasgos climáticos y el precio del agua justifican la tipología de jardín predominante, el denominado jardín mediterráneo. La dernière expansion résidentielle qui a eu lieu sur le littoral méditerranéen a entraîné des répercussions territoriales importantes, parmi lesquelles la prolifération de nouvelles typologies urbaines et la présence de zones aménagées en espaces verts. Le but de cette recherche est d’identifier les facteurs qui ont rendu possible la genèse de ces typologies urbaines prédominant sur le littoral d’Alicante, ainsi que de connaître les traits qui définissent les jardins. Ainsi, la typologie prédominante, le fameux “jardin méditerranéen”, se justifie par les conditions climatiques, le prix de l’eau et la présence d’une importante communauté de population provenant du centre et du nord de l’Europe. Au niveau méthodologique, nous adoptons une approche intégrée combinant une méthode quantitative (analyse de bases de données) et qualitative (enquêtes). Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-10-01 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n3-morote-hernandez 10.5565/rev/dag.122 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 3 (2014): Ecologia política i gestió de l'aigua; 483-504 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 3 (2014): Political Ecology and Water Management; 483-504 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 3 (2014): Ecología política y gestión del agua; 483-504 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 3 (2014): Écologie politique et gestion de l'eau; 483-504 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014603 spa https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n3-morote-hernandez/pdf-es Drets d'autor (c) 2014 Álvaro Francisco Morote Seguido, María Hernández Hernández https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/123 2024-09-04T09:47:22Z dag:ART driver

La producció de l'espai en la modernitat líquida The production of space in liquid modernity La producción del espacio en la modernidad líquida La production de l’espace dans la modernité liquide Pueyo Ros, Josep anàlisi geogràfica modernitat líquida desenvolupament local geoweb no-llocs geographical analysis liquid modernity local development geoweb no-places análisis geográfico modernidad líquida desarrollo local geoweb no-lugares analyse géographique modernité liquide développement local géoweb non-lieux L’article vol mostrar que el marc teòric de la modernitat líquida, definit per Zygmunt Bauman, pot oferir perspectives i camps d’exploració nous en l’estudi dels fenòmens geogràfics. La divisió de l’espai en tres parts (pràctiques espacials, representació de l’espai i espais de representació), ideada pel sociòleg francès Henri Lefebvre, serà el punt de partida. Per a cada dimensió espacial, s’hi analitza un exemple utilitzant la modernitat líquida com a marc d’anàlisi. Aquests exemples són, successivament: les polítiques de desenvolupament local, la geoweb i els no-llocs com a nous espais simbòlics. Al final de l’article, s’hi valoren les aportacions de la modernitat líquida a l’anàlisi de cadascun dels tres exemples, així com algunes aportacions possibles que el marc de la modernitat líquida podria oferir a l’anàlisi geogràfica. The article aims to show how the theoretical framework of liquid modernity, explained by Zygmunt Bauman, can offer new fields for exploration and new perspectives on the study of geographical phenomena. The article is based on the division of space conceived by French sociologist Henri Lefebvre in spatial practice, representation of space and representational spaces. An example in each dimension is analyzed using liquid modernity as an analytical framework; these are, successively: local development policies, geoweb and no-places as new symbolic spaces. At the end, the article acknowledges the value of contributions from liquid modernity to analyze each example, and also some possible contributions that liquid modernity could offer for a geographical analysis. El artículo quiere mostrar que el marco teórico de la modernidad líquida, definido por Zygmunt Bauman, puede ofrecer nuevos campos de exploración y nuevas perspectivas en el estudio de los fenómenos geográficos. La división del espacio en tres partes (prácticas espaciales, representación del espacio y espacios de representación), ideada por el sociólogo francés Henri Lefebvre, será el punto de partida. Para cada dimensión espacial, se analiza un ejemplo utilizando la modernidad líquida como marco de análisis. Dichos ejemplos son, sucesivamente: las políticas de desarrollo local, la geoweb y los no-lugares como nuevos espacios simbólicos. Al final del artículo, se valoran las aportaciones de la modernidad líquida al análisis de cada uno de los ejemplos, así como algunas posibles aportaciones que el marco de la modernidad líquida podría ofrecer al análisis geográfico. L’article veut nous démontrer que le cadre théorique de la modernité liquide, défini par Zygmunt Bauman, peut nous offrir de nouveaux