Conceptes i mètodes fonamentals en ecologia del paisatge («landscape ecology»). Una interpretació des de la geografia

Autors/ores

  • Josep Vila Subirós
  • Diego Varga Linde
  • Albert Llausàs Pascual
  • Anna Ribas Palom

Resum

L‘ecologia del paisatge neix en una vinculació ben estreta amb la geografia i viu un espectacular desenvolupament a partir de la segona meitat del segle XX. En l’actualitat, és una perspectiva científica transdisciplinària, consolidada i reconeguda, que intenta comprendre i ajudar a resoldre els principals reptes ambientals contemporanis pel que fa a la conservació del patrimoni natural i cultural. En aquestes pàgines, es repassa de forma sintètica els conceptes clau i els mètodes, eminentment quantitatius, emprats per l’ecologia del paisatge per analitzar la situació i l’evolució dels paisatges.

Paraules clau

ecologia del paisatge, geografia, fragment, corredor, matriu, mètodes quantitatius

Referències

BENNET, A. F. (2003). Linkages in the Landscape. The Role of the Corridor and Connectivity in Wildlife Conservation. Gland y Cambridge: UICN.

BERTALANFFY, L. von (1968). General System Theory, Foundations, Development and Applications. Nueva York: George Braziller.

BOTEQUILHA, A.; MILLER, J.; AHERN, J.; MCGARIGAL, K. (2006). Measuring Landscapes. A Planner’s Handbook. Washington: Island Press.

BUREL, F.; BAUDRY, J. (2002). Ecología del paisaje: Conceptos, métodos y aplicaciones. Madrid/Barcelona: Ediciones Mundi-Prensa. Edición original en francés: BUREL, F.; BAUDRY, J. (2001). Ecologie du paysage: Concepts, méthodes et applications. París: Éditions Tec & Doc-Lavoisier.

FARINA, Almo (2006). Principles and Methods in Landscape Ecology: Towards a Science of the Landscape. 2a edición. Londres: Springer.

FORMAN, R. T. T.; GODRON, M. (1986). Landscape Ecology. Nueva York: Wiley and Sons.

FORMAN, Richard T.T. (1995). Land Mosaic: The ecology of landscapes and regions. Nueva York: Cambridge University Press.

GUSTAFSON, E. J. (1998). «Quantifying landscape spatial pattern: What is the state of the art?». Ecosystems, nº 1, p. 143-156.

HILTY, J. A.; LIDICKER, W. Z.; MERENLENDER; A. M. (2006). Corridor ecology: The Science and Practice of Linking Landscapes for Biodiversity Conservation. Washington: Island Press.

LOVELOCK, J. (1979). Gaia: A new look at life on eart. Bruna & Zoon, Utrech: Antwerpen.

MCARTHUR, A.; WILSON, E. O. (1963). «An equilibrium theory of insular zoogeography». Evolution, vol. 17, nº 4, p. 373-387.

MCARTHUR, A.; WILSON, E. O. (1967). The theory of island biogeography. Princeton: Princeton University Press.

MCGARIGAL, K.; MARKS, B. (1995). FRAGSTATS: a spatial pattern analysis program for quantifying landscape structure v2.0 (unpublished computer program user manual and guide). Oregon State University. Cornallis.

MCGARIGAL, K.; CUSHMAN, S. A. (2005). «The gradient concept of landscape structure». En: WIENS, J.; MOSS, M. (eds.). Issues and Perspectives in Landscape Ecology. Cambridge: Cambridge University Press, p. 112 -119.

NAVEH, Z.; LIEBERMAN, A. (1994). Landscape Ecology. Theory and application, 2a edición. Nueva York: Springer-Verlag.

PINO, J.; RODÀ, F. (1999). «L’ecologia del paisatge: un nou marc de treball per la ciència de la conservació». Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, nº 67, p. 5-20.

SIMMONDS, J. G.; MANN, J. E. (1998). A First Look at Perturbation Theory. 2a edición. Dover Publications.

SMUTS, J. C. (1926). Holism and Evolution: the original source of the holistic approach to life. Londres: MacMillan.

TAYLOR, P. D.; FAHRIG, K.; HENEIN, K.; MERRIAM, G. (1993). «Connectivity is a vital element of landscape structure». Oikos, nº 68, p. 571-573.

TROLL, C. (1939). «Luftbildplan und okologische Bodenforschung». Zeitschraft der Gesellschaft fur Erdkunde Zu Berlin, nº 74, p. 241-298.

TROLL, C. (1950): «Die geografischen Landschaft und ihre Erforschung». Studium generale, 3. Heildelberg, Berlín: Springer-Verlag, p. 163-181.

TURNER, M. G.; GARDNER, R. H.; O’NEILL, R. (2001). Landscape ecology in theory and practice. Nueva York: Springer-Verlag.

TÜXEN, R. (ed.) (1968). «Pflanzensoziologie und Landschaftsökologie». International Symposium für Vegetationskunde Stolzenau und Rinteln.

WIENS, J.; STENSETH, N.; VAN HORNE, B.; ANKER, R. (1993). «Ecological mecanisms and Landscape Ecology». Oikos, nº 66, p. 369-380.

WIENS, J.; MOSS, M. (eds.) (2005). Issues and Perspectives in Landscape Ecology. Cambridge: Cambridge University Press.

WILSON, E. O. (1992). The diversity of life. Cambridge: Harvard Univesity Press.

WU, J. (2004). «Effects of changing scale on landscape pattern analysis: scaling relations». Landscape Ecology, vol. 19, nº 2, p. 125-138.

ZONNEVELD, I. S. (1995). Land Ecology: An Introduction to Landscape Ecology as a Base for Land Evaluation, Land Management & Conservation. Amsterdam: SPB Academic Publishing.

ZONNEVELD, I. S. (1994). «Landscape ecology and ecologicals networks». En: COOK, E. A.; VAN LIER, H. N. (eds.). Landscape planning and ecological networks. Developments in landscape management and urban planning 6f. Amsterdam: Elselvier Science, p. 13-16.

Publicades

15-09-2006

Com citar

Vila Subirós, J., Varga Linde, D., Llausàs Pascual, A., & Ribas Palom, A. (2006). Conceptes i mètodes fonamentals en ecologia del paisatge («landscape ecology»). Una interpretació des de la geografia. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 48, 151–166. https://doi.org/10.5565/rev/dag.1104

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.