Transformacions recents dels assentaments a la plana de l’Alt Empordà. Un exemple de noves dinàmiques d’urbanització a Catalunya

Sergi Cuadrado Ciuraneta

doi:10.5565/rev/dag.1101

Transformacions recents dels assentaments a la plana de l’Alt Empordà. Un exemple de noves dinàmiques d’urbanització a Catalunya

Autors/ores

Sergi Cuadrado Ciuraneta

PDF

Resum

L’article aborda les complexes dinàmiques territorials que s’han desenvolupat recentment a la comarca de l’Alt Empordà i que comporten la transformació dels assentaments i l’aparició de noves formes urbanes. Així, després d’una reflexió teòrica a partir de l’abundant literatura existent, tant en el pla internacional com pel que fa a estudis locals, s’hi presenten alguns dels resultats obtinguts al llarg de l’anàlisi empírica a partir de la construcció d’una tipologia dels assentaments i la seva aplicació sobre el territori mitjançant SIG. A continuació, s’hi examinen les dinàmiques de transformació que actualment actuen sobre els diferents tipus d’assentaments, i que en alguns casos desemboquen en l’aparició de noves formes urbanes, com les recents extensions residencials de baixa densitat que es constitueixen al límit dels nuclis urbans preexistents.

Paraules clau

tipologia dels assentaments, processos de transformació, tipus nous d’assentaments, creixements de baixa densitat, plana de l’Alt Empordà

Referències

ANTON, S. (1998). «La urbanización turística. De la conquista del viaje a la reestructuración de la ciudad turística». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 32, p. 17-43.

ASCHER, F. (2004). «Ciutats de totes les mobilitats». A: FONT, A. (ed.). L’explosió de la ciutat. Barcelona: COAC, p. 325-363.

ANTÓN, S. (2004). «Demanda turística i protecció del litoral: un horitzó possible». Papers de la Regió Metropolitana de Barcelona, 41, p. 69-84.

BARBAZA, Y. (1988). El paisatge humà de la Costa Brava. Barcelona: Edicions 62 (2 vol.) (edició original en francès, 1966).

BRETON, F.; ROMAGOSA, F. (2002). «L’evolució dels principals usos del sòl (1957-1994) a través de la fotografia aèria». A: RIBAS, A.; SAURÍ, D. (ed.). Canvis socioambientals a l’Alt Empordà (1950-2000). Girona: UdG, p. 191-200.

BUSQUETS RAVENTÓS, J.; DOMINGO, M.; EIZAGUIRRE, X.; MORO, A. (2003). Les formes urbanes del litoral català. Barcelona: Diputació de Barcelona.

CALS, J. (1982). La Costa Brava i el turisme. Barcelona: Kapel.

CALS, J. (1987) (dir.). L’Alt Empordà. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya.

CALS, J. (2005). «Debat final (conclusions generals)». A: Debat Costa Brava. Congrés: Un futur sostenible. Girona: COAC, p. 374-379.

CAPEL, H. (1975). Capitalismo y morfología urbana en España. Barcelona: Asenet.

CAPEL, H. (2003). «Redes, chabolas y rascacielos. Las transformaciones físicas y la planificación en las áreas metropolitanas». A: La cosmópolis y la ciudad. Barcelona: Ediciones del Serbal, p. 211-248.

CASTAÑER, M.; VICENTE, J.; COMAS, E.; BOIX, G. (1998). «Assaig de definició de l’àrea urbana de Girona». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 33, p. 81-90.

CASTELLS, M. (2000). La era de la información. Madrid: Alianza Editorial, vol. I.

CORBOZ, A. (1994). «L’ipercittà». Urbanistica, 103, p. 6-10.

COMPTE, A. (1963-64). «El Alto Ampurdán». Pirineos, 66-67, p. 5-284.

CUADRADO, S. (2005). Transformacions recents a la ciutat dispersa: noves formes urbanes a la plana de l’Alt Empordà. Bellaterra: UAB. Treball de recerca inèdit.

DEMATTEIS, G. (1998). «Suburbanización y periurbanización. Ciudades anglosajonas y ciudades latinas». A: MONCLÚS, F. J. La ciudad dispersa. Barcelona: CCCB, p. 17-33.

DONAIRE, J. A. (2005). «La lògica espacial del turisme a la Costa Brava». A: Debat Costa Brava. Congrés: Un futur sostenible. Girona: COAC, p. 218-225.

DONAIRE, J. A.; FRAGUELL, R. M.; MUNDET, L. (1997). «La Costa Brava ante los nuevos retos del turismo». Estudios Turísticos, 133, p. 77-96.

DURÀ, A. (2003). «Population deconcentration and social restructuring in Barcelona, a European Mediterranean city». Cities, 20(6), p. 387-394.