champs d’exploration et de nouvelles perspectives en ce qui concerne l’étude des phénomènes géographiques. Le point de départ est la division de l’espace faite par le sociologue français Henri Lefebvre entre : les pratiques spatiales, la représentation de l’espace et les espaces de représentation. Pour chaque dimension spatiale on analyse un exemple en utilisant la modernité liquide comme cadre d’analyse; ceux-ci sont, successivement: les politiques de développement locales, la géoweb et les non-lieux comme nouveaux espaces symboliques. Á la fin de l’article il y a une évaluation des apportations que peut faire la modernité liquide dans chacun des trois exemples et certaines apportations possibles que le cadre de la modernité liquide pourrait offrir à l’analyse géographique. Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-06-02 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n2-pueyo 10.5565/rev/dag.123 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 2 (2014): Miscel·lani; 369-385 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 2 (2014): Miscellaneous; 369-385 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 2 (2014): Misceláneo; 369-385 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 2 (2014): Mélange; 369-385 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014602 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n2-pueyo/pdf-ca Drets d'autor (c) 2014 Josep Pueyo Ros https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/124 2024-09-04T08:36:01Z dag:ART driver

Agrupació i segregació espacial de la població de nacionalitat marroquina a Tarragona, 2004-2012 Grouping and spatial segregation of Moroccan nationals in Tarragona, 2004-2012 Agrupación y segregación espacial de la población de nacionalidad marroquí en Tarragona, 2004-2012 Regroupement et ségrégation spatiale de la population de nationalité marocaine à Tarragone, 2004-2012 Achebak, Hicham Alberich González, Joan població de nacionalitat marroquina Tarragona distribució espacial segregació residencial Moroccan population Tarragona spatial distribution residential segregation población de nacionalidad marroquí Tarragona distribución espacial segregación residencial population de nationalité marocaine Tarragone distribution spatiale ségrégation résidentielle La ciutat de Tarragona es caracteritza per ser un dels principals pols d’assentament de la població de nacionalitat marroquina a Catalunya. Des d’inicis del segle XXI, aquesta població ha protagonitzat un important creixement que la situa a la capçalera del rànquing de nacionalitats estrangeres del municipi. Paral·lelament a l’augment del nombre d’efectius, el col·lectiu ha experimentat canvis substancials en la seva distribució espacial. L’objectiu d’aquest treball és precisament analitzar l’evolució de les pautes d’assentament i els nivells de segregació residencial de la comunitat marroquina a l’interior de l’espai urbà tarragoní corresponents al període temporal 2004-2012 a partir de les dades del Padró Municipal d’habitants. The city of Tarragona is one of the main poles for the settlement of Moroccan nationals in Catalonia. Since the beginning of the 21st century, there has been a significant increase in this population, with Moroccans now making up the largest group in the ranking of foreign nationalities. At the same time, there have been substantial changes in the spatial distribution of this group. The main goal of this research is to analyse the evolution of the settlement patterns and the levels in residential segregation of the Moroccan community in the Tarragona urban area for the 2004-2012 period using data from Municipal Register. La ciudad de Tarragona se caracteriza por ser uno de los principales polos de asentamiento de la población de nacionalidad marroquí en Cataluña. Desde inicios del siglo XXI, esta población ha protagonizado un importante crecimiento que la sitúa en la cabecera del ranking de nacionalidades extranjeras del municipio. De forma paralela al aumento del nombre de efectivos, el colectivo ha experimentado cambios sustanciales en su distribución espacial. El objetivo de este trabajo es precisamente analizar la evolución de las pautas de asentamiento y los niveles segregación residencial de la comunidad marroquí en el interior del espacio urbano tarraconense correspondientes al período temporal 2004-2012 a partir del los datos del Padrón Municipal de habitantes. La ville de Tarragone est caractérisée par l’existence d’un des principaux pôles d’établissement de la population de nationalité marocaine en Catalogne. Dès le début du XXIème siècle, on a pu observer une croissance exponentielle de cette population à Tarragone, ce qui la place aujourd’hui en tête du classement des nationalités étrangères dans cette ville. Parallèlement à la croissance de cet effectif, l’ensemble a connu des changements substantiels dans sa distribution spatiale. Le principal but de cette recherche est précisément d’analyser l’évolution des règles d’établissement ainsi que les niveaux de ségrégation