Concentració, segregació i mobilitat residencial dels estrangers a Barcelona

Autors/ores

  • Jordi Bayona i Carrasco Universitat de Barcelona. Departament de Geografia Humana
  • Antonio López Gay Centre d’Estudis Demogràfics

Resum

L’article analitza la dinàmica residencial de la població estrangera a la ciutat de Barcelona, considerant tres dels aspectes que en centren la distribució: la concentració en el territori, la segregació residencial en relació amb la població de la ciutat i la mobilitat residencial en interrelació amb la seva regió metropolitana. S’hi realitza una anàlisi temporal que ressegueix l’evolució d’aquests elements al llarg de la darrera dècada, amb l’objectiu d’aportar una visió de conjunt dels canvis observats. L’estudi contempla la utilització de diferents fonts estadístiques i detalla el comportament de les nacionalitats amb més efectius a Barcelona. Els resultats indiquen un desplaçament de les àrees de concentració des del centre històric cap a la perifèria de la ciutat, un descens de la segregació lligat a una dispersió territorial més gran i una forta mobilitat residencial dins de la Regió Metropolitana que afecta especialment els municipis situats a la perifèria més pròxima a la ciutat.

Paraules clau

migració internacional, Barcelona, concentració, segregació espacial, mobilitat residencial, Regió Metropolitana.

Referències

Algaba, Antonio (2003). «La discriminación en el acceso al mercado de la vivienda: las desventajas de la inmigración. Novedades y permanencias». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, VII, 146-160. Barcelona: Universidad de Barcelona.

Aramburu, Mikel (2001). «El mito de la “huida” autóctona. El caso de Ciutat Vella, Barcelona». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 94 (63). Barcelona: Universidad de Barcelona.

Arbaci, Sonia (2004). «Southern European Multiethnic Cities and the Enduring Housing Crisis: Framing the Urban and Residential Insertion of Immigrants». ENHR Conference, Cambridge, julio.

Arbaci, Sonia (2008). «(Re)Viewing Ethnic Residential Segregation in Southern European Cities: Housing and Urban Regimes as Mechanisms of Marginalisation». Housing Studies, 23 (4), 589-613.

Bayona, Jordi (2007). «La segregación residencial de la población extranjera en Barcelona: ¿una segregación fragmentada?». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, XI (235). Barcelona: Universitat de Barcelona.

Bayona, Jordi y Blanco, Maria José (2004). «Pautes d’associació en l’espai de la población de nacionalitat estrangera a Barcelona». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 43, 107-122.

Bayona, Jordi y Gil, Fernando (2008). «El papel de la inmigración extranjera en la expansión de las áreas urbanas. El caso de Barcelona (1998-2007)». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, XII (270-132).

Bayona, Jordi y López, Antonio (2009). «La movilidad residencial de la población de nacionalidad extranjera generada en Barcelona, 2000-2004». En: Montoro, C.; López, D.; Pons, J.J. y Barcenilla, M.C. (ed.). La inmigración internacional: motor de cambios sociodemográficos y territoriales. Pamplona: EUNSA-Ediciones de la Universidad de Navarra, 101-111.

Bayona, Jordi y Pujadas, Isabel (2011). «Cambios residenciales internos en la ciudad de Barcelona: evolución y características territoriales». Investigaciones Geográficas, 52, 9-36.

Brown, Lawrence y Chung, Su-Yeun (2006). «Spatial Segregation, Segregation Indices and the geographical Perspective». Population, Space and Place, 12, 125-143.

Cabré, Anna y Muñoz, Francesc (1997). «Evolució demogràfica. La població de Barcelona, 1930-1996». Història de Barcelona, VIII. Ajuntament de Barcelona; Enciclopèdia Catalana, 107-133.

Checa, Juan Carlos y Arjona, Ángeles (2007). «Factores explicativos de la segregación residencial de los inmigrantes en Almería». Revista Internacional de Sociología, 48, 173-200.

Díaz, Iban (2009). «Inmigración y procesos de sucesión. Hacia una nueva segregación y nuevas fronteras internas de Sevilla». En: Caravaca, Inmaculada et al. (dir.). Ciudades, culturas y fronteras en un mundo en cambio. IX Coloquio de Geografía Urbana, 9-14 de junio de 2008. Sevilla: Consejería de Obras Públicas y Transportes, 328-338.

Domingo, Andreu y Bayona, Jordi (2002). «Habitatge i assentament de la població de nacionalitat estrangera als barris de Barcelona, 1991 i 2001». Qüestions d’Habitatge, 8.

Domingo, andreu; Bayona, jordi y Brancós, inés (2002). migracions internacionals i població jove de nacionalitat estrangera. Barcelona: Secretaria General de Joventut, Generalitat de Catalunya.

Domingo, Andreu; Bayona, Jordi y López, Antonio (2004). «Impacto demoespacial de la internacionalización de los flujos migratorios en la ciudad de Barcelona». Migraciones, 16, 157-198.

