Mètodes per a l’estudi transdisciplinari del paisatge d’àrees de muntanya

Jordi Nadal; Albert Pèlachs; Joan Manuel Soriano; David Molina; Raquel Cunill; Marie Claude Bal

doi:10.5565/rev/dag.973

Mètodes per a l’estudi transdisciplinari del paisatge d’àrees de muntanya

Autors/ores

Jordi Nadal
Albert Pèlachs
Joan Manuel Soriano
David Molina
Raquel Cunill
Marie Claude Bal

PDF

Resum

L’interès creixent per l’estudi del paisatge i de la seva dinàmica pretèrita i present dóna lloc a la utilització d’un gran nombre de metodologies que requereixen una aproximació transdisciplinària a partir de mètodes i de tècniques molt diferents. La proposta que es presenta aquí consisteix a interpretar el funcionament de l’espai geogràfic (entès com un sistema complex) mitjançant l’ús complementari de diversos tipus de fonts d’informació (paleobotàniques, documentals i edàfiques). El resultat és un paisatge condicionat per la dinàmica dels elements que en formen part, dels quals l’acció humana és el factor decisiu.

Paraules clau

paisatge, metodologies, fonts instrumentals, fonts documentals, acció humana

Referències

ARNÁEZ-VADILLO, J.; LASANTA, T.; ORTIGOSA, L.; RUIZ-FLAÑO, P. (1990). «L’abandon de l’espace agricole dans la montagne subméditerranéenne en Espagne (Pyrénées centrales et Système ibérique)». Révue Géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, 61(2), p. 237-253.

BADIA, A.; CRISTÒBAL, J.; CUNILL, R.; PÈLACHS, A.; SERRA, A. (2008). «L’estudi del canvi d’usos del sòl a partir de la georeferenciació de tres fonts d’informació gràfiques dels anys cinquanta: un exemple als Pirineus de Lleida». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 65, p. 3-14.

BAL, M. C. (2005). «Propositions méthodologiques pour l’étude des feux agro-sylvopastoraux en montagne pyrénéenne. Évaluation qualitative et quantitative des résidus d’incendies à partir des analyses pédoanthracologiques». Anthropozoologica, 40(1), p. 81-93.

BAL, M. C. (2006). Constructions et dynamiques des espaces et des terrasses agro-pastoraux en zone intermédiaire des Pyrénées du Néolithique à nos jours (Cerdagne, Pays Basque et Pays de Sault). Approche archéoenvironementale par la pédoanthracologie. Tesi doctoral. Tolosa: Universitat de Toulouse-le-Mirail.

BAL, M. C. (2008). «Approche géoarchéologique des terroirs montagnards par la pédoan -thracologie: l’exemple de la montagne d’Enveig (Pyrénées Orientales, France)», a GALOP, D. (dir.). Paysages et environnement. De la reconstitution du passé aux modèles prospectifs. Besançon: Presses Universitaires de Franche-Compté, p. 141-158.

BARRACHINA, M.; TULLA, A. F. (2008). «La conservación del patrimonio socio ambiental en la Vall Fosca (Pirineo Catalán)», a AGE (ed.). La perspectiva geográfica ante los nuevos retos de la sociedad y el medio ambiente en el contexto ibérico. Universitat d’Alcalá: CD-ROM.

BECKER, A.; BUGMANN, H. (2001). «Global change and mountain regions». IGBPReport, 49, Estocolm.

BERGKAMP, B.; CAMMERAALT, L. H.; MARTÍNEZ-FERNÁNDEZ, J. (1996). «Water movement and vegetation patterns on shrubland and an abandoned field in two desertification-threatened areas in Spain». Earth Surface Processes and Landforms, 21, p. 6-15.

BERRY, B. J. L. (1976). Urbanization and counterurbanization. Beverly Hills: Sage Publications.

BERTRAND, C.; BERTRAND, G. (2002). Une géographie traversière: L’environnement à travers territoires et temporalités. París: Arguments.

BOADA, M.; SAURÍ, D. (2002). El canvi global. Barcelona: Rubes.

BOADA, M.; PEÑUELAS, J. (2003). «A global change-induced biome shift in the Montseny mountains (NE Spain)». Global Change Biology, 9, p. 131-140.

