Una anàlisi multinivell de població i desforestació al parc Nacional Sierra de Lacandón (Petén, Guatemala)
Resum
Aquest estudi examina els factors demogràfics associats amb la desforestació al Parc Nacional Sierra de Lacandon (PNSL), Guatemala, mitjançant una anàlisi de regressió multinivell. Més del 10 % del PNSL ha estat desforestat des de la meitat de la dècada de 1980, com a conseqüència del creixement demogràfic i les pràctiques de gestió agrícola. Utilitzant una anàlisi de regressió múltiple de dos nivells, aquest estudi examina dades demogràfiques i unes altres característiques de les llars per explicar variacions en el bosc artigat entre 241 finques agrícoles en vuit comunitats al PNSL. Aquesta metodologia té en compte la variació especial entre comunitats i entre llars, i abans no havia estat mai aplicada als tròpics. El model de regressió multinivell pot ajudar a explicar millor els impactes de factors propis de les comunitats i de les llars en la desforestació, per tant, pot contribuir a millorar les polítiques de desenvolupament.
Paraules clau
usos del sòl, desforestació, creixement demogràfic, regressió multinivell, GuatemalaReferències
ADGER, W. N.; BROWN, K. (1994). Land Use and the Causes of Global Warming. Nueva York: John Wiley and Sons.
ALLEN, J.; BARNES, D. (1985). «The causes of deforestation in developing countries». Annals of the Association of American Geographers, 75 (2), p. 163-184.
APESA (1993). Evaluación ecológica rápida de la reserva de la biosfera maya. Guatemala: APESA/TNC/PBM-USAID.
BRONDIZIO, E.; MCCRACKEN, S.; MORAN, E.; SIQUEIRA, A.; NELSON, D.; RODRÍGUEZ-PEDRAZA, C. (2002). «The Colonist Footprint: Toward a conceptual framework of land use and deforestation trajectories among small farmers in the Amazonian Frontier». En: WOOD, C.H.; PORRO, R. (eds.). Deforestation and land use in the Amazon. Gainesville, FL: University Press of Florida, p. 133-161.
CALDWELL, J. C.; CALDWELL, P. (1987). «The cultural context of high fertility in sub-Saharan Africa». Population and Development Review, 13 (3), p. 409-437.
CARR, D. L. (2001). «Cambios en el uso del suelo de colonos agrícolas en el Parque Nacional Sierra de Lacandón, Petén, Guatemala». En: BIXBY, L. R.; PEBLEY, A. (eds.). Población del Istmo Centroamericano al Fin del Milenio. Santa Monica, CA: Rand Corporation, p. 361-382.
CARR, D. L. (2002). Rural-frontier migration and deforestation in the Sierra de Lacandón National Park, Guatemala, Ph.D. Dissertation. Department of Geography. University of North Carolina. Chapel Hill, NC.
CARR, D. L. (2004). «Proximate population factors and deforestation in tropical agricultural frontiers». Population and Environment, 25(6), p. 585-612.
CARR, D. L. (2008). «Farm households and land use in a core conservation zone of the Maya Biosphere Reserve, Guatemala». Human Ecology, 36(2), p. 1-12.
GEIST, H. J.; LAMBDIN, E. F. (2001). What drives tropical deforestation? A meta-analysis of proximate and underlying causes of deforestation based on sub-national case study evidence, 116. Louvain-la-Neuve, Belgium: LUCC International Project Office.
GEOGHEGAN, J.; CORTINA VILLAR, S.; KLEPEIS, P.; MACARIO MENDOZA, P.; OGNEVA-HIMMELBERGER, Y.; ROY COWDHURY, R.; TURNER II, B.L.; VANCE, C. (2001). «Modeling tropical deforestation in the southern Yucatán peninsular region: Comparing survey and satellite data». Agroecosystems and Environment, 85 (1-3), p. 25-46.
GODOY, R.; GROFF, S.; O’NEILL, K. (1998). «The Role of Education in Neotropical Deforestation: Household Evidence from Amerindians in Honduras». Human Ecology, 26 (4), p. 649-675.
GOLDSTEIN, H. (2003). Multilevel Statistical Models. Nueva York: Halstead Press.
HECHT, S. (1985). «Deforestation in the Amazon Basin: Magnitude, Dynamics, and Soil Resource Effects». Studies in Third World Societies, 13, p. 61-100.
HOUGHTON, R. A. (1994). «Land-Use Change and Tropical Forests». Bioscience, 44, mayo, p. 305-31.
MATHER, A. S.; NEEDLE, C. L. (2000). «The relationships of population and forest trends». Geographical Journal, 166 (1), p. 2-13.
MCCRACKEN, S.; SIQUEIRA, A.; MORAN, E.; BRONDIZIO. E. (2002). «Land use patterns on an agricultural frontier in Brazil: Insights and examples from a demographic perspective». En: WOOD, C. H.; PORRO, R. (eds.). The Colonist Footprint: Toward a conceptual framework of land use and deforestation trajectories among small farmers in the Amazonian Frontier. Gainesville, FL: University Press of Florida.