résidentielle de la communauté marocaine dans l’espace urbain de la ville de Tarragone, faits correspondant à la période 2004-2012 a partir des données du Recensement Municipal des habitants. Servei de Revistes Digitals - UAB 2015-01-30 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v61-n1-achebak-alberich 10.5565/rev/dag.124 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No 1 (2015): Miscel·lani; 23-47 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No. 1 (2015): Miscellaneous; 23-47 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 Núm. 1 (2015): Misceláneo; 23-47 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No. 1 (2015): Mélange; 23-47 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2015611 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v61-n1-achebak-alberich/124-pdf-ca Drets d'autor (c) 2015 Hicham Achebak, Joan Alberich González https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/125 2024-09-04T09:46:56Z dag:MIS driver

Immigració, unions mixtes i integració sociocultural: cap a una anàlisi complexa multimètode Immigration, intermarriage and socio-cultural integration in Catalonia, Spain: Towards a multi-method analysis Inmigración, uniones mixtas e integración sociocultural en Cataluña: hacia un análisis complejo multimétodo Immigration, unions mixtes et intégration socioculturelle en Catalogne: vers une analyse complexe multi-méthode Rodríguez García, Dan Solana Solana, Miguel Lubbers, Miranda J. de Miguel Luken, Verónica immigració unions mixtes mixicitat integració social xarxes personals/socials immigration mixed unions mixedness social integration personal/social networks inmigración uniones mixtas mixicidad integración social redes personales/sociales immigration unions mixtes mixité intégration sociale réseaux personnels/sociaux Des de principis de la darrera dècada, coincidint amb la important arribada d’immigració estrangera a Espanya, les unions mixtes o binacionals han augmentat considerablement. Malgrat això, encara se sap ben poc sobre l’abast, les dinàmiques internes, els significats i les conseqüències d’aquesta realitat. En aquest article presentem els avenços de dos projectes de recerca en curs on s’està intentant clarificar la relació entre unions/llars mixtes i integració/cohesió social, a partir de l’estudi d’unions mixtes i no mixtes de set col·lectius immigrats residents a Catalunya, aplicant una aproximació multimètode (quantitativa i qualitativa), que inclou la explotació de fonts estadístiques administratives i l’anàlisi de 94 xarxes personals/socials. Les dades que presentem aquí corresponen a l’anàlisi d’una de les fonts estadístiques més significatives (ENI) i a l’anàlisi descriptiva d’alguns casos de xarxes personals. Tot apunta a una relació entre «mixicitat» i integració multidireccional o segmentada, més complexa del que tradicionalment s’ha teoritzat. Since the beginning of the last decade, coinciding with the arrival of a considerable number of foreign immigrants to Spain, the amount of mixed or bi-national unions has grown considerably. However, very little is still actually known about the scope, internal dynamics, meanings and social consequences of this situation. In this paper we present the preliminary findings of two research projects in progress, in which the relationship between mixed unions and social integration/cohesion is being analyzed, from the study of seven immigrant origins forming mixed and non-mixed unions residing in Catalonia (Spain), and using a multi-method approach that includes the analysis of administrative data sources and 94 personal/social networks. The data presented here correspond to the analysis of one significant data source (ENI) and the descriptive analysis of some personal networks. Our results suggest a multi-directional or segmented relationship between mixedness and social integration, which is much more complex than it has traditionally been theorized. Desde principios de la última década, coincidiendo con la importante llegada de inmigración extranjera a España, las uniones mixtas o binacionales han aumentado considerablemente. Sin embargo, todavía se sabe muy poco sobre el alcance, las dinámicas internas, los significados y las consecuencias sociales de esta realidad. Presentamos aquí los avances de dos proyectos de investigación en curso donde se está intentando clarificar la relación entre uniones/hogares mixtos e integración/cohesión social, a partir del estudio de uniones mixtas y no mixtas de siete colectivos inmigrados residentes en Cataluña, aplicando una aproximación multimétodo que incluye la explotación de fuentes estadísticas administrativas y el análisis de 94 redes personales/sociales. Los datos que presentamos corresponden al análisis de una de las fuentes estadísticas más significativas (ENI) y al análisis descriptivo de algunos casos de redes personales. Todo apunta a una relación entre «mixicidad» e integración multidireccional o segmentada, más compleja de lo que tradicionalmente se ha teorizado. Depuis le