Cartografia diocesana a Espanya (1570-1900)

Autors/ores

Resum

La representació de les divisions territorials suposa un eix central de la cartografia. Els mapes de les demarcacions pròpies de l’Església catòlica —diòcesis i províncies eclesiàstiques— constitueixen un subgènere força conreat a Europa. A Espanya, la cartografia diocesana va aportar peces d’extraordinari interès i qualitat. Aquesta modalitat va desenvolupar una iconografia religiosa específica. A més, nombrosos mapes diocesans van ser dibuixats per eclesiàstics o persones properes a la cúria. El mapa regional més antic d’Espanya, el Conventus Hispalensis de Jerónimo de Chaves (original c. 1570), correspon a l’arxidiòcesi de Sevilla. Des d’aleshores fins al 1900 (quan finalment es van publicar dos mapes de grans dimensions amb la demarcació eclesiàstica de tot Espanya), tenim notícia de 123 mapes de caràcter diocesà, dels quals només vuit fan referència al conjunt del país (i tres d’aquests són estrangers). En aquesta producció, cal destacar les aportacions del geògraf Tomás López i les de l’España sagrada.

Paraules clau

diòcesi, mapa, història de la cartografia, Església

Referències

ALEGRE NADAL, Pau (2011). «El mapa com a mirall de la biografia individual i de la història col·lectiva. Estudi introductori del mapa ‘Cataluña con las nuevas divisiones’, d’A. H. Dufour (1837)». A: 10 mapes de Catalunya (1606-1906). Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 103-129.

BUISSERET, David (2007). «Regional Cartography». A: The History of Cartography. Chicago: University of Chicago Press, vol. 3-I, 1.085-1.091.

BURGUEÑO, Jesús i GRAS, M. Mercè (2014). Atles de la Catalunya senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC / Rafael Dalmau.

CALLAHAN, William J. (1989). Iglesia, poder y sociedad en España, 1750-1874. Madrid: Nerea.

CALLAHAN, William J. (2002). La Iglesia católica en España (1875-2002). Barcelona: Crítica.

CAPEL, Horacio (1982). Geografía y matemáticas en la España del siglo XVIII. Vilassar de Mar: Oikos-tau.

CÁRCEL ORTÍ, M. Milagros (2007). Visitas pastorales y relaciones ‘ad limina’. Fuentes para la geografía eclesiástica. Oviedo: Asociación de Archiveros de la Iglesia en España.

CASTI, Emanuela (2007). «Pastoral visits cartography and ecclesiastical power in Lombardy». A: The History of Cartography. Chicago: University of Chicago Press, vol. 3-I, 904-907.

CUENCA TORIBIO, José Manuel (1967). «La desarticulación de la Iglesia española del Antiguo Régimen». Hispania sacra, 20 (39), 33-98.

DAINVILLE, François de (1954). «Les cartes anciennes de l’Église de France sur la cartographie ecclésiastique du XVIe au XVIIIe siècle». Revue d’Histoire de l’Église de France, 40 (134), 7-121.

FAUS PRIETO, Alfredo (1997). Cartografia valenciana (siglos/segles XVI-XIX). València: Diputació de València.

FERNÁNDEZ NAVARRETE, Francisco (1997). Cielo y suelo granadino (1732). Granada: Griselda Bonet Girabet (edició i estudi d’Antonio Gil Albarracín).

GARCIA, João Carlos (2010). «A Lusitânia para o cardeal Guido Sforza: um mapa de Portugal de 1561 na Biblioteca Nacional». Revista da Faculdade de Letras - História – Porto, 11, 363-368.

GARCÍA ALVARADO, José M. (2014). «Cartografía de la regionalización y la provincialización en España desde el siglo XIX». A: Cartografía hispánica. Madrid: Ministerio de Defensa, 351-381.

GARCÍA LUJÁN, José Antonio (2002). Las Alpujarras a principios del siglo XVII: el manuscrito Domecq-Zurita de 1605. Còrdova: Universidad de Córdoba.

GRAS CASANOVAS, M. Mercè (2008). «La cartografia en els ordes religiosos a l’època moderna. L’atles de les províncies del Carmel descalç». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 65, 406-416.

HERNANDO, Agustín (1996). La imagen de un país. Juan Bautista Labaña y su mapa de Aragón (1610-1620). Saragossa: Institución Fernando el Católico.

HERNANDO, Agustín (1998). Contemplar un territorio. Los mapas de España en el Theatrum de Ortelius. Madrid: IGN.

HERNANDO, Agustín (1998-99). «Los atlas temáticos del siglo XIX: saber científico y representación cartográfica». Revista de Geografía, 32-33, 107-138.

HERNANDO, Agustín (2001). «Jaén. Ca. 1600». A: LÍTER MAYAYO, Carmen; MARTÍN-MERÁS, M.ª Luisa; SANCHIS BALLESTER, Francisca (eds.). Tesoros de la cartografía española. Madrid: Biblioteca Nacional, 131-132.

HERNANDO, Agustín (2005). El Atlas geográfico de España (1804) producido por Tomás López. Madrid: Centro Nacional de Información Geográfica.

