Els canvis de paisatge en un sector occidental de la comarca del Bages (Barcelona)
Resum
Aquest estudi s’inscriu en l’àmbit de l’anàlisi ambiental i tracta específicament la reconstrucció i l’estudi de les diferents fàcies que han donat forma a l’estructura i dinàmica actual del paisatge en el curt període comprès entre 1840 i l’actualitat. També inclou un intent de reconstrucció de les diferents formes d’explotació antròpica i d’estudiar com aquestes han afectat el medi ambient. Es van consultar diverses fonts documentals, ja que es va considerar que eren l’única via satisfactòria per investigar les condicions del passat. L’estudi es podria resumir com una anàlisi de la història recent del medi.
Donada la importància de les activitats agrícoles a la zona d’estudi, s’ha posat èmfasi en l’anàlisi de l’evolució de l’agrosistema com a possible catalitzador del canvi. L’objectiu és avaluar fins a quin punt el potencial natural de la zona ha estat modificat, transformat o substituït per noves fàcies. Es destaca com les diferents formes d’explotació agrícola (a) han provocat transformacions en les estructures ecològiques potencials del medi, i (b) han comportat una morfogènesi antròpica significativa i grans transformacions en l’explotació biològica. Igualment, es posa de manifest la necessitat d’un estudi més detallat de l’evolució històrica del medi, considerant-lo com el mitjà més adient per comprendre la dinàmica de l’estructura paisatgística actual.
En l’estudi de cas del Bages, aquest mètode ha permès: (a) refutar algunes creences prèvies sobre el potencial ecològic de la Depressió Central Catalana, i (b) demostrar que el potencial actual és conseqüència de la intervenció humana, que ha destruït gairebé completament les formacions primitives. Tanmateix, la reconversió a noves combinacions agroecològiques que actualment s’estan implementant podria evitar-ne l’extermini total.
Referències
Academia de Ciencias de la URSS. Instituto de Geografía, 1976, El hombre, la sociedad y el medio ambiente, Moscú, Ed. Progreso.
ALLAIRE, G., 1972, Analyse écologique et cartographique du paysage. Propositions pour une étude quantitative de la distribution spatiale de l’utilisation du sol, Toulouse, Université Paul Sabatier.
ALLAIRE, G.; PHIPPS, M.; STOUPY, M., 1973, «Analyse écologique des structures de l’utilisation du sol», L’Espace géographique, 3, pp. 185‑197.
ARVILL, R., 1967, Man and Environment. Crisis and the Strategy of choice, Harmondsworth, Penguin.
ASHBY, E., 1981, Reconciliar al hombre con el ambiente, Barcelona, Blume.
BAKER, Alan R. H.; HAMSHERE, John D.; LANGTON, J., 1970, Geographical Interpretations of Historical Sources. Readings in Historical Geography, Newton Abbot, Devon, David and Charles and Contributors.
BARROWS, H. H., 1963, «Geography as human ecology», Annals of the Association of American Geographers, 7.
BAZILEVICH, N. I.; RODIN, L. Y.; ROZOV, N. N., 1970, «Geographical Aspects of Biological Productivity», Soviet Geography, pp. 293‑317.
BENELBAS, L., 1981, Economia agraria de Catalunya, Barcelona, Ketres.
BENNETT, R. J.; CHORLEY, R. J., 1978, Environmental Systems, Philosophy, Analysis and Control, London, Methuen.
BEROUTCHACHVILI, N.; MATHIEU, J. L., 1977, «L’Ethologie des géosystèmes», L’Espace géographique, 2, pp. 73‑83.
BEROUTCHACHVILI, N.; BERTRAND, G., 1978, «Le géosystème ou système territorial naturel», R.G.P.S.O., 39, 3, pp. 249‑272.
BERTRAND, G., 1969, «Ecologie de l’espace géographique. Recherches pour une Science du paysage», C.R. Soc. Biogéographique, 406, pp. 195‑205.
BERTRAND, G., 1975, «Pour une histoire écologique», dins Histoire de la France rurale, sous la direction de G. Duby et A. Nallon, Paris, Seuil, Vol. I, pp. 36‑113.
BERTRAND, G., 1977, «L’Archéologie du paysage dans la perspective de l’Ecologie Historique», Actes du Colloque Archéologie du paysage, Paris.
BERTRAND, G., 1978, «Le paysage entre la Nature et la Société», R.G.P.S.O., 49, 2, pp. 239‑258.
BERTRAND, G., 1978, «La géographie physique contre nature?», Geodoc, 8.
BLANC‑PAMARD, Ch., 1978, Concepts et méthodes pour une analyse écologique des petits espaces ruraux. Une guide bibliographique sélectif et annoté, Laboratoire de Sociologie et de Géographie africaines, Paris, CNRS.
BONN, F. M., 1973, «Vers une approche énergétique de l’environnement physique, aspects théoriques», Bulletin de Recherche, 7, Université de Sherbrooke, Québec.
Comptaduría de Hipoteques, Cambios de dominio 1808‑1870, Partido judicial de Manresa, Arxiu Municipal de Manresa.
DAWSON, J. A.; THOMAS, D., 1975, Man and his World, London, Nelson.
DETWYLER, T. R., 1971, Man’s Impact on Environment, New‑York, McGraw‑Hill.
FONT I QUER, P., 1914, Ensayo Fitotopográfico de Bages, Mahón.
NEBOIT, R., 1981, «La forêt méditerranéenne française depuis 10.000 ans d’après des travaux récents», Annales de Géographie, 500, pp. 445‑449.
ODUM, E. P., 1959, Fundamentals of Ecology, Philadelphia and London, W. B. Saunders.
SOCAVA, V. B., 1970, «Geography and Ecology», Soviet Geography, pp. 277‑293.
VILÀ VALENTÍ, J., 1956, La comarca de Bages, el medio físico y la evolución humana, Tesis Doctoral, 2 vols. text, 1 vol. gráficos y mapas, Universidad Complutense de Madrid.
VILAR, P., 1966, Catalunya dins l’Espanya Moderna, Barcelona, Edicions 62, 3 volums.
VON BERTALANFFY, L., 1979, Perspectiva en la teoria general de sistema, Madrid, Alianza Universidad.
VON BERTALANFFY, L., 1980, Teoríaa General de los Sistemas, México‑Madrid, Fondo de Cultura Económica.
WAGNER, Ph. L., 1974, El uso humano de la tierra, Madrid, Ins. Ad. Local.
WHITE, L., 1967, «The historical roots of our ecological crisis», Science, 155, pp. 1203‑1207.
ZAMORA, F., 1973, Diario de los viajes hechos en Cataluña, Barcelona, Curial.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 1983 Joan Sabí i Bonastre
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
