Algunes reflexions sobre geografia, paisatge i geohistòria ambiental

Albert Pèlachs Mañosa

doi:10.5565/rev/dag.1106

Algunes reflexions sobre geografia, paisatge i geohistòria ambiental

Autors/ores

Albert Pèlachs Mañosa

PDF

Resum

Geografia, paisatge i geohistòria ambiental són els conceptes escollits per descriure, respectivament, una manera determinada de fer geografia històrica, que persegueix la fi de la dualitat paisatgística (natura i societat) i l’afavoriment de la investigació transdisciplinària.

Paraules clau

geografia històrica, paisatge, geohistòria ambiental, transdisciplinarietat, fonts documentals, fonts paleobotàniques

Referències

ALCOVER, A. M.; MOLL, F. de B. (1993). Diccionari català-valencià-balear, vol. VI. Palma de Mallorca: Edicions Moll.

ALLUÉ, E. A. (2002). Dinámica de la vegetación y explotación del combustible leñoso durante el Pleistoceno Superior y el Holoceno del Noreste de la Península Ibérica a partir del análisis antracológico. Tarragona. <http://www.tdx.cesca.es/TDX-1103103-113135>.

ARNOLD, D. (2000). La naturaleza como problema histórico: El medio, la cultura y la expansión de Europa. Mèxic: Fondo de Cultura Económica. 1a edició 1996.

ATKINS, P.; SIMMONS, I.; ROBERTS, B. (1988). People, land and time: an historical introduction to the relations between landscape, culture and environment. Londres: Arnold.

BARRIENDOS, M. (1998). «Secular climatic oscillation as indicated by catastrophic floods in the sapanish Mediterranean coastal area (14th-19th centuries)». Climatic Change, 38, p. 473-491.

BEROUTCHACHVILI, N.; BETRAND, G. (1978). «Le Géosystème ou Système territorial naturel». Revue Géographique des Pyrénées et du sud-ouest, 49 (2), p. 167-180.

BERQUE, A. (1995). Les Raisons du paysage: De la Chine antique aux environnements de synthèse. París: Hazan.

BERTRAND, C.; BERTRAND, G. (2000). «Le géosystème: un espace-temps anthropisé. Esquisse d’une temporalité environnementale». A: BARRUÉ-PASTOR, M.; BERTRAND, G. (eds.). Le temps de l’environnement. Tolosa: Presses Universitaires du Mirail, p. 65-76.

BERTRAND, C.; BERTRAND, G. (2002). Une géographie traversière. L’environnement à travers territoires et temporalités. París: Éditions Arguments.

BERTRAND, G. (2001). «Le paysage et la géographie: un nouveau rendez-vous». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 50, p. 57-68.

BOADA, M. (2001). Manifestacions del canvi ambiental global al Montseny. Bellaterra: Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona. Tesi doctoral.

BOADA, M.; SAURÍ, D. (2002). El canvi global. Barcelona: Rubes Editorial. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

BOLÒS CAPDEVILA, M. (1992). Manual de ciencia del paisaje. Barcelona: Masson.

BOSCH, O.; GUTIÉRREZ, E. (2001). «Els pins negres morts: factors i taxes de mortalitat, símptomes i dinàmica». V Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Lleida: Departament de Medi Ambient, p. 123-139.

BRIFFAUD, S. (1994). Naissance d’un paysage: La montagne pyrénéenne à la croisée des regards XVI-XIX siècle. Tarbes-Tolosa: Association Guillaume Mauran Archives de Hautes-Pyrénées i CIMA-CNRS Université de Toulouse II.

BUREL, F.; BAUDRY, J. (2000). Écologie du paysage: Concepts, méthodes et applications. París: Edició TEC & DOC. 1a edició 1999.

BUTLIN, R. A. (1993). Historical Geography through the gates of space and time. Londres: Edward Arnold.

CAMARERO, J. J.; GUTIÉRREZ, E.; FORTIN, M.-J. (2000). «Spatial pattern of subalpine forest-alpine grassland ecotones in the Spanish Central Pyrenees». Forest Ecology and Management, 134, p. 1-16.

