Segregación en las metrópolis españolas 2001-2011: un análisis con detalle territorial

Miguel Rubiales Pérez

doi:10.5565/rev/dag.581

Segregació a les metròpolis espanyoles 2001-2011: una anàlisi amb detall territorial

Autors/ores

Miguel Rubiales Pérez Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-7364-2448

PDF (ES)

Resum

Al llarg de la dècada compresa entre els anys 2001 i 2011 es produeixen grans canvis a la societat i a les ciutats espanyoles: s’assisteix a l’auge i caiguda d’una gran bombolla immobiliària, la composició per país d’origen es transforma a causa d’uns anys de forta immigració internacional, i se segueix produint un important desenvolupament de la suburbanització en les grans urbs. Han afectat aquestes transformacions a la tradicionalment estable distribució socioterritorial de la població? L’anàlisi substantiva de la segregació necessita d’un bon detall territorial, ja que es produeix en grans metròpolis compostes per nombrosos nuclis, que són densos, compactes i heterogenis. Els resultats posen de relleu l’existència d’una polarització específica, basada en la fragmentació dels espais més desafavorits. Només des d’una escala geogràfica detallada es podrà avaluar l’impacte de les polítiques d’intervenció urbana en la fragmentació. Al costat de les mètriques clàssiques de la segregació, s’utilitzen les possibilitats dels indicadors locals d’autocorrelació espacial (LISA) per retre compte dels canvis en la distribució socioterritorial de les regions metropolitanes de Barcelona i Madrid durant el període 2001-2011. Els grups poblacionals que s’han considerat inclouen diferents eixos de jerarquització: categories ocupacionals (directius, tècnics i professionals o treballadors qualificats); país de naixement; formació universitària, i grandària de l’habitatge.

Paraules clau

segregació, regions metropolitanes, cens 2001-2011, classes socials, població estrangera

Referències

ARBACI, S. y RAE, I. (2014). «Efecto barrio y desigualdades: Evidencias para desmitificar las políticas urbanas de diversificación residencial». ACE: Architecture, City and Environment, 9 (26), 147-176. http://dx.doi.org/10.5821/ace.9.26.3687

ANDERSSON, E.K. y MALMBERG, B. (2015). «Contextual effects on educational attainment in individualised, scalable neighbourhoods: Differences across gender and social class». Urban Studies, 52 (12), 2117-2133. http://dx.doi.org/10.1177/0042098014542487

ANSELIN, L. (1995). «Local indicators of spatial association-LISA». Geographical Analysis, 27 (2), 93-115. https://doi.org/10.1111/j.1538-4632.1995.tb00338.x

ANSELIN, L.; SYABRI, I. y KHO, Y. (2006). «GeoDa: An introduction to spatial data analysis». Geographical Analysis, 38 (1), 5-22. http://dx.doi.org/10.1111/j.0016-7363.2005.00671.x

BAYONA, J. y BLANCO CARDONA, M.J. (2004). «Pautes d’associació en l’espai de la població de nacionalitat estrangera a Barcelona». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 43, 107-122.

BAYONA I CARRASCO, J. y GIL-ALONSO, F. (2012). «Suburbanisation and international immigration: The case of the Barcelona metropolitan region (1998-2009)». Voor Economische, 3 (3), 312-329. https://doi.org/10.1111/j.1467-9663.2011.00687.x

BAYONA-I-CARRASCO, J. y PUJADAS, I. (2019). «Las grandes áreas metropolitanas en España: Del crecimiento y la expansión residencial al estancamiento poblacional». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 66 (1), 27-55. https://doi.org/10.5565/rev/dag.576

BLOKLAND, T.; HENTSCHEL, C.; HOLM, A.; LEBUHN, H. y MARGALIT, T. (2015). «Urban citizenship and right to the city: The fragmentation of claims». International Journal of Urban and Regional Research, 39 (4), 655-665. http://dx.doi.org/10.1111/1468-2427.12259

BOIVIN, Renaud René (2011). «De la ambigüedad del clóset a la cultura del gueto gay: Género y homosexualidad en París, Madrid y México». La Ventana: Revista de Estudios de Género, 34, 146-190. Recuperado de http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1405-94362011000200007&lng=es&tlng=en

CHAMPION, T. (2001). Urbanization, Suburbanization, Counterurbanization and Reurbanization: In Handbook of Urban Studies. Londres: SAGE Publications Ltd., 143-161. http://dx.doi.org/10.4135/9781848608375.n9

CLARK, W.A.; ANDERSON, E.; ÖSTH, J. Y MALMBERG, B. (2015). «A multiscalar analysis of neighborhood composition in Los Angeles, 2000-2010: A location-based approach to segregation and diversity». Annals of the Association of American Geographers, 105 (6), 1260-1284. http://dx.doi.org/10.1080/00045608.2015.1072790

COLECTIVO IOÉ (2012). Impactos de la crisis sobre la población inmigrante. Madrid: Organización Internacional para las Migraciones.

