L'evolució dels enfocaments metodològics en la geografia rural catalana, 1904-1984
Resum
Catalunya sembla haver jugat, fins a èpoques molt recents, un paper pioner en la introducció d’influències metodològiques estrangeres de caràcter innovador dins la geografia. Durant les dècades dels quaranta, cinquanta i seixanta, la tradició vidaliana es va anar consolidant a la geografia acadèmica catalana de diverses maneres. A finals dels anys seixanta, la vinculació amb l’escola anglosaxona es manifesta clarament, justament en uns anys en què la geografia espanyola encara es pot considerar majoritàriament marcada per la influència de l’escola francesa en la seva formació inicial. Aquest article pretén estudiar la introducció dels nous enfocaments a la geografia catalana d’aquest període a través de l’exemple de la geografia rural, un dels camps més conreats però també dels més tradicionals dins el conjunt de la geografia espanyola.
El material base d’aquesta comunicació se centra en l’estudi de les tesis doctorals que, de manera completa o parcial, tracten temes de geografia rural. La major part dels seus autors eren o esdevingueren professors universitaris, fet que va augmentar la seva influència gràcies a la seva vinculació amb la geografia acadèmica i institucionalitzada. La primera part del treball fa referència al període inicial (1940-1966), en què la geografia catalana apareix fortament influïda per la geografia francesa i amb un model clar de tesi doctoral: la tesi regional. La segona etapa (1967-1984) es caracteritza per una institucionalització progressiva de la geografia a les universitats catalanes, una major obertura a les diverses innovacions de les corrents geogràfiques d’altres països -en particular dels països anglosaxons-, i, en general, per una pluralitat d’enfocaments i metodologies.
Referències
ALMOGUERA, et al., 1983, «La evolución de la geogra´fía española, 1940-1979», III Coloquio Ibérico de Geografía, Barcelona, octubre, p.10, en premsa.
BOSQUE MAUREL, J., 1982, «Enseñanza e investigación en la Universidad Española», II Coloquio Ibèrico de Geografía, Lisboa, pp. 139-152.
BOSQUE SENDRA, et al., 1983, «Quantitative geography in Spain», Progress in Human Geography, vol. 7, 3, setembre, pp. 370-385.
CAPEL, H., 1976, «La geografía española tras la guerra civil», Geocrítica, 1, gener, p. 36.
IGLÉSIES, J., 1930, El Priorat: l'extensió de la comarca natural.
LLOBET, S., 1947, El medio y la vida en el Montseny. Estudio geográfico, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
LLUCH, E., 1970, «Estudis d'economia comarcal a Catalunya», Revista de Geografía, vol. IV, 3, setembre, pp. 370-385.
REPARAZ, G. de, 1928, La Plana de Vic.
VILA, P., 1926, La Cerdanya, Barcelona, Destino.
VILA, P., 1930, Un assaig de geografia comarcal: el Vallès, Barcelona, Biblioteca d'Estudis Comarcals, Casa del Vallès.
VILÀ VALENTÍ, J., 1954, L'agriculture dans la vallée du Moyen Eyre, Diplome de Doctorat d'Université, Faculté des Lettres, Université de Bordeaux.
VILÀ VALENTÍ, J., 1971, 1973, «¿Una nueva geografía?», Revista de Geografía, vol. V, 1-2, pp. 5-38, i 7, 1-2, pp. 5-57.
VILÀ VALENTÍ, J., 1979, «Un decenni de geografia a Catalunya (1945-1954)», Aportacions en homenatge al geògraf Salvador Llobet, Departament de Geografia, Universitat de Barcelona, pp. 203-211.
Tesis doctorals analitzades
BOLÒS, M. DE, 1966, La comarca de Olot. Estudio de Geografía Regional, Universidad de Madrid (publicada parcialment en forma de llibre).
CAPEL, H., 1971, La red urbana española (1950‑1960), Universitat de Barcelona.
CARDÓ, J., 1975, Evolució dels conreus al Camp de Tarragona a partir del segle XVIII, Universitat de Barcelona (publicada parcialment en forma de llibre).
CARRERAS, C., 1978, Estructura de la propietat, agent bàsic en la producció de l’espai urbà. El cas dels barris obrers del sud‑oest de Barcelona, Universitat de Barcelona (publicada parcialment en forma de llibre).
CODINA, J., 1970, Modes i formes de vida al Delta del Llobregat durant els segles XVI al XX, Universitat de Barcelona (publicada parcialment en forma de llibre).
COMPTE, A., 1963, El Alto Ampurdán: estudio de geografía regional, Universidad de Madrid (publicada parcialment en forma de llibre).
ESTALELLA, H., 1981, Contribució a l'estudi de la propietat de la terra: el cas de la província de Girona, Universitat Autònoma de Barcelona (publicada en forma de llibre).
GARCIA, M.D., 1975. Estudio de los cambios en la agricultura del Baix Camp de Tarragona (1955-1971), Universitat de Barcelona.
LLOBET, S., 1944, El medio y la vida en el Montseny. Estudio geográfico, Universidad de Madrid (publicada en forma de llibre).
MAJORAL, R., 1979, La utilización del suelo agrícola en Cataluña, Universitat de Barcelona.
NOGUÉ, J., 1984, Geografia humanista i paisatge. Una lectura humanista del paisatge de la Garrotxa a través de la literatura i de cinc grups d'experiència ambiental, Universitat Autònoma de Barcelona.
PANAREDA, J. M., 1978, Estructura i dinàmica del paisatge actual del Montseny: els impactes humans sobre els sistemes naturals, Universitat de Barcelona.
ROQUER, S., 1976, Población y transformaciones espaciales en la comarca de Osona (siglos XVIII‑XX), Universitat de Barcelona.
SABÍ, J., 1982, L’estudi agroecològic i l’evolució històrica recent del paisatge: el cas d’un sector occidental de la comarca de Bages, Universitat de Barcelona.
SÁNCHEZ, J. E., 1983, Formación social y espacio en la Cataluña contemporánea, 1936‑1975, Universitat de Barcelona.
TORTOSA, J., 1978, El llano y la ciudad de Lleida. Estudio geográfico, Universitat de Barcelona.
TULLA, A. F., 1981, Procés de transformació agrària en àrees rurals de muntanya: les explotacions de producció lletera com a motor de canvi a les comarques de La Cerdanya, El Capcir, L’Alt Urgell i el Principat d’Andorra, Universitat Autònoma de Barcelona.
VIDAL, T., 1973, La despoblación del campo en Cataluña, Universitat de Barcelona.
VILÀ VALENTÍ, J., 1956, La comarca de Bages: el medio físico y la evolución humana, Universidad de Madrid.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 1984 M. Dolors García Ramón, Joan Nogué i Font
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