CASANOVA, E. (2002). Crónica de un exterminio: El oso de los Pirineos. Lleida: Milenio.

CHABAL, L. (1997). «Forêts et sociétés en Languedoc (Néolithique final, Antiquité tardive): L’anthracologie, méthode et paléoécologie». Documents d’Archéologie Française, 63. París: Éditions de la Maison des Sciences de l’Homme.

CLOAREC, J. (1984). «Des paysages». Études rurales, 95-96, p. 267-290.

COROMINAS, J. (1986). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa de Pensions.

CREUS, J. (2000). «Dendrocronología y dendroclimatología o cómo los árboles nos cuentan el clima del pasado». A: GARCIA, J. C. La reconstrucción del clima de época preinstrumental. Santander: Universidad de Cantabria, p. 82-122.

DA LAGE, A.; MÉTAILIÉ, G. (coord.) (2000). Dictionnaire de biogéographie végétale. París: CNRS Éditions.

DAVASSE, B. (2000). Fôrets charbonniers et paysans dans les Pyrénées de l’est du moyen âge à nos jours: Une approche géographique de l’histoire de l’environnement. Tolosa: GEODE.

DE BEAULIEU, J. L; MIRAS, Y.; ANDRIEU-PONEL, V.; GUITER, F. (2005). «Vegetation dynamics in north-western Mediterranean regions: instability of the Mediterranean bioclimate». Plant Biosystems,139 (2), p. 114-126.

DELÉAGE, J. P. (1993). Historia de la ecología: Una ciencia del hombre y la naturaleza. Barcelona: Icaria Editorial.

ESTEBAN, A. (coord.) (2003). La humanización de las altas cuencas de la Garona y las Nogueras (4500 aC-1955 dC). Madrid: Servicio Nacional de Parques Nacionales.

FABRA, P. (1977). Diccionari general de la llengua catalana. 7a ed. Barcelona: EDHASA. FABRA, P.; MIRACLE, J. (1993). Diccionari nacional de la llengua catalana: darrera i definitiva recopilació de la nostra llengua viva feta pel deixeble, col·laborador i continuador de l’obra de Pompeu Fabra. Barcelona: El Llamp.

FONTANA, J. (1992). La història després de la fi de la història: Reflexions i elements per a una guia dels corrents actuals. Vic: Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives i Eumo Editorial.

FORMAN, R. T. T. (1995). Land mosaics: The ecology of landscapes and regions. Cambridge: Cambridge University Press.

FRANCESCHI, C. (1997). «Du mot paysage et de ses equivalents». A: COLLOT, Michel (dir.). Les enjeux du paysage. Brussel·les: Ousia, p. 75-111.

FROLOVA, M. (2000). «La Paysage des geographes russes: l’evolution du regard geographique: entre le XIXe et le XXe siècle». Cybergeo, 143. <http://www.cybergeo.presse.fr/egho/ frolova/frolova.htm>. [Consulta: 16 de novembre de 2000.]

FROLOVA, M. (2003). «Bertrand, Claude et George: Une géographie traversière: L’environnement à travers territoires et temporalités, Paris, éditions Arguments, 2002, 311 pàgs!». Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, vol. VIII, 432. <http://www.ub.es/geocrit/b3w-432.htm>. [Consulta: 1-4, 5 de març de 2003.]

GALOP, D. (1998). La fôret, l’homme et le tropeau dans les Pyrénées. 6000 ans d’histoire de l’environnement entre Garonne et Méditerranée. Tolosa: GEODE, Laboratoire d’Ecologie Terrestre i FRAMESPA.

GARCÍA CODRÓN, J. C. (coord.) (2000). La reconstrucción del clima de época preinstrumental. Santander: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cantabria.

GLACKEN, C. J. (1996). Huellas en la playa de Rodas: Naturaleza y cultura en el pensamiento occidental desde la Antigüedad hasta finales del siglo XVIII. Barcelona: Ediciones del Serbal.

GÓMEZ-PANTOJA, J. (coord.) (2001). Los rebaños de Gerión: Pastores y trashumancia en Iberia antigua y medieval. Madrid: Casa de Velázquez.

