Lucien Febvre: Un mestratge sense hereus?: reflexions entorn les vinculacions d'història i geografia

Autors/ores

  • Josep Melero i Bellmunt

Resum

La ciència històrica ha mostrat, en general, un oblit envers la geografia. A més, la geografia ha estat considerada des de sempre com la «germana pobra» de les ciències socials. Així doncs, l’autor reclama una major aproximació i consideració mútua entre ambdues disciplines. Com a exemple d’un intent fallit en aquesta línia, es proposa la lectura d’un «clàssic» tant en els programes de metodologia històrica com en els de pensament geogràfic: Lucien Febvre (1878-1956).

En la seva joventut, Febvre estigué directament exposat a les ensenyances de l’escola possibilista francesa de Vidal de la Blache, i elaborà una síntesi particular dels principis vidalians (genre de vie, milieu), aplicant-los al seu propi camp d’especialització: la història. Des d’aquesta tribuna, continuaria advocant per l’assoliment d’una metodologia pròpia per a la geografia, fet que li suposà algunes crítiques per part dels seus «companys» geògrafs. No obstant això, l’any 1929 fundà amb Marc Bloch la revista Annales, tasca a la qual es dedicà des d’aleshores.

Probablement per aquest motiu, els estudiosos de la geografia humana han menyspreat o oblidat l’aportació de Febvre a la geografia, una contribució que pot ser analitzada en la seva obra La Terre et l’évolution humaine (1922) i en altres articles contemporanis. Així, aquest article postula una “lectura geogràfica” de Febvre i conclou que el seu intent reformador era viable, tot i que caldria adaptar-lo a les necessitats metodològiques actuals d’ambdues disciplines.

Referències

BAULIG, H., «Lucien Febvre et la géographie», Annales de Géographie, 1957.

BRAUDEL, F., «Lucien Febvre: 1878‑1956», Annales, 1956, nº 3.

BUTTIMER, A., Sociedad y medio en la tradición geográfica francesa, Oikos‑Tau, Vilassar de Mar, 1980.

CAPEL, H., Filosofía y ciencia en la geografía contemporánea, Barcanova, Barcelona, 1981.

CLAVAL, P., Evolución de la geografía humana, Oikos‑Tau, Vilassar de Mar, 1974.

CLAVAL, P., «The historical dimensions of French geography», Journal of Historical Geography, 1984, vol. 10, nº 3.

DEMANGEON, A., «Introduction géographique à l’histoire», Annales de Géographie, 1923, t. XXXII.

DICKINSON, R., The makers of modern geography, Frederick A. Praeger, Nova York, 1969.

FEBVRE, L., La Franche‑Comté, Les régions de la France, vol. IV, Amand Colin, París, 1905.

FEBVRE, L., «Le problème de la géographie humaine», Revue de Synthèse Historique, 1923.

FEBVRE, L., «A nos lecteurs», Annales, 1929, nº 1.

FEBVRE, L., «Avant‑propos», Combats pour l’histoire, París, 1953.

FEBVRE, L., La Tierra y la evolución humana, UTEMA, Mèxic, 1961 (traducció castellana de La Terre et l’évolution humaine, 1922).

FONTANA, J., «Ascènsia i decadència de l’escola dels Annales», Recerques, nº 4.

HOLT‑JENSE, A., Geography: its history concepts, Hayer & Row, Londres, 1981.

JAMES, P., All Possible Worlds: a history of geographical ideas, Bobbs‑Merrill, Nova York, 1972.

MANN, H. D., Lucien Febvre: la pensée d’un historien vivant, Armand Colin, París, 1971.

MEYNIER, A., Histoire de la pensée géographique en France (1872‑1969), PUF, París, 1969.

QUAINI, M., La construcción de la geografía humana, Oikos‑Tau, Vilassar de Mar, 1981.

VILAR, P., Catalunya dins l’Espanya moderna, vol. 1, Ed. 62, Barcelona, 1973.

Publicades

15-01-1985

Com citar

Melero i Bellmunt, J. (1985). Lucien Febvre: Un mestratge sense hereus?: reflexions entorn les vinculacions d’història i geografia. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 6, 145–158. https://doi.org/10.5565/rev/dag.1369

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.