El Camí de Santiago: una aproximació al seu caràcter polisèmic des de la geografia cultural i del turisme
Resum
Durant l’edat mitjana, el Camí de Sant Jaume es va consolidar com una de les tres peregrinacions més conegudes, juntament amb la de Roma i Jerusalem, i en l’actualitat és, sens dubte, la més viva. Malgrat que ha sofert períodes de crisi i d’abandonament, des de les dècades finals del segle xx coneix un intens procés de renaixement, que s’acompanya de la recuperació i l’actualització de la figura del pelegrí. Considerant que cada període ha definit els seus propis tipus de peregrinació i ha dotat l’espai sagrat d’uns continguts singulars, recorrerem breument els orígens de la peregrinació jacobea, per després endinsar-nos en el procés que ha seguit de renaixement contemporani i en el pelegrí turista del present. Posem de manifest el caràcter polisèmic del Camí i en destaquem cinc factors clau que han promogut la renovació que ha protagonitzat al llarg del temps i que han contribuït a forjar la situació actual.Paraules clau
Camí de Santiago, antropologia de les peregrinacions, espai sagrat, geografia cultural, geografia del turismePublicades
09-10-2012
Com citar
Lois González, R. C., & López, L. (2012). El Camí de Santiago: una aproximació al seu caràcter polisèmic des de la geografia cultural i del turisme. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 58(3), 459–479. https://doi.org/10.5565/rev/dag.6
Descàrregues
Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Drets d'autor (c) 2012 Rubén Camilo Lois González, Lucrezia López
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.