COLL NOGUERA, M. y PUJADAS, I. (2007). «Migració i segregació residencial a la Regió Metropolitana de Barcelona: Sant Cugat del Vallès com a elecció residencial per a les categories professionals altes». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67, 35-50.

COX, K.R. (1969). «The Voting Decision in a Spatial Context». Progress in Geography, 1, 81-117.

DAWKINS, C.J. (2004). «Measuring the spatial pattern of residential segregation». Urban Studies, 41 (4), 833-851. https://doi.org/10.1080/0042098042000194133

DOMINGO I VALLS, A. (2014). Catalunya al mirall de la immigració: Demografia i identitat nacional. Barcelona: L’Avenç, 355.

ESTEVE, A. (2003). El Nomenclàtor com a font per a l’estudi territorial de la població a Catalunya: Aplicacions 1857-1998. Departament de Geografia de la UAB i Centre d’Estudis Demogràfics. Tesi doctoral.

FERNÁNDEZ, C. y ROCH, F. (2012). «La quiebra de la ciudad global y sus efectos en la morfología urbana: Madrid, bajo la lógica inmobiliaria de la acumulación-desposesión». Urban, 3, 45-63. Recuperado de http://polired.upm.es/index.php/urban/article/view/1807

FOLCH, D. C. y REY, S. J. (2016). «The centralization index: A measure of local spatial segregation». Papers in Regional Science, 95 (3), 555-576.

FRANK, A.I. (2003). Using measures of spatial autocorrelation to describe socio-economic and racial residential patterns in US urban areas, 13, 287. Nueva York: Taylor & Francis.

GARCÍA PÉREZ, E. (2014). «Gentrificación en Madrid: De la burbuja a la crisis». Revista de Geografía Norte Grande, 58, 71-91. https://dx.doi.org/10.4067/S0718-34022014000200005

HARVEY, D. (1998). La condición de la posmodernidad. Buenos Aires: Amorrortu.

HARVEY, D. (2008). «El derecho a la ciudad». New Left Review, 53 (4), 23-39.

HOCHSTENBACH, C. y MUSTERD, S. (2018). «Gentrification and the suburbanization of poverty: Changing urban geographies through boom and bust periods». Urban Geography, 39 (1), 26-53. https://doi.org/10.1080/02723638.2016.1276718

HUCKFELDT, R.; SPRAGUE, J. y LEVINE, J. (2000). «Dynamics of Collective Deliberation in the 1996 Election: Campaign Effects on Accessibility, Certainty, and Accuracy». American Political Science Review, 94 (3), 641-651. http://dx.doi.org/10.2307/2585836

ISRAEL, E. y FRENKEL, A. (2018). «Social justice and spatial inequality: Toward a conceptual framework». Progress in Human Geography, 42 (5), 647-665. https://doi.org/10.1177/0309132517702969

JIMÉNEZ ROMERA, C. y FERNÁNDEZ RAMÍREZ, C. (2014). «Casas sin gente, gente sin casas: El fracaso del modelo inmobiliario español». Revista INVI, 29 (82), 133-155. https://dx.doi.org/10.4067/S0718-83582014000300005

KNIES, G.; NANDI, A. y PLATT, L. (2016). «Life satisfaction, ethnicity and neighbourhoods: Is there an effect of neighbourhood ethnic composition on life satisfaction?». Social Science Research, 60, 110-124. http://dx.doi.org/10.1016/j.ssresearch.2016.01.010

KOCH, A. y MANDL, P. (eds.) (2011). Modeling and simulating urban processes. Münster: LIT Verlag.

LEFEBVRE, H. (1976). Espacio y política: El derecho a la ciudad, II. Barcelona: Península.

LLOYD, C.D. y SHUTTLEWORTH, I.G. (eds.) (2014). Social-spatial segregation: Concepts, processes and outcomes. Bristol, UK: Policy Press. https://doi.org/10.1332/policypress/9781447301356.001.0001

LÓPEZ-GAY, A. (2018). «Cambio en la composición social y gentrificación en Barcelona: Una mirada a través de los flujos migratorios y residenciales». Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, 60, 80-93.

