Canvis en la superficie i el grau de fragmentació del bosc a la plana del Vallès entre els anys 1993 i 2000
Resum
En aquest article s’hi analitzen la variació en la superfície de bosc, el grau de fragmentació, les cobertes d’origen del bosc guanyat i la mida i la forma dels polígons de bosc perduts i guanyats a la plana del Vallès entre 1993 i 2000, combinant les dues edicions del mapa de cobertes del sòl de Catalunya (MCSC) amb el SIG MiraMon. La disminució del bosc dens no de ribera en aquesta zona ha estat gairebé del 3% en el període d’estudi. El bosc perdut ha esdevingut majoritàriament superfície forestal no arbrada (matollars i prats), urbana i agrícola. També hi ha hagut una certa recuperació de bosc, que no compensa les pèrdues i que prové principalment de cobertes forestals no arbrades i de conreus. S’observa també un increment de la fragmentació del bosc, que ha afectat a més del 10% de la superfície de les grans àrees boscoses. S’hi comenten finalment la validesa del mètode i les implicacions ecològiques i de conservació d’aquests resultats.
Paraules clau
fragmentació, canvis en les cobertes i usos del sòl, mapa de cobertes del sòl de Catalunya, ecologia del paisatge, Vallès, àrea metropolitana de BarcelonaReferències
ACEBILLO, J.; FOLCH, R. (eds.) (2000). Atles ambiental de l’àrea de Barcelona. Balanç de recursos i problemes. Barcelona: Ariel Ciencia i Barcelona Regional.
BÁRBERO, M.; BONIN, G.; LOISEL, R.; QUÉZEL, P. (1990). «Changes and disturbances of forest ecosystems caused by human activities in the western part of the Mediterranean basin». Vegetatio, núm. 87, p. 151-173.
BLONDEL, J.; ARONSON, J. (1999). Biology and wildlife of the Mediterranean region. Oxford: Oxford University Press.
BURRIEL, J. A.; IBÁÑEZ, J. J.; PONS, X. (2005). «Cambios en los usos y las cubiertas del suelo en el ámbito metropolitano de Barcelona». Cuadernos de la Sociedad Española de Ciencias Forestales, núm. 19, p. 35-39.
CAMARASA, J. M.; FOLCH, R.; MASALLES, R. M. (1977). «Patrimonio natural y crecimiento urbano en la comarca de Barcelona». Opuscula Sparsa, núm. 14. Departament de Botànica, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona.
CARVALHO, K. S.; VASCONCELOS, H. L. (1999). «Forest fragmentation in central Amazonia and its effects on litter-dwelling ants». Biological Conservation, núm. 91, p. 151-157.
DEBUSSCHE, M.; LEPART, J.; DERVIEUX, A. (1999). «Mediterranean landscape changes: evidences from old postcards». Global Ecology and Biogeography, núm. 8, p. 3-15.
DÍAZ-DELGADO, R.; LLORET, F.; PONS, X.; TERRADAS, J. (2002). «Satellite evidence of decreasing resilience in Mediterranean plant communities after recurrent wildfires». Ecology, núm. 83, p. 2293-2303.
FAHRIG, L. (2003). «Effects of habitat fragmentation on biodiversity». Annual Review of Ecology, Evolution and Systematics, núm. 34, p. 487-515.
FORMAN, R. T. T. (1995). Land mosaics. The ecology of landscapes and regions. Cambridge: Cambridge University Press.
GASCON, C.; LOVEJOY, T. E. (1998). «Ecological impacts of forest fragmentation in central Amazonia». Zoology, núm. 101, p. 273.280.
GUIRADO, M. (2005). Fragmentation and human disturbances in peri-urban forests: effects on the vascular flora. Tesi doctoral inèdita. Universitat Autònoma de Barcelona.
HAILA, Y. (2002). «A conceptual genealogy of fragmentation research: from island biogeography to landscape ecology». Ecological Aplications, núm. 12, p. 321-334.
HARGIS, C. D.; BISSONETTE, J. A.; TURNER, D. L. (1999). «The influence of forest fragmentation and landscape pattern on American martens». The Journal of Applied Ecology, núm. 36, p. 157-172.
HERRANDO, S. (2001). Habitat disturbance in Mediterranean landscapes: Effects of fire and fragmentation on birds. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.
JULES, E. S.; FROST, E. J.; MILLS, L. S.; TALLMON, D. A. (1999). «Ecological consequences of forest fragmentation in the Klamath region». Natural Areas Journal, núm. 19, p. 368-378.
