L’antropocè. Una interpretació des de la geografia

Autors/ores

Resum

Aquest article analitza, des de la mirada de la geografia, un concepte acadèmic contemporani clau, l’antropocè. En primer lloc, a partir d’una breu introducció al seu origen i un emmarcament general, es procedeix a analitzar algunes de les dimensions principals vinculades a l’antropocè: la crisi de la biodiversitat, la transició energètica i l’educació i la recerca. Així mateix, es dedica un punt específic a l’antropocè a la Mediterrània, considerada una de les regions amb uns impactes més severs i algunes de les manifestacions més clares d’aquesta nova era geològica. És un veritable laboratori prioritari per al coneixement i l’acció, especialment prenent en consideració el nostre context geogràfic i històric.

Paraules clau

antropocè, Mediterrani, geografia, biodiversitat, transició energètica

Referències

IEA (2022). Global Energy Review: CO2 Emissions in 2021. Flagship report, March 2022.

IPCC (2022). Climate Change 2022: Impacts, Adaptation, and Vulnerability. Contribution of Working Group II to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. PÖRTNER, H.-O.; ROBERTS, D. C.; TIGNOR, M.; POLOCZANSKA, E. S.; MINTENBECK, K.; ALEGRÍA, A.; CRAIG, M.; LANGSDORF, S.; LÖSCHKE, S.; MÖLLER, V.; OKEM, A. y RAMA, B. (eds.). Cambridge: University Press. In Press.

KOLBERT, Elizabeth (2015). La sexta extinción. Una historia nada natural. Barcelona: Crítica.

MEDECC (2020). Climate and Environmental Change in the Mediterranean Basin – Current Situation and Risks for the Future. First Mediterranean Assessment Report. [CRAMER, Wolfgang; GUIOT, Joël y MARINI, Kasia (eds.)] Union for the Mediterranean. Marsella, Francia: Plan Bleu, UNEP/MAP. https://doi.org/10.5281/zenodo.4768833

MORIN, Edgar y KERN, Anne Brigitte (1993). Tierra Patria. Barcelona: Kairos.

PALAU, Jordi (2019). «El síndrome de la referencia cambiante a la hora de fijar objetivos de conservación». Quercus, 400, 28-35.

PALAU, Jordi (2020). Rewilding Iberia. Explorando el potencial de la renaturalización en España. Barcelona: Lynx.

SÁNCHEZ, José Luis (2021). «El debate sobre el Antropoceno como oportunidad para repensar la geografía y su enseñanza». Cuadernos Geográficos, 60 (3), 297-315. https://doi.org/10.30827/cuadgeo.v60i3.18390

STEFFEN, Will; CRUTZEN, Paul y MCNEILL, John (2007). «The Anthropocene: are humans now overwhelming the great forces of Nature?». Ambio, 36 (8), 614-621. https://doi.org/10.1579/0044-7447(2007)36[614:TAAHNO]2.0.CO;2

STEFFEN, Will; GRINEVALD, Jacques; CRUTZEN, Paul y MCNEILL, John (2011). «The Anthropocene: conceptual and historical perspectives». Philosophical Transactions A. Mathematical Physical Engineering Sciences, 369 (1.938), 842-867. https://doi.org/10.1098/rsta.2010.0327

WILSON, Edward O. (2017). Medio planeta. La lucha por las tierras salvajes en la era de la sexta extinción. Madrid: Errata Naturae.

ZALASIEWICZ, Jan; WATERS, Colin N.; WILLIAMS, Mark y SUMMERHAYES, Colin P. (eds.). (2019). The Anthropocene as a Geological Time Unit: A Guide to the Scientific Evidence and Current Debate. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781108621359

Publicades

28-09-2022

Com citar

Vila-Subirós, J., & Salhi, A. (2022). L’antropocè. Una interpretació des de la geografia. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 68(3), 493–503. https://doi.org/10.5565/rev/dag.746

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.