La imatge de la Xina i la geografia urbana xinesa a Occident: Reflexions des de la península Ibèrica

Resum

Segons Edward Said, a partir de l’edat mitjana, la civilització xinesa ha aparegut, als ulls dels europeus, com un exemple acabat del món oriental. Això va implicar una imatge de llunyania, cert exotisme i un enorme desconeixement de les claus internes d’aquest extens territori, tret de comptades excepcions on tot el que estava relacionat amb la Xina significava novetat (la pólvora, la roba, la pasta, etc.). Aquesta imatge, molt arrelada a Occident, ha estat transferida a la ciència europea i nord-americana des del segle xix. De fet, al present article, s’hi constata l’enorme desconeixement que expressen llibres molt prestigiosos d’història i de teoria geogràfiques escrits en espanyol, francès o anglès sobre tot el que s’ha realitzat en aquesta nació. Tanmateix, l’enorme potencial desplegat per la Xina durant els darrers decennis ha despertat un gran interès al nostre món. Per això, s’evoquen dues grans obres interpretatives de la lògica econòmica, la cultura i el comportament científic xinesos publicats recentment: la de Gloria Davies i la de Gianni Arrighi. Una atenció que finalment ha passat al món dels estudis geogràfics i urbans, com es demostra en el recompte efectuat sobre la creixent presència de treballs referits a les ciutats i al procés d’urbanització xinesa en les més prestigioses revistes globals de la matèria.