BONHÔTE, J.; DAVASSE, B.; DUBOIS, C.; IZARD, V.; MÉTAILIÉ, J. P. (2002). «Charcoal kilns and environmental history in the eastern Pyrenees (France). A methodological approach», a THIÉBAULT, S. (eds.). Charcoal analysis. Methodological approaches. Palaeoecological results and wood uses. Proceedings of the Second International Meeting of Anthracology. París, setembre de 2000. BAR International Series 1063 (Hadrian Books Ltd). Oxford, p. 219-228.

BROWN, V. K. (1991). «Early successional changes after land abandonment: the need for research». Options Méditerranéennes. Série séminaires, 15, p. 97-101.

BURGUEÑO, J. (2001). Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida. Lleida: Diputació de Lleida.

BUSQUETS, J.; CORTINA, A. (coord.) (2009). Gestión del paisaje: Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje. Barcelona: Ariel.

CARCAILLET, C.; BERGMAN, I.; DELORME, S.; HORNBERG, G.; ZACKRISSON, O. (2007). «Long-term fire frequency not linked to prehistoric occupations in northern Swedish boreal forest». Ecology, 88(2), p. 465-477.

CARCAILLET, C.; BOUVIER, M.; FRÉCHETTE, B.; LAROUCHE, A. C.; RICHARD, P. J. H. (2001). «Comparison of pollen-slide and sieving methods in lacustrine charcoal analyses for local and regional fire history». The Holocene, 11, p. 467-476.

CERNUSCA, A.; TAPPEINER, U.; BAHN, M. (1996). «ECOMONT Ecological effects of land use changes on European terrestrial mountain ecosystems». Pirineos, 147-148, p. 145-172.

CHABAL, L. (1997). Forêts et sociétés en Languedoc (Néolithique final, Antiquité tardive). L’anthracologie, méthode et paléoécologie. París: Éditions de la Maison des Sciences de l’Homme. Documents d’Archéologie Française, 63.

CHAMPION, A. (1989). Counterurbanization. The change peace and nature of population deconcentration. Londres: Arnold.

CLARK, J. S.; ROYALL, P. D.; CHUMBLEY, C. (1996). «The role of fire during climate change in an eastern deciduous forest at Devil’s Bathtub, New York». Ecology, 77, p. 2148-2166.

COBERTERA, E. (1993). Edafología aplicada. Madrid: Cátedra.

CUNILL, R. (2007). Estudi de l’evolució del límit superior del bosc mitjançant la pedoantracologia a la zona de Plaus de Boldís-Montarenyo (Pallars Sobirà). Memòria de recerca. Cerdanyola del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona.

CUNILL, R.; PÈLACHS, A.; SORIANO, J. M. (2009). «The consequences on landscape of new land uses in the upper forest line», a PRADOS, M. J. (ed.). Naturbanization. New identities and processes for rural-natural areas. Londres: CRC Press Taylor & Francis Group, p. 239-251.

DA LAGE, A.; MÉTAILIÉ, G. (coord.) (2000). Dictionnaire de biogéographie végétale. París: CNRS Éditions.

DAVASSE, B. (2000). Forêts charbonniers et paysans dans les Pyrénées de l’est du moyen âge à nos jours: Une approche géographique de l’histoire de l’environnement. Tolosa: GEODE.

DUBOIS, C.; MÉTAILIÉ, J. P.; IZARD, V. (1997). «Archéologie de la forêt charbonnée: questions et méthodes, illustrés par l’exemple du site de Lercoul (Ariège)», a BURNOUF, J.; BRAVARD, J. P.; CHOUQUER, G. (eds.). La dynamique des paysages protohistoriques, antiques, médiévaux et modernes. XVIIe Rencontres Internationales d’Archéologie et d’Histoire d’Antibes. Gap, Éditions APDCA-Sophia Antipolis, p. 525-540.

DUPRÉ, M. (1992). Palinología. Cuadernos Técnicos de la SEG, 5. Logronyo: Geoforma.

ELBERSEN, B. S. (2001). Nature on the doorstep. The relationship between protected natural areas and residential activity in the European Countryside. Wageningen: ALTERRA.

