Els sabers dels ancestres: clau per als vincles amb la Mare Terra en una comunitat andina a l’Argentina

Autors/ores

  • Cornelia Steinhäuser University of Münster (Germany). Institute of Landscape Ecology

Resum

Si assumim que els paisatges rurals agrobiodiversos es generen en permanent cocreació entre humans i no humans, és rellevant reconèixer les formes del saber immerses en aquest procés per dissenyar la transformació socioecològica cap a un desenvolupament sostenible, especialment de cara a la transició a l’agroecologia. Aquest treball, plantejat sobre la base d’un estudi de cas realitzat al nord argentí, aborda les relacions tangibles i intangibles amb les quals una comunitat andina construeix la seva realitat i un paisatge complex i variat. L’estudi utilitza metodologies etnogràfiques tot combinant l’observació participant amb entrevistes i l’anàlisi qualitativa. El resultat fa visible l’entramat de vincles entre humans i no humans narrat per les persones entrevistades, com ara l’afecte i la reciprocitat, que són decisius per romandre conreant la terra i desenvolupar-s’hi endògenament amb els seus sabers pagesos basats en els ancestres. Al seu torn, es discuteix la compatibilitat d’aquests sabers —a l’origen dels quals es troba una plena immersió en el paisatge— amb els estils de vida actuals.

Paraules clau

agroecologia, formes del saber, paisatges rurals, relació entre humans i naturalesa, transformació

Referències

ANDERSON, Colin R.; MAUGHAN, Chris y PIMBERT, Michel P. (2019). «Transformative agroecology learning in Europe: Building consciousness, skills and collective capacity for food sovereignty». Agriculture and Human Values, 36 (3), 531-547. http://dx.doi.org/10.1007/s10460-018-9894-0

BÄNZIGER, Tanja y SCHERER, Klaus R. (2005). «The role of intonation in emotional expressions». Speech Communication, 46 (3-4), 252-267. http://dx.doi.org/10.1016/j.specom.2005.02.016

BERGER, Peter L. y LUCKMANN, Thomas (1968). La construcción social de la realidad. Buenos Aires: Amorrortu, 1979.

BIDASECA, Karina; BORGHINI, Natalia; SALLERAS, Lucila y MILLÁN, Facundo (2011). «Donde llega el diablo: Identidades exotizadas y procesos de patrimonialización en la Quebrada de Humahuaca». EN: BORGHINI, Natalia y BIDASECA, Karina (coord.). Signos de la identidad indígena: Emergencias identitarias en el límite del tiempo histórico. Buenos Aires: SB, 47-74.

BOGNER, Alexander; LITTIG, Beate y MENZ, Wolfgang (2018). «Generating Qualitative Data with Experts and Elites». En: FLICK, Uwe (coord.). The SAGE Handbook of Qualitative Data Collection. Londres: Sage, 652-665.

BRYAN, Joe (2012). «Rethinking Territory: Social Justice and Neoliberalism in Latin America’s Territorial Turn». Geography Compass, 6, 215-226. http://dx.doi.org/10.1111/j.1749-8198.2012.00480.x

CÁMARA HERNÁNDEZ, Julián y CABEZAS, Dora A. (2007). Maíces andinos y sus usos en la Quebrada de Humahuaca y regiones vecinas. Buenos Aires: Editorial Facultad de Agronomía. Universidad de Buenos Aires.

CARPIANO, Richard M. (2009). «Come take a walk with me: the “go-along” interview as a novel method for studying the implications of place for health and well-being». Health & Place, 15 (1), 263-272. http://dx.doi.org/10.1016/j.healthplace.2008.05.003

CHAN, Kai M.A.; BALVANERA, Patricia et al. (2016). «Opinion: Why protect nature? Rethinking values and the environment». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 113 (6), 1462-1465. http://dx.doi.org/10.1073/pnas.1525002113

CHARMAZ, Kathy (2014). Constructing grounded theory: A practical guide through qualitative analysis. Los Angeles: Sage.

CLOKE, Paul (2016). «Rural Landscapes». En: JOHNSON, Nuala C.; SCHEIN, Richard H. y WINDERS, Jamie (coord.). The Wiley-Blackwell Companion to Cultural Geography. Chichester: Wiley-Blackwell, 225-237.

COUNCIL OF EUROPE (2000). European Landscape Convention: ELC. Florencia.

DESCOLA, Philippe (2014). Beyond nature and culture. Chicago; Londres: The University of Chicago Press.

EPHRATT, Michal (2011). «Linguistic, paralinguistic and extralinguistic speech and silence». Journal of Pragmatics, 43 (9), 2286-2307. http://dx.doi.org/10.1016/j.pragma.2011.03.006

ESCOBAR, Arturo (2016). «Desde abajo, por la izquierda, y con la Tierra: La diferencia de Abya Yala/Afro/Latino-América». Intervenciones en Estudios Culturales, 3, 117-134.

EVANS, James y JONES, Phil (2011). «The walking interview: Methodology, mobility and place». Applied Geography, 31 (2), 849-858. http://dx.doi.org/10.1016/j.apgeog.2010.09.005

FAO (2019). Scaling up agroecology to achieve the sustainable development goals: Proceedings of the second FAO international symposium. Roma: FAO.

FISCHER, Anke y EASTWOOD, Antonia (2016). «Coproduction of ecosystem services as human–nature interactions—An analytical framework». Land Use Policy, 52, 41-50.

FLICK, Uwe (2014). An introduction to qualitative research. Londres; Thousand Oaks, CA; Dehli: Sage.

FRANCIS, Charles; BRELAND, Tor et al. (2017). «Learning Agroecological Practices as Components of Complex Farming Systems». En: WEZEL, Alexander (coord.). Agroecological practices for sustainable agriculture: Principles, applications, and making the transition. Singapur: World Scientific Publishing Company, 445-461.

