Activitat immobiliària a Lleida (1979-1989)

Resum

L'article analitza el cicle immobiliari d'una ciutat mitjana catalana, Lleida (120.000 habitants), al llarg dels anys 80. Les característiques del cicle i I'impacte espacial de l'activitat es relacionen amb la política desenvolupada a diverses escales (de la local a I'estatal) i amb l'actuació del promotor immobiliari, que es presenta com un agent urbà decisiu. Les línies de planejament i d'inversió de capital públic en sòl urbà, inversió que es concentra sobretot en moments de crisi, defineixen les àrees de futura inversió del capital privat i les característiques generals del paisatge de nova creació. L'actuació del promotor immobiliari és, en principi, dirigida pel comportament de la demanda i les diverses polítiques urbanes. Ambdós factors influiran en el ritme del cicle immobiliari, la localització i el tipus d'actuació del promotor. La crisi immobiliària de la meitat dels 70 i el tipus de demanda que pressiona sobre el darrer «boom» del final dels 80 (demanda més solvent que demana qualitat) són, juntament amb els elevats preus del sòl, els responsables directes de la concentració del mercat de la promoció en el sector més professional. Aquest és el gran protagonista de la producció d'habitatge durant els darrers 80 davant la pràctica absència de promoció pública.