Cambios recientes en el paisaje litoral de la Costa Brava

Carolina Martí Llambrich; Josep Pintó Fusalba

doi:10.5565/rev/dag.173

Canvis recents en el paisatge litoral de la Costa Brava

Autors/ores

Carolina Martí Llambrich Universitat de Girona. Departament de Geografia
Josep Pintó Fusalba Universitat de Girona. Departament de Geografia

PDF (ES)

Resum

S’ha estudiat la transformació dels paisatges litorals de la Costa Brava a partir de l’anàlisi dels canvis esdevinguts en els usos del sòl en els últims cinquanta anys, mitjançant la fotointerpretació de contactes i ortoimatges de tres períodes: 1957, 1980 i 2003. Els resultats obtinguts mostren un augment considerable de l’espai urbanitzat, produït principalment en detriment de l’espai agrícola, mentre la superfície forestal s’ha mantingut pràcticament sense canvis, tot i que se n’ha alterat la localització espacial i l’estructura. El patró tradicional de nuclis urbans compactes s’ha vist desbordat per la proliferació d’urbanitzacions, zones comercials i d’oci que s’han estès pel territori sense seguir sovint cap lògica espacial, la qual cosa ha provocat, juntament amb el desenvolupament de les infraestructures de comunicació, la fragmentació ecològica del mosaic agroforestal característic de l’antic paisatge rural. Per projectar les tendències de canvi detectades i esbossar escenaris futurs, s’han aplicat les cadenes de Markov i els autòmates cel·lulars.

Paraules clau

canvi d’usos del sòl, llegenda jeràrquica, SIG, ecologia del paisatge, estructura del paisatge, fragmentació, cadenes de Markov, Costa Brava.

Referències

Antrop, M. (1993). «The transformation of the Mediterranean landscapes: An experience of 25 years of observations». Landscape and Urban Planning, 24 (1-4), 3-13.

Baker, W.L. y Cai, Y. (1992). «The r.le programs for multiscale analysis of landscape structure using the GRASS geographical information system». Landscape Ecology, 7, 291-302.

Childress, W.M.; Crisafulli, C.M. y Rykiel, E.J. (1998). «Comparison of Markovian matrix models of a primary successional plant community». Ecological Modelling, 107 (1), 93-102.

Folch, R. (ed.) (2003). El territorio como sistema: Conceptos y herramientas de ordenación. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Gustafson, E.J. y Parker, G.R. (1992). «Relationships between landcover proportion and indices of landscape spatial pattern». Landscape Ecology, 7, 101-110.

Hargis, C.D.; Bissonette, J.A. y David, J.L. (1998). «The behavior of landscape metrics commonly used in the study of habitat fragmentation». Landscape Ecology, 13, 167-186.

Harris, L.D. (1984). The fragmented forest: Island biogeographic theory and the preservation of biotic diversity. Chicago: University of Chicago Press.

Jaeger, J.A.G. (2000). «Landscape division, splitting index, and effective mesh size: new measures of landscape fragmentation». Landscape Ecology, 15, 115-130.

Li, B.L. (1995). «Stability analysis of a nonhomogeneous Markovian landscape model». Ecological Modelling, 82 (3), 247-256.

Martí, C. (2001). «La transformació del paisatge litoral del centre de la Costa Brava en els darrers 50 anys. Palamós, Calonge i Castell-Platja d’Aro». Treball de recerca per al DEA. Institut de Medi Ambient, Universitat de Girona. Inèdit.

Martí, C. (2005). La transformació del paisatge litoral de la Costa Brava: Anàlisi de l’evolució (1956-2003), diagnosi de l’estat actual i prognosi de futur. Tesi doctoral. Universitat de Girona: Institut de Medi Ambient.

Martí, C. y Pintó, J. (2003). «Metodologia d’anàlisi de la transformació del paisatge de la Costa Brava en els darrers 50 anys per mitjà dels canvis en els usos i les cobertes del sòl». Actes del IV Congrés de Ciència del Paisatge. Barcelona: EQUIP.

McGarigal, K. y Marks, B.J. (1995). FRAGSTATS: spatial pattern analysis program for quantifying landscape structure. General Technical Report PNW-GTR-351, USDA Forest Service. Portland: Pacific Northwest Research Station.

Pintó, J. (2000). «Bosc i territori. Una anàlisi des de la perspectiva de la Landscape Ecology». A: Gordi, J. (ed.). Boscos i Territori. Universitat de Girona: Càtedra de Geografia i Pensament Territorial.

Riitters, K.H.; O’Neill, R.V.; Hunsaker, C.T.; Wickham, J.D.; Yankee, D.H.; Timmins, S.P.; Jones, K.B. y Jackson, B.L. (1995). «A factor analysis of landscape pattern and structure metrics». Landscape Ecology, 10 (1), 23-39.

Rullan, O. (2008). «Reconversión y crecimiento de las zonas turísticas: Del fordismo al postfordismo». A: Troitiño, M.A. y García-Marchante (coord.). Destinos turísticos: viejos problemas, ¿nuevas soluciones? X Coloquio de Geografía del Turismo, Ocio y Recreación (AGE). Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha.

Turner II, B.L.; Skole, D.; Sanderson, S.; Fischer, G.; Fresco, L. y Leemans, R. (1995). Land-use and land-cover Change Science/Research Plan. IGBP Report nº 35, HDP Report nº 7. Estocolmo y Ginebra: International Geosphere-Biosphere Programme and the Human Dimension of Global Environmental Change Programme.

Turner, M.G. y Gardner, R.H. (eds.) (1991). Quantitative Methods in Landscape Ecology. Nueva York: Springer-Verlag.