ESTANY, G.; BADIA, A.; BOADA, M., OTERO, I. (2008). «Integració de fonts d’informació en l’anàlisi socioecològica dels canvis en el paisatge a Matadepera (Vallès Occidental) entre 1931 i 2007». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 65, p. 44-54.

ESTEBAN, A. (coord.); OLIVER, J.; CÒTS, P.; PÈLACHS, A.; MENDIZÀBAL, E.; SORIANO, J. M.; NASARRE, E.; MATAMALA, N.; NADAL, J.; MOLINA, D. (2003). La humanización de las altas cuencas de la Garona y las Nogueras (4500 aC-1955 dC). Madrid: Servicio Nacional de Parques Nacionales.

EUBA, I. (2008). Análisis antracológico de estructuras altimontanas en el Valle de La Vansa-Sierra del Cadi (Alt Urgell) y en el Valle del Madriu (Andorra): Explotación de recur sos forestales del Neolítico a la época moderna. Tesi doctoral. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

FIDALGO, C.; SANCHO, I. (2004). «El catastro de rústica: fuente documental para la investigación biogeográfica». Revista CT/Catastro, 51, p. 131-136.

FIELDING, A. J. (1986). «Counterurbanization», a PACCIONE, M. (ed.). Population Geography: Progress and prospects. Londres: Croom Helm, p. 224-256.

GALOP, D.; VANNIERE, B.; FONTUGNE, M. (2002). Fires and human activities since 4500 BC on the northern slope of the Pyrénées recorded in the peat bog of Cuguron (Central Pyrennes). Charcoal analysis, methodological approaches, palaeocological results and wood uses. S. THIEBAULT (ed.). BAR International Series, 1063, p. 43-51.

GARCÍA-RUIZ, J. M.; LASANTA, T. (1990). «Land-use changes in Spanish Pyrenees». Mountain Research and Development, 10(3), p. 267-279.

GARCÍA-RUIZ, J. M.; LASANTA, T. (1993). «Land-use conflics as a result of land-use changes in teh Central Spanish Pyrenees. A review». Mountain Reserach and Development, 13(3), p. 213-223.

GARCÍA-RUIZ, J. M.; LASANTA, T.; ORTIGOSA, L.; RUIZ-FLAÑO, P.; MARTÍ, C.; GONZÁLEZ, C. (1995). «Sediment yield under different land uses in the Spanish Pyrennes». Mountain Research and Development, 15(3), p. 229-240.

GARRABOU, R.; NAREDO, J. M. (eds.) (2008). El paisaje en perspectiva histórica: Formación y transformación del paisaje en el mundo mediterráneo. Monografías de Historia Rural, 6. Saragossa: Institución Fernando el Católico, Prensas Universitarias de Zaragoza.

GAVIN, D. G.; BRUBAKER, L. B.; LERTZMAN, K. P. (2003). «An 1800-year record of the spatial and temporal distribution of fire from the west coast of Vancouver Island, Canada». Canadian Journal of Forest Research, 33, p. 573-586.

GIMÉNEZ, P. (2008). Las transformaciones del paisaje valenciano en el siglo XVIII. Una perspectiva geográfica. València: Alfons el Magnànim i Diputació de València.

GOEPP (2007). Origine, histoire et dynamique des Hautes-Chaume massif vosgien: Déterminismes environnementaux et actions de l’homme. PhD dissertation. Universitat Louis Pasteur.

GONZÁLEZ-SAMPÉRIZ, P.; VALERO-GARCÉS, B. L.; MORENO, A.; JALUT, G.; GARCÍARUIZ, J. M.; MARTÍ-BONO, C.; DELGADO-HUERTAS, A.; NAVAS, A.; OTTO, T.; DEDOUBAT, J. J. (2006). «Climate variability in the Spanish Pyrenees during the last 30,000 yr revealed by El Portalet sequence». Quaternary Research, 66, p. 38-52.

GRACIA, C.; BURRIEL, J. A.; IBÀÑEZ, J. J.; MATA, T.; VAYREDA, J. (2004). Inventari ecològic i forestal de Catalunya: Mètodes, volum 9. Bellaterra: CREAF.

GRAU, E. (1991). El uso de la madera en yacimientos valencianos de la Edad de Bronce a la época Visigoda: Datos etnobotánicos y reconstrucción ecológica según la antracología. València: Departament de Geografia i Història. Universitat de València.

