Vers la recuperació dels corredors fluvials metropolitans. El cas de la conca del Besòs a la regió metropolitana de Barcelona

Autors/ores

  • Marta Benages-Albert Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, Àrea d’Urbanisme Universitat Internacional de Catalunya
  • Pere Vall-Casas Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, Àrea d’Urbanisme Universitat Internacional de Catalunya

Resum

L’article analitza les estratègies desenvolupades durant els darrers 30 anys a favor de la recuperació dels rius i les rieres de la conca del Besòs. Es constata el progressiu reconeixement del valor social del paisatge fluvial, i un cert trànsit des de la pedagogia tutelada per l’administració a l’acció participada de la ciutadania. Per tal de reforçar el compromís ciutadà en el moment actual del procés regenerador, resulta estratègica l’aposta per la diagnosi geo-etnogràfica que permet accedir al coneixement vivencial dels espais fluvials. La comprensió dels mecanismes d’utilització i apropiació ciutadana esdevé el primer pas ineludible per activar la implicació de les comunitats locals; i, en darrera instància, per impulsar veritables projectes territorials participats a l’entorn dels corredors fluvials metropolitans.

Paraules clau

Corredors fluvials metropolitans, projecte territorial, diagnosi geo-etnogràfica, participació ciutadana

Referències

ACA (2012). Processos participatius i Directiva Marc de l’Aigua. Generalitat de Catalunya. Consultat el 11/07/2012 a:

http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/participacio/portal/index.pdf

AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (2007). Projecte d’integració a l’espai públic urbà del torrent de Bugarai i riera de Caldes al seu pas per Caldes de Montbui.

AJUNTAMENT DE LA LLAGOSTA (1987). Pla General d’Ordenació Urbana.

AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS (1978). Pla General d’Ordenació Urbana. Pla general d'ordenació de la comarca urbanística de Sabadell.

- (2004). Modificació de Pla General d'Ordenació. Transcripció del Pla General de la Comarca de Sabadell al Terme Municipal de Palau-solità i Plegamans.

AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1997). Pla General d'Ordenació Urbana.

- (2007) Modificació Puntual del Pla General Municipal d'Ordenació de Santa Perpètua de Mogoda i adaptació al Pla director urbanístic de Santa Maria de Gallecs.

AJUNTAMENT DE SABADELL (2006). Pla per Recuperar el Patrimoni Preindustrial del Ripoll.

ALARCÓN, Antoni (1999). “La recuperació del riu Besòs a la desembocadura”. Notes, 13, 67-77.

AL-KODMANY, Kheir (2000). “Extending geographic information systems (GIS) to meet neighborhood planning needs: recent developements in the work of the University of Illinois at Chicago”. The URISA Journal, 12 (3), 19-37.

ASSOCIACIÓ HÀBITATS (Ed.) (2012). Informe RiusCat 2011. L’estat de salut dels rius i rieres de Catalunya. Consultat el 2/07/2012 a: http://projecterius.org/arxius/Informe_RiusCat_2011.pdf

BARBA, Rosa (1994). "Els rius. Síntesis dels arguments de paisatge. A propòsit dels diversos tallers de projecte sobre els rius com a element paisatgístic”. Àrea. Revista de debats territorials, 4, 72-91.

BATLLE, Enric (2011). El jardín de la metrópoli: del paisaje romántico al espacio libre para una sociedad sostenible. Barcelona: Gustavo Gili.

BENAGES, Marta (2011). “Re-pensar la urbanidad en zonas residenciales de baja densidad desde la mirada comunitaria”. En VALL, Pere; MENDOZA, Carmen; CUÉLLAR, Álvaro; CARRACEDO, Óscar i BENAGES, Marta (Eds.). LAU II. Regeneración de territorios intermedios. Repensar Encamp. Barcelona : Universitat Internacional de Catalunya, 82-87.

BERTRAND, M. (1974). « Espace et perception : discussion ». L’Espace géographique, 4, 238-240.

