Migració i assentament de la població: l’exemple del Baix Empordà (1960-1985)
Resum
En aquest article es presenten alguns dels resultats obtinguts a partir de l’anàlisi de les altes i baixes residencials d’un conjunt de municipis del Baix Empordà durant dos períodes, 1966-1970 i 1981-1985. L’origen i destinació dels fluxos migratoris, els perfils d’edat i la incidència sobre el mercat laboral són els principals temes que s’hi tracten. El primer quinquenni correspon al període de migracions més massives de la població espanyola a causa dels canvis estructurals que experimentaven la societat i l’economia espanyoles. El segon quinquenni analitzat reflecteix les característiques dels fluxos en un moment de crisi econòmica i de profunda recomposició del sistema de mobilitat català i espanyol. L’explotacióde les altes i baixes residencials que es conserven en diferents arxius municipals permet una observació detallada de les característiques d’aquests fluxos migratoris per a unes escales espacials —municipis i comarques—, sobre les quals no existeix cap tipus d’informació proporcionada pels organismes estadístics fins a dates força recents.
Paraules clau
migració, Baix Empordà, poblamentReferències
ARANGO, J. (1985). «Las Leyes de las migraciones de G. Ravenstein, cien años después». Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 32, p. 7-26.
Atlas Comarcal de Catalunya. Baix Empordà. Barcelona: Diputació de Girona i Institut Cartogràfic de Catalunya, 1998.
BADIA I HOMS, J. (1981). L’Empordà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
BARBAZA , Y. (1988). El paisatge humà de la Costa Brava (2 volums). Barcelona: Edicions 62 (original francès, 1966).
BOYLE , P.; HALFACREE , K.; ROBINSON , V. (1998). Exploring contemporary migration. Harlow: Longman.
CABRÉ, A.; MORENO, J.; PUJADAS, I. (1985). «Cambio migratorio y “reconversión territorial” en España». Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 32, p. 43-65.
CABRÉ , A.; PUJADAS, I. (1984). «Tendencias demográficas recientes en Cataluña y su repercusión territorial». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 5, p. 3-23.
CABRÉ , A.; PUJADAS, I. (1989). «La població: immigració i explosió demogràfica». A NADAL , J.; MALUQUER DE MOTES , J.; SUDRIÀ , C. (dirs.). Història econòmica de la Catalunya contemporània. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 14-104.
CALS, J. (1982). La Costa Brava i el turisme. Estudis sobre la política turística, el territori i l’hoteleria. Barcelona: Kapel.
CALS, J. (dir.) (1984). El Baix Empordà. Recursos i estructura econòmica. Barcelona: Caixa
d’Estalvis de Catalunya.
CAMPISTOL , P.; LLUCH , E. (1972). Les conseqüències comarcals del turisme a la Costa Brava (de Sant Feliu de Guíxols a Palamós). Barcelona: Banca Catalana.
CARDELÚS, J.; PASCUAL, A. (1979). Movimientos migratorios y organización social. Barcelona: Península.
CARDELÚS , J.; PASCUAL DE SANS, A.; SOLANA SOLANA , M. (1999). Migracions, activitat econòmica i poblament a Espanya. Bellaterra: Publicacions de la UAB.
GARCÍA BARBANCHO, A. (1967). Las migraciones interiores españolas. Estudio cuantitativo desde 1900. Madrid: Instituto de Desarrollo Económico.
GARCÍA COLL , A.; PUYOL , R. (1997). «Las migraciones interiores en España». A PUYOL , R. (ed.). Dinámica de la población en España. Cambios demográficos en el último cuarto del siglo XX. Madrid: Síntesis, p. 167-216.
LIVI-BACCI , M. (1993). Introducción a la demografía. Barcelona: Ariel.
MATAS I BALAGUER , J. (1991). Bibliografia del Baix Empordà. La Bisbal d’Empordà: Consell Comarcal del Baix Empordà.
MEDIR I HUERTA, R.M. (1986). Les comarques gironines. Aproximació a la realitat sòcio-
geogràfica. Girona: Diputació de Girona.
MÓDENES, J.A.; PASCUAL , J. (1997). Les migracions internes a Catalunya 1982-1990. Bellaterra. (estudi no publicat)
PASCUAL DE SANS, A.; SOLANA SOLANA, A.M. (1995). «Migraciones interiores en España. La movilidad de la población en las comunidades del área cultural catalana». A Asociación de Geógrafos Españoles i Departamento de Geografía (Universidad de Salamanca). Cambios regionales a finales del siglo XX (XIV Congreso Nacional de Geografía). Salamanca: Asociación de Geógrafos Españoles. Departamento de Geografía de la Universidad de Salamanca, p. 350-354.
PUGA GONZÁLEZ, M.D.; ABELLÁN GARCÍA, A. (1998). «El primer movimiento migratorio en la biografía de los españoles». Estudios Geográficos, 233, p. 689-709.
PUJADAS , I.; GARCÍA COLL ¡, A. (1995). «Migraciones interiores en España: tendencias recientes y perspectivas de futuro (1971-2001)». Revista de Geografia, 3, (monogràfic).
SOLANA SOLANA, Miguel A. (2000). Treball, mobilitat i assentament de la població. Un cas comarcal: el Baix Empordà. Tesi doctoral, Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
