Una nova dimensió de la xarxa de ciutats a Catalunya. Les àrees de cohesió

Resum

Aquest article parteix de la hipòtesi de l'existència d'un nou concepte de ciutat. Aquesta ha passat de ser d'una naturalesa nodal o focal a ser-ho de funcionament, de concepte i percepció difusos. Això vol dir que d'una ciutat bàsicament autosuficient i físicament ben delimitada s'ha passat, des de ja fa temps i en els darrers anys d'una manera més accentuada, a un espai difús, amb uns límits molt més amplis i, en bona mesura, indeterminats.

Tenint present això, l'objectiu principal és determinar l'amplitud d'aquesta ciutat. En termes generals, el perímetre principal i bàsic a partir del qual es pot delimitar aquesta nova dimensió de la ciutat —ciutats difuses, àrees urbanes o ciutats reals— és el de la mobilitat per motiu de treball, la mobilitat laboral obligada.

El paràmetre escollit per interpretar aquesta realitat —relació residencia-treball (extret del qüestionari del Cens i Padró d'habitants del 1981 i 1986 respectivament)— s'ha treballat a partir de la relació origen-destinació i destinació-origen que s'estableix entre dos municipis i un cop determinat un valor llindar, es defineix el concepte de cohesió.

D'altra banda, moltes de les ciutats reals definides a partir dels paràmetres de mobilitat laboral tenen altres atributs urbans que les reforcen com a punts impulsors de la dinàmica territorial i com a ciutats estructuradores de territori. Aquest fet es constata a partir de la comparació dels resultats del model de cohesió i dels resultats finals obtinguts per diferents treballs que analitzen la xarxa urbana de Catalunya.