début de la dernière décennie, qui coïncide avec l’arrivée importante de l’immigration étrangère en Espagne, les mariages mixtes ou bi-nationaux ont considérablement augmenté. Cependant, on en sait encore très peu sur la dimension, la dynamique interne, les significations et les conséquences sociales de cette réalité. Nous présentons ici les résultats de deux projets de recherche en cours, où nous tentons de clarifier la relation entre unions mixtes et intégration/cohésion sociale à partir de l’étude de sept groupes d’immigrés en unions mixtes et non-mixtes résidant en Catalogne, ainsi qu’une approche multi-méthode qui comprend l’exploitation des sources de données statistiques et l’analyse de 94 réseaux personnels/sociaux. Les données présentées ici correspondent à l’analyse de l’une des sources statistiques les plus importantes (ENI) ainsi que de l’analyse descriptive de certains cas de réseaux personnels. Tout indique une relation entre mixité et intégration multidirectionnelle ou segmentée, plus complexe que ce qui a traditionnellement été théorisé. Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-10-01 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n3-rodriguez-solana-de-miguel-etal 10.5565/rev/dag.125 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 3 (2014): Ecologia política i gestió de l'aigua; 627-657 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 3 (2014): Political Ecology and Water Management; 627-657 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 3 (2014): Ecología política y gestión del agua; 627-657 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 3 (2014): Écologie politique et gestion de l'eau; 627-657 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014603 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n3-rodriguez-solana-de-miguel-etal/pdf-ca Drets d'autor (c) 2014 Dan Rodríguez García, Miguel Solana Solana, Miranda J. Lubbers, Verónica de Miguel Luken https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/126 2024-09-04T10:34:27Z dag:RES driver

Netz, Reviel (2013). Alambre de púas: una ecología de la modernidad Netz, Reviel (2013). Alambre de púas: una ecología de la modernidad Netz, Reviel (2013). Alambre de púas: una ecología de la modernidad Netz, Reviel (2013). Alambre de púas: una ecología de la modernidad Sastre Juan, Jaume NETZ, Reviel (2013)Alambre de púas: una ecología de la modernidadBuenos Aires: Eudeba, 258 p.ISBN 978-950-23-2116-5 NETZ, Reviel (2013) Alambre de púas: una ecología de la modernidad Buenos Aires: Eudeba, 258 p. ISBN: 978-950-23-2116-5 NETZ, Reviel (2013) Alambre de púas: una ecología de la modernidad Buenos Aires: Eudeba, 258 p. ISBN: 978-950-23-2116-5 NETZ, Reviel (2013) Alambre de púas: una ecología de la modernidad Buenos Aires: Eudeba, 258 p. ISBN: 978-950-23-2116-5 Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-01-25 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-sastre 10.5565/rev/dag.126 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 1 (2014); 199-201 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 199-201 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 1 (2014); 199-201 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 1 (2014); 199-201 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014601 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n1-sastre/pdf-ca Drets d'autor (c) 2014 Jaume Sastre Juan https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/129 2024-09-04T09:46:53Z dag:MIS driver

Efectes de la suburbanització i la immigració internacional en l’evolució recent de la fecunditat a Catalunya: un estudi territorial a escala local Suburbanization and international migration effects on recent Catalan fertility: A local-scale spatial analysis Efectos de la suburbanización y la inmigración internacional en la evolución reciente de la fecundidad en Cataluña: estudio territorial a escala local Effets de la suburbanisation et de la migration internationale sur l’évolution récente de la fécondité en Catalogne: analyse géographique à l’échelle locale López Villanueva, Cristina Gil-Alonso, Fernando Bayona i Carrasco, Jordi Thiers, Jenniffer fecunditat població estrangera migració interna Barcelona Catalunya fertility foreign population internal migration Barcelona Catalonia fecundidad población extranjera migración interna Barcelona Cataluña fécondité population étrangère migration interne Barcelone Catalogne L’objectiu d’aquest article és analitzar l’evolució de la fecunditat catalana en el període 2000-2011, i especialment les seves diferències territorials a escala local. Per això, s’han calculat indicadors d’intensitat i calendari per als municipis catalans de més de deu mil habitants i les quatre restes provincials, és a dir, per a 125 unitats d’anàlisi diferenciades. Com a possibles hipòtesis explicatives s’han considerat la fecunditat diferencial segons la nacionalitat de les mares i l’impacte de les migracions internes. Els resultats mostren que les diferències de fecunditat observades en l’àmbit