GUIDI, M.; PIUSSI, P. (1993). «Natural afforestation and landscape changes in the Eastern Prealps of Italy». Révue de Géographie Alpine, 3, p. 95-102.

GUIRADO, C.; TULLA, A. F. (2008). «La estructura de los asentamientos rurales y la gestión del territorio: El Pirineo catalán», a AGE (ed.). La perspectiva geográfica ante los nuevos retos de la sociedad y el medio ambiente en el contexto ibérico. Universitat d’Alcalá. CD-ROM.

GUTIÉRREZ, E. (1985). «Variability of the radious growth at 25 years old Pinus uncinate Miller ex Mirbel species in the Spain North-East Pyrenees». Qüestió, 9(2), p. 95-104.

GUTIÉRREZ, E. (1986). Dendrocronología de F. sylvatica, P. uncinata, P. sylvestris en Catalunya. Tesi doctoral. Barcelona: Departament d’Ecologia. Universitat de Barcelona.

HARDEN, C. P. (1996). «Interrelationships between land abandonment and land degradation: a case from the Ecuadorian Andes». Mountain Research and Development, 16(3), p. 274-280.

HIGUERA, P. E.; SPRUGEL, D. G.; BRUBAKER, L. B. (2005). «Reconstructing fire regimes with charcoal from small-hollow sediments: a calibration with tree-ring records of fire». The Holocene, 15, p. 238-251.

HUNTLEY, B.; BIRKS, H. J. B. (1983). An atlas of past and present pollen maps for Europe: 0-13,000 years ago. Cambridge: Cambridge University Press.

IZARD, V. (1999). Les montagnes du Fer. Éco-histoire de la métallurgie et des forêts dans les Pyrénées méditerranéennes (de l’Antiquité à nos jours). Pour une histoire de l’environnement. Tesi doctoral. Tolosa: Département de Géographie-Aménagement, GEODE.

JALUT, G.; ESTEBAN, A.; BONNET, L.; GAUQUELIN, T. ; FONTUGNE, M. (2000). «Holocene climatic changes in the Western Mediterranean, from south-east France to southeast Spain». Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 160, p. 255-290.

JIMÉNEZ, I.; SORIANO, J. M.; ALCAÑIZ, J. M. (2004). «Incidencia del cambio de uso del suelo sobre el reservorio de carbono en suelos de montaña del Pirineo Catalán». Primer Congresso Ibérico da Ciência do Solo. Bragança, Portugal, p. 166.

JOHNSON, J. D.; RASKER, R. (1995). «The role of economy and quality of life values in rural business location». Journal of Rural Studies, 11(14), p. 405-416.

KIRIKKI, M. (1993). «Seed bank and vegetation succession in abandoned fields in Kakali Nature Reserve, Southern Finland». Annales Botanici Fennici, 30, p. 139-152.

LASANTA, T.; ARNÁEZ, J.; OSERÍN, M.; ORTIGOSA, L. (2001). «Marginal lands and erosion in terraced fields in the Mediterranean mountains. A case study in the Camero Viejo (Northwestern Iberian System, Spain)». Mountain Reserach and Development, volum 21, 1, p. 69-76.

LASANTA, T.; ARNÁEZ-VADILLO, J.; ORTIGOSA, L..; OSERÍN, M. (1996). «Consecuencias geoecológicas del abandono agrícola en Camero Viejo (Sistema Ibérico)». Zubía, monogràfic, 8, p. 61-85.

LASANTA, T.; GARCÍA-RUIZ, J. M.; PÉREZ-RONTOMÉ, C.; SANCHO, C. (2000). «Runoff and sediment yield in a semi-arid environment: the effect of land management after farmland abandonment». Catena, 38, p. 265-278.

LASANTA, T.; LAGUNA MARÍN-YASELI, M. (2007). «Effects of European Common Agricultural and Regional Policy on the socioeconomic development of the Central Pyrenees (Spain)». Mountain Research and Development, 27(2), p. 130-137.

LASANTA, T.; VICENTE-SERRANO, S. M. (2007). «Cambios en la cubierta vegetal en el Pirineo aragonés en los últimos 50 años». Pirineos, 162, p. 125-154.

