Immigració a Itàlia i polítiques de retorn: una provocació, un desig o una oportunitat?
Resum
A Itàlia, el retorn dels immigrants als seus països d’origen és un tema pràcticament absent en els mitjans de comunicació i en el debat entre els agents o el públic en general. En els països d’arribada, el treball dels immigrants alleugera, en un primer moment, la pressió sobre el mercat de treball local amb un efecte beneficiós, però, a còpia de temps, pot competir amb el treball local, impedir la renovació de la producció i mantenir la situació estancada. Tanmateix, en els països d’origen, diversos autors han alertat del perjudici de l’emigració massiva de població jove i preparada i han reivindicat la necessitat d’explorar maneres d’encoratjar els immigrants a tornar a casa amb la intenció de prendre part en el procés de desenvolupament del seu país.
L’article invita a discutir sobre el tema del retorn dels immigrants, un fenomen tractat actualment per la legislació vigent. Les polítiques sobre el retorn i la reinserció dels immigrants a les seves societats nadiues hauria de connectar la fase d’arribada amb la de tornada, promoure un projecte integrador basat en la possibilitat dels retorns, de permisos de família múltiple, de rotació de permisos entre els membres de la família i de la planificació d’empreses.
Paraules clau
Itàlia, polítiques de retorn, retorn assistit, accions de retorn, codesenvolupamentReferències
ALBANESE, Giulio (2007). «L’intelligentia africana in emigrazione. Una risorsa per lo sviluppo». Avvenire, 22/05/07.
AUMÜLLER, J. (2004), «Migration and Development Aid Policy». In: BLASCHKE, J. E. (ed.). Migration and Political Intervention: Theories and Debates. Berlin: Edition Parabolis.
BARROUX, Rémi (2006). «Les immigrés retraités pourront ne passer que trois mois en France». Le Monde, 5/10/06.
BIB – MITTEILUNGEN (2006). «Erstmals seit 1990 weniger als 600.000 Ausländer zugezigen», 3/2006, p. 35.
BELLENCIN MENEGHEL, Giovanna (1983). «Friuli». In: GENTILESCHI, M. L.; SIMONCELLI, R. (eds.). Rientro degli emigrati e territorio, cit., 1983, p. 49-85.
BERROCAL, Luciano (1984). «The Spanish Euromigration: returnees and the domestic labor market». In: KUBAT, D. The Politics of Return, cit., p. 21-26.
BLANGIARDO, Gian Carlo (2004). «L’immigrazione straniera in Italia: un decennio di statistiche per descrivere ed interpretare una realtà nuova e mutevole». In: ISMU, Decimo Rapporto…, cit., p. 35-47.
BONIFAZI, Corrado (1997). «L’immigrazione in Italia nel quadro delle migrazioni internazionali europee». In: BRUSA, C. (ed.). Immigrazione e multicultura nell’Italia di oggi. Milan: F. Angeli, p. 35-48.
BONIFAZI, Corrado; HEINS, Frank (1996). «Le migrazioni di ritorno nel sistema migratorio italiano: un riesame». Studi Emigrazione, 33 (122), p. 273-299.
BONJOUR, Saskia (2005). The politics of migration and development. The migrationdevelopment connection in Dutch political discourse and policy since 1970. Final paper for the Florence School on Euro-Mediterranean Migration and Development.
CADELANO, Rosaria; GENTILESCHI, Maria Luisa (2005). «L’insegnamento della lingua materna e le politiche del ritorno. Esperienze a Cagliari, Sardegna» (Paper presented at Convegno internazionale sul tema Identità e integrazione nelle migrazioni internazionali, Sassari-Alghero, 14-15/10/2005). In: NODARI, P.; ROTONDI, G. (eds.). Verso uno spazio multiculturale. Bologna: Pàtron, p. 339-356.
CASTLES, Stephan (1984). Here for good: western Europe new ethnic minorities. Londra: Pluto Press.
CERASE, Francesco Paolo (1971). L’emigrazione di ritorno: innovazione o reazione? L’esperienza dell’emigrazione di ritorno dagli Stati Uniti d’America. Rome: Istituto di Statistica e Ricerca Sociale «G. Gini», Studi e Inchieste, 5.
DAY, Maguy (2007). «L’Europe orientale et l’Asie centrale vivent de l’argent de leurs migrants». Le Monde, 17/01/07.