municipal no responen tant a les diferències entre espanyoles i estrangeres ni al pes de la població estrangera a cada municipi, com a l’arribada de migrants interns (parelles joves en edat reproductiva) i al percentatge de població d’origen africà. Finalment, destaca el cas de Barcelona per la seva baixa fecunditat independentment de la nacionalitat. This article endeavours to analyse recent fertility changes in Catalonia, focusing on locallevel spatial differences. To this end, fertility indicators for the 121 Catalan municipalities with more than ten thousand inhabitants, and four other geographical units grouping those with less than ten thousand inhabitants, have been studied. The differences between autochthonous and foreign women and the impact of internal migrations are considered as potential explanatory factors. The results show that neither fertility differences between Spaniards and foreign women, nor the distribution of foreigners within each municipality, would explain local-level fertility variations. Instead, the internal migration of young couples wanting to expand their families, and the settlement of more fertile African women seem to be the most plausible explanatory factors. Finally, it is interesting to note that, regardless of the nationality of the women analysed, the city of Barcelona has low and stable fertility levels throughout the period analysed. El objetivo de este artículo es el análisis de la evolución reciente (período 2000–2011) de la fecundidad y de sus diferencias territoriales dentro de Cataluña, utilizando como argumentos interpretativos la fecundidad diferencial según la nacionalidad y el impacto de las migraciones internas. Con este objetivo, se han calculado indicadores de intensidad y calendario de la fecundidad para 125 unidades geográficas: los 121 municipios catalanes de más de diez mil habitantes, más los cuatro restos provinciales. Los resultados obtenidos muestran que las diferencias de fecundidad en el ámbito municipal no responden al peso de la población extranjera en cada municipio ni a las diferencias de fecundidad de esta con las españolas. En cambio, la migración interna de parejas jóvenes en edad reproductiva, más la presencia de mujeres africanas, más fecundas, es lo que marca las pautas espaciales de fecundidad. Finalmente, sobresale la baja fecundidad en la ciudad de Barcelona, independientemente de la nacionalidad de su población femenina. Cet article veut analyser l’évolution récente (période 2000-2011) de la fécondité catalane, en portant une attention particulière aux différences géographiques à l’échelle la plus locale possible. L’impact des migrations internes et de la fécondité distinctive selon la nationalité sont deux aspects que nous étudions aussi car ils constituent de possibles explications à ces différences. Pour cela, nous avons calculé des indicateurs d’intensité et un calendrier de la fécondité pour 125 unités géographiques différentes : 121 communes catalanes avec plus de 10 mille habitants en 2011, ainsi que les quatre ensembles provinciaux contenant les communes de moins de 10 mille habitants. Les résultats obtenus montrent que les différences de fécondité à niveau local ne reflètent pas le poids de la population étrangère dans chaque commune. En revanche, les deux facteurs les plus explicatifs sont la migration interne de couples jeunes en âge reproductif et la présence de femmes africaines, plus fécondes. Finalement, la ville de Barcelone apparait comme une île de fécondité très basse et stable, indépendamment de la nationalité de sa population féminine. Servei de Revistes Digitals - UAB 2014-10-01 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n3-lopez-gil-alonso-bayona-etal 10.5565/rev/dag.129 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No 3 (2014): Ecologia política i gestió de l'aigua; 599-626 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 3 (2014): Political Ecology and Water Management; 599-626 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 Núm. 3 (2014): Ecología política y gestión del agua; 599-626 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 60 No. 3 (2014): Écologie politique et gestion de l'eau; 599-626 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2014603 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n3-lopez-gil-alonso-bayona-etal/pdf-ca Drets d'autor (c) 2014 Cristina López Villanueva, Fernando Gil-Alonso, Jordi Bayona i Carrasco, Jenniffer Thiers https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0

oai:dag.revistes.uab.cat:article/133 2024-09-04T08:35:57Z dag:ART driver

