Localització dels conreus irrigats de la plana de l’Alt i el Baix Empordà a través de l’anàlisi geohistòrica i de la teledetecció
Resum
Les comarques empordaneses presenten un dels paisatges agraris més diversificats i apreciats de Catalunya. L’article constitueix un exemple d’ús conjunt en l’anàlisi agrícola de dues disciplines ben diferenciades fins a l’actualitat: la geohistòria i la teledetecció. D’una banda, la geohistòria ha permès analitzar les transformacions humanes i les repercussions en els conreus més significatives de les planes de l’Alt i del Baix Empordà des del segle XVIII. A causa de la similar estructura geofísica i d’evolució geohistòrica, per exemple amb les dessecacions d’estanys i llacunes o amb les desviacions dels trams finals dels cursos fluvials, les dues planes han estat tractades conjuntament. D’altra banda, la teledetecció a través d’imatges de satèl·lit ha permès cartografiar els conreus de l’any 2004 amb una elevada fiabilitat, gràcies al mètode emprat i a l’anàlisi geohistòrica.
Paraules clau
Empordà, geohistòria, teledetecció, conreusReferències
ALSINA, C.; FELIU, G.; MARQUET, L. (1996). Diccionari de mesures catalanes. Barcelona: Curial.
ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ (APNAE) (1995). «Desè aniversari del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà». El Bruel, 10, número especial.
BACH, J. (1989). «El medi geològic». A: SARGATAL, J.; FÉLIX, J. (ed.). Els aiguamolls de l’Empordà. Figueres: Art-3.
BACH, J. (1986-87). «Sedimentación holocena en el litoral emergido del Alt Empordà (NE de Catalunya)». Acta Geológica Hispánica, 21-22, p. 195-203.
BARBAZA, Y. (1988). El paisatge humà de la Costa Brava. Barcelona: Edicions 62, 2 volums. Original: Le paysage humain de la Costa Brava (1966). París: Libraire Armand Colin.
BOSCH, M.; CONGOST, R.; GIFRE, P.; SAGUER, E.; SOLDEVILLA, X. (2003). «Dinámica social y transformaciones ambientales. El Baix Ter, 1300-1950». A: SABIO, A.; IRIARTE, I. (ed.). La construcción histórica del paisaje agrario en España y Cuba. Madrid: Catarata.
BOTET, J. (1909). «Província de Girona». A: CARRERAS CANDI, F. (dir.). Geografia General de Catalunya. Barcelona: Albert Martín.
CALERA, A.; REYES, J.; MARTÍNEZ, C.; SÁNCHEZ, J. (1999). «Seguimiento de los cultivos de regadío en la Mancha Oriental desde 1982 a 1997, utilizando imágenes TM y MSS, en combinación con herramientas SIG». Revista de Teledetección, 12, p. 1-4.
CAMPS, J. (1976). El Ter. Barcelona: Edicions Destino.
CARANDELL, J. (1978). El Bajo Ampurdán. Ensayo geográfico. Publicacions de la Diputació Provincial de Girona. Original: El Bajo Ampurdán. Ensayo geográfico. (1945). Universidad de Granada.
CASTERAD, M. A.; MARTÍN-ORDÓÑEZ, T. (2004). «Optimization of supervised classification procedure for irrigated crop discrimination using Landsat TM images». Revista de Teledetección, 22, p. 33-39.
COLLS, J. (2005). «Crecimiento agrario y desecación de humedales litorales en el noreste catalán: Castelló d’Empúries (siglos XVI-XIX)». Áreas, 25, p. 48-57.
COMISIÓN DE TRANSFORMACIÓN EN REGADÍOS (1967). Transformación en regadíos. II Plan de Desarrollo Económico y Social. Madrid: Presidencia del Gobierno, Comisaría del Plan de Desarrollo Económico y Social.
COMPTE, A. (2000). «Desviació del riu Muga i acceleració del procés d’eixugament de l’estany de Castelló en les centúries XVII i XVIII». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 50, p. 95-118.
COMPTE, A. (1963-64). El Alto Ampurdán. Pirineos, 66-67. Saragossa: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
FRIGOLA, J. (1986). «Recorregut històric pels estanys i aiguamolls. Les zones humides del Baix Empordà». Revista de Girona, 115, p. 68-70.
INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (IGN) (1981). Mapa Topográfico Nacional (Hoja 298). 1:50 000. Madrid.
LATORRE, X. (1995). Història de l’aigua a Catalunya. Barcelona.
LLOVET, J. (1935). Les condicions de treball agrícola i el sistema de producció, a la plana de l’Alt Empordà. Arxius de l’Escola Superior d’Agricultura, 99-121.
MACAU, F. (1961). «Perspectiva ampurdanesas ante el plan de riegos del Muga-Fluvià». Revista de Girona, 16, p. 18-28.
MAS, J.; PALLÍ, L.; BACH, J. (1989). «Geologia de la Plana del Baix Empordà». Publicacions Institut d’Estudis del Baix Empordà, 8, p. 5-43.
MATAS, J. (1986). Els estanys eixuts. Quaderns de la Revista de Girona, 7.
