La crisi de l’urbanisme de ciutats globals
reavaluar 20 anys de transformació del sòl i activitat econòmica del 22@Barcelona
Resum
En aquest article presentem una anàlisi del desenvolupament urbanístic i econòmic del pla 22@, a partir d’una revisió de les dades primàries a escala parcel·lària del Portal d’Informació Urbanística i de Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona (2020a, 2020b). El pla 22@ ha generat una extensa literatura sobre la seva referencialitat com a «ciutat global» en la regeneració urbana i l’impuls de clústers de «l’economia del coneixement», d’ençà de la seva aprovació l’any 2000. Aquesta recerca refuta les dades publicades fins ara del 65-70% de transformació i les concreta en un 25,5% de transformació amb edificació executada, a més d’analitzar la seva relació amb la tipologia d’activitat econòmica. Els resultats ens permeten, d’una banda, fer visible la dependència del pla urbanístic 22@ de la financiarització d’operacions immobiliàries de gran magnitud i, de l’altra, identificar la no dependència entre la transformació urbanística i l’atracció d’empreses de l’economia del coneixement.
Paraules clau
regeneració urbana, ciutats globals, pla urbanístic, 22@Barcelona, economia del coneixementReferències
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2000). «Modificació del PGM per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou. Districte d’activitats 22@». Disponible a https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/88894/1/3199.pdf.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2008). «Estat d’execució del 22@». Disponible a https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/86820/1/3210.pdf.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2018a). «Informe memòria final del procés participatiu del districte de Sant Martí Repensem el 22@». Disponible a https://ajuntament.barcelona.cat/santmarti/sites/default/files/plenari/fitxers/repensem_22_-_memoria.pdf.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2018b). «Pacte Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible». Disponible a https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2018/11/pacte.pdf.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2019). «Document de criteris per al desenvolupament d’un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible». Disponible a https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ca/fitxa/22@0000B/--/--/ap/.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2020a). «Portal d’Informació Urbanística (PIU)». https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ca/ [consulta: abril de 2020].
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2020b). Portal Carto BCN. http://w20.bcn.cat/cartobcn/ [consulta: abril de 2020].
AJUNTAMENT DE BARCELONA; PAREJA-EASTAWAY, Montserrat i GRUP CRIT-UB (2017). «22@ Barcelona 2000-2015: El districte de la innovació a Barcelona». Disponible a https://pemb.cat/ca/projectes-estrategics/22barcelona_el_districte_de_la_innovacio/23/.
ALBERICH, Joan; MURO, José Ignacio i ROQUER, Santiago (2014). «Capitalidad autonomica y proceso de terciariciación: el caso de Barcelona». Estudios Geográficos, 75 (276), 7-46. https://doi.org/10.3989/estgeogr.201401
ARXIU HISTÒRIC DEL POBLENOU (2001). «El Poblenou: més de 150 anys d’història». Barcelona: Arxiu Històric del Poblenou.
ASSEMBLEA DE JOVES DEL POBLENOU i ASSEMBLEA D’ENDAVANT (OSAN) DEL POBLENOU (2011). Torres més altes han caigut. El model 22@ al descobert. Barcelona: Autoeditat.
ATKINSON, Rowland i BRIDGE, Gary (2005). Gentrification in a global context: the newurban colonialism. Londres-Nova York: Routledge.
BARCELÓ, Miquel i OLIVA, Antoni (eds.) (2001). La ciutat digital. Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Beta Editorial.
BOIXADER, Jordi (2004). «Nuevas tecnologías y renovación urbana: luces y sombras del distrito 22@Barcelona». Scripta Nova, 170 (34).
BOSCH, Júlia i CAPEL, Laura (2004). «El districte industrial de tecnologies de la informació i la comunicació a Barcelona. Comparació amb altres ciutats europees». Scripta Nova, 170 (19).
BRENNER, Neil (2003). «La formación de la ciudad global y el re-escalamiento del espacio del Estado en la Europa Occidental post-fordista». EURE. Revista Latinoamericana de Estudios Urbano Regionales, 29 (86), 5-35. https://doi.org/10.4067/S0250-71612003008600001
BRENNER, Neil i SCHMID, Christian (2013). «The ‘urban age’ in question». International Journal of Urban and Regional Research, 38 (3), 731-755. https://doi.org/10.1111/1468-2427.12115
BRENNER, Neil i THEODORE, Nik (2002). «Cities and the geographies of “actually existing neoliberalisme”». Antipode, 34 (3), 349-379. https://doi.org/10.1111/1467-8330.00246
CAPEL, Horacio (1996). «La rehabilitación y uso del patrimonio histórico industrial». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 29, 19-50.
