Les limitacions del «model Barcelona». Una lectura des d’Urban Regime Analysis
Resum
L’article explora el model de desenvolupament urbà a Barcelona, utilitzant Urban Regime Analysis com a eina analítica. S’hi presenten les característiques principals de la governabilitat de la ciutat i la seva evolució des de principis de la dècada de 1980 fins a l’any 2006. S’hi analitza la dinàmica de la transformació de la ciutat estudiant amb detall el procés de consolidació de la col·laboració entre els sectors públic i privat iniciada en el context dels Jocs Olímpics de 1992. S’hi estudia el disseny d’aquesta col·laboració i s’hi argumenta que aquesta cooperació ha influït el desenvolupament de la política de remodelació urbanística de la ciutat, creant un regim urbà que dóna prioritat al creixement econòmic per sobre d’altres consideracions socials i urbanes. L’estudi aporta una perspectiva crítica al «model Barcelona».
Paraules clau
Urban Regime Analysis, desenvolupament urbà, governança, BarcelonaReferències
ACEBILLO, J. (1999). «El modelo Barcelona desde el punto de vista urbanístico». En: MARAGALL, P. (ed.). Europa próxima: Europa, regiones y ciudades. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 223-248.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (1999). Barcelona(s) 2004: Plans de Futur. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
ALEXANDRE, O. (2000). Catàleg de la destrucció del patrimoni arquitectònic històricoartístic del centre històric de Barcelona. Barcelona: Veïns en Defensa de la Barcelona Vella.
Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona (2005). En: <http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/anuari/index.htm>.
AULA BARCELONA. DOCUMENTS. En: <http://www.aulabcn.com/catala/documents.htm>.
BASSETT, K. (1996). «Partnerships, business elites and urban politics: New forms of governance in an English city?». Urban Studies, 33, p. 359-355.
BALCELLS, S. (1986). Com desfer Catalunya: Barcelona, 92. Sant Boi de Llobregat: Lluita.
BOHIGAS, O. (1985). Reconstrucció de Barcelona. Barcelona: Edicions 62.
BOHIGAS, O.; BUCHANAN, P.; MAGNANO, V.; LAMPUGNANI (1991). Barcelona. City and Architecture. Nueva York: Rizzoli.
BOHIGAS, O. (1999). «Valorización de la periferia y recuperación del centro». En: MARAGALL, P. (ed.). Europa próxima. Europa, regiones y ciudades. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 199-214.
BOHIGAS, O. (2004). Contra la incontinència urbana. Reconsideració moral de l´arquitectura i la ciutat. Barcelona: Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona.
BORJA, J. (1996). «The city, democracy and governability: the case of Barcelona». International Social Science Journal, 48, p. 85-93.
BORJA, J. (2003). La ciudad conquistada. Madrid: Alianza Ed.
BORJA, J. (2004). «Barcelona y su urbanismo. Éxitos pasados, desafíos presentes, oportunidades futuras». Revista digital El Café de las Ciudades, 3-21. En: <http://www.cafedelasciudades.com.ar/politica_21.htm>.
BRUGUÉ, Q.; GOMÀ, R. (coords.) (1998). Gobiernos locales y políticas públicas. Bienestar social, promoción económica y territorio. Barcelona: Ariel.
BRUNET, F. (1995). «An economic analysis of the Barcelona’s 92 Olympic Games: resources, financing and impact». En: MORAGAS, M. de; BOTELLA, M. (eds.). The keys to success. The social, sporting, economic and communications impact of Barcelona’ 92. Barcelona: Centre d’Estudis Olímpics i dels Esports, p. 203-237.
BUSQUETS, J. (2004). Barcelona. La construcción urbanística de la ciudad compacta. Barcelona: Ediciones del Serbal.
CAPEL, H. (2005). El modelo Barcelona: Un examen crítico. Barcelona: Ediciones del Serbal.
CASELLAS, A. (2003). The Barcelona Model?: Agents, Policies and Planning Dynamics in Tourism Development. Tesis Doctoral. Department of Urban Planning and Policy Development. Rutgers, the State Uniersity of New Jersey.
CASELLAS, A. (2005). «Aproximaciones teóricas para el análisis de la transformación urbana: Urban Regime Analysis en el contexto europeo». Documents d´Anàlisi Geogràfica, núm. 46, p. 139-147.
CASTELLS, M. (1983). The City and the Grassroots. Londres: Edward Arnold.
COMELLAS, J. (1995). Aquí hi ha gana! Debat sobre la marginació social a Barcelona. Barcelona: Afers.