KURKI, S.; NIKULA, A.; HELLE, P.; LINDEN, H. (2000). «Landscape fragmentation and forest composition effects on grouse breeding success in boreal forests». Ecology, núm. 81, p. 1985-1997.
LAURANCE, W. F.; VASCONCELOS, H. L.; LOVEJOY, T. E. (2000). «Forest loss and fragmentation in the Amazon: implications for wildlife conservation». Oryx, núm. 34, p. 39-45.
LLORET, F.; CALVO, E.; PONS, X.; DÍAZ-DELGADO, R. (2002). «Wilfires and landscape patterns in the eastern Iberian Peninsula». Landscape Ecology, núm. 17, p. 745-749.
MARULL, J.; MALLARACH, J. M. (2005). «A new GIS methodology for assessing and predicting landscape and ecological connectivity: Applications to the Metropolitan Area of Barcelona (Catalonia, Spain)». Landscape and Urban Planning, núm. 71, p. 243-262.
MEFFÉ, R.; CARROLL, C. (1994). Principles of Conservation Biology. Sinauer Associates. Sunderland, Massachusetts.
PAÜL, V.; TONTS, M. (2005). «Containing Urban Sprawl: Trends in Land Use and Spatial Planning in the Metropolitan Region of Barcelona». Journal of Environmental Planning and Management, núm. 48, p. 7-35.
PICKETT, S. T. A.; WHITE, P. S. (1985). The ecology of natural disturbance and patch dynamics. Nova York: Academic Press.
PONS, X. (1996). «Els sistemes d’informació geogràfica: la nova carta». Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, núm. 64, p. 37-52.
PREISS, E.; MARTIN, J. L.; DEBUSSCHE, M. (1997). «Rural depopulation and recent landscape changes in a Mediterranean region: Consequences to the breeding avifauna». Landscape Ecology, núm. 12, p. 51-61.
RODA, F.; GUIRADO, M.; PINO, J.; ESPADALER, X.; BERNAL, V.; RIBAS, J.; BASNOU, C. (2005). La fragmentació dels boscos de la plana del Vallès. Informe inèdit. Fundació Abertis.
SAUNDERS, D. A.; HOBBS, R. J.; MARGULES, C. R. (1991). «Biological consequences of ecosystem fragmentation: a review». Conservation Biology, núm. 5, p. 18-32.
SCARIOT, A. (1999). «Forest fragmentation effects on palm diversity in central Amazonia». The Journal of Ecology, núm. 87, p. 66-76.
SERRA, P.; PONS, X. (2003). «Evolució metodològica i instrumental en la detecció de les cobertes i usos del sòl i en l’anàlisi dels seus canvis». Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, núm. 71, p. 21-37.
SOLANS, J. A. (2002). «L’ocupació del sòl en el sistema metropolità central durant el període 1980-1998». Papers, núm. 36, p. 49-72.
SOULÉ, M. E. (1987). Viable populations for conservation. Cambridge: Cambridge University Press.
TRABAUD, L. (1981). «Man and fire: impacts on Mediterranean vegetation». En: DI CASTRI, F.; GOODALL, D. W.; SPECHT, R. T. (eds.). Mediterranean-type shrublands. Ecosystems of the world, 11. Amsterdam: Elsevier, p. 523-537.
VIÑAS, O.; BAULIES, X. (1995). «1:250000 Land-use map of Catalonia (32,000 km2) using multitemporal Landsat-TM data». International Journal of Remote Sensing, núm. 16, p. 129-146.
VIRGOS, E. (2001). «Role of isolation and habitat quality in shaping species abundance: a test with badgers (Meles meles L.) in a gradient of forest fragmentation». Journal of Biogeography, núm. 28, p. 381-389.
VITOUSEK, P. M.; MOONEY, H. A.; LUBCHENCO, J.; MELILLO, J. M. (1997). «Human domination of Earth’s ecosystems». Science, núm. 277, p. 494-499.
WADE, T. G.; RIITTERS, K. H.; WICKHAM, J. D.; JONES K. B. (2003). «Distribution and causes of global forest fragmentation». Conservation Ecology, núm. 7, p. 7. Disponible a Internet a <http://www.consecol.org/vol7/iss2/art7>.
WARD, K.; JUZWIK, J. (2005). Change in the Minneapolis/St. Paul Metropolitan Area Oak Forests from 1991 to 1998. USDA Forest Service, Research note NC-389.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