BIFFLE, Richard i THOMPSON, Pamela (2006). “Geo-ethnography, an interdisciplinary method for exploring schools, communities and cultures: creating personal narratives of place and voice”. The International Journal of Diversity in Organizations, Communities and Nations, 6 (3), 75-82.

BIGANDO, Eva (2008). Artigueloutan et ses paysages ordinaires: rapport d’enquête. SET (UMR 5603) / CDAPP. Consultat el 20/06/2012 a:

http://web.univ-pau.fr/~ftesson1/tesson/Recherche_Paysage.html

- (2010). Regards d’habitants sur les paysages du Gave de Pau au sein de l’agglomération paloise. SET (UMR 5603) / CDAPP. Consultat el 20/06/2012 a:

http://web.univ-pau.fr/~ftesson1/tesson/images/RAPPORT_SET_WEB.pdf

BIGANDO, Eva; BERCOVITZ, Rémi; QUINTIN, Alexia i TESSON, Frédéric (2011). “Paysages ordinaires et participations. La qualité médiatrice du paysage pour faire participer les habitants au processus décisionnel: une méthode originale mise en oeuvre dans l’agglomération paloise”. Actes du Colloque International Paysages de la vie quotidienne. Regards croisés entre recherche et action. Perpignan-Girona.

BUIJS, Arjen (2009). “Public support for river restoration. A mixed-method study into local residents’ support for and framing of river management and ecological restoration in the Dutch floodplains”. Journal of Environmental Management, 90, 2680–2689

BUSQUETS, Jaume (2005). “Per una nova cultura del paisatge”. Escola Catalana. Del paisatge i les persones, 417, 6-9. Barcelona: Òmnium Cultural.

CÁMARA, Carlos (2012). “Las iniciativas de participación ciudadana en el urbanismo”. URBS: revista de estudios urbanos y ciencias sociales, 2(1), 19-32. Consultat el a: 28/06/2012 a: http://nevada.ual.es:81/urbs/index.php/urbs/article/view/camara_menoyo

CARBONELL, Óscar i PRAT, Jordi (2003). Història gràfica de riu Ripoll al seu pas per Sabadell, 1864-1964. Sabadell: Ajuntament de Sabadell.

COLAFRANCESCHI, Daniela (2012). “Paisatge del conflicte, espai de diàleg”. En NOGUÉ, Joan; PUIGBERT, Laura; BRETCHA, Gemma i LOSANTOS, Àgata (Eds.) Franges. Els paisatges de la perifèria. Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya, 52-65.

COMISIÓN PROVINCIAL DE URBANISMO DE BARCELONA (1963). Plan Provincial de Barcelona . Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, Arxiu Històric, Manuel Baldrich Tibau, H 110A / 7 / 102-113: Estructura urbanística i àrees de desenvolupament preferent.

CONSELL D’EUROPA (2000). Directiva Marc de l’Aigua, 2000/60/CE de 23 de octubre de 2000.

CONSELL D’EUROPA (2000). Conveni Europeu del Paisatge.[en línia] Consultat el 16/05/2012 a: http://www.magrama.gob.es/es/desarrollo-rural/temas/desarrollo-territorial/09047122800d2b59_tcm7-26223.pdf

CONSELL D’EUROPA (2007). Directiva d’Avaluació i Gestió de les Inundacions, 2007/60/CE transposada a la legislació espanyola mitjançant el RD 903/2010, de 9 de juliol.

CONSORCI PER A LA DEFENSA DE LA CONCA DEL RIU BESÒS (2000). Pla Director dels Espais Fluvials de la Conca del Riu Besòs.

CORTINA, Albert (2010). Nova cultura del territori i etica del paisatge. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Documents de Recerca, 17.

DANTÍ, Jaume (Coord.) (2010). L'Aigua i el patrimoni històric industrial a la conca del Besòs. Granollers: Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs.