CAPEL, Horacio (2005). El Modelo Barcelona: un examen crítico. Barcelona: Ediciones del Serbal.
CASELLAS, Antònia (2015). «Urban innovation as urban redevelopment in Spain? The Janus-faced of Barcelona’s science and technology parks». A: MIAO, Julie et al. (ed.). Making 21st Century Knowledge Complexes: Technopoles of the World Revisited. Londres: Routledge, 170-188.
CASELLAS, Antònia i PALLARÈS-BARBERÀ, Montserrat (2009). «Public-sector intervention in embodying the new economy in inner urban areas: the Barcelona experience». Urban Studies, 46 (5-6), 1.137-1.155. https://doi.org/10.1177/0042098009103858
CASTELLS, Manuel (1995). La ciudad informacional: tecnologías de la información, reestructuración económica y proceso urbano-regional. Madrid: Alianza.
CASTELLS, Manuel (2001a). «El estado impotente?». A: La era de la información. Vol. II: El poder de la identidad. Madrid: Alianza.
CASTELLS, Manuel (2001b). «Tecnologías de la información, restructuración de las relaciones capital-trabajo y el surgimiento de la ciudad dual». A: La sociología urbana de Manuel Castells. Madrid: Alianza.
CASTELLS, Manuel i HALL, Peter (1994). Technopoles of the world: The making of 21st century industrial complexes. Londres: Routledge.
CHARNOCK, Greig i RIBERA-FUMAZ, Ramon (2011). «A new space for knowledge and people? Henri Lefebvre, representations of space, and the production of 22@Barcelona». Environment and Planning D: Society and Space, 29, 613-632. https://doi.org/10.1068/d17009
CHARNOCK, Greig i RIBERA-FUMAZ, Ramon (2014). «The production of urban competitiveness: Modelling 22@barcelona». A: SCHMID, Christian (ed.). Urban Revolution Now: Henri Lefebvre in Social Research and Architecture. Londres: Routledge, 157-172.
CHARNOCK, Greig; PURCELL, Thomas i RIBERA-FUMAZ, Ramon (2014). «City of Rents: The limits to the Barcelona model of urban competitiveness». International Journal of Urban and Regional Research, 38 (1), 198-217. https://doi.org/10.1111/1468-2427.12103
CHECA-ARTASU, Martín (2007). «Geografías para el patrimonio industrial en España: el caso de Barcelona». Scripta Nova, 11 (245).
CLOS, Oriol (2004). «The transformation of Poblenou: the new 22@ district». A: MARSHALL, Tim (ed.). Transforming Barcelona: The Renewal of a European Metropolis. Londres: Routledge, 191-202.
COORDINADORA CONTRA 22@ (2003). L’altra cara del 22@. Les empreses de la guerra al Poblenou. Barcelona: Autoeditat.
CRUZ, Helena i MARTÍ-COSTA, Marc (2010). «Conflictos urbanísticos y movilizaciones ciudadanas: reflexiones desde Barcelona». Finisterra, 90, 111-132.
DELGADO, Manuel (2007). La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del ‘modelo Barcelona’. Madrid: Catarata.
DOT, Esteve i PALLARÈS-BARBERÀ, Montserrat (2015). «Patrimonio industrial, revitalización económica y compacidad urbana en el Poblenou-22@Barcelona ¿Un nuevo modelo Barcelona?». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 69, 9-35. https://doi.org/10.21138/bage.1889
DOT, Esteve; PALLARÈS-BARBERÀ, Montserrat i CASELLAS, Antònia (2010). «L’ambigüitat de la producció intensiva en coneixement: el nou espai econòmic del Poblenou». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 56 (3), 389-408.
DOT, Esteve; PALLARÈS-BARBERÀ, Montserrat i CASELLAS, Antònia (2012). «Gentrificació productiva, desindustrialització i relocalització industrial». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 73, 27-52.
FLORIDA, Richard (2002). The Rise of the Creative Class And How It’s Transforming Work, Leisure and Everyday Life. Nova York: Basic Books.
FLORIDA, Richard (2004). The Flight of the creative class: The new global competition for talent. Nova York: Colins Bussiness.
GARCÍA-BRAGADO, Ramon (2001). «La renovació del Poblenou: una aproximació urbanística al districte d’activitats 22@bcn». Els Monogràfics de Barcelona, 1, 