Creixement urbà i producció de l'espai a Lleida (1940-1980)

Resum

En aquest treball s’estudien els processos de producció de l’espai en una ciutat catalana de mida mitjana, Lleida, i en uns anys en què el creixement econòmic i demogràfic ha estat molt important. A la primera part s’explicita el marc teòric i les hipòtesis plantejades. A partir de la teoria de la «producció de l’espai», es formula la hipòtesi que, durant el procés de creixement, s’ha produït un canvi pel que fa als agents que s’apropien de les plusvàlues urbanes —del domini de la propietat tradicional del sòl a la consolidació del promotor immobiliari professional; així mateix, s’analitzen les relacions de dependència de les noves formes urbanes i la subordinació de la política urbana institucional a aquests agents.

Tot seguit s’estudia l’evolució de la propietat, de la promoció i de les formes d’edificació de la ciutat, i s’analitzen les decisions polítiques en l’àmbit del planejament i en la política municipal quotidiana. Finalment, s’estableix una periodització del procés de creixement: en un primer període, la penetració del capitalisme en la producció de l’espai urbà és feble, i es detecta una clara direcció del procés d’urbanització per part dels propietaris del sòl periurbà i dels petits propietaris de solars cèntrics amb clares influències polítiques, generant formes urbanes peculiars (hàbitat marginal, suburbanització amb baixa densitat d’ocupació…); en un segon període, els promotors immobiliaris professionals orienten les decisions polítiques i generen un medi construït molt més dens, aprofitant la revaloració dels espais intersticials creats en l’etapa anterior.