FRAGUELL, R. M. (1994). Turisme residencial i territori (la segona residència a la regió de Girona). Girona: L’Eix Editorial.

FRAGUELL, R. M. (2004). «Turisme de litoral de Catalunya. La pressió de la segona residència», a Congrés de turisme de Catalunya. En línia a: <https://www.congresturisme.com>.

FONT, A.; LLOP, C.; VILANOVA, J. M. (1999). La construcció del territori metropolità. Morfogènesi de la regió urbana de Barcelona. Barcelona: Mancomunitat de municipis.

FONT, A. (2004a). «L’explosió de la ciutat». A: FONT, A. (ed.). L’explosió de la ciutat. Barcelona: COAC, p. 10-17.

FONT, A. (2004b). «La regió urbana de Barcelona: De la ciutat compacta als territoris metropolitans». A: FONT, A. L’explosió de la ciutat. Barcelona: COAC, p. 244-263.

FROUWS, J. (1998). «The contested redefinition of the countryside. An analysis of rural discourses in The Netherlands». Sociologia Ruralis, 38(1), p. 55-67.

GANAU, J. (1998). «El sistema urbà de Lleida: definició, estructura i dinàmiques recents». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 33, p. 91-106.

GANAU, J. (2001). «El canvi urbà a Catalunya. Anàlisi dels fluxos residencials i laborals a l’àrea de Lleida (1986-1996)». Revista Catalana de Sociologia, 14, p. 57-75.

HARVEY, D. (1998). «Perspectives urbanes per al segle XXI». A: NOGUÉ, J. (ed.). La ciutat: Visions i reptes. Girona: UdG. Ajuntament de Girona, p. 113-130.

INDOVINA, F. (1990). «La città diffusa». A: INDOVINA, F. i altres (ed.). La città diffusa. Venècia: DAEST, p. 19-43.

INDOVINA, F. (1998). «Algunes consideracions sobre la ciutat difusa». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 33, p. 21-32.

INDOVINA, F. (2004). «La metropolització del territori. Noves jerarquies territorials». A: FONT, A. (ed.). L’explosió de la ciutat. Barcelona: COAC, p. 20-47.

KAYSER, B. (1990). La Renaissance rurale. Sociologie des campagnes du monde occidental. París: Armand Colin.

KAYSER, B. (1993). «Des campagnes vivantes». A: KAYSER, B. (dir.). Naissance de nouvelles campagnes. Datar/Éditions de l’Aube, p. 7-21.

LÓPEZ OLIVARES, D.; ANTÓN, S.; NAVARRO, E.; PERELLI, O.; SASTRE, F. (2005). «Cambios y transformaciones en el actual modelo turístico de España». Annals of Tourism Research en Español, 7(2), p. 423-446.

LLURDÉS, J. C. (2002). «Els canvis en el sector turístic». A: RIBAS, A.; SAURÍ, D. (ed.). Canvis socioambientals a l’Alt Empordà (1950-2000). Girona: UdG, p. 103-121.

MATHIEU, N. (1998). «La notion de rural et les rapports ville/campagne en France: les années quatre-vingt-dix». Economie Rurale, 247, p. 11-20.

MARTÍ, C. (2005). La transformació del paisatge litoral de la Costa Brava: Anàlisi de l’evolució (1956-2003), diagnosi de l’estat actual i prognosi de futur. Girona: UdG. En línia a: <https://www.tdx.cbuc.es>.

MIRALLES, C. (2002). Ciudad y transporte, el binomio imperfecto. Barcelona: Ariel.

MONCLÚS, F. J. (1998). «Suburbanización y nuevas periferias. Perspectivas geográficourbanísticas». A: MONCLÚS, F. J. (ed.). La ciudad dispersa. Barcelona: CCCB, p. 5-15.

MUNDET, L. (2000). «De l’estiueig dels forasters a la invasió dels visitants». Revista de Girona, 200, p. 107-116.

MUÑOZ, F. (2000). «La ciudad multiplicada. La metrópolis de los territoriantes». Arquitectura, 322, p. 153-194.

MUÑOZ, F. (2003). «Lock living: Urban sprawl in Mediterranean cities». Cities, 20(6), p. 381-385.

MUÑOZ, F. (2004). Urbanalització. La producció residencial de baixa densitat a la província de Barcelona, 1985-2001. Bellaterra: UAB. Tesi doctoral inèdita.

NEL·LO, O. (1998). «Los confines de la ciudad sin confines. Estructura urbana y límites administrativos en la ciudad difusa». A: MONCLÚS, F. J. (ed.). La ciudad dispersa. Barcelona: CCCB, p. 35-57.

NEL·LO, O. (2001). Ciutat de ciutats. Barcelona: Empúries.