GONZÁLEZ DE MOLINA, M. (1993). Historia y medio ambiente. Madrid: Eudema.

GONZÁLEZ-SAMPÉRIZ, P.; VALERO, B.; CARRIÓN, J. S.; PEÑA-MONNÉ, J. L.; GARCÍARUIZ, J. M; MARTÍ-BONO, C. (2005). «Glacial and Lateglacial vegetation in northeastern Spain: New data and a review». Quaternary International, 140-141, p.4–20.

GRAU, E. (1991). El uso de la madera en yacimientos valencianos de la Edad de Bronce en la época visigoda. Datos etnobotánicos y reconstrucción ecológica según la antracología. València: Departament de Geografia i Història. Universitat de València.

HORDEN, P.; PURCELL, N. (2000). The corrupting sea: A study of Mediterranean history. Oxford: Blackwell.

JALUT, G.; ESTEBAN, A.; BONNET, L.; GAUQUELIN, T.; FONTUGNE, M. (2000). «Holocene climatic changes in the Western Mediterranean, from south-east France to south-east Spain». Palaeogeo, Palaeoclima, Palaeoecology, 160, p. 255-290.

LIMA, R. A. P. (2000). La construcción del mito de la selva virgen en la Amazonía brasileña: El ejemplo de Amapá. Bellaterra: Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona. Memòria de recerca.

LLORET, F.; MARÍ, G. (2001). «A comparison of the medieval and the current fire regimes in managed pine forests of Catalonia (NE Spain)». Forest Ecology and Management, 141, p. 155-163.

MADERUELO, J. (2005). El paisaje: Génesis de un concepto. Madrid: Abada Editores.

MARGALEF, R. (1991). Teoría de los sistemas ecológicos. Barcelona: Universitat de Barcelona.

MARSH, G. P. (1998). Man and nature. Cambridge: The Belknap Press of Harvard University (1a edició 1864).

MARUGAN, C. M. (2001). «Les fonts documentals per a l’estudi del medi natural al Pallars Sobirà». V Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Lleida: Departament de Medi Ambient, p. 421-432.

MARULL, J.; PINO, J.; TELLO, E.; MALLARACH, J. M. (2006). «Análisis estructural y funcional de la transformación del paisaje agrario en el Vallès durante los últimos 150 años (1853-2004): relaciones con el uso sostenible del territorio», a: TELLO, E. (coord.). La transformación del territorio, antes y después de 1950: un lugar de encuentro transdisciplinar para el estudio del paisaje. Áreas Revista Internacional de Ciencias Sociales, 25, p. 105-126.

MATAMALA, N.; MOLINA, D.; NADAL, J.; PÈLACHS, A.; SORIANO, J. M. (2005). «Estudi de les dinàmiques del paisatge en zones de muntanya: una proposta metodològica». A: RIERA, S. (ed.). Una aproximació transdisciplinar a 8.000 anys d’història dels usos del sòl. Monografies. Barcelona: Universitat de Barcelona.

MOLINA, D. (2000). Conservació i degradació de sòls a les àrees de muntanya en procés d’abandonament: La fertilitat del sòl al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Bellaterra: Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona. Tesi doctoral.

NAVEH, Z.; LIEBERMAN, A.; SARMIENTO, F. O.; GHERSA, C. M.; LEÓN, R. J. C. (2001). Ecología de paisajes. Buenos Aires: Editorial de la Facultad de Agronomía. Universidad de Buenos Aires.

PÈLACHS, A. (2005). Deu mil anys de geohistòria ambiental al Pirineu Central Català: Aplicació de tècniques paleogeogràfiques per a l’estudi del territori i el paisatge a la Coma de Burg i a la Vallferrera. Bellaterra. <http://www.tdx.cesca.es/TDX-0119105-162806>.

PIQUÉ, R. (1991). Noves aportacions a l’anàlisi antracològica i estudis de les distribucions espacials. Bellaterra: Departament de Societats Precapitalistes i Antropologia Social. Universitat Autònoma de Barcelona. Tesi doctoral.

