Aproximació al moviment demogràfic d'una població paperera : Sant Pere de Riudebitlles, 1675-1799

Resum

Aquest article és un resum d’una part del treball de final de llicenciatura de l’autor, presentat a la Universitat de Barcelona l’octubre de 1983 i titulat La població de Sant Pere de Riudebitlles entre 1675 i 1799: un estudi de demografia històrica. Els fenòmens més destacables durant el període estudiat foren l’increment considerable de la població i la implantació de molins paperers accionats hidràulicament, que donaren feina a un gran nombre de paperers especialitzats. Després de més de cinquanta anys de recessió demogràfica, es detecta una recuperació a partir de 1740, coincidint amb l’expansió de la indústria paperera. La població passà d’uns 280 habitants a l’inici del segle a més de 1.000 a finals del mateix.

Aquesta expansió demogràfica va estar influïda per un augment de la natalitat com a conseqüència de: a) una disminució en l’edat mitjana del matrimoni, situada en 22,5 anys (en els primers matrimonis), i b) una disminució paral·lela de la mortalitat adulta, que acostumava a posar fi al matrimoni en edats fèrtils. L’anàlisi dels registres matrimonials i dels arbres genealògics permet concloure que Sant Pere rebé molts moliners i, per tant, marits en edat de treballar i de casar-seprovinents d’altres llocs. La gran majoria procedien d’un radi de 15 km (és a dir, a unes tres hores a peu), incloent, per exemple, els nuclis paperers de Capellades i la Pobla de Claramunt.