El procés històric de dessecació d’estanys a la plana empordanesa

Francesc Romagosa Casals

doi:10.5565/rev/dag.995

El procés històric de dessecació d’estanys a la plana empordanesa

Autors/ores

Francesc Romagosa Casals

PDF

Resum

La plana al·luvial empordanesa (a les comarques de l’Alt Empordà i el Baix Empordà) havia estat ocupada antigament per una dilatada superfície de zones humides, composta principalmente per estanys i maresmes. Però, amb el pas del temps, aquella extensió inicial de terres inundades es va anar veient reduïda de manera gradual i constant, a mesura que les millores tècniques van permetre la colonització humana del territori. En aquest article, s’hi analitza l’evolució que han experimentat els aiguamolls de l’Empordà des d’un punt de vista paisatgístic i territorial al llarg de la història, fent un èmfasi especial en el procés històric de dessecació d’estanys. La reconstrucció del paleopaisatge de la zona d’estudi s’ha realitzat a partir d’una síntesi de les investigacions existents, com també de l’anàlisi de documents històrics, cartografia antiga i cartografia actual.

Paraules clau

aiguamolls, estany, Empordà, dessecació

Referències

BACH, J. (2005). «Trets geològics de la plana litoral de l’Alt Empordà». Empúries, 54, p. 13-23.

BARBAZA, Y. (1988). El paisatge humà de la Costa Brava. Barcelona: Edicions 62 (2 vol.) (edició original en francès, 1966).

BLECH, M.; MARZOLI, D. (2005). «Cambios en el paisaje costero del Empordà. Las investigaciones interdisciplinarias llevadas a cabo por el Instituto Arqueológico Alemán». Empúries, 54, p. 45-58.

BOTET I SISÓ, J. (1914). «Provincia de Gerona». A: CARRERAS I CANDI, F. (ed.). Geografia General de Catalunya. Barcelona: Albert Martín.

BRETON, F.; ROMAGOSA, F. (2002). «L’evolució dels principals usos del sòl (1957-1994) a través de la fotografia aèria». A: RIBAS, A.; SAURÍ, D. (eds.). Canvis socioambientals a l’Alt Empordà (1950-2000). Girona: Universitat de Girona, p. 191-200.

CARANDELL, J. (1945). El Bajo Ampurdán. Ensayo geográfico. Granada: Universidad de Granada (original de 1936).

COLLS, J. (2006). «Crecimiento agrario y desecación de humedales litorales en el noreste catalán: Castelló d’Empúries (Siglos XVI-XIX)». Áreas. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 25, p. 48-57.

COMPTE, A. (1963). «Un municipi empordanès sota el vell règim: Castelló d’Empúries en els segles XVI, XVII i XVIII». Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses, p. 9-79.

COMPTE, A. (1963-1964). «El Alto Ampurdán». Pirineos, 67-74, p. 5-283.

COMPTE, A. (2000). «Desviació del riu Muga i acceleració del procés d’eixugament de l’estany de Castelló en les centúries XVII i XVIII». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 50, p. 95-118.

CORREDOR, A.-M. (2001). «Les possessions de la universitat de Pals el 1672». Estudis del Baix Empordà, 20, p. 73-86.

EGEA, A.; PUJOL, D. (1998). Siurana d’Empordà. Girona: Diputació de Girona- Caixa de Girona.

FORTIÀ, R. (1993). «La plana i el litoral de l’Empordà». A: FORTIÀ, R. (coord.). El medi natural a les comarques gironines: l’estat de la qüestió. Girona: Diputació de Girona, p. 203-282.

GAMERO, J. (2000). «La ressurrecció de l’estany d’Ullastret». A: RIERA, J.; DALMAU, A. (coords.). Girona en el canvi de mil·lenni. Vol. 7, Medi ambient. Girona: El Punt, p. 108-109.

IAEDEN (1995). «L’estany d’Ullastret». Iaeden, 76, p. 6-7.

INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA (2001). Els mapes del territori de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya.

LLORENS, J. M. (1999). «El dessecament de l’estany d’Ullastret». A: MARTIN, A. i altres (eds.). Excavacions arqueològiques a l’illa d’en Reixac (1987-1992). Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret, p. 341-345.