MORALES, M. (1996). Programa Integrado de Monitoreo Ecológico - Parque Nacional Sierra de Lacandón. Petén, Guatemala: TNC / USAID - PBM.
MORAN, E. (1984). «Colonization in Transamazonia and Rondonia». En: SCHMINK, M.; WOOD, C. (eds.). Frontier Expansion in Amazonia. Gainesville, FL: University of Florida Press, p. 285-303.
MORAN, E.; BRONDIZIO, E.; MAUSEL, P.; WU, Y. (1994). «Integrating Amazonian Vegetation, Land-Use, and Satellite Data». Bioscience, 44 (5), p. 329-338.
MURPHY, L. L.; MARQUETTE, C.; PICHÓN, F.J.; BILSBORROW, R. (1999). «Land use, household composition, and economic status of settlers in Ecuador’s Amazon: A review and synthesis of research findings, 1990-1999». Comunicación leída en la Universidad de Florida, Center for Latin American Studies 48th Annual Conference: Patterns and Processes of Land Use and Forest Change in the Amazon, del 23 al 26 de marzo, Gainesville, FL.
MYERS, N. (1988). «Threatened Biotas: Hotspots in Tropical Forests». The Environmentalist 8 (3), p. 1-20.
MYERS, N. (1993). «Tropical Forests: The Main Deforestation Fronts». Environmental Conservation, 20 (1), p. 9-16.
PATZ, J. A.; DASZAK, P.; TABOR, G.M.; AGUIRRE, A.A.; PEARL, M.; EPSTEIN, J.; WOLFE,
N.D.; KILPATRICK, A.M.; FOUFOPOULOS, J.; MOLYNEUX, D.; BRADLEY, D. J. (2004). «Unhealthy landscapes: Policy recommendations on land use change and infectious disease emergence». Environmental Health Perspectives, 112 (10), p. 1092-1098.
PERZ, S. G. (2001). «Household demographic factors as life cycle determinants of land use in the Amazon». Population Research and Policy Review, 20 (3), p. 159-186.
RAUDENBUSH, S. W.; BRYK, A. S. (2002). Hierarchical Linear Models: Applications and Data Analysis Methods. Thousand Oaks, CA: Sage.
ROSERO-BIXBY, L.; PALLONI, A. (1998). «Population and deforestation in Costa Rica». Population and Environment, 20 (2), p. 149-78.
RUNDQUIST, F. M.; BROWN, L. A. (1989). «Migrant fertility differentials in Ecuador». Geografiska Annaler, Series B, 71 (2), p. 109-123.
SADER, S. A.; MARTINEZ, E. B.; IRWIN, D. E.; YAX, H. T. (2000). «Estimación de la deforestación en la Reserva de la Biosfera Maya, 1997-1999». En: GRUNBERG, J. (ed.). Nuevas Perspectivas de Desarrollo Sostenible en Petén. Guatemala: Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales (FLACSO), p. 321-324.
SIERRA, R. (2000). «Dynamics and patterns of deforestation in the western Amazon. The Napo deforestation front, 1986-1996». Applied Geography, 20 (1), p. 1-16.
SOUTHGATE, D. (1990). «The Causes of Land Degradation along “Spontaneously” Expanding Agricultural Frontiers in the Third World». Land Economics, 66 (1), p. 93-101.
STOKES, C. S. (1984). «Access to land and fertility in developing countries». En: SCHUTJER, W. A.; STOKES, S. (eds.). Rural Development and Human Fertility. Nueva York: Macmillan, p. 195-215.
STONICH, S. (1993). I am Destroying the Land!: The Political Ecology of Poverty and Environmental Destruction in Honduras. Boulder, Co: Westview Press.
THE NATURE CONSERVANCY (1997). Estado del Parque Nacional Sierra de Lacandón. Flores, Guatemala: The Nature Conservancy (TNC).
VAN DER LEEDEN, R.; BUSING, F.; MEIJER, E. (1997). «Applications of Bootstrap Methods for Two-Level Models». Comunicación leída en la Multilevel Conference, celebrada en Amsterdam los días 1 y 2 de abril.
WALKER, R.; MORAN, E.; ANSELIN, L. (2000). «Deforestation and cattle ranching in the Brazilian Amazon: External capital and household processes». World Development, 28 (4), p. 683-699.
WALKER, R.; PERZ, S.; CALDAS, M.; TEIXEIRA SILVA, L. G. (2002). «Land use and land cover change in forest frontiers: The role of household life cycles». International Regional Science Review, 25 (2), p. 169-199.
WEIL, C. (1981). «Health problems associated with agricultural colonization in Latin America». Social Science & Medicine, 15D, p. 449-461.
WEISCHET, W.; CAVIEDES, C. (1993). The Persisting Ecological Constraints of Tropical Agriculture. Nueva York: Longman Scientific and Technical, and John Wiley and Sons.
WILSON, E. O. (1992). The Diversity of Life. Nueva York: W.W. Norton & Co.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
