Sitges, platja d'or: l'evolució de la seva indústria turística fins 1976
Resum
Aquest article pretén analitzar les característiques de l'estructura turística de Sitges (Barcelona), el seu creixement i la seva trajectòria fins l'any 1976. L'originària i decimonònica colònia d'estiueig esdevé, a partir del 1950 -i especialment en el període 1956-1967-, un dels centres de turisme internacional més importants d'Espanya. Emperò, cap al 1970 la situació canvia: la crisi econòmica mundial, la inflació, la política econòmica del govern, la fallida d'importants tour operators, la competència creixent d'altres zones turístiques de l'Estat i, sobretot, la defectuosa infraestructura hotelera obliguen a uns necessaris reajustaments, si hom vol mantenir un dels sectors bàsics per a l'estabilitat econòmica de la vila. En aquest sentit, Sitges ha optat clarament per un turisme no massificat (prohibició d'un ambiciós port esportiu, control de la densitat d'ocupació del sòl), per una diversificació de les ofertes d'allotjament i per una potenciació del turisme nacional i, en especial, de la tradicional colònia estiuenca.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 1984 Gerda K. Priestley

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.