Aportacions de l’índex de connectivitat ecològica a la planificació territorial i a l’avaluació ambiental estratègica, en el context de les recerques i les polítiques de connectivitat ecològica a Catalunya

Josep M. Mallarach; Joan Marull; Joan Pino

doi:10.5565/rev/dag.1016

Aportacions de l’índex de connectivitat ecològica a la planificació territorial i a l’avaluació ambiental estratègica, en el context de les recerques i les polítiques de connectivitat ecològica a Catalunya

Autors/ores

Josep M. Mallarach
Joan Marull
Joan Pino

PDF

Resum

En el present article, s‘hi descriu l’índex de connectivitat ecològica (ICE), una metodologia paramètrica per analitzar i avaluar la connectivitat dels ecosistemes terrestres, dins d’una sinopsi del desenvolupament dels estudis i les polítiques de connectivitat ecològica a Catalunya. L’ICE ha estat desenvolupat pels autors en tres versions successives al llarg dels darrers sis anys. Se n’hi exposa la motivació, les potencialitats, les aplicacions actuals i les previsibles, especialment quant a la planificació territorial i l’avaluació ambiental estratègica, i se n’hi examinen les potencialitats en el marc de les possibilitats que han obert les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya de 2006.

Paraules clau

connectivitat ecològica, índex de connectivitat ecològica, ordenació territorial, avaluació estratègica

Referències

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (2007). Criteris de connectivitat ecològica dels cursos fluvials. <http://mediambient.gencat.net/aca/ca//planificacio/inici.jsp>.

ASSOCIACIÓ DE NATURALISTES DE GIRONA (1994). Estudis de la connectivitat entre els espais del PEIN i les serralades litoral i prelitoral. Sector del llindar de Maçanet i conca de la riera de Santa Coloma. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Informe inèdit.

BARCELONA REGIONAL (2002). Proposta de traçat de la línia d’alta velocitat al Vallès Oriental (Montmeló-Montornès-Vilanova-La Roca). Consell Comarcal del Vallès Oriental. Informe inèdit.

BARCELONA REGIONAL (2005). Propostes per garantir la connectivitat ecològica a l’àmbit de Montcada i Reixac. Ajuntament de Montcada i Reixac. Informe inèdit.

BARCELONA REGIONAL (2006). Vallès Oriental: una mirada de prop. Diagnosi estratègica d’un territori divers. Consell Comarcal del Vallès. Informe inèdit.

BARCELONA REGIONAL I CENTRE DE RECERCA I APLICACIONS FORESTALS (2006). Aproximació paramètrica al mosaic territorial de la regió metropolitana de Barcelona. Aplicació en el planejament territorial i l’avaluació ambiental estratègica. Estudi per a la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana i la Ponència Tècnica del Pla Territorial Metropolità. Informe inèdit.

BROTONS, L.; ROSELL, C. (coord.) (2001). Identificació de connectors ecològics i anàlisi de la seva funcionalitat per a la dispersió de vertebrats. Universitat de Barcelona i Fundació Castellet del Foix. Informe inèdit. Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

CARRERAS, J.; DIEGO, F. (2006) (coords.). Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000). A: Patrimoni natural [en línia]. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. <http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/habitats.jsp>.

DAZZINI, M. (2007). A GIS-based Comparative Assessment of Landscape Connectivity in 1973, 1990, and 2000 in St. Johns County, Florida. Virginia Polytechnic Institute and State University. Master of Science in Geography.

DEPLAN (2006). Pla de connectivitat ecològica de la comarca del Gironès. Consell Comarcal del Gironès i Diputació de Girona. Treball inèdit.

ESTARELLAS, J. (1993). Primeros resultados del análisis ecológico en el proyecto de corredor biológico del río Fluvià. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Informe inèdit. Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

FOLCH. R. (coord.) (2003). El territorio como sistema. Conceptos y herramientas de ordenación. Diputació de Barcelona. Col·lecció Territorio y Gobierno: Visiones.

FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE (2006). International conference. Mountains Corridors in the Pyrenees. CD. Barcelona: Fundació Territori i Paisatge i IUCN.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT (1999a). Connectivitat biològica i Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya. Diagnosi general, Etapa 1. Redactors: Xavier Mayor i Guillem Terrades. Informe inèdit.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT (1999b). Validació sobre la metodologia per a l’elaboració de directrius territorials per a la connectivitat biològica i redacció d’unes directrius territorials tipus. Redactors: Xavier Mayor i Guillem Terrades. Informe inèdit.

GUTIÉRREZ, C.; SEGUÍ, J. (1997). Proposta de connectors biològics entre els parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà i de Cap de Creus. Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Informe inèdit.

LABAREE, J. M. (2000). Com funcionen les vies verdes? Un manual d’ecologia del paisatge. Original anglès traduït i adaptat a Catalunya per Jordi Pietx. Fundació Territori i Paisatge. Caixa Catalunya. 92 p.

MALLARACH, J. M. (1993). Estudi de diagnosi i aplicació al Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya de les experiències sobre corredors biològics als Estats Units d’Amèrica. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. 183 p. Informe inèdit.

MALLARACH, J. M. (1994). «Les xarxes de corredors biològics i ambientals als Estats Units d’Amèrica». Espais, núm. 39, p. 37-44. Barcelona: Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

MALLARACH, J. M. (2007). «Les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya». Revista de Girona, núm. 241, p. 63-65.

MALLARACH, J. M.; COMAS, E.; LÓPEZ, C. (2004). Análisis y diagnóstico de la conectividad ecológica y paisajística en el sectur sur del Anillo Verde de Vitoria-Gasteiz. Estudio de opciones y alternativas para maximizar el beneficio social y ecológico de los enlaces potenciales del Anillo Verde con los Montes de Vitoria. Centro de Estudios Ambientales. <http://www.vitoria-gasteiz.org/ceac/siam/estudios.html>.