MANLEY, D.; JONES, K. y JOHNSTON, R. (2019). «Multiscale Segregation: Multilevel Modeling of Dissimilarity: Challenging the Stylized Fact That Segregation Is Greater the Finer the Spatial Scale». The Professional Geographer, 1-13.

MARTORI, J.C. y HOBERG, K. (2008). «Nuevas técnicas de estadística espacial para la detección de clusters residenciales de población inmigrante». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 12 (263).

MILLER, W.L. (1977). Electoral Dynamics. Palgrave: Macmillan, 242 p. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-349-15851-5_7

MORAN, P. (1948). «The interpretation of statistical maps». Journal of the Royal Statistical Society, 10 (2), 243-251.

MORENO, A.; FERNÁNDEZ, F.; VÁZQUEZ, C. y PRIETO, M.E. (2003). La distribución espacial de la renta en la Comunidad de Madrid: análisis y aplicaciones. Madrid: Instituto de Estadística de la Comunidad de Madrid.

PUJADAS, I. (2009). «Movilidad residencial y expansión urbana en la Región Metropolitana de Barcelona, 1982-2005». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 13 (290).

ROCHA, F. y ARAGÓN, J. (2012). «La crisis económica y sus efectos sobre el empleo en España». Gaceta Sindical, 19, 67-90.

RUBIALES, M. (2016). «Territorio y crisis: Impacto territorial de la crisis económica en las regiones de Madrid y Barcelona». Scripta Nova: Revista Electrónica de Ciencias Sociales, XX, 459-567.

RUBIALES, M. (2017a). Patrones socioterritoriales de las clases altas en las regiones metropolitanas de Barcelona y Madrid (2001-2015). Barcelona: Universitat de Barcelona. Tesis doctoral.

RUBIALES, M. (2017b). «Nueva estructura de clases, una mirada territorial». Encrucijadas: Revista Crítica de Ciencias Sociales, 14, 1402.

RUBIALES. R.; BAYONA, J. y PUJADAS, I. (2012). «Patrones espaciales de la segregación residencial en la Región Metropolitana de Barcelona: Pautas de segregación de los grupos altos». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 16.

RUBIALES. R.; BAYONA, J. y PUJADAS, I. (2013). «Distribución espacial de las clases altas en la región metropolitana de Madrid 2001-2011». Anales de Geografía, 33 (2), 107-136. https://doi.org/10.5209/rev_aguc.2013.v33.n2.43003

SAMPSON, R.J. (2019). «Neighbourhood effects and beyond: Explaining the paradoxes of inequality in the changing American metropolis». Urban Studies, 56 (1), 3-32. http://dx.doi.org/10.1177/0042098018795363

SHARKEY, P. y FABER, J.W. (2014). «Where, when, why, and for whom do residential contexts matter?: Moving away from the dichotomous understanding of neighborhood effects». Annual Review of Sociology, 40, 559-579. http://dx.doi.org/10.1146/annurev-soc-071913-043350

SIENKIEWICZ, J.J.; HAPKE, P. y FAIST, T. (2016). «Social Comparisons in Migration and Inequality Studies: A Literature Review and Evidence from a Pilot Study». En: From Heterogeneities to Inequalities. Bielefeld: DFG Research Center (SFB), 882.

SORANDO, D. y LEAL, J. (2019). «Distantes y desiguales: El declive de la mezcla social en Barcelona y Madrid». REIS: Revista Española de Investigación Sociológica, 167, 125-148.

TAMMARU, T.; VAN HAM, M.; MARCINÇZAK, S. y MUSTERD, S. (2017). «Socioeconomic segregation in European capital cities. Increasing separation between poor and rich». Urban Geography, 38 (7), 1062-1083.

TAMMARU, T.; MARCINCZAK, S.; AUNAP, R.; VAN HAM, M. y JANSSEN, H. (2018). «Relationship between income inequality and residential segregation of socioeconomic groups». Regional Studies, 1-12. http://dx.doi.org/10.1080/00343404.2018.1540035

TAPADA-BERTELI, T. y ARBACI, S. (2011). «Proyectos de regeneración urbana en Barcelona contra la segregación socioespacial (1986-2009): ¿Solución o mito?». ACE: Architecture, City and Environment, 6 (17), 187-222. https://doi.org/10.5821/ace.v6i17.2534

WACQUANT, L.; SLATER, T. y PEREIRA, V.B. (2014). «Territorial stigmatization in action». Environment and Planning A, 46 (6), 1270-1280. https://doi.org/10.1068/a4606ge