A propòsit d’algunes paradoxes limitològiques
Resum
L’article es pregunta sobre l’interès que, a partir de la dècada de 1980, ha tornat a despertar l’estudi de les fronteres, després que, des de la Segona Guerra Mundial, hagués caigut en oblit. Des de llavors, han aparegut molts treballs, realitzats des de perspectives noves, que aporten visions originals sobre la qüestió dels límits i les fronteres, les quals són comentades per l’autor a partir d’agrupar-les en quatre problemàtiques diferents.
Paraules clau
geografia política, frontera, geografia de les fronteresReferències
DALMAIS, I. H. (1958). Initiation à la liturgie. París: Desclée de Brouwer.
DE SETA; LE GOFF, J. (1989). La città e le mura. Roma-Bari: Laterza.
GIRARD, R. (2004). Les origines de la culture. París: Desclée de Brouwer.
GUICHONNET, P.; RAFFESTIN, C. (1974). Géographie des frontières. París: PUF.
HARDT, M.; NEGRI, A. (2000). Empire. París: Exils Éditeur.
LOMBARDI, G. (1987). «Spazio e frontiera. Tra eguaglianza e privilegio problemi costituzionali tra storia e diritto». A: OSSOLA, C.; RAFFESTIN, C.; RICCIARDI, M. (eds.). La frontiera da Stato a nazione. Il caso Piemonte. Roma: Bulloni.
RAFFESTIN, C. (1987). «Elementi per una teoria della frontiera». A: OSSOLA, C.; RAFFESTIN, C.; RICCIARDI, M. (eds.). La frontiera da Stato a nazione. Il caso Piemonte. Roma: Bulloni.
RYKWERT, J. (2002). L’idea di Città. Milà: Adelphi.
STEINER, G. (1998). Après Babel. Une poetique dire et de la traduction. París: Albin Michel.
SOYINKA, W. (2005). Clima di paura. Torí: Codice Edizioni.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.