HERNANDO, Agustín (2022). «Los mapas de las diócesis episcopales aragonesas estampados en el siglo XVII». Aragón Turístico y Monumental, 392, 59-66.

LÍTER MAYAYO, Carmen i SANCHIS BALLESTER, Francisca (2001). «Toledo. 1681». A: LÍTER MAYAYO, Carmen, MARTÍN-MERÁS, M.ª Luisa; SANCHIS BALLESTER, Francisca (eds.). Tesoros de la cartografía española. Madrid: Biblioteca Nacional, 136-138.

LÍTER MAYAYO, Carmen i SANCHIS BALLESTER, Francisca (2002). La obra de Tomás López. Imagen cartográfica del siglo XVIII. Madrid: Biblioteca Nacional.

LÓPEZ GÓMEZ, Antonio i MANSO PORTO, Carmen (2006). Cartografía del siglo XVIII. Tomás López en la Real Academia de la Historia. Madrid: RAH.

MANSO PORTO, Carmen (2004). «El interrogatorio de Tomás López: nueva hipótesis sobre su finalidad». A: Historia, clima y paisaje. Estudios geográficos en memoria del profesor Antonio López Gómez. València: Universitat de València, 175-186.

MANSO PORTO, Carmen (2010). «Cartografía histórica de José Cornide en la Real Academia de la Historia: el mapa general del Reino de Galicia y los de sus diócesis (1760-1772)». Abrente, 42-43, 237-302.

MONTANER, M. Carme (2002a). «Los excursionistas y la cartografía de los Pirineos a partir de 1870». A: XIX Congreso Internacional de Historia de la Cartografía. Madrid: Ministerio de Defensa.

MONTANER, M. Carme (2002b). «La difusión de un modelo territorial a través de la cartografía: los mapas provinciales de España del siglo XIX». A: MENDOZA VARGAS, Héctor et al. (ed.). Integración del territorio en una idea de Estado. México y España, 1820-1940. Mèxic: Instituto de Geografía / Universidad Nacional Autónoma de México, 133-149.

MONTANER, M. Carme (2014). «Mapes publicitaris de ciutats industrials: la iniciativa de Calvet i Boix (1879-1890)». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 77, 133-150.

NADAL, Francesc (2019). «Administrative Cartography in Spain». A: EDNEY, Matthew H.; SPONBERG PEDLEY, Mary (eds.). The History of Cartography. Volume 4. Cartography in the European Enlightenment. Chicago: The University of Chicago Press, vol. I, 78-82.

OLMEDO GRANADOS, Fernando i CORTÉS JOSÉ, Joaquín (ed.) (2010). Andalucía. La imagen cartográfica hasta fines del siglo XIX. Sevilla: Instituto de Cartografía de Andalucía.

PALSKY, Gilles (1996). «Aux origines de la cartographie thématique: les cartes spéciales avant 1800». A: PELLETIER, M. et al. 5è curs. La cartografia francesa. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 129-145.

PELLETIER, Monique (2007). «The Administrative Mapmaking of Nicolas Sanson (1600-1667)». A: The History of Cartography. Chicago: University of Chicago Press, vol. 3-II, 1.497-1.500.

PELLETIER, Monique et al. (1996). 5è curs. La cartografia francesa. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya.

PEREDA, Felipe i MARÍAS, Fernando (ed.) (2002). El atlas del Rey Planeta. La “Descripción de España y de las costas y puertos de sus reinos” de Pedro Texeira (1634). Hondarribia: Nerea.

PRO, Juan (2019). La construcción del Estado en España. Una historia del siglo XIX. Madrid: Alianza.

PUIGVERT I SOLÀ, Joaquim M. (1997). «Església i territori en els orígens de la Catalunya contemporània». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 44, 85-111.

PUIGVERT I SOLÀ, Joaquim M. (ed.) (2003). Les visites pastorals. Dels orígens medievals a l’època contemporània. Girona: CCG i Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines.

ROSSELLÓ I VERGER, Vicenç M. (1988). «El mapa del Regne de València de Cassaus (1693). La seua filiació i descendència (És el més antic dels mapes moderns del País Valencià?)». A: Homenatge al doctor Sebastià García Martínez. València: Generalitat Valenciana / Universitat de València, vol. II, 177-199.

ROSSELLÓ I VERGER, Vicenç M. (2008). Cartografia històrica dels Països Catalans. València: Universitat de València / Institut d’Estudis Catalans.

ROSSELLÓ I VERGER, Vicenç M. (2011). «Mapa del Principado de Cataluña y condado del Rosellón, por Francisco Xavier de Garma y Duran». A: 10 mapes de Catalunya (1606-1906). Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya / Rafael Dalmau, 75-87.

URTEAGA, Luis i NADAL, Francesc (2001). Las series del mapa topográfico de España a escala 1:50.000. Madrid: IGN.

VILA, Pau (1980). El obispo Martí: interpretación humana y geográfica de la larga marcha pastoral del obispo Mariano Martí en la diócesis de Caracas. Caracas: Universidad Central de Venezuela.

Publicades

2023-09-19

Com citar

Burgueño, J. (2023). Cartografia diocesana a Espanya (1570-1900). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 69(3), 563–588. https://doi.org/10.5565/rev/dag.845

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.