DELGADO, M. (2005). Elogi del vianant. Del «model Barcelona» a la Barcelona real. Barcelona. Edicions de 1984.
DELGADO, M. (2004). «Ciudades de mentira. El turismo cultural como estrategia de desactivación urbana». Tour-ismes. La derrota de la dissensió. Itineraris crítics. Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, p. 367-372
DEMATTEIS, G.; GOVERNA. F. (2005). «Territorio y territorialidad en el desarrollo local. La contribución del modelo SLOT». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, núm. 39, p. 31-58.
ELKIN, Stephen L. (1987). City and Regime in the American Republic. University of Chicago Press.
ESTEBAN, J. (1999). «El projecte urbanístic. Valorar la perifèria i recuperar el centre». Model Barcelona. Quaderns de Gestió. Barcelona: Aula Barcelona.
EUROPEAN CITIES MONITOR 2004, en <http://www.frankfurt.de/sixcms/media.php/2000/CitiesMonitor2004.pdf>.
FAINSTEIN, S.; FAINSTEIN, N. (1983). «Economic change, national policy, and the system of cities». En: FAINSTEIN, S.; FAINSTEIN, N.; HILL, R. C.; JUDD, D.; SMITH, M. P. Restructuring the city. The political economy of urban redevelopment. Nueva York: Longman, p. 1-26.
GARCIA-RAMON, M. D.; ALBET, A. (2000). «Pre-Olympic and post-Olympic Barcelona, a “model” for urban regeneration today?». Environment and Planning A, 32, p. 1331-1334.
GARCIA, S. (1994). «Big events and urban politics: Barcelona and the Olympic Games». Ponencia presentada en ISA World Congress of Sociology in Bielefeld, Germany.
GOVERNA, F. (1997). Il Milieu Urbano. L’identità Territoriale nei Processi di Svilupo. Milán: FrancoAngeli.
GOVERNA, F. (2002), «Del government a la governance: el canvi de les formes i les modalitats de l’acció col·lectiva en el camp urbà i territorial». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 41, p. 43-62.
GRUP DE PATRIMONI INDUSTRIAL DEL FÒRUM DE LA RIBERA DEL BESÒS (ed.) (2006). Can Ricart. Patrimoni, innovació i ciutadania. Barcelona.
HEEREN, S. von (2002). La remodelación de Ciutat Vella. Un análisis crítico del modelo Barcelona. Barcelona: Veïns en Defensa de la Barcelona Vella.
HULA, R. (1990). «The two Baltimores». En: JUDD, D.; PARKINSON, M. (eds.). Leadership and Urban Regeneration. Cities in North American and Europe. Newbury Park: Sage, p. 191-215.
JOHN, P.; COLE, A. (1998). «Urban regimes and local governance in Britain and France: Policy adaptation and coordiantion in Leeds and Lille». Urban Affairs Review, 33(3), p. 382-404.
KANTOR, P.; SAVITCG, H. V.; HADDOCK, S. V. (1997). «The political economy of urban regimes: A comparative perspective». Urban Affairs Review, 32 (3), p. 348-377.
LAWLESS, P. (1994). «Partnership in urban regeneration in the UK: The Sheffield Central Area Study». Urban Studies, 31 (8), p. 1303-1324.
LEVINE, M. A. (1994). «The transformation of urban politics in France: The roots of growth politics and urban regimes». Urban Affairs Quarterly, 29 (3), p. 383-410.
LEVINE, M. A. (1987). «Downtown redevelopment as an urban growth strategy: A critical appraisal of the Baltimore renaissance». Journal of Urban Affairs, 9 (2), p.103-124.
LEVINE, M. A. (1999). «Tourism, urban redevelopment, and the world-class city: The cases of Baltimore and Montreal». En: ANDREW, C.; ARMSTRONG, P.; LAPIERRE, A. (eds.). World Class Cities. Can Canada play? International Canadian Studies Series. University of Ottawa Press, p. 421-450.
LEVINE, M. A. (2000). «Third world city in the first world: Social exclusion, racial inequality, and sustainable development in Baltimore, Maryland». En: POLÈSE, M.; STREN, R. (eds.). The Social Sustainability of Cities: Diversity and the Management of Change. Toronto: University of Toronto Press, p. 123-156.
MARAGALL, P. (1988). Urbanisme a Barcelona: Plans cap al 92. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Àrea d’Urbanisme i Obres Públiques.