ELWOOD, Sarah (2009). “Multiple representations, significations and epistemologies in community-based GIS”. En: COPE, Megan i ELWOOD, Sarah. (Eds.) Qualitative GIS. A mixed methods approach. London: SAGE Publications Ltd

FERNÁNDEZ, Lluís i PRAT, Cesc (Coords.) (2004). Quatre itineraris pel Ripoll a Sabadell: guia del patrimoni fluvial. Sabadell: Amics del Ripoll.

FERNÁNDEZ, Charlotte (Coord.) (2010). Cap a una estratègia participativa en urbanisme. Reflexions sobre un urbanisme participatiu de qualitat. Barcelona: Fundació Catalunya Segle XXI.

FONT, Antoni; LLOP, Carles i VILANOVA, Josep M. (1999). La construcció del territori metropolità. Morfogènesi de la regió urbana de Barcelona. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

FONT, Antoni (Ed.) (2004). L’explosió de la ciutat: Transformacions territorials recents en les regions urbanes de l’Europa Meridional. Col•legi d’Arquitectes de Catalunya- Fòrum Universal de la Cultures de Barcelona.

FORMAN, Richard T.T. (2004). Mosaico territorial para la región metropolitana de Barcelona. Barcelona: Gustavo Gili.

GARCÍA BALLESTEROS, Aurora (Coord.) (1998). Métodos y técnicas cualitativas en geografía social. Barcelona: Oikos-Tau.

GENERALITAT DE CATALUNYA (1982). Pla de Sanejament de Catalunya.

- (1985). Pla Zonal de les Conques Llobregat-Besòs.

- (1987). Actuacions Industrials de l’Institut Català del Sòl. 1987.

- (1988). Actuacions Industrials de l’Institut Català del Sòl. 1988.

- (2006). Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya. Decret 305/2006.

- (2006). Reglament de Planificació Hidrològica de Catalunya. Decret 380/2006.

- (2010). Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya. Decret 188/2010.

- (2010). Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB). Generalitat de Catalunya, núm. 5627 - 12/05/2010.

GODÉ, Lluís i GARCIA, Evelyn (2006). “La recuperación del Baix Llobregat. Evolución histórica”. Ponencia en: Congreso Nacional del Medio Ambiente, 8, Desarrollo rural y conservación de la naturaleza, Agua. Vitoria-Gasteiz.

GORDI, Josep (dir.) (2005). El paisatge fluvial a la conca del Besòs. Ahir, avui ... i demà? Barcelona: Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs

JACOBS, Jane ([1961] 2012). Muerte y vida de las grandes ciudades americanas. Madrid: Capitan Swing Libros.

KAPLAN, Rachel; KAPLAN, Stephen i RYAN, Robert L. (1998). With people in mind: design and management of everyday nature. Washington, DC: Island Press.

KNIGGE, LaDona i COPE, Megan (2006). “Grounded visualization: integrating the analysis of qualitative and quantitative data through grounded theory and visualization”. Environment and Planning A, 38 (11), 20-37.

LEFEBVRE, Henri (2000) [1974]. La production de l’espace. Paris : Anthropos.

LUGINBÜL, Yves (2008). “Paisatge i benestar individual i social”. En: NOGUÉ, Joan; PUIGBERT, Laura i BRETCHA, Gemma (Eds.). Paisatge i salut. Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya; Barcelona: Generalitat de Catalunya, 16-35.

MANCOMUNITAT DE LA VALL DEL TENES (2009). Carta del Paisatge de la Vall del Tenes.

MATTHEWS, Stephen; DETMILER, James i BURTON, Linda. (2005) “Geo-ethnography: Coupling Geographic Information Analysis Techniques with Ethnographic Methods in Urban Research”. Cartographica The International Journal for Geographic Information and Geovisualization,: 40 ( 4), 75-90.

MOLINA, Géraldine ; BERTRAND, Magali ; BLOD, Frédérique ; DASCON, Juhane ; GAMBINO, Mélanie i MILIAN, Johan (2007). « Géographie et représentations : de la nécessité des méthodes qualitatives ». Recherches Qualitatives, Hors Série, 3. Consultat el 28/03/2011 a: http://geraldinemolina.org/recherche/publications-sous-page/.