Sonen les trompetes: discurs demodistòpic en el tercer mil·lenni The trumpets are sounding: Demodystopian discourse in the third millennium Están sonando las trompetas: discurso demodistópico en el tercer milenio Au son des trompettes: Discours démodystopique dans le troisième millénaire Domingo, Andreu demografia distopia resiliència governabilitat discurs demography dystopia resilience governability discourse demografía distopía resiliencia gobernabilidad discurso démographie dystopie résilience gouvernance discours Amb el nou mil·lenni, els textos, les enunciacions i les declaracions de caire distòpic sobre la població s’han multiplicat i han ultrapassat el camp de la ficció literària. En el present article es planteja una exploració hermenèutica de diferents textos pertanyents tant al camp polític com al científic, on s’identifiquen els principals discursos sobre la població que poden considerar-se distòpics posant un èmfasi especial en els produïts a partir de la crisi econòmica. Es parteix de tres hipòtesis: 1) que les diferents formes d’enunciació, literària (o artística en general), científica o política, deriven d’un mateix imaginari social i s’influeixen mútuament; 2) que la forma distòpica utilitzada per al discurs sobre la població demostra que aquesta continua sent la fi i l’instrument del govern; i, 3) que a partir de la crisi econòmica s’ha precipitat un canvi en el discurs neoliberal sobre la governabilitat que pren precisament la distopia com a marc de referència i reelabora el concepte de resiliència. In the new millennium, dystopian-style texts, pronouncements and declarations about the population have spread and proliferated beyond the bounds of literary fiction. This article takes the form of a hermeneutic exploration of different texts in the political and scientific domains in order to identify the main types of discourse that might be described as dystopian, with particular emphasis on those that have appeared since the onset of the economic crisis. It explores three hypotheses: 1) that the different forms of literary (or artistic in general), scientific or political pronouncements derive from the same social mindset and mutually influence each other; 2) that the dystopian form adopted in discussions about the population continues to be both an instrument and aim of government; and 3) that the start of the economic crisis triggered a change in neoliberal discourse on governability, which has taken dystopia as its frame of reference wherein the concept of resilience is reworked. Con el nuevo milenio los textos, las enunciaciones y las declaraciones de carácter distópico sobre la población se han multiplicado y han ultrapasado el campo de la ficción literaria. En el presente artículo se plantea una exploración hermenéutica de diferentes textos pertenecientes tanto al campo político como al científico, donde se identifican los principales discursos sobre la población que pueden considerarse distópicos poniendo un especial énfasis en los producidos a partir de la crisis económica. Se parte de tres hipótesis: 1) que las diferentes formas de enunciación literaria (o artística en general), científica o política, derivan de un mismo imaginario social y se influyen mutuamente; 2) que la forma distópica utilizada para el discurso sobre la población demuestra que esta sigue siendo el fin y el instrumento del gobierno; y, 3) que a partir de la crisis económica se ha precipitado un cambio en el discurso neoliberal sobre la gobernabilidad que toma precisamente la distopía como marco de referencia y reelabora el concepto de resiliencia. Avec le nouveau millénaire, les textes, les énoncés et les déclarations sur la nature dystopique de la population se sont multipliés, dépassant le domaine de la fiction littéraire. Cet article constitue une exploration herméneutique de différents textes appartenant à la fois au domaine politique et au domaine scientifique, où ont été identifiés les principaux discours sur la population pouvant être considérés comme dystopiques, en mettant un accent particulier sur ceux qui voient le jour à partir de la crise économique. L’article est fondé sur trois hypothèses: 1) que les différentes formes d’énonciation littéraire (ou artistique en général), scientifique ou politique proviennent d’un même imaginaire social et s’influencent mutuellement; 2) que la forme dystopique utilisée par le discours sur la population montre que celle-ci est encore l’objectif principal et un bel instrument du gouvernement et, 3) que la crise économique a précipité un changement dans le discours néolibéral sur la gouvernance qui prend justement la dystopie comme cadre de référence, retravaillant le concept de résilience. Servei de Revistes Digitals - UAB 2015-01-30 info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion application/pdf https://dag.revista.uab.cat/article/view/v61-n1-domingo 10.5565/rev/dag.133 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No 1 (2015): Miscel·lani; 49-66 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No. 1 (2015): Miscellaneous; 49-66 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 Núm. 1 (2015): Misceláneo; 49-66 Documents d'Anàlisi Geogràfica; Vol. 61 No. 1 (2015): Mélange; 49-66 2014-4512 0212-1573 10.5565/rev/dag.2015611 cat https://dag.revista.uab.cat/article/view/v61-n1-domingo/133-pdf-ca Drets d'autor (c) 2015 Andreu Domingo https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 31eb3920245dfe63c7814b0e8c2f38bd