GLIESSMAN, Steve (2017). «The co-creation of agroecological knowledge». Agroecology and Sustainable Food Systems, 42 (1), 1. http://dx.doi.org/10.1080/21683565.2017.1289727

GUBER, Rosana (2011). La etnografía: Método, campo y reflexividad. Buenos Aires: Siglo XXI.

HILGERT, Norma I. y GIL, Guillermo E. (2005). «Traditional Andean agriculture and changing processes in the Zenta River Basin, Salta, Northwestern Argentina». Darwiniana, 43 (1-4), 30-43.

HOUSE, Jill (2006). «Constructing a context with intonation». Journal of Pragmatics, 38 (10), 1542-1558. http://dx.doi.org/10.1016/j.pragma.2005.07.005

INGOLD, Tim (2002). The perception of the environment: Essays on livelihood, dwelling and skill. Londres; Nueva York: Routledge.

INGOLD, Tim (2011). Being alive: Essays on movement, knowledge and description. Londres; Nueva York: Routledge.

JONES, P.; BUNCE, G. et al. (2008). «Exploring space and place with walking interviews». Journal of Research Practice, 4 (2), Article D2.

LATOUR, Bruno (2018). Down to Earth: Politics in the New Climatic Regime. Newark: Polity Press.

MCCUNE, Nils y SÁNCHEZ, Marlen (2019). «Teaching the territory: Agroecological pedagogy and popular movements». Agriculture and Human Values, 36 (3), 595-610. http://dx.doi.org/10.1007/s10460-018-9853-9

OCCHIPINTI, Laurie (2013). «Liberating Development: Religious Transformations of Development Discourse». Perspectives on Global Development and Technology, 12 (3), 427-443.

OLMEDO, Jesús (2016). Una misión - Una iglesia: 47 años de la prelatura de Humahuaca. Humahuaca: Prelatura de Humahuaca.

OSTROM, Elinor (2000). «Collective action and the evolution of social norms». Journal of Economic Perspectives, 14 (3), 137-158.

PLIEGO, Manolo (2006). Sabiduría y espiritualidad indígena. Humahuaca: Prelatura de Humahuaca.

PLIENINGER, Tobias; VAN DER HORST, Dan; SCHLEYER, Christian y BIELING, Claudia (2014). «Sustaining ecosystem services in cultural landscapes». Ecology and Society, 19 (2).

QUIROGA MENDIOLA, Mariana (2004). «Highland Grassland Vegetation in the Northwestern Andes of Argentina». Mountain Research and Development, 24 (3), 243-250. http://dx.doi.org/10.1659/0276-4741(2004)024[0243:HGVITN]2.0.CO;2

RAMÍREZ-GARCÍA, Susana; MANCHA-CÁCERES, Olga I. y DEL-CANTO-FRESNO, Consuelo (2016). «Las agriculturas territorializadas: Oportunidades y retos frente al paradigma agroindustrial». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 62 (3), 639. http://dx.doi.org/10.5565/rev/dag.374

RAMOS, Rita S.; HILGERT, Norma I. y LAMBARÉ, Daniela A. (2013). «Agricultura tradicional y riqueza de maíces (Zea mays): Estudio de caso en Caspalá, provincia de Jujuy, Argentina». Boletín de la Sociedad Argentina de Botánica, 48 (3-4), 607-621. https://doi.org/10.31055/1851.2372.v48.n3-4.7623

REBORATTI, Carlos E. (2009). El Alto Bermejo: Realidades y conflictos. Buenos Aires: La Colmena.

RICHTER, M. (2015). «Can you feel the difference?: Emotions as an analytical lens». Geographica Helvetica, 70 (2), 141-148. http://dx.doi.org/10.5194/gh-70-141-2015

SILI, Marcelo; GUIBERT, Martine y BUSTOS CARA, Roberto (2015). Atlas de la Argentina rural. Buenos Aires, Argentina: Capital Intelectual.

STEINHÄUSER, Cornelia (2020). «Mountain farmers’ intangible values foster agroecological landscapes: Case studies from Sierra Santa Victoria in northwest Argentina and the Ladin Dolomites, northern Italy». Agroecology and Sustainable Food Systems, 33 (3), 1-26. http://dx.doi.org/10.1080/21683565.2019.1624285

TENGBERG, Anna; FREDHOLM, Susanne et al. (2012). «Cultural ecosystem services provided by landscapes: Assessment of heritage values and identity». Ecosystem Services, 2 (0), 14-26.

TERMORSHUIZEN, Jolande W. y OPDAM, Paul (2009). «Landscape services as a bridge between landscape ecology and sustainable development». Landscape Ecology, 24 (8), 1037-1052.

VANHULST, Julien y BELING, Adrian E. (2014). «Buen vivir: Emergent discourse within or beyond sustainable development?». Ecological Economics, 101, 54-63.

WEZEL, Alexander; GOETTE, Julia et al. (2018). «Agroecology in Europe: Research, Education, Collective Action Networks, and Alternative Food Systems». Sustainability, 10 (4), 1214. http://dx.doi.org/10.3390/su10041214

WYLIE, John W. (2007). Landscape. Londres; Nueva York: Routledge.

YUDI, Raúl J. (2015). Kollas de Nuevo: Etnicidades, trabajo y clasificaciones sociales en los Andes de la Argentina. San Salvador de Jujuy: Purmamarka Ediciones.

Publicades

24-03-2020

Com citar

Steinhäuser, C. (2020). Els sabers dels ancestres: clau per als vincles amb la Mare Terra en una comunitat andina a l’Argentina. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 66(2), 307–324. https://doi.org/10.5565/rev/dag.606

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.