LLORENS, P.; LATRON, J.; GALLART, F. (1992). «Analysis of the role of agricultural abandoned terraces on the hydrology and sediment dynamics in a small mountainous basin (High Llobregat, Eastern Pyrenees)». Pirineos, 139, p. 27-46.

LOWE, J. J.; WALKER, M. J. C. (1997). Reconstructing Quaternary Environments. Edimburg: Longman.

LUDEMANN, T. (2003). «Large-scale reconstruction of ancient forest vegetation by anthracology a contribution from the Black Forest». Phytocoenologia, 33(4), p. 645-666.

LUDEMANN, T.; MICHIELS, H. G.; NÖLKEN, W. (2004). «Spatial patterns of past wood exploitation, natural wood supply and growth conditions: indications of natural tree species distribution by anthracological studies of charcoal-burning remains». European Journal of Forest Research, 123, p. 283-292.

LYNCH, J. A.; CLARK, J. S.; STOCKS, B. J. (2004). «Charcoal production, dispersal, and deposition from the Fort Providence experimental fire: interpreting fire regimes from charcoal records in boreal forests». Canadian Journal of Forest Research, 34, p. 1642-1656.

MARGALEF, R. (1974). Ecología. Barcelona: Omega.

MARGALEF, R. (1991). Teoría de los sistemas ecológicos. Barcelona: Universitat de Barcelona.

MARUGAN, C. M. (2001). «Les fonts documentals per a l’estudi del medi natural al Pallars Sobirà», a ANIZ, M. (ed.). La investigació al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Cinquenes Jornades d’Investigació. Lleida: Dalmau, p. 421-432.

MATA, R.; TARROJA, À. (coord.) (2006). El paisaje y la gestión del territorio: Criterios paisajísticos en la ordenación del territorio y el urbanismo. Barcelona: Diputació de Barcelona. Xarxa de Municipis.

MATAMALA, N. (2003). Els canvis en l’ús del territori de muntanya durant el segle XX i llur reflex en el paisatge. Memòria de recerca. Bellaterra: Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona.

MATAMALA, N. (2004). «La utilidad del catastro como fuente para estudiar la evolución del paisaje en los últimos cincuenta años: Estudio de dos municipios de la provincia de Lleida». Revista CT/Catastro, 52, p. 147-161.

MATAMALA, N.; MOLINA, D.; NADAL, J.; PÈLACHS, A.; SORIANO, J. M. (2005). «Estudi de les dinàmiques del paisatge en zones de muntanya: una proposta metodològica », a RIERA, S.; JULIÀ, R. (eds.). Una aproximació transdisciplinària a 8.000 anys d’història dels usos del sòl. Monografies 5. Barcelona: SERP de la Universitat de Barcelona, p. 87-97.

MESSERLI, B.; IVES, J. D. (eds.) (1997). Mountains of the world: A global priority. Nova York: Parthenon.

MEYBECK, M.; GREEN, P; VÖRÖSMART, C. (2001). «A new typology for mountains and other relief classes: An application to global continental water resources and population distribution». Mountain Research and Development, 21, p. 34-45.

MOLINA, D. (1998). «Processos erosius als camps abandonats del Parc Natural del Cadí-Moixeró». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 46, p. 71-97.

MOLINA, D. (2000). Conservació i degradació de sòls a les àrees de muntanya en procés d’abandonament: La fertilitat del sòl al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

MOLINA, D.; MIRÓ, M. de (1996). «Aplicacions dels SIG a l’estudi dels processos erosius en camps abandonats del Parc Natural del Cadí-Moixeró». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 28, p. 41-53.

MOLINA, D.; NADAL, J. (1998). «Procesos erosivos en campos abandonados del Parque Natural del Cadí-Moixeró (Pirineos Orientales)», a GÓMEZ, A.; SALVADOR, F.; SCHTLE, L.; GARCÍA, A. (eds.). V Reunión Nacional de Geomorfología (Granada, 1998): Investigaciones recientes de la Geomorfología Española. Logronyo: Servei de Gestió i Evolució del Paisatge (UB), p. 539-546.

MOLINA, D.; NADAL, J.; SORIANO, J. M. (1997). «La transformació de l’espai agrari a Catalunya». Medi Ambient. Tecnologia i Cultura, 18, p. 42-49.