NEL·LO, O.; MUÑOZ, F. (2004). «El proceso de urbanización». A: ROMERO, J. (ed.). Geografía humana. Procesos, riesgos e incertidumbres en un mundo globalizado. Barcelona: Ariel, p. 255-332.

NOGUÉ, J. (2000) (dir.). Atles de l’Alt Empordà. Barcelona: ICC.

NOGUÉ, J. (2005). «La transformació del territori i del paisatge de la Costa Brava (1956-2003). Situació actual i propostes d’actuació». A: Debat Costa Brava. Congrés: Un futur sostenible. Girona: COAC, p. 88-121.

NUELL, H. (2004). «Evolució dels usos del sòl a la Costa Brava 1957-96». A: Debat Costa Brava. Congrés: Un futur sostenible. En línia a: <https://www.debatcostabrava.org>.

OLIVER, J. (2005). «El model turístic de la Costa Brava a l’inici del s. XXI: estació d’enllaç o final d’etapa?». A: Debat Costa Brava. Congrés: Un futur sostenible. Girona: COAC, p. 246-277.

PAVÓN, D. (2002). «Els canvis demogràfics». A: RIBAS, A.; SAURÍ, D. (ed.). Canvis socioambientals a l’Alt Empordà (1950-2000). Girona: UdG, p. 45-67.

PAVÓN, D.; VENTURA, M.; RIBAS, A.; SERRA, P.; SAURÍ, D.; BRETON, F. (2003). «Land use change and environmental conflict in the Empordà region of Catalonia, Spain». Journal of Arid Environments, 54, p. 543-552.

PERRIER-CORNET, PH.; HERVIEU, B. (2002). «Les transformations des campagnes françaises: une vue d’ensemble». A: PERRIER-CORNET, PH. (dir.). Repenser les Campagnes. La Tour d’Aigües: Éditions de l’Aube, p. 9-31.

PIÉ, R. (2005). «Ara toca fer ciutat». A: Debat Costa Brava. Congrés: Un futur sostenible. Girona: COAC, p. 50-87.

ROMERO, J.; FARINÓS, J. (2004). «Los territorios rurales en el cambio de siglo». A: ROMERO, J. (ed.). Geografía humana. Procesos, riesgos e incertidumbres en un mundo globalizado. Barcelona: Ariel, p. 333-394.

SABRIÀ, M. (2005). «La recerca del reequilibri en l’oferta turística de la Costa Brava». A: Debat Costa Brava. Congrés: Un futur sostenible. Girona: COAC, p. 278-295.

SALVÀ, P. A. (1998). «Los modelos de desarrollo turístico en el Mediterráneo». Cuadernos de Turismo, 2, p. 7-24.

SAURÍ, D.; BRETON, F.; RIBAS, A.; LLURDÉS, J. C.; ROMAGOSA, F. (2000). «The ecological values of traditional land use in low-lying coastal environments: the example of the Aiguamolls de l’Empordà, Costa Brava». Journal of Environmental Planning and Management, 43(2), p. 277-290.

SECCHI, B. (2003). «La ciudad contemporánea y su proyecto». A: FONT, A. (ed.). Planeamiento urbanístico. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 91-119.

SERRA, P.; PONS, X.; SAURÍ, D. (2000). «Anàlisi d’usos del sòl a la plana de l’Alt Empordà i la seva localització a través de la teledetecció (1977-1993)». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 36, p. 63-89.

SERRA, P.; SAURÍ, D.; PONS, X. (2004). «Evolució del paisatge agrari de l’Alt Empordà a través de la teledetecció i d’índexs paisatgístics». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 57, p. 237-256.

SOJA, E. W. (1997). «Six discourses on the post-metropolis». A: WESTWOOD, S.; WILLIAMS, J. (ed.). Imagining Cities. Londres: Routledge, p. 19-30.

SOLÀ MORALES, M. de (1993). Les formes de creixement urbà. Barcelona: UPC.

SOLANA, M. (2002). «Localització del treball, residència i mobilitat laboral: el cas del Baix Empordà». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 53-54, p. 121-151.

VERA, J. F. (2000). «El modelo turístico de la Marina Alta: apuntes para una nueva etapa desde la sostenibilidad como referencia». Investigaciones Geográficas, 24, p. 133-141.

VERA, J. F.; MARCHENA, M. (1996). «El modelo turístico español». A: PEDREÑO, A. (dir.); MONFORT, V. M. (coord.). Introducción a la economía del turismo en España. Madrid: Cívitas, p. 327-364.

VICENTE, J.; GUTIÉRREZ, O. (2004). «La construcció d’habitatge a la demarcació de Girona, 1987-2003». La Punxa, 36, p. 6-54.