MINISTERIO DE AGRICULTURA, PESCA Y ALIMENTACIÓN (MAPA) (1989). Estudio integrado de la zona regable de la Muga (Gerona). Madrid: Instituto Nacional de Reforma y Desarrollo Agrario.
MUSEU DEL MONTGRÍ I DEL BAIX TER (1996). «La Plana del Baix Ter». Papers del Montgrí, 14.
MUSEU DEL MONTGRÍ I DEL BAIX TER (1999). «Sorra i vent. Les dunes 100 anys després». Papers del Montgrí, 17.
MUSEU DEL MONTGRÍ I DEL BAIX TER (2002). «El Ter, un canal o una anella verda?». Papers del Montgrí, 20.
OBRA AGRÍCOLA DE LA CAIXA DE PENSIONS (1984). Jornades agràries de les comarques gironines. Girona 1982. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions.
PAVÓN, D. (2001). «L’embassament de Boadella: antecedents, execució i repercusions locals d’una infraestructura hidràulica». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 34, p. 179-217.
PEDRAGÓS, J. (2001). Situació actual del regadiu en la conca de la Muga: funcionament de les comunitats de regants i comportament dels agricultors de regadiu. Projecte final de Carrera. Escola Politècnica Superior, Universitat de Girona.
PELLA I FORGAS, J. (1883) Historia del Ampurdán. Barcelona: Luis Tasso y Serra. Edició facsímil de 1980.
POU, A. (1994). «Cronologia de les inundacions alt-empordaneses documentades per la premsa local». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 27, p. 201-226.
PUJOL, D.; LLAGOSTERA, L. (1990). La Cellera de Ter. Quaderns de la Revista de Girona, 16.
RIBAS, A.; SAURÍ, D. (2002). «Els impactes territorials dels transvasaments hídrics: una mirada retrospectiva al cas del Ter». A: Els transvasaments en la història de Catalunya.Girona: Fundació Pere Garcia Fària.
RINDFUSS, R.; STERN, P. (1998). «Linking remote sensing and social science: the need and the challenges». A: LIVERMAN, D.; MORAN, E.; RINDFUSS, E.; STERN, P. (ed.). People and Pixels. Washington: National Academy Press.
ROIG, M. (2002). Sant Pere Pescador. Quaderns de la Revista de Girona, 99.
ROMAGOSA, F. (2000). Zones humides, societat i medi ambient. Les zones humides de Catalunya. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions.
SAGUER, E. (1993). «L’agricultura baixempordanesa a mitjan segle XIX: producció agraria i usos del sòl». Estudi General, 13, p. 201-231.
SAURÍ, D.; RIBAS, A.; ROSET, D.; SORRIBAS, E. (1993). Inundacions i societat al Baix Ter. Girona: Consorci Costa Brava.
SAURÍ, D.; RIBAS, A.; SORRIBAS, E.; ROSET, D. (1995). Les auditories ambientals a petites escales: una aplicació a la conca del Daró. Girona: Ajuntament de la Bisbal d’Empordà.
SERRA, P. (1998). Evolució dels usos del sòl a la plana de l’Alt Empordà a través de la teledetecció (1977-1993). Memòria de recerca. Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
SERRA, P.; MORÉ, G.; PONS, X. (2006). «Weighting fidelity versus classified area in remote sensing classifications from a pixel and a polygon perspective». 7th Internacional Symposium on Spatial Accuracy Assessment in Natural Resources and Environmental Sciences, Lisboa, 5-7 de juliol, p. 406-416.
SERRA, P.; PONS, X.; SAURÍ, D. (2000). «Anàlisi dels usos del sòl de la Plana de l’Alt Empordà i la seva localització a través de la teledetecció». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 36, p. 63-89.
SERRA, P.; PONS, X.; SAURÍ, D. (2003a). «Post-classfication change detection with data from different sensors. Some accuracy considerations». International Journal of Remote Sensing, 24, 16, p. 3311-3340.
SERRA, P.; PONS, X.; SAURÍ, D. (2003b). «Evolució metodològica i instrumental en la detecció de les cobertes i usos del sòl i en l’anàlisi dels seus canvis». Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 71, p. 21-37.
SURROCA, J. (1979). «El conreu de l’arròs a l’Empordà durant el segle XVIII». Estudis d’Història Agrària, 2, p. 73-94.
TORRENTÀ, E. (2002). Anàlisi de la situació actual del regadiu en el Baix Ter: funcionament de dues comunitats de regants i comportament dels agricultors davant els canvis en la gestió de l’aigua. Projecte final de carrera. Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona.
VAQUÉ, E.; FÈLIX, J.; SARGATAL, J. (1989). «Evolució històrica dels estanys de la zona alt empordanesa». A: SARGATAL, J.; FÈLIX, J. Els aiguamolls de l’Empordà. Figueres: Quaderns dels Indiketes, 3.
VERT, J. (1991). «Els plans de desviament del Ter i del Daró», a Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Ajuntament de Torroella de Montgrí.
VILAR, P. (1966). Catalunya dins l’Espanya moderna. Les transformacions agràries del segle XVIII català. Volum tercer. Barcelona: Edicions 62.
ZAMORA, F. (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña (1785-1790). Barcelona: Curial. Original: Diario de los viajes hechos en Cataluña (1785-1790) (1790).
Publicades
Com citar
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