MARAGALL, P. (1999a). «El evento como estrategia del desarollo urbano: Los Juegos Olímpicos del ‘92». En: MARAGALL, P. (ed.). Europa próxima. Europa, regiones y ciudades. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 249-254.
MARAGALL, P. (1999b). Aula Barcelona. Presentación de la Colección Modelo Barcelona. Cuadernos de Gestión: <http://www.aulabcn.com/catala/introduccio.htm>.
MAURI, L.; URÍA, L. (1998). La gota malaia. Barcelona: Edicions 62.
MCNEILL, D. (1999). Urban Change and the European Left. Tales from the New Barcelona. Nueva York: Routledge.
MCNEILL, D. (2003). «Mapping the European Left: the Barcelona model». Antipode, 35 (1), p. 74-94.
MOIX, L. (1994). La ciudad de los arquitectos. Barcelona: Crónicas Anagrama.
MONTANER, J. M.; MUXI, Z.; RIBEIRO, P.; SLUYS, C. van (2005). Can Ricard-Parc Central. Nou Projecte. En: <https://www.hangar.org>.
MORAGAS, M. de; BOTELLA, M. (eds.) (1995). The keys to success. The social, sporting, economic and communications impact of Barcelona’92. Barcelona: Centre d’Estudis Olímpics i dels Esports.
MORENO, E.; VÁZQUEZ-MONTALBÁN, M. (1991). Barcelona, Cap a on vas? Diàlegs per a una altra Barcelona. Barcelona: Llibres de l’Índex.
MOSSBERGER, K.; STOCKER, G. (2001). «The evolution of urban regime theory: the challenge of conceptualization». Urban Affairs, 30 (6), p. 810-835.
PLA ECONÒMIC I SOCIAL DE BARCELONA. PRIMER (1990). Pla Estratègic. Barcelona: Associació Pla Estratègic Barcelona 2000.
PLA ECONÒMIC I SOCIAL DE BARCELONA. PRIMER (1994). Segon Pla Estratègic. Barcelona: Associació Pla Estratègic Barcelona 2000.
PLA ECONÒMIC I SOCIAL DE BARCELONA. PRIMER (1999). Tercer Pla Estratègic. Barcelona: Associació Pla Estratègic Barcelona 2000. Primer Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, en: <http://www.bcn2000.es/es/2_plan_estrategico/presentacion.aspx>.
RAVENTÓS, F. (1998). «Més d’una dècada de planificació estratègica de ciutats». 10 anys de planificació estratègica a Barcelona (1988-1998). Barcelona: Associació Pla Estratègic Barcelona 2000, p. 17-28.
RAVENTÓS, F. (2000). La col·laboració publicoprivada. Barcelona: Aula Barcelona.
RIBA (ROYAL INSTITUTE OF BRITISH ARCHITECTS) (1999). «The Royal Gold Medal 1999: the city of Barcelona». The Journal of Architecture, vol. 4, otoño, p. 229-231.
SANTACANA, F. (1999). «La planificació estratègica urbana: l’experiència de Barcelona». En: MARAGALL, P. (ed.). Europa próxima. Europa, regiones y ciudades. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 261-266.
STOKER, G.; MOSSBERGER, K. (1994). «Urban Regime Theory in Comparative Perspective». Environment and Planning, C: Government and Policy, 12.
STOKER, G. (1995). «Regime theory and urban politics». En: JUDGE, D.; STOKER, G.;
STONE, C. N. (1989). Regime Politics: Governing Atlanta, 1946-1988. Lawrence: University Press of Kansas.
STONE, C. N. (1993). «Urban and the capacity to govern: A political economy approach». Journal of Urban Affairs, 15 (1), p. 1-28.
STONE, C. N. (2001). «The Atlanta experience re-examined: The link between agenda and regime change». International Journal of Urban and Regional Research, 25 (1), p. 20-34.
STROM, E. (1996). «In search of the growth coalition: American urban theories and the redevelopment of Berlin». Urban Affairs Review, 31 (4), p. 455-481.
SUBIRÓS, P. (1999). «Estratègies culturals i renovació urbana. Diversitat i cohesió social». En: MARAGALL, P. (ed.). Europa próxima. Europa, regiones y ciudades. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 267-276.
UTE (coords.) (2004). Barcelona, marca registrada. Un model per desarmar. Barcelona: PEPA Virus.
WOLMAN, H. (eds.). Theories of Urban Politics. Londres: Sage Publications, p. 54-71. 22@bcn, SA (2005). En: <http://www.bcn.es/22@bcn/cast/presentacion/sociedad/index.html>.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