MORRIS, Nina (2003). Health, well-being and open space. Literature review. Openspace Research Centre. Edinburgh College of Art/ Heriot Watt University.

MUMFORD, Lewis (1991) [1937] « Whats is the city ? ». En: LEGATES, R y STOUT, F (Eds.) The city reader. Londres: Routledge.

NEL.LO, Oriol (2006). “Els plans directors urbanístics. Una nova generació de plans”. Espais, 52, 3-11.

NILSSON, Kjell i NIELSEN, Anne Birgitte (2006). Urban Forestry for Human Health and Wellbeing. Copenhagen: Danish Center for Forest, Landscape & Planning.

NOGUÉ, Joan (1985). “Un mètode de treball humanista”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 6, 67-80.

NOGUE, Joan (2010). Paisatge, territori i societat civil. València: Edicions Tres i Quatre.

NOGUÉ, Joan; PUIGBERT, Laura i BRETCHA, Gemma (Eds.) (2008). Paisatge i salut. Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya; Barcelona: Generalitat de Catalunya.

P2P FOUNDATION (Ed.) (2011). P2P Urbanism. P2P Foundation. Consultat el 14/09/2012 a: http://p2pfoundation.net/P2P_Urbanism

PÉREZ, Claudia i MARMOLEJO, Carlos (2008). “La localización intrametropolitana de las actividades de la innovación: un anàlisis para la región metropolitana de Barcelona”. Scipta Nova, Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, XII, 270 (153).

PLATT, Rutherford H. (Ed.) (2006). The Humane Metropolis: People and Nature in the 21st-Century City. Cambridge: Lincoln Institute of Land Policy.

PRAT, Narcís i RIERADEVALL, Maria (1992). “La degradació del riu Besòs”. Lauro Revista del Museu de Granollers, 15-19.

RAMBALDI, Giacomo; MCCALL, Mike; WEINER, Daniel; MBLIE, Peter i KYEM, Peter (2004). Participatory GIS, http://www.iapad.org/participatory_gis.htm

REMESAR, Antoni i POL, Enric (2002). “Civic participation workshops in Sant Adrià de Besòs: a creative methodology”. En: Bennet, Sarah & Butler, John (Eds.). Locality, regeneration and divers[c]ities. Advances in Art & Urban Futures 1. Bristol: Intellect, Ltd, 153-158.

REMESAR, Antoni; VIDAL, Tomeu; VALERA, Sergi; SALAS, Xavi; RICART ULLDEMOLINS, Núria; A. HERNÁNDEZ i REMESAR AGUILAR, Nemo (2004). “Poblenou y La Mina [Barcelona], participación creativa con la metodología de las CPBoxes”. On the Waterfront, 5, 53-74.

REQUES, Pedro (2006). “La geografia de la percepción y del comportamiento: una introducción”. Conferencia V Jornadas Nacionales de Investigación en Psicologia. Santander.

RYDIN, Yvonne et al. (2012). “Shaping cities for health: complexity and the planning of urban environaments in the 21st century”. En: The Lancet, 379, 2079-2108.

SALA, Pere (2012). “Perifèries urbanes. L’experiència dels catàlegs de paisatge de Catalunya”. En NOGUÉ, Joan; PUIGBERT, Laura; BRETCHA, Gemma i LOSANTOS, Àgata (Eds.) Franges. Els paisatges de la perifèria. Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya, 154-189.

SIMON, Àngel (1994). “Per una política metropolitana d’espais lliures”. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, 20, 9-16

TALEN, Emily i SHAH, Swasti (2007). “Neighborhood Evaluation Using GIS: An Exploratory Study”. Environment and Behavior, 39(5):583-615.

TARROJA, Alex i CAMAGNI, Roberto (Coords.) (2006). Una nueva cultura del territorio. Criterios sociales y ambientales en las políticas y el gobierno del territorio. Barcelona: Diputació de Barcelona.