MALLARACH, J. M. (coord.) i altres (2004). La connectivitat ecològica a Catalunya. Taller d’experts en connectivitat ecològica i paisatgística. CD-ROM, núm. 1. Girona: Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient.

MALLARACH, J. M. (dir.); COMAS, E.; LÓPEZ, C.; GEODATA (2005). Estudio de conectividad ecológica del Territorio Histórico de Álava. Propuestas y Estrategia. Diputación Foral de Álava. Treball inèdit.

MALLARACH, J. M.; GERMAIN, J. (ed.) (2006). Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya. Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya, 96 p.

MALLARACH, J. M.; MARULL, J. (2006a). «La conectividad ecológica en la planificación y la evaluación estratégicas; aplicaciones en el área metropolitana de Barcelona». Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, XXXVIII (147), p. 41-60.

MALLARACH, J. M.; MARULL, J. (2006b). «Impact assessment of ecological connectivity at the regional level: recent developments in the Barcelona Metropolitan Area». Impact Assessment and Project Appraisal, vol. 24, 2, p. 127-137.

MALLARACH, J. M.; RAFA, M.; SARGATAL, J. (2007). «Cantabrian Mountains -Pyrenees-Massif Central- Western Alps Great Mountain Corridor». A: WORBOYS, G. (ed.). Mountain Connectivity Conservation Management. IUCN.

MARULL, J. (2005). «Metodologías paramétricas para la evaluación ambiental estratégica». Ecosistemas, núm. 14 (2). <http://www.revistaecosistemas.net/>.

MARULL, J.; MALLARACH, J. M. (2002). «La conectividad ecológica en el Área Metropolitana de Barcelona». Ecosistemas, núm. 11 (2). .

MARULL, J.; MALLARACH, J. M. (2004). «A new GIS methodology for assessing and predicting landscape and ecological connectivity: Applications to the Metropolitan Area of Barcelona (Catalonia, Spain)». Landscape and Urban Planning, núm. 71, p. 243-262.

MARULL, J.; PINO, J.; CARRERAS, J.; FERRÉ, A.; CORDOBILLA, M. J.; LLINÀS, J.; RODÀ, F.; CARRILLO, E.; NINOT, J. M. (2005a). «Primera proposta d’Índex de Valor del Patrimoni Natural de Catalunya (IVPN), una eina cartogràfica per a l’avaluació ambiental estratègica». Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, núm. 72, p. 115-137.

MARULL, J.; PINO, J.; TELLO, E.; MALLARACH, J. M. (2005b). «Análisis estructural y funcional de la transformación del paisaje agrario en el Vallès durante los últimos 150 años (1954-2004). Relaciones con el uso sostenible del territorio». Áreas. Revista de Ciencias Sociales, núm. 25, p. 105-126.

MARULL, J.; PINO, J.; MALLARACH, J. M.; CORDOBILLA, J. M. (2006). «A Land Suitability Index for Strategic Environmental Assessment in metropolitan areas». Landscape and Urban Planning, núm. 81, p. 200-212.

MAYOR, X.; BELMONTE, R. (2000). Anàlisi i determinació a escala de detall de les zones d’interès connector en relació amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Informe inèdit.

PINO, J.; RODÀ, F. (1999). «L’ecologia del paisatge: un nou marc de treball per a la ciència de la conservació». Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, núm. 67, p. 5-20.

PINO, J.; RODÀ, F. (2000). Elements de diagnosi i propostes per a l’Avanç de Pla Especial de la connexió Sant Llorenç del Munt-Montseny. Àrea d’Espais Naturals. Diputació de Barcelona. Informe inèdit.

PINO, J.; RODÀ, F. (2001). Estudi bàsic de la connectivitat entre el Parc Natural de Montserrat i les serres d’Ancosa-Montagut. Barcelona: Àrea d’Espais Naturals. Diputació de Barcelona. Informe inèdit.

PINO, J.; COMER, K. C.; RODÀ, F.; GUIRADO, M.; RIBAS, J. (2004). «Riquesa d’espècies i interès per a la conservació dels ocells a l’àrea metropolitana de Barcelona: relacions amb la xarxa actual d’espais protegits». Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, núm. 67, p. 5-20.

PINO, J.; MARULL, J.; CORDOBILLA, J. M. (2007). «Corridors and matrix: who contributes more to ecological connectivity? A case study in the Barcelona Metropolitan Region (NE of Spain)». Conservation Biology. Sotmès.

RODÀ, F.; GUIRADO, M.; PINO, J.; ESPADALER, X.; BERNAL, V.; RIBAS, J.; BASNOU, C. (2005). La fragmentació dels boscos de la plana del Vallès. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. Fundació Abertis, 373 p.

ROSELL, C.; VELASCO, J. M. (1999). Manual de prevenció i correcció dels impactes de les infraestructures viàries sobre la fauna. Barcelona: Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Col·lecció Documents dels Quaderns de Medi Ambient, núm. 4, 95 p.

ROSELL, C.; ÁLVAREZ, G.; CAHILL, S.; CAMPENY, R.; RODRÍGUEZ, A.; SEILER, A. (2003). COST 341. La fragmentación del hábitat en relación con las infraestructuras de transporte en España. O. A. Parques Nacionales. Ministerio de Medio Ambiente.

SCHWARTZ, M. W. (1999). «Choosing the appropriate scale of reserves for conservation». Annual Review of Ecology and Systematics, núm. 30, p. 83-108.