Mobilitat quotidiana, consum de carburants i forma urbana a la regió metropolitana de Barcelona
Resum
El consum de carburants produït per la mobilitat laboral a la regió metropolitana de Barcelona està estretament relacionat amb la morfologia dels teixits urbans. Per demostrar-ho, el present treball desenvolupa una metodologia destinada a 1) superar les mancances de dades de mobilitat actuals amb un elevat nivell de desagregació territorial; 2) assignar un consum de carburant a cada flux de mobilitat en funció del seu volum, de la distància recorreguda i dels mitjans de transport utilitzats, i 3) creuar els resultats de cada municipi amb una classificació del seu sòl residencial. Els resultats permeten constatar l’existència de diferències notables en el consum de carburants dels municipis que poden explicar-se, en bona part, per les característiques del sòl residencial.Paraules clau
mobilitat, consum d’energia, carburants, tipologia residencial, forma urbanaReferències
AADD (1998). Cohesió, centralitat i cohesió iterativa: Àrees funcionals a Catalunya, 1981-1986-1991 i avanç 1996. Barcelona: Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme.
AUTORITAT DEL TRANSPORT METROPOLITÀ (2014). EMEF 2014. La mobilitat a l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’àrea de Barcelona: Enquesta de mobilitat en dia feiner. Barcelona.
AUTORITAT DEL TRANSPORT METROPOLITÀ (2015). Pla director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona 2013-2018. Barcelona.
BANISTER, David (2012). «Assessing the reality: Transport and land use planning to achieve sustainability». The Journal of Transport and Land Use, 5 (3), 1-14.
CARRERA, Josep Maria (dir.) (2012). «Informe de diagnosi i recomanacions dels elements territorials de la regió metropolitana de Barcelona i la seva relació amb la mobilitat». Estudi instrumental per al Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona 2013-2018. Barcelona: Autoritat del Transport Metropolità.
CARRERA, Josep Maria i LÓPEZ, Joan (2006). «Territori, població i localització d’activitats». Estudi instrumental per al Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona 2008-2012. Barcelona: Autoritat del Transport Metropolità.
CASTAÑER, Margarida (1994a). «Una nova dimensió de la xarxa de ciutats a Catalunya: Les àrees de cohesió». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 25, 63-67.
CASTAÑER, Margarida (1994b). «La ciudad real en Catalunya: Las áreas de cohesión». Ciudad y Territorio, II (99), tercera època, 101-114.
CERVERO, Robert i DUNCAN, Michael (2006). «Which Reduces Vehicle Travel More: Jobs-Housing Balance or Retail-Housing Mixing?». Journal of the American Planning Association [en línia] 72 (4), 475-490. http://dx.doi.org/10.1080/01944360608976767
CLUSA, Joaquim (1995). «La mobilitat obligada i els àmbits funcionals a la Regió Metropolitana de Barcelona». Papers: Regió Metropolitana de Barcelona, 24, 51-68. Barcelona. Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona.
DIRECCIÓ DE SERVEIS AMBIENTALS DE L’AMB. BARCELONA REGIONAL (2014). Balanços energètics dels municipis metropolitans. Barcelona: AMB.
DIRECCIÓN GENERAL DE TRÁFICO (2014). Parque de vehículos: Anuario 2014 [en línia]. www.dgt.es/es/seguridad-vial/estadisticas-e-indicadores/parque-vehiculos/tablas-estadisticas/2014/
ENTITAT METROPOLITANA DEL TRANSPORT (1996). Encuesta de movilidad en el área de Barcelona – EMAB ‘94 (Ámbito Territorial de la EMT). Barcelona: EMT-TMB.
ESTEBAN, Manuel (1989). Distribució de la mobilitat per treball a la regió metropolitana de Barcelona. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
FUENTE, Samuel de la (2007). «La influencia de la forma urbana en la movilidad: Un estudio para el caso de Cataluña». Documents de Recerca del Programa de Doctorado en Economía Aplicada. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
FUENTE, Samuel de la (2012). «La influencia de la forma urbana en la movilidad: Un análisis empírico para las áreas urbanas de Madrid y Barcelona». Tesi doctoral. Bellaterra: Departament d’Economia Aplicada. Universitat Autònoma de Barcelona.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES (1995). Pla territorial general de Catalunya. Barcelona.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES (2008). Pla director de mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona. Barcelona.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES (2010). Pla territorial metropolità de Barcelona. Barcelona.
GOBIERNO DE ESPAÑA (2002). «Real Decreto 837/2002, de 2 de agosto, por el que se regula la información relativa al consumo de combustible y a las emisiones de CO2 de los turismos nuevos que se pongan a la venta o se ofrezcan en arrendamiento financiero en territorio español». BOE, 185 (3 d’agost), 28851 a 28856.
