Segregació residencial i polítiques urbanes: convergències i contrastos entre Barcelona i Santiago de Xile

Autors/ores

  • Oriol Nel·lo Universitat Autònoma de Barcelona
  • Francisco Sabatini Universidad del Bío Bío y Pontificia Universidad Católica de Chile

Resum

L’article explora les relacions entre desigualtat social i segregació residencial a Barcelona, ciutat europea que ha estat presentada com a model de polítiques urbanes reformistes, i a Santiago de Xile, arquetip del desenvolupament urbà neoliberal a l’Amèrica Llatina. L’anàlisi mostra la complexitat de la relació entre la desigualtat i la segregació, i posa en qüestió l’existència d’una relació directa i simple entre una variable i l’altra, ja que totes dues s’alimenten mútuament, els seus efectes poden ser demorats en el temps i, en determinades circumstàncies, l’increment de la primera pot acompanyar-se d’una reducció de la segona. Així mateix, se subratllen les convergències i divergències entre les polítiques urbanes aplicades a les dues ciutats, i s’assenyala la importància que els processos històrics i les tendències globals han tingut en la seva configuració. Finalment, s’indica la rellevància de l’acció col·lectiva de la ciutadania en l’evolució de la segregació i de les polítiques destinades a fer-hi front.

Paraules clau

desigualtat social, segregació residencial, polítiques urbanes

Referències

ANDREU, M. (2015). Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà en la reconstrucció de Barcelona (1968-1985). Barcelona: L’Avenç.

ARRIAGADA, C. (2018). «La investigación sobre segregación socioespacial en Chile: estado del conocimiento, metodologías de estudio y propuestas territoriales». Montevideo: XXXI Congreso ALAS.

BORJA, J. (2010). Luces y sombras del urbanismo en Barcelona. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

CEDEUS (2019). Sustentabilidad a escala de barrio. Re-visitando el programa Quiero mi Barrio. Santiago de Chile: CEDEUS/MINVU.

CERDÀ, I. (1867). «Monografía estadística de la clase obrera en Barcelona». En: Teoría general de la urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona, vol. II. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 1968.

DONAT, C. (2014). L’habitatge a la regió metropolitana de Barcelona durant el cicle immobilari 1997-2006: una aproximació a partir de les necessitats residencials de la població. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

DONAT, C. (2018). «La segregación urbana: marco teórico-conceptual y estado de la cuestión». En: BLANCO, I. y NEL·LO, O. Barrios y crisis. Crisis económica, segregación urbana e innovación social en Cataluña. Valencia: Tirant lo Blanch.

FERRER, A. (1996). Els polígons de Barcelona. L’habitatge massiu i la formació de l’àrea metropolitana. Barcelona: UPC.

GARÍN CONTRERAS, A.; SALVO GARRIDO, S. y BRAVO ARANEDA, G. (2009). «Tendencias en la segregación residencial en Chile». Revista de Ciencias Sociales, 15 (3).

VAN HAM, M.; TAMMARU, T.; UBAREVIČIENĖ, R.; JANSSEN, H. (eds.) (2021). Urban Socio-Economic Segregation and Income Inequality. A Global Perspective. Cham: Springer.

HARVEY, D. (1973). Social Justice and the City. Londres: Edward Arnold.

MATTOS, C. de (2004). «Santiago de Chile: metamorfosis bajo un nuevo impulso de modernización capitalista». En: MATTOS, C. de et al. Santiago en la globalización ¿Una nueva ciudad? Santiago de Chile: SUR/EURE.

MIERES BREVIS, M. (2020). «La dinámica de la desigualdad en Chile. Una mirada regional». Revista de Análisis Económico, 35, 2.

MINISTERIO DE VIVIENDA Y URBANISMO (MINVU), GOBIERNO DE CHILE (2008). Programa Quiero mi Barrio. Recuperado de https://pdba.georgetown.edu/Security/citizensecurity/chile/politicas/QuieromiBarrio.pdf [consulta: 22/03/2022].

NEL·LO, O. (2018). «Hacer la ciudad metropolitana: segregación residencial y políticas urbanas en el ámbito metropolitano de Barcelona». Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, 198.

NEL·LO, O. (2019). «Engels vs. Cerdà. Revolució i reforma a la ciutat del segle XIX». L’Avenç. Revista d’Història i Cultura, 456.

NEL·LO, O. (ed.) (2021). Efecto barrio. Segregación residencial, desigualdad social y políticas urbanas en las grandes ciudades ibéricas. Valencia: Tirant lo Blanch.

NEL·LO, O.; CRUZ, H. y BLANCO, I. (2020). «Les polítiques de rehabilitació enfront la segregació. El pla de barris de Barcelona». Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 63.

NEL·LO, O. y LÓPEZ, J. (2016). «El procés d’urbanització». En: GINER, S. y HOMS, O. (ed.). Raó de Catalunya. La societat catalana al segle XXI. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans / Enciclopèdia Catalana, 119-148.

OBERTI, M. y PRETECEILLE, E. (2016). La ségrégation urbaine. París: La Découverte.

PORCEL, S. y ANTÓN-ALONSO, F. (2021). «Barcelona y el modelo paradójico de segregación residencial». Encrucijadas. Revista Crítica de Ciencias Sociales, 21 (2).

RODRÍGUEZ, A. y WICHESTER, L. (2004). «Santiago de Chile. Una ciudad fragmentada». En: MATTOS, C. de et al. Santiago en la globalización ¿Una nueva ciudad? Santiago de Chile: SUR/EURE.

RODRÍGUEZ, A. y RODRÍGUEZ, P. (2009). Santiago, una ciudad neoliberal. Quito: Olacchi.

RODRÍGUEZ, A. y SUGRANYES, A. (2010). Los con techo. Un desafío para la política de vivienda social. Santiago de Chile: Ediciones SUR.

SABATINI, F. y BRAIN, I. (2008). «La segregación, los guetos y la integración social urbana: mitos y claves». EURE, 34, 103.

SABATINI, F.; CÁCERES, G. y CERDÁ, J. (2001). «Segregación residencial en las principales ciudades chilenas. Tendencias de las tres últimas décadas y posibles cursos de acción». EURE, XXVII, 21.

SABATINI, F.; VÁSQUEZ, H.; ROBLES, S. y RASSE, A. (2008). «Gentrificación sin expulsión, fuerza de transformación de las ciudades latinoamericanas: datos e interpretación para Santiago». En: SABATINI, F. et al. (eds.). ¿Cuán segregadas son las ciudades chilenas? Entre la integración y la exclusión social. Santiago: INE-UC.

SMITH, N. (1979). «Toward a theory of gentrification: A back to the city movement by capital, not people». Journal of the American Planning Association, 45 (4), 538-548.

SUBIRATS, M. (2012). Barcelona, de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al llindar del segle XXI. Barcelona: L’Avenç.

VICUÑA MACKENNA, B. (1872). La transformación de Santiago. Notas e indicaciones a la Ilustre Municipalidad, al Supremo Gobierno y al Congreso Nacional. Santiago: Imprenta de la Librería El Mercurio.

Publicades

28-09-2022

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.