POWELL, J. M. (2000). «Historical geographies of the environment». A: GRAHAM, B.; NASCH, C. (eds.). Modern historical geographies. Harlow: Pearson Education, p. 169-192.

PROCTOR, J. (1998). «The meaning of global environmental change. Retheorizing culture in Human Dimensions Research». Global Environmental Change, 8(3), p. 227-248.

QUIRÓS, F. (dir.) (2002). «Monogràfic sobre història forestal». Ería, 58.

RAFA, M. (coord.) (2000). Com funcionen les vies verdes?: Un manual d’ecologia del paisatge de Joanathan M. Labaree. Manlleu: Fundació Territori i Paisatge (adaptació de l’anglès de La Vola, Companyia de Serveis Ambientals).

RIERA, S. (2006). «Cambios vegetales holocenos en la región mediterránea de la península Ibérica: ensayo de síntesis». Ecosistemas. 2006/1.

ROGER, A. (2000). Breu tractat del paisatge: Història de la invenció del paisatge i denuncia dels malentesos actuals sobre la natura. Barcelona: La Campana. Primera edición francesa: 1997.

ROMA, F. (2004). Del paradís a la nació. La muntanya a Catalunya. Segles XV-XX. Valls: Cossetània Edicions.

ROUGERIE, G.; BEROUTCHACHVILI, N. (1991). Géosystèmes et paysages. Bilan et méthodes. París: Armand Colin.

SABÍ, J. (1982). L’estudi agro-ecològic i l’evolució històrica recent del paisatge: El cas d’un sector occidental de la comarca de Bages. Volum I. Barcelona: Departament de Geografia. Universitat de Barcelona. Tesi doctoral.

SABIO, A.; IRIARTE, I. (2003). «Introducción. Historia del paisaje e historia ambiental». A: SABIO, A.; IRIARTE, I. (eds.). La construcción histórica del paisaje agrario en España y Cuba: Historia y Paisaje. Saragossa: Catarata, p. 9-24.

SANCHIS, C. (2001). Regadiu i canvi ambiental a l’albufera de València. Saragossa: Publicacions de la Universitat de València. Departament de Geografia. Centre Valencià d’Estudis del Regadiu (UPV).

SAZ, M. A.; CREUS, J. (2001). «El clima del Pirineo centro-oriental desde el siglo XV: estudio dendroclimático del observatorio de Cabdella». Boletín Glaciológico Aragonés, 2, p. 37-79.

SIMMONS, I. G. (1996). Changing the Face of the Earth: Culture, environment, history. Oxford: Blackwell. 1a edició: 1989.

TELLO, E. (coord.) (2006). La transformación del territorio, antes y después de 1950: Un lugar de encuentro transdisciplinar para el estudio del paisaje. Areas Revista Internacional de Ciencias Sociales, 25.

UTRILLA, J.; LALIENA, C.; NAVARRO, G. (2003). «La evolución histórica del paisaje rural en los Pirineos durante la Edad Media: explotación agropecuaria y recursos forestales». A: SABIO, A.; IRIARTE, I. (eds.). La construcción histórica del paisaje agrario en España y Cuba. Historia y Paisaje. Serie Estudios, 2. Saragossa: Catarata, p. 53-65.

VARGA, D.; VILA, J. (2006). «Ecología del paisaje y sistemas de información geográfica ante el cambio sociambiental en las áreas de montaña mediterránea. Una aproximación metodológica al caso de los valles d’Hortmoier y Sant Aniol (Alta Garrotxa. Girona)». A: TELLO, E. (coord.). La transformación del territorio, antes y después de 1950: un lugar de encuentro transdisciplinar para el estudio del paisaje. Areas Revista Internacional de Ciencias Sociales, 25, p. 59-73.

VERNET, J.-L. (1997). L’homme et la forêt méditerranéenne: de la Préhistoire à nos jours. París: Éditions Errance.

VILAGRASA, J. (ed.) (2000). Les transformacions territorials a Catalunya (segles XIX-XX). Lleida: Pagès Editors.

WOUTERSEN, K. (2000). Fieras, rapiña y caza. Historia de la fauna de Aragón. Huesca: Kees Woutersen Publicaciones.