MOLINA, D.; PÈLACHS, A.; SORIANO, J. M. (2000). «La reforestación espontánea de Pinus sylvestris en un territorio de montaña en vías de abandono. La dinámica del paisaje natural del Cadí-Moixeró (Pirineos Orientales, Barcelona)». I Congreso de Biogeografía. Resúmenes de las comunicaciones. Girona: Universitat de Girona i Universitat de Barcelona, p. 21.

MONRÓS, N.; COMELLAS, L. (2005). «Anàlisi de l’evolució del paisatge a través de la fotografia. El paisatge de Viella, 1962-2002». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 59, p. 105-129.

MONTANER, C.; NADAL, F.; URTEAGA, L. (coord.) (2007). La cartografia cadastral a Espanya (segles XVIII-XX). Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya.

MONTSERRAT, J. M. (1992). Evolución glaciar y postglaciar del clima y la vegetación en la vertiente sur del Pirineo: Estudio Palinológico. Saragossa: Instituto Pirenaico de Ecología, CSIC.

MOORE, P. D.; WEBB, J. A.; COLLINSON, M. E. (1991). Pollen analysis. Londres: Blackwell.

NADAL, J. (2002). Evolució del paisatge de muntanya mitjana mediterrània: Variacions en la fertilitat del sòl i en l’exportació de nutrients al massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac (Serralada Prelitoral Catalana). Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

NADAL, J.; MOLINA, D. (1997). «Aplicación de un SIG para determinar áreas homogéneas en el estudio de los suelos del Parque Natural de Sant Llorenç (Cordillera Prelitoral Catalana)», a GÓMEZ, A.; SALVADOR, F.; SCHTLE, L.; GARCÍA, A. (eds.). V Reunión Nacional de Geomorfología (Granada, 1998). Investigaciones recientes de la Geomorfología Española. Logronyo: Servei de Gestió i Evolució del Paisatge (UB), p. 741-744.

NADAL, J.; MOLINA, D.; SORIANO, J. M.; PÈLACHS, A. (1997). «Definición de áreas homogéneas mediante un sistema de información geográfica (GIS). Actas del XVI Congreso de Geógrafos Españoles. Volumen I. El territorio y su imagen. Màlaga: AGE i Departament de Geografia de la Universitat de Màlaga, p. 201-210.

NADAL, J.; PÈLACHS, A.; MOLINA, D.; SORIANO, J. M. (2009). «Soil fertility evolution and landscape dynamics in a Mediterranean area: a case study in the Sant Llorenç Natural Park (Barcelona, NE Spain)». Area RGS, DOI: 10.1111/j.1475-4762.2008.00858.x.

NADAL, J.; SORIANO, J. M. (2003). «Anthropogen überprägte einzugsgebiete im mittelmeerraum. Verschiedene beispiele geochemischen verhaltens», a MARZOLFF, I.; RIVA, J. de la; SEEGER, M.; RIES, J. B. (coords.). Landnutzungswandel und Landdegradation in Spanien. Frankfurt (Alemanya) i Saragossa (Espanya): Universitat de Frankfurt i Universitat de Saragossa.

NADAL, J.; SORIANO, J. M.; MOLINA, D. (2002). La qualitat de l’aigua en funció de les característiques vegetals de la conca de recepció. Implicacions en la gestió del parc. V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt.

NINYEROLA, M. (2001). Modelització climàtica mitjançant tècniques SIG i la seva aplicacióa l’anàlisi quantitativa de la distribució d’espècies vegetals a l’Espanya Peninsular. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

NINYEROLA, M.; PONS, X.; ROURE, J. M. (2007a). «Monthly precipitation mapping of the Iberian Peninsula using spatial interpolation tools implemented in a Geographic Information System». Theoretical and Applied Climatology, 89, p. 195-209.

NINYEROLA, M.; PONS, X.; ROURE, J. M. (2007b). «Objective air temperature mapping for the Iberian Peninsula using spatial interpolation and GIS». International Journal of Climatology, 27, p. 1231-1242.

PANAREDA, J. M.; LLIMARGAS, J. (1989). «Fuentes para una reconstrucción histórica del paisaje (siglos XVIII y XIX)». Notes de Geografia Física, 18, p. 57-62.