GOBIERNO DE ESPAÑA (2012). «Resolución de 24 de septiembre de 2012, de la Secretaría General de Industria y de la Pequeña y Mediana Empresa, por la que se actualiza el anexo I.2 del Real Decreto 837/2002, de 2 de agosto, en lo relativo a los parámetros que determinan la media del consumo de los vehículos de turismos nuevos que se pongan a la venta o se ofrezcan en arrendamiento financiero en territorio español», BOE, 233 (27 de setembre), 68723 i 68724.
GRUP D’ANÀLISI I PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I AMBIENTAL (2005). Mobilitat laboral i àrees de cohesió a Catalunya. 2001 [CD-ROM].
HICKMAN, Robin i BANISTER, David (2007). «Transport and reduced energy consumption: What role can urban planning play?». Working paper, 1026. Oxford: Transport Studies Unit. Oxford University Centre for the Environment.
INDOVINA, Francesco (coord.) (2007). La ciudad de baja densidad: Lógicas, gestión y contención. Barcelona: Diputació de Barcelona.
INSTITUT CERDÀ (2012). «Emissions de gasos efecte hivernacle i la qualitat de l’aire de la mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona: Seguiment de l’evolució de les emissions 2006-2010». Estudi instrumental per al Pla Director de Mobilitat. Barcelona: Autoritat Metropolitana de Transport.
INSTITUT D’ESTUDIS REGIONALS I METROPOLITANS DE BARCELONA (2002). Enquesta de la regió de Barcelona, 2000: Dades estadístiques bàsiques 2000, 1. Barcelona.
INSTITUT D’ESTUDIS REGIONALS I METROPOLITANS DE BARCELONA (2004). Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF’04). Barcelona.
KARATHODOROU, Niovi; GRAHAM, Daniel J. i NOLAND, Robert B. (2010). «Estimating the effect of urban density on fuel demand». Energy Economics [en línia], 32, 86-92. http://dx.doi.org/10.1016/j.eneco.2009.05.005
LLUCH, Enric et al. (1968). «L’evolució de les àrees de trànsit dels autobusos de línia a Catalunya. 1934-1962». Banca Catalana: Publicación de Información Económica, 8, 16-28.
LÓPEZ, Joan (1998). «La mobilitat per motiu d’estudi als municipis de la província de Barcelona». A: ROCA, Joan (coord.). La formació del cinturó industrial de Barcelona. Barcelona: Institut Municipal d’Història-Proa, 461-480.
LÓPEZ, Joan (2003). «La mobilitat de persones a la regió metropolitana de Barcelona». Papers: Regió Metropolitana de Barcelona, 38. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Barcelona.
MARMOLEJO, Carlos i TORNÉS, Moira (2015). «¿Reduce el policentrismo la movilidad laboral?: Un análisis para las siete grandes áreas metropolitanas en España». Scripta Nova, XVIII (500). Barcelona: Universitat de Barcelona.
MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO. MINISTERIO DE FOMENTO (2011). Estrategia española de sostenibildad urbana y local.
MIRALLES, Carme (1997). Transport i ciutat: Reflexió sobre la Barcelona contemporània. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Versió castellana: Ciudad y transporte: El binomio imperfecto. Barcelona: Ariel, 2002.
MUÑIZ, Ivan i GALINDO Anna (2005). «Urban form and the ecological footpint of commuting: The case of Barcelona». Ecological Economics, 55, 499-514.
MUÑOZ, Francesc (ed.) (2011). Estrategias para la ciudad de baja densidad: De la contención a la gestión. Barcelona: Diputació de Barcelona.
NEL·LO, Oriol (1995). «Dinàmiques territorials i mobilitat urbana a la regió metropolitana de Barcelona». Papers: Regió Metropolitana de Barcelona, 24 (abril), 9-37. Barcelona. Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona.
NEL·LO, Oriol (dir.) (1999). Anàlisi de la mobilitat obligada dels municipis de la província de Barcelona 1986-1996. Servei de Cooperació Local de la Diputació de Barcelona.
NEL·LO, Oriol (2011a). «Estrategias para la contención y gestión de las urbanizaciones de baja densidad en Cataluña». Ciudad y Territorio: Estudios Territoriales, XLIII (167).
NEL·LO, Oriol (2011b). «Les urbanitzacions amb dèficits urbanístics: De la utopia a la gestió». A: MUÑOZ, Francesc (ed.). Estrategias para la ciudad de baja densidad: De la contención a la gestión. Barcelona: Diputació de Barcelona.