MADOZ, P. (1847). Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid.

MAR, R.; RUIZ, J. (1993). Ampurias romana. Historia, arquitectura y arqueología. Sabadell: Ausa.

MARQUÈS, J. (1976). «Documentos sobre Castelló d’Empúries». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, p. 159-206.

MAS, J.; PALLÍ, L.; BACH, J. (1989). «Geologia de la plana del Baix Empordà». Estudis del Baix Empordà, 8, p. 5-43.

MATAS, J. (1986). Els estanys eixuts. Girona: Diputació de Girona. Caixa d’Estalvis Provincial.

MCGLADE, J.; PICAZO, M. (coords.) (1999). Human ecodynamics and land use conflict: monitoring degradation-sensitive environments in the Empordà, north-east Spain. Informe final del projecte europeu Archaeomedes II, inèdit. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

MUSEU DEL MONTGRÍ I DEL BAIX TER (1996). «La plana del Baix Ter». Papers del Montgrí, 14, p. 1-77.

PELLA I FORGAS, J. (1883). Historia del Ampurdán. Barcelona: Luis Tasso y Serra.

PUJOL, M. (1994). Història dels estanys de l’Empordà. L’estany de Castelló. Treball inèdit. Castelló d’Empúries: Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

RIBAS, J. (1769). «Plano ignographico. Que figura el ámbito del Estanque de Castellón...», a RIBAS, P. (2000). Atles de Castelló d’Empúries. Segles XVII al XIX. Castelló d’Empúries: Ajuntament de Castelló d’Empúries.

ROMAGOSA, F. (2000). Zones humides, societat i medi ambient. Les zones humides de Catalunya. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

ROMAGOSA, F. (2006). Els Aiguamolls de l’Empordà. Paisatges d’aigua. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

ROMAGOSA, F. (2007). Els aiguamolls de l’Empordà: un paisatge en transformació. Tesi doctoral. Bellaterra: Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

SAGUER, E. (2007). «Dinàmica social i canvi ambiental: el dessecament de l’estany d’Ullastret durant la segona meitat del segle XIX». Actes del congrés El paisatge, element vertebrador de la identitat empordanesa. Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, vol. II, p. 397-412.

SAUQUÉ, J.-J. (1995). Transcripció de part del llibre de les regalies del comtat d’Empúries. Treball inèdit. Castelló d’Empúries: Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

SAURÍ, D.; BRETON, F.; RIBAS, A.; LLURDÉS, J. C.; ROMAGOSA, F. (2000). «The ecological values of traditional land use in low-lying coastal environments: the example of the Aiguamolls de l’Empordà, Costa Brava». Journal of Environmental Planning and Management, 43 (2), p. 277-290.

SERRA, J. i altres (1994). «Caracterització geològica dels aiguamolls de la badia de Roses». A: GOSÀLBEZ, J. i altres (eds.). Els sistemes naturals dels aiguamolls de l’Empordà. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural, p. 23-68.

SERRA, P. (2006). «Localització dels conreus irrigats de la plana de l’Alt i el Baix Empordà a través de l’anàlisi geohistòrica i de la teledetecció». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 48, p. 123-148.

SKINNER, J.; ZALEWSKI, S. (1995). Functions and Values of Mediterranean Wetlands. Arles: Tour du Valat.

TORRENT, R. (1976). «El darrer comte d’Empúries sobirà, la reina empordanesa i la Llotja de Castelló». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 1976, p. 213-251.

VAQUÉ, E.; FÈLIX, J.; SARGATAL, J. (1989a). «Evolució històrica dels estanys de la zona alt-empordanesa». A: SARGATAL, J.; FÈLIX, J. (eds.). Els aiguamolls de l’Empordà: Aspectes ecològics, històrics i socials del Parc Natural. Figueres: Carles Vallès Editor, p. 147-168.

VAQUÉ, E.; ROCA, A.; RIBERA, E. (1989b). «El poblament humà actual», a SARGATAL, J.; FÈLIX, J. (eds.). Els Aiguamolls de l’Empordà. Aspectes ecològics, històrics i socials del Parc Natural. Figueres: Carles Vallès Editor, p. 119-146.

ZAMORA, F. de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Barcelona: Curial (original de 1790).