PARDINI, G.; ARINGHIERI, R.; PLANA, F.; GALLART, F. (1991). «Soil properties relevant to land degradation in abandoned sloping fields in Aísa Valley, Central Pyrenees (Spain)». Pirineos, 137, p. 79-93.

PÈLACHS, A. (2005). Deu mil anys de geohistòria ambiental al Pirineu Central Català: Aplicació de tècniques paleogeogràfiques per a l’estudi del territori i el paisatge a la Coma de Burg i a la Vallferrera. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

PÈLACHS, A.; MENDIZÀBAL, E.; SERRA, J. M.; SORIANO, J. M.; SERRA, A. (2009). «Evaluation of protected natural reserves through GTP model. The case study of High Pyrenees Natural Park», a PRADOS, M. J. (ed.) Naturbanization. New identities and processes for rural-natural areas. Londres: CRC Press Taylor & Francis Group, p. 225-238.

PÈLACHS, A.; SORIANO, J. M. (2003). «Las fuentes paleobotánicas y la historia forestal: El ejemplo de los valles de la Coma de Burg y Vallferrera (Pallars Sobirà-Lleida)». Cuadernos de la Sociedad Española de Ciencias Forestales, 16, p. 155-160.

PÈLACHS, A.; SORIANO, J. M.; NADAL, J.; ESTEBAN, A. (2007). «Holocene environmental history and human impact in the Pyrenees». Contributions to Science (Barcelona), 3: 3, p. 423-431.

PINTÓ, J. (1993). «La dinàmica de la vegetació a St. Llorenç del Munt». Notes de Geografía Física, 22, p. 25-54.

PIQUÉ, R. (1999). Producción y uso del combustible vegetal: una evaluación arqueológica. Barcelona i Madrid: Universitat Autònoma de Barcelona i Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Col·lecció Treballs d’Etnoarqueologia, 3.

PITTE, J. R. (2001). Histoire du paysage français: De la préhistoire à nos jours. París: Tallainder.

PORTA i altres (1985). «Sòl», a FOLCH, R. (ed.). Història Natural dels Països Catalans. Volum 3: Recursos geològics i sòl. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 273-424.

PRADOS, M. J. (2009). Naturbanization. New identities and processes for rural-natural areas. Londres: CRC Press Taylor & Francis Group.

PROCTOR, J. (1998). «The meaning of global environmental change. Retheorizing culture in Human Dimensions Research». Global Environmental Change, 8(3), p. 227-248.

QUINE, T. A.; NAVAS, A.; WALLING, D. E.; MACHIN, J. (1994). «Soil erosion and redistribution on cultivated and uncultivated land near Las Bardenas in the Central Ebro river basin, Spain». Land Degradation and Rehabilitation, 5, p. 41-55.

REILLE, M. (1998). Pollen et spores d’Europe et d’Afrique du Nord. Suplement 2. Marsella: Laboratoire de botanique historique et de palynologie.

RENART, F. (1788). Ychonographia o mapa demostrativo de la Montaña o territorio nombrado la Ribalera, sus Lindes y Términos exclusivos. Escala de 3000 varas castellanas de Marco de Burgos. Barcelona.

RIERA, S. (2006). «Cambios vegetales holocenos en la región mediterránea de la península Ibérica: ensayo de síntesis». Ecosistemas, 2006/1.

RIERA, S.; ESTEBAN, A. (1997). «Relations homme-milieu végétal pendant les cinq derniers millénaires dans la plaine littorale du Penedès (nord-est de la péninsule ibérique)». Vie Milieu, 47(1), p. 53-68.

RODRÍGUEZ, J. A.; LASANTA, T. (1992). «Los bancales abandonados en la montaña mediterránea: una revisión bibliográfica». Pirineos, 139, p. 105-123.

SANCHO-GARCÍA, I.; FIDALGO, C. (2004). «Evolución del paisaje vegetal en el siglo XX a partir del Catastro de la Propiedad Rústica (Comarca del Alberche, Madrid)». Revista CT/Catastro, 52.

SERRA, A. (2007). Anàlisi de les cobertes forestals i la seva dinàmica (1954-2003) al Parc Natural de l’Alt Pirineu: Mapa forestal de Jaime Jordán de Urríes, una eina per a l’estudi de la dinàmica i la gestió de les masses forestals. Memòria de recerca. Bellaterra: Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona.