NEL·LO, Oriol i DONAT, Carles (2014). «Los efectos territoriales de la crisis en la región metropolitana de Barcelona». A: ALBERTOS, Juan M. i SÁNCHEZ, José L. (ed.). Geografía de la crisis econòmica en España [en línia]. València: Universitat de València, 565-608. http://dx.doi.org/10.1111/ecge.12090
NEL·LO, Oriol; LÓPEZ, Joan i PIQUÉ, Joan Miquel (2002). «Las redes emergentes de articulación del territorio en la región de Barcelona: Un análisis de la movilidad obligada, 1986-1996». A: SUBIRATS, Joan (coord.). Redes, territorios y gobierno. Barcelona: Diputació de Barcelona.
OBSERVATORI DE COSTOS DEL TRANSPORT DISCRECIONAL DE VIATGERS A CATALUNYA (2015). Butlletí de Transports, 72 (abril).
OBSERVATORI DEL TRANSPORT REGULAR DE VIATGERS PER CARRETERA A CATALUNYA (2003). Butlletí de Transports, 26 (desembre).
OILGAS (1984). Enciclopedia Nacional del Petróleo, Petroquímica y Gas. Madrid: Sede Técnica.
PALACIO, Gabriel (coord.) (1995). Els mercats de treball de Catalunya, 1981-1986-1991. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Planificació i Acció Territorial.
PAPA, Rocco; GARGIULO, Carmela i ANGIELLO, Gennaro (2014). «The factors influencing transport energy consumption in urban areas: A review». Journal of Land Use, Mobility and the Environment, número especial. Nàpols. University of Naples Federico II.
RIERA, Pilar (1991). «Les ciutats i el territori: Balanç dels estudis sobre el sistema urbà de Catalunya 1931-1991». Actes del Primer Congrés Català de Geografia. Vol. II. Ponències. Barcelona: Societat Catalana de Geografia.
ROCA CLADERA, Josep (dir.) (1997). La delimitació de l’àrea metropolitana de Barcelona. Barcelona: Centre de Política del Sòl i Valoracions.
ROCA CLADERA, Josep (dir.) (1998a). Mobilitat a Catalunya 1991-1996: Cap a un model de mobilitat insostenible? Barcelona: Centre de Política del Sòl i Valoracions.
ROCA CLADERA, Josep (1998b). Evolució de l’estructura urbana a Catalunya 1991-1996: Impacte dels canvis experimentats en la distribució espacial de la població i la mobilitat per treball en el sistema català de ciutats. Barcelona: Centre de Política del Sòl i Valoracions.
RUEDA, Salvador (2002). «Els costos ambientals dels models urbans dispersos». Papers: Regió Metropolitana de Barcelona, 36. Barcelona: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (maig).
SENER (2012). «Costos socials i ambientals de la mobilitat a la RMB per a l’any 2010». Estudi instrumental per al Pla Director de Mobilitat. Barcelona: Autoritat Metropolitana de Transport.
SHIM, Gyo-Eon; RHEE, Sung-Mo; AHN, Kun-Hyuck i CHUNG, Sung-Bong (2006): «The relationship between the characteristics of transportation energy consumption and urban form». The Annals of Regional Science, 40 (2), 351-367.
TRULLÉN, Joan (dir.) (2015). Creixement inclusiu: El gran repte estratègic metropolità. Anuari Metropolità de Barcelona 2014. Bellaterra: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
VAN DE COVERING, Paul i SCHWANEN, Tim (2006). «Re-evalutaing the impact of urban form on travel patterns in Europe and North-America». Transport Policy [en línia], 13, 229-239. http://dx.doi.org/10.1016/j.tranpol.2005.10.001
VILLALANTE, Manel; PÉREZ, Maite i JIMÉNEZ, Cristina (2014). «Patrons, tendències i estratègies de la mobilitat metropolitana». Quaderns del PDU Metropolità, 8. Barcelona: Àrea Metropolitana de Barcelona.
Portals web utilitzats per obtenir-ne dades i paràmetres de referència
Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF): www.creaf.uab.es/mcsc/descriptiu.htm
Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC): www.cnmc.es/es-es/inicio.aspx
Corporación de Reservas Estratégicas de Productos Petrolíferos (CORES): www.cores.es/es/estadisticas
Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT): www.idescat.cat
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC): www.icc.cat
Instituto Nacional de Estadística (INE): www.ine.es
Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE): www.idae.es
Masmoto: www.masmoto.net
Universitat Autònoma de Barcelona: www.uab.cat/web/la-mobilitat-a-la-uab/enquesta-de-mobilitat-1255501888126.html
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2017 Joan López Redondo
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
