Ciutat i territori a Mallorca

Margalida Mestre Morey

doi:10.5565/rev/dag.188

Ciutat i territori a Mallorca

Autors/ores

Margalida Mestre Morey Universitat Autònoma de Barcelona Doctoranda de Geografia

PDF

Resum

Una de les conseqüències de la revolució turística iniciada vers a l’any 1960 ha estat la consolidació definitiva del concepte “macrocefàlia” per definir la relació de la ciutat de Palma amb la resta del sistema urbà de Mallorca. Tanmateix, analitzant l’evolució de la població mallorquina a les darreres dècades, ens trobem amb que la hipòtesi de l’excessiva concentració de població està resultant, de cada cop, més difícil de sustentar. L’article aborda la problemàtica mitjançant metodologies clàssiques sobre la jerarquia dels sistemes urbans, com són el model rank-size i l’índex de primacia, complementades amb l’estudi de la dispersió del poblament. L’article conclou que el sistema no es pot seguir analitzant a partir de l’oposició entre la realitat urbana de Palma i la resta de l’illa, sinó que és necessari adoptar una nova perspectiva basada en el reconeixement de la integració del conjunt de Mallorca com un únic sistema integrat i interdependent.

Paraules clau

Mallorca, sistema urbà, ciutat, macrocefàlia, població, escala metropolitana

Referències

ALLEN, G. R. (1954). «The “courbe des populations”: A futher analysis». Bulletin of the Oxford University Institute of Statistics, 16, 179-189.

ALPEROVICH, G. (1984). «The size Distribution of cities: On the empirical validity of the rank-size rule». Journal of Urban Economics [en línia], 16, 232-239. http://dx.doi.org/10.1016/0094-1190(84)90044-5

— (1988). «A new testing procedure of the rank size distribution». Journal of Urban Economics [en línia], 23, 251-259. http://dx.doi.org/10.1016/0094-1190(88)90017-4

BARCELÓ, B. (1979). «El balance demográfico de las Islas Baleares en el quinquenio de 1970-1975». Treballs de Geografia, 36, 103-109.

BINIMELIS, J. (1989). «La població postturística de Mallorca (1970-1986): En el marc d’una nova comarcalització». Treballs de Geografia, 42, 91-109.

BLÁZQUEZ, M. i MURRAY, I. (2010). «Una geohistoria de la turistización de las Islas Baleares». Periplo Sustentable, 18, 69-118.

BRAKMAN, S.; GARRETSEN, H.; MARREWIJK, C. van i BERG, M. van den (1999). «The retorn of Zipf: Towards a further understanding of the rank-size distribution». Journal of Regional Science [en línia], 39 (1), 183-213. http://dx.doi.org/10.1111/1467-9787.00129

BUZAI, G. (2003). Mapas sociales urbanos. Buenos Aires: Lugar.

CAPEL, H. (1972a). «La validez del modelo rank-size». Revista de Geografia, 6 (1), 121-138.

— (1972b). «De las funciones urbanas a las dimensiones básicas de los sistemas urbanos». Revista de Geografia, 6 (2), 218-248.

CLARK, C. (1967). Population Grownth and Land Use. Nova York: Macmillan.

CÓRDOBA, J. C. (2008). «On the distribution of city sizes». Journal of Urban Economics, 63 (1), 177-197.

FERREIRA, E. i GARÍN, A. (1997). «Una nota sobre el cálculo del índice de Gini». Estadística Española, 39 (142), 207-218.

GARBAIX, X. (1999). «Zipf’s law for cities: An explanation». The Quarterly Journal of Economics, 144 (3), 739-767. http://dx.doi.org/10.1162/003355399556133

GINSBURG, N. (1961). Atlas of Economic Development. Chicago: University of Chicago Press.

GOERLICH, F. i MAS, M. (2010). «La distribución empírica del tamaño de las ciudades en España, 1900-2001: ¿Quién verifica la ley de Zipf?». Revista de Economía Aplicada, 18 (54), 133-159.

GONZÁLEZ, J. (2006). «Geografía urbana de PalmA: La actividad turística en la forma y el desarrollo de la ciudad». A: ARTIGUES, A. et al. La introducción a la geografía urbana de las Illes Balears. Palma de Mallorca: UIB, AGE, Govern de les Illes Balears.

GONZÁLEZ, J. L. i CEBRIÁN, A. (1987). «Aproximación al conocimiento de la estructura urbana de España y sus comunidades autónomas». Anales de Geografía de la Universidad Complutense, 7, 429-437.