TILDEN, Freeman (1957). Interpreting our Heritage. North Carolina: University of North Carolina Press.

TORRA, Ramon; FARRERO, Antoni i TÉNEZ, Víctor (2008). “La recuperació dels paisatges fluvials metropolitans. El projecte de recuperació ambiental i paisatgística del riu Llobregat a la comarca del Baix Llobregat”. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, 47, 44-53.

TRULLÉN, Joan (2003). Economia de l’arc tecnològic de la regió metropolitana de Barcelona. Delimitació de pols i corredors, estructura econòmica i indicadors d’economia del coneixement. Barcelona: Serie Elements de debat territorial, 18, Diputació de Barcelona.

VALLERANI, Francesco (2012). “Franges hidràuliques, entre angoixes geogràfiques i estratègies de supervivència : el cas de la terra ferma de Venècia ». En: NOGUÉ, Joan; PUIGBERT, Laura; BRETCHA, Gemma i LOSANTOS, Àgata (Eds.) Franges. Els paisatges de la perifèria. Olot: Observatori del Paisatge de Catalunya, 229-252.

VALERA, Sergi (1996). “Psicologia ambiental: bases teóricas y epistemológicas”. Monografies psico-socio-ambiental, 9, 1-14.

VALL, Pere (2010). “Territorios intermedios en la región metropolitana de Barcelona. Identidad y reciclaje”. Ciudad y territorio. Estudios territoriales, XIII (164), 267-283.

VALL, Pere; KOSCHINSKY, Julia i MENDOZA, Carmen (2011). "Retrofitting suburbia through pre-urban patterns: introducing a European perspective". Urban Design International, 16, 171-187

VECSLIR, Lorena (2007). “Paisajes de la nueva centralidad”. Urban, 12, 34-55.

VENDRELL, Jaume (1994). “Realitzacions i propostes metropolitanes en els espais públics: parcs, rius i platges”. Papers, 20, 71-88.

VENDRELL, Jaume i PRESMANES, Serafín (1993). “La recuperación de los ámbitos fluviales metropolitanos de Barcelona”. OP. Revista del colegio de ingenieros de caminos, canales y puertos, 26. Consultat el 18/04/2012 a: http://hispagua.cedex.es/sites/default/files/hispagua_articulo/op/26/op26_5.htm

VERD, Joan Miquel i PORCEL, Sergio (2012). “An application of qualitative geographic information systems (GIS) in the field of urban sociology using ATLAS.ti: uses and reflections”. Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitavie Social Research, 13(2), Art. 14. Consultat el 9/05/2012 a: http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:0114-fqs1202144.

VIDAL, Pere (1999) “El projecte del Parc Fluvial del Ripoll. Sabadell”. Notes, 13, 91-116.

VIDAL, Tomeu i POL, Enric (2005). “La apropiación del espacio: una propuesta teórica para comprender la vinculación entre las personas y los lugares”. Anuario de Psicología, 36 (3), 281-297. Universitat de Barcelona.

VV. AA. (1994). Àrea: Revista de debats territorials, 4. Diputació de Barcelona.

VV. AA. (1999). “Ciutat i riu”. Notes, 13. Centre d’Estudis Molletans.

VV. AA. (2003). Arraona, 27, 4a època. Arxiu Històric de Sabadell i Museus de Sabadell.

VV. AA. (2011). VIC. Vivero de Iniciativas Ciudadanas. Transferencias de la innovación social al espacio público. Blog. Consultat el 14/09/2012 a: http://viveroiniciativasciudadanas.net/

ZAITZEVSKY, Cynthia (1982). Frederick Law Olmsted and the Boston Park System. Cambridge: Harvard University Press.

Publicades

25-01-2014

Com citar

Benages-Albert, M., & Vall-Casas, P. (2014). Vers la recuperació dels corredors fluvials metropolitans. El cas de la conca del Besòs a la regió metropolitana de Barcelona. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 60(1), 5–30. https://doi.org/10.5565/rev/dag.72

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.