DAYTON-JOHNSON, Jeff; KASTELI, Louka T. (2006). «Plus d’aide, moins d’immigration? Une solution en trompe-l’oeil», Le Monde, 12/12/2006.
DE HAAS, Hein (2006). Engaging Diasporas. How governments and development agencies can support diaspora involvement in the development of origin countries. Oxford: International Migration Institute, The University of Oxford. Dossier Inmigrazione, Roma, IDOS, various years.
EUROPEAN MIGRATION NETWORK, Italian National Contact Point (2006). Return migration: the Italian case. Rome, IDOS.
FARINA, Patrizia (2004). «Gli stranieri in Europa tra allargamento e restrizioni». ISMU, Decimo Rapporto sulle migrazioni 2004, cit., p. 49-60.
FORTI, Oliviero; PITTAU, Franco; RICCI, Antonio (eds.) (2004). Europa. Allargamento a Est e immigrazione. Rome, IDOS.
GALLOU, Rémi (2001). Le vieillissement des immigrés en France. État de la question. Caisse Nationale d’Assurance Vieillesse. Direction des Recherches sur le Vieillissement.
GENTILESCHI, Maria Luisa; PISANO, Daniela (2006). «Productive reintegration of return emigrants and rural tourism. Life and work experiences in Sardinia (Italy) and a mountain area in the province of Marrakech (Morocco)». Migracijske i etni ke teme (MET), 22/3/2006, p. 247-262.
GENTILESCHI, Maria Luisa; SIMONCELLI, Ricciarda (eds.) (1983). Rientro degli emigrati e territorio. Risultati di inchieste regionali. Cércola (Napoli): Istituto Grafico Italiano.
GHIRRA, Giancarlo (2005). «I nuovi schiavi vengono dall’Oriente». L’Unione Sarda, 27/4/2005.
GCIM (GLOBAL COMMISSION ON INTERNATIONALMIGRATION) (2005). Report: Migration in an interconnected world: new directions for action. Geneva.
GROSSUTTI, Javier (2007). «Flussi migratori di rientro e trasformazioni dell’economia friulana tra shock petrolifero, terremoto e apertura all’Est Europeo». In: PEDROCCO, G.; UGOLINI, N. (eds.). Migrazioni e sviluppo, cit., p. 61-79.
GOLINI, Antonio (2007). «L’appello del Papa: il ruolo decisivo dell’Europa». Il Messaggero, 15/01/07.
GÓMEZ GIL, Carlos (2005). «Nuevas vías para el codesarrollo en la cooperación descentralizada». Bakeaz, 72, Bilbao, p. 15.
GULLI, Luciano (2006). «La Romania entra in Europa per venire a vivere in Italia». Il Giornale, 29/12/2006.
HAUG, Sonia (2002). «Die Migration aus Polen gewinnt an Bedeutung: Zahlen zur ausländischen Wohnbevölkerung und der Migration aus Mittel- und Osteuropa in Deutschland». BiB – Mitteilungen, 4, p. 10-18.
HERRERA MUÑOZ-COBO, Blanca (2008). Codesarrollo: alternativa para la géstion de migraciònes y desarrollo. Apuntes para la reflexiòn y el debate. Madrid: FIDE (Fundación Iberoamericana para el Desarrollo).
IDOS (2006). «Return migration: the Italian case». Roma.
ISMU (2004). Decimo Rapporto sulle migrazioni 2004. Dieci anni di immigrazione in Italia. Milan: F. Angeli.
ISTITUTO F. SANTI (1982). Immigrazione straniera in Italia. Possibilità d’intervento per un rientro programmatico dei lavoratori stranieri nei loro Paesi, nel quadro di una politica di collaborazione socioeconomica. Rome: Santi Editrice.
KING, Russell; VULLNETARI, Julie (2006). «Orphan pensioners and migrating grandparents: the impact of mass migration on older people in rural Albania». Ageing and Society, 26, p. 783-816.
KUBAT, Daniel (ed.) (1984). The Politics of Return. International Return Migration in Europe. Roma: Centro Studi Emigrazione. New York: Center for Migration Studies.
LACROIX, Thomas (2004). «Migrantes marroquíes como actores del desarrollo ante los poderes públicos: estrategias de codesarrollo». Mugak, 27, April-September.
MA MUNG, Emanuel (ed.) (1997). Mobilités et investissements des émigrés, Maroc, Tunisie, Turquie, Sénégal. Paris: L’Harmattan.
