La contribución de la geografía de los niños y de las niñas a la enseñanza de la geografía

Stefano Malatesta; Jesús Granados Sánchez

doi:10.5565/rev/dag.483

La contribució de la geografia dels nens i les nenes a l’ensenyament de la geografia

Autors/ores

Stefano Malatesta Università degli Studi Milano Bicocca
Jesús Granados Sánchez Universitat de Girona

PDF (ES)

Resum

Una de les aportacions principals de les geografies dels nens i de les nenes a la disciplina geogràfica ha estat la inclusió dels infants com a actors de creació o producció d’espai, ja que l’utilitzen i el viuen segons les seves necessitats i els seus criteris, i ho fan de manera legítima. Per tant, l’escola ha de beneficiar-se d’aquest coneixement i connectar-lo amb la manera d’ensenyar geografia, perquè l’ús de l’espai per part de les criatures sigui més ben comprès per elles mateixes. L’objectiu del present article és connectar aquests dos àmbits que han caminat de manera paral·lela a partir de l’elaboració d’una proposta sobre com es poden acostar les geografies de la infància a la didàctica de la geografia, per tal que aquesta última incorpori la recerca i la conceptualització produïda per la primera. Els quatre pilars d’aquest model són: considerar que els nens i les nenes són agents socioespacials, tenir en compte la manera com es du a terme l’apropiació de l’espai a la infància, atendre les primeres representacions de l’experiència espacial i conèixer de quina manera són els llocs d’infància de l’alumnat que s’educa.

Paraules clau

geografies dels nens i les nenes, espai, lloc, agents socioespacials, didàctica de la geografia, educació geogràfica

Referències

ANDERSON, J. y JONES, K. (2009). «The difference that place makes to methodology: Uncovering the “lived space” of young people’s spatial practices». Children’s Geographies [en línea], 7 (3), 291-303. https://doi.org/10.1080/14733280903024456

BAYLINA FERRÉ, M. y PRATS FERRET, M. (2010), «The Second International Conference on Geographies of Children, Youth and Families, Barcelona 2009: a report». Children's Geographies [en línea], 8 (4), 437-440. https://doi.org/10.1080/14733285.2010.515416

GERSMEHL, P. (2008). Teaching Geography. 2.ª ed. Nueva York. Guilford.

GRANADOS SÁNCHEZ, J. (2010a). «La recerca en l’ensenyament de la geografia per al desenvolupament sostenible». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 56 (2), 339-356.

— (2010b). L’Educació per la Sostenibilitat a l’Ensenyament de la Geografia: Un estudi de cas. Tesis doctoral.

HOLLOWAY, S.L. y VALENTINE, G. (2004). «Children’s geographies and the new social studies of childhood». En: HOLLOWAY, S. y VALENTINE, G. (eds.). Children’s Geographies: Living, Playing, Learning and Transforming Everyday Worlds. Abington. Routledge, 1-22.

HOLLOWAY, S.L. y VALENTINE, G. (eds.) (2000). Children’s Geographies: Living, Playing, Learning and Transforming Everyday Worlds. Abington. Routledge.

HORTON, J. y KRAFTL, P. (2006). «What else?: Some more ways of thinking and doing “Children’s Geographies”». Children’s Geographies [en línea], 4 (1), 69-95. https://doi.org/10.1080/14733280600577459

IGU-CGE (International Geographical Union – Commission on Geographical Education) (2006). The International Charter on Geographical Education [en línea]. http://igu-cge.tamu.edu/cgecharter2005.pdf

JAMES, A. y PROUT, A. (1990). Constructing and Reconstructing Childhood. Basingstoke. Falmer Press.

MALATESTA, S. (2015), Geografia dei bambini: Luoghi, pratiche e rappresentazioni. Milán. Guerini Scientifica.

MÉRENNE-SCHOUMAKER, B. (2006). «La enseñanza de la geografía». En: HIERNAUX, D. y LINDÓN, A. (dir.). Tratado de Geografía Humana. México: Editorial Anthropos / Universidad Autónoma Metropolitana-Iztapalapa, 628-643.

MORGAN, J. (2002). «“Teaching Geography for a Better World”: The Postmodern Challenge and Geography Education». En: International Research in Geographical and Environmental Education [en línea], 11 (1), 15-29. https://doi.org/10.1080/10382040208667460

MOSS, D. (2010). «Memory, space and time: Researching children’s lives». Childhood [en línea], 17 (4), 530-544. https://doi.org/10.1177/0907568209345611

PAIN, R. (2001). Introducing social geographies. Londres. Hodder Education Publisher.

PHILO, C. (1992). «Neglected rural geographies: A review». Journal of Rural Studies [en línea], 8, 193-207. https://doi.org/10.1016/0743-0167(92)90077-J

— (2000). «The Corner-stones of my world: Editorial introduction to the Special Issue on Spaces of Childhood». Childhood, 7 (3), 243-256. https://doi.org/10.1177/0907568200007003001

— (2003). «To go back up the Side Hill: Memories, imaginations and reveries of childhood». Children’s Geographies [en línea], 1 (1), 7-23. https://doi.org/10.1080/14733280302188

PINCHEMEL, P. (1982). «De l’enseignement géographique à l’éducation géographique». Historiens-Géographes, 289, 779-783.

REINFRIED, S.; SCHLEICHER, Y. y REMPFLER, A. (2007). «Geographical views on Education for sustainable development». Proceedings of the Lucerne-Symposium Switzerland, del 29 al 31 de julio. En: Geographiedidaktische forschungen IGU-UGI. Lucerna (Suiza).

TUAN, Y.F. (1975). «Place: an experiential perspective». Geographical Review [en línea], 65 (2), 151-165. https://doi.org/10.2307/213970

UNICEF (1989). Convención internacional sobre los derechos del niño [en línea]. https://www.unicef.es/causas/derechos-ninos/convencion-derechos-ninos

WARD, C. (1978). The Child in the City. Londres. The Architectural Press.