Els aprofitaments comunals a Guipúzcoa a finals del segle XVIII

Resum

En aquest article descric els principals aprofitaments que es duien a terme als monts comunals de Guipúzcoa durant el darrer terç del segle XVIII. En concret em refereixo a l'aprofitament de la fusta, de la llenya, les pastures i la falguera, recursos que complien una funció essencial en l'economia rural de l'Antic Règim. Malgrat la gran importància de la fusta en l'economia tradicional, el principal recurs que les comunitats camperoles recollien dels boscos comunals era la llenya per a ús domèstic. A més dels productes forestals, els monts comunals permetien l'aprofitament de les pastures així com la recollida de la falguera, planta que s'utilitzava per a la formació de fem, adob indispensable per al manteniment de l'agricultura tradicional. En aquest treball em refereixo també als conflictes que sovint sorgien en les comunitats rurals per la desigual participació dels veïns en l'aprofitament d'aquest conjunt de recursos. El fet de que en la major part dels estudis realitzats sobre la propietat comunal s'ometin aquests aspectes conflictius ha contribuït a crear una imatge idealitzada sobre la funció que complia aquesta forma de propietat. Però encara així, crec que pot considerar-se que en la societat rural guipuscoana els aprofitaments comunals acomplien un paper fonamental, no només perquè permetien el manteniment de l'economia agropecuària tradicional, sinó perquè les pràctiques comunitàries constituïen un element bàsic en la cohesió de l'entramat social de l'Antic Règim.