HOLMES, T. i LEE, S. (2010). «Cities as Six-by-Six Squares: Zipf’s Law?». A: GLAESER, E. Agglomeration Economics. Chicago: University of Chicago Press, 105-132. http://dx.doi.org/10.7208/chicago/9780226297927.003.0004

LANASPA, L.; PERDIGUERO, A. M. i SANZ, F. (2004). «La distribución del tamaño de las ciudades». Revista de Economía Aplicada, 12 (34), 5-16.

MATEU, J. (2003). «Turismo residencial y dispersión urbana en Mallorca (Illes Balears): Un ensayo metodológico en el municipio de Pollença». Estudios Turísticos, 155-156, 197-218.

MEHTA, S. K. (1964). «Some demographic and economic correlates of primate cities: A case for revaluation». Demography, 1 (1), 136-147. http://dx.doi.org/10.1007/BF03208454

MESTRE, M. (2014). «La delimitació de l’àrea urbana de Palma de Mallorca: Una reconsideració a partir de l’aplicació del criteri NUREC». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 76, 105-128.

MINISTERIO DE FOMENTO (2000). Altas estadístico de las áreas urbanas de España. Madrid: Ministerio de Fomento.

MURRAY, I.; BLÁZQUEZ, M. i PONS, A. (2008). «La explosión turística en las Islas Baleares (1956-2000): Cambios de uso del suelo y metabolismo socioeconómico». A: GARRABOU, R. i NAREDO, J. M. (eds.). El paisaje en perspectiva histórica: Formación y transformación del paisaje en el mundo mediterráneo. Saragossa: Sociedad Española de Historia Agraria, 351-376. Monografías de Historia Rural.

NEL·LO, O. (1991). «Les teories sobre l’ordenament del territori a Catalunya: Els antecedents». Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, 6, 77-90.

— (2001). Ciutat de ciutats: Reflexions sobre el procés d’urbanització a Catalunya. Barcelona: Empúries.

— «¿Cambio de siglo, cambio de ciclo?: Las grandes ciudades españolas en el umbral del siglo XXI». Ciudad y Territorio: Estudios Territoriales, 36 (141-142), 523-542.

PÉREZ CASADO, R. (1979). «Macrocefàlia». A: ARTAL, F. et al. (eds.). Ictineu: Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans (Segles XXVII-XX). Barcelona: Edicions 62.

PICORNELL, C. (1990). «Turisme i territori a les illes Balears: 18 conclusions generals sobre la geografia, la història, els impactes i la política del turisme a les illes Balears». Treballs de Geografia, 43, 43-48.

PICORNELL, C. i SEGUÍ, J. M. (1989). Geografía humana de las Islas Baleares. Barcelona: Oikos-Tau.

QUINTANA, A. (1978). «Criterios generales de trabajo». A: ARTIGUES, A. A. et al. (2008). Albert Quintana: el seu temps i la seva obra. Palma de Mallorca: Govern de les Illes Balears. Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori, 406-421.

— (1979). El sistema urbano de Mallorca. Palma de Mallorca: Moll.

ROSEN, K. T. i RESNICK, M. (1980). «The size distribution of cities: An examination of the Pareto law and primacy». Journal of Urban Economics, 8 (2), 165-186. http://dx.doi.org/10.1016/0094-1190(80)90043-1

ROSSELLÓ VERGER, V. M. (1977). Les Illes Balears: Resum geogràfic. Barcelona: Barcino.

RULLAN, O. (2002). La construcció territorial de Mallorca. Palma de Mallorca: Moll.

— (2004). «Una aproximació a la geografia històrica de Mallorca». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 57, 85-109.

SALVÀ, P. i BINIMELIS, J. (1993). «Las residencias secundarias en la isla de Mallorca: Tipos y procesos de crecimiento». Méditerranée, 77, 73-76. http://dx.doi.org/10.3406/medit.1993.2813

SEGUÍ, J. M. (1988). «L’organització territorial de les Illes Balears». Treballs de Geografia, 39, 131-140.

THOMAS, I. (1985). «City-size distribution and the size of urban systems». Environment and Planning A, 17 (7), 905-913. http://dx.doi.org/10.1068/a170905

URZÚA, C. M. (2000). «A simple and eficient test for Zipf’s law». Economics Letters, 66, 257-260. http://dx.doi.org/10.1016/S0165-1765(99)00215-3

YADAV, C. S. (ed.) (1986). Urban Research Methods: Centrals Place Hierarchical and City Size Models. Nova Delhi: Naurang Rai. Perspectives in Urban Geography.

ZIPF, G. (1949). Human behavior and the principle of least effort. Cambridge: Addison Wesley.