García Almirall, Pilar; Fullaondo, Arkaitz y Frizzera, Agustín (2008). «Inmigración y espacio socio-residencial en la Región Metropolitana de Barcelona». Ciudad y Territorio: Estudios Territoriales, 158, 727-744.

Gozálvez Pérez, Vicente et al. (2006). «Los indicadores de integración de los inmigrantes en España». En: Gozálvez Pérez, Vicente. La inmigración extranjera como desafío y esperanza. Murcia: Universidad de Alicante.

Lavía, Cristina (2008). «La segregación residencial de la población extranjera de Bilbao». ACE: Arquitectura, Ciudad y Entorno, 8, 65-91.

López Gay, Antonio (2005). «Relaciones territoriales de la movilidad residencial de la población de Barcelona». Actas del XIX Congreso de Geógrafos Españoles. Santander.

López Gay, Antonio (2008). Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació demogràfica de

Barcelona. Barcelona: Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

López Gay, Antonio (2011). «¿Vuelve el centro?: Caracterización demográfica de los procesos de reurbanización en las metrópolis españolas». En: Pujadas, Isabel et al. (ed.). Población y espacios urbanos. Grupo de Población de la AGE; Departamento de Geografía Humana de la UB, 163-180.

Malheiros, Jorge (2002). «Ethni-cities: Residential Patterns in the Northern European and Mediterranean Metropolises–Implications for Policy Design». International Journal of Population Geography, 8, 107-134.

Martínez, A. y Leal, J. (2008). «La segregación residencial, un indicador espacial confuso en la representación de la problemática residencial de los inmigrantes económicos: el caso de la Comunidad de Madrid». ACE, 3 (53-64).

Martori, Joan Carles y Hoberg, Karen (2004). «Indicadores cuantitativos de la segregación residencial: El caso de la población inmigrante en la ciudad de Barcelona». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, VIII (169).

Massey, Douglas S. y Denton, Nancy (1988). «The dimensions of Residential Segregation ». Social Forces, 67 (2), 281-315.

Mateu, Jaume (2007). «Inmigración y segregación residencial en el municipio de Palma (Illes Balears), 1996-2004». En: Artigues, A. et al. (ed.). Los procesos urbanos postfordistas. Palma: Universitat de les Illes Balears - Asociación de Geógrafos Españoles, 153-180.

Musterd, Sako; Ostendorf, Wim y Breebaart, Matthijs (1997). «Segregation in European Cities: Patterns and Policies». Tijdschrift voor Economische en Sociale Geografie, 88 (2), 182-187.

Musterd, Sako y Fullaondo, Arkaitz (2008). «Ethnic segregation and the housing market in two cities in northern and southern europe: the cases of Amsterdam and Barcelona». ACE: Arquitectura, Ciudad y Entorno, III (8), 93-115.

Pareja-Eastaway, Montserrat (2009). «The effects of the Spanish housing system on the settlement patterns of immigrants». Tijdschrift voor Economische en Sociale Geografie, 100 (4), 519–534.

Pujadas, Isabel (2009). «Movilidad residencial y expansión urbana en la Región Metropolitana de Barcelona, 1982-2005». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, XIII (290).

Pujadas, Isabel y Garcia Coll, Arlinda (2005). «Movilidad residencial y polarización social: la diferenciación social de los nuevos espacios residenciales en la región metropolitana de Barcelona». Actas del XIX Congreso de Geógrafos Españoles. Santander: Asociación de Geógrafos Españoles.

Pumares, Pablo; Garcia Coll, Arlinda y Asensio, Ángeles (2006). La movilidad laboral y goegráfica de la población extranjera en España. Madrid: Documentos del Observatorio Permanente de la Inmigración, 10. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

Recaño, Joaquín (2002). «La movilidad geográfica de la población extranjera en España: un fenómeno emergente». Cuadernos de Geografía, 72, 135-156.

Sanahuja, Ramón (2007). «La normativa d’immigració i el seu impacte a la ciutat de Barcelona». En: Larios, Maria Jesús y Nadal, Mònica (dir.). L’estat de la immigració a Catalunya. Anuari 2006. Volumen 1. Fundació Jaume Bofill, 87-108.

Torres, Francisco (2002). «Els immigrants a la ciutat de València: La inserció urbana dels nous veïns». Cuadernos de Geografía, 72, 259-288.

Vilà, Gemma (2007). «Social Effects of Urban Renewal. Gentrification in Barcelona». Comunicación presentada en la ESA 8th Confererence of the European Sociolological Association. Glasgow (CD-ROM).

Publicades

17-10-2011

Com citar

Bayona i Carrasco, J., & López Gay, A. (2011). Concentració, segregació i mobilitat residencial dels estrangers a Barcelona. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 57(3), 381–412. https://doi.org/10.5565/rev/dag.234

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.