MARÍN SÁNCHEZ, Isabel (2006). La cooperación española para el desarrollo como prevención de la emigración marroquí: percepciones, discursos y realidades entre las dos orillas. Doctoral thesis at the University of Granada, Granada.
MELCHIONDA, Ugo; RICCI, Antonio (2004). «Gli effetti della libera circolazione dopo l’allargamento». In: FORTI, O.; PITTAU, F.; RICCI, A. (eds.). Europa. Allargamento a Est e immigrazione, cit., p. 193-213.
NAÏR, Sami (1997). Informe de balance y orientación de la política de codesarrollo en relación con los flujos migratorios. Ministerio de Asuntos Exteriores de Francia. Misión Interministerial sobre Migración y Codesarrollo, 10/12/1997.
NICOLAAS, Han et al. (2004). «Migranten: wie komen, wie gaang terug en wie laten hungezin overkomen?». Bevolkingstrends, 2/2004, p. 36-42 (German summary in Bib - Mitteilungen, 4/2004, p. 31-32).
PAGGINI, T. (2007). «La Polonia non ha più idraulici». La Repubblica, 2/8/2007.
PALLANTE, Maurizio (2005). La decrescita felice. Rome: Editori Riuniti.
PEDROCCO, Giorgio; UGOLINI, Noemi (eds.) (2007). Migrazioni e sviluppo. Atti del Convegno del 20-21/10/2006. Repubblica di San Marino: AIEP Editore.
POINARD, Michel (1979). Le retour des travailleurs portugais. Paris: La Documentation française.
PUGLIESE, Enrico (2006). L’Italia tra migrazioni internazionali e migrazioni interne. Bologna: Il Mulino.
PURVIS, Andrei (2007). «How the West was won». Time Magazine, 19/3/ 2007, p. 20-33.
REYNERI, Emilio (1979). La catena migratoria. Il ruolo dell’emigrazione nel mercato del lavoro di arrivo e di esodo. Bologna: Il Mulino. «Risoluzione sulle migrazioni». In: IV Forum parlamentare euromediterraneo, Bari, 17-18/6/2002, in www.emigrati.it (Associazione Internet degli Emigrati Italiani).
SANDOVAL RUIZ, Erika (2006). Latinoamericanos con destino a Europa; migración, remesas y codesarrollo como temas emergentes en la relación UE-AL. Madrid: ICEI (Instituto Complutense de Estudios Internacionales), Policy Papers, p. 25.
SARACENO, Elena (1981). Emigrazione e rientri. Il Friuli – Venezia Giulia nel secondo dopoguerra. Udine: Coop. Edit. Il Campo.
SECRETARÍA DE ESTADO DE INMIGRACIÓN Y EMIGRACIÓN, DIRECCIÓN GENERAL DE INTEGRACIÓN DE LOS INMIGRANTES (2007). Plan estratégico de ciudadanía e integración 2007-2010. Madrid.
SIGNORELLI, Amalia; TIRITICCO, Maria Clara; ROSSI, Sara (1977). Scelte senza potere. Il ritorno degli emigranti nelle zone dell’esodo. Rome: Officina Edizioni.
SORI, Ercole (2007). «Emigrazione, imprenditorialità, mobilità sociale». In: PEDROCCO, G.; UGOLINI, N. (eds.). Migrazioni e sviluppo, cit., p. 31-34.
TAPIA, Stéphane (1996). L’impact régional en Turquie des investissements industriels des travailleurs émigré. Paris: L’Harmattan.
UMEK, Dragan (1999). «L’operazione di rientro nella Bosnia e Hercegovina; l’esperienza italiana». In: BRUSA, C. (ed.). Immigrazione e multicultura nell’Italia di oggi, vol. II. Milan: F. Angeli, p. 215-225.
VILLAN, Michel (2007). «Politiche di integrazione e di co-sviluppo: rispetto delle diversità e valorizzazione delle competenze». In: PEDROCCO, G.; UGOLINI, N. (eds.). Migrazioni e sviluppo, cit., p. 87-92.
VLADYCHENKO, Alexander (2007). «Indirizzo di saluto». In: PEDROCCO, G.; UGOLINI, N. (eds.). Migrazioni e sviluppo, cit., p. 23-30.
WEIL, Patrick (2003). «Towards a Coherent Policy of Co-Development». International Migration, 40 (3), p. 41-55.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