SERRA, J. M.; PÈLACHS, A.; NINYEROLA, M.; LLORENS, J.; CRISTÒBAL, J.; VERA, A. (2008). «El GTP com a mètode per al disseny d’unitats de paisatge». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 65, p. 155-167.

SORIANO, J. M. (1994). Efectes del despoblament sobre el medi físic d’un territori de muntanya (Tuixén, Parc Natural Cadí-Moixeró). Estudi de la variació de la fertilitat del sòl en camps de conreu abandonats. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

SORIANO, J. M.; AMBRÓS, S.; DOMINGO, M.; MOLINA, D.; NADAL, J. (1994). «Medi físic i poblament en un municipi de muntanya: l’abandonament de camps de conreu a Tuixén». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 37, p. 149-164.

STUIVER, M.; REIMER, P. J. (1993). «Extended 14C database and revised CALIB radiocarbon calibration program». Radiocarbon, 35, p. 215-230.

STUIVER, M.; REIMER, P. J.; BARD, E.; BECK, J. W.; BURR, G. S.; HUGHEN, K. A.; KROMER B.; MCCORMAC, F.; PLICHT, J.; SPURK, M. (1998). «INTCAL98 Radiocarbon age calibration 24,000 - 0 cal BP». Radiocarbon, 40, p. 1041-1083. TALON, B.; CARCAILLET, C.; THINON, M. (1998). «Études pédoanthracologiques des variations de la limite supérieure des arbres au cours de l’holocene dans les alpes françaises». Géographie Physique et Quaternaire, 52(2), p. 195-208.

TAPPEINER, U.; CERNUSCA, A. (1993). «Alpine meadows and pastures after abandonment». Pirineos, 141-142, p. 97-142.

TELLO, E. (2006). «La transformación del territorio antes y después de 1950: Un lugar de encuentro transdisciplinar para el estudio del paisaje». Áreas: Revista Internacional de Ciencias Sociales, 25, p. 5-11.

THINON, M. (1992). L’analyse pédoanthracologique: Aspects méthodologiques et applications. Tesi doctoral. Aix-Marseille: Université Paul Cézanne.

THRORNES, J. (1995). «Global environmental change and regional response: the European Mediterranean». Transactions. Institute of British Geographers, 20, p. 357-367.

TULLA, A. F. (en premsa). «Urbanización en el medio rural», a GÓMEZ ESPÍN, J. L.; MARTÍNEZ, R. (eds). Desarrollo rural en el siglo XXI. Universitat de Múrcia.

TULLA, A. F.; VERA, A.; PALLARÉS, M. (2003). «Local development, economies. Social and environmental externalities in mountain areas», a VAISHAR, A. i altres (eds.). Regional Geography and its applications. Brno (República Txeca): Radiograf, p. 178-185.

VERA, A. (2007). Anàlisi de l’espai econòmic pirinenc a partir de la creació d’unitats territorials socioeconòmiques. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

VERNET, J.-L. (1997). L’homme et la forêt méditerranéenne: De la Préhistoire à nos jours. París: Errance.

VICENTE, S.; LASANTA, T.; CUADRAT, J.M. (2000). «Influencia de la ganadería en la evolución del riesgo de incendio en función de la vegetación en un área de montaña: el ejemplo del valle de Borau (Pirineo aragonés)». Geographicalia, 38, p. 33-57.

WALKER, B. H.; STEFFEN, W. L.; CANADELL, J.; INGRAM, J. S. I. (eds.) (1999). The terrestrial biosphere and global change: Implications for natural and managed ecosystems. Synthesis. Cambridge: Cambridge University Press. IGBP Book Series, 4.

WHITLOCK, C.; MILLSPAUGH, S. H. (1996). «Testing assumptions of fire history studies: an examination of modern charcoal accumulation in Yellowstone National Park». The Holocene, 6, p. 7-15.

WILLIAMS, A. S.; JOBES, P. C. (1990). «Economic and quality-of-life considerations in urban-rural migration». Journal of Rural Studies, 6(12), p. 187-194.

ZOIDO, F.; VENEGAS, C. (2002). Paisaje y ordenación del territorio. Sevilla: Junta de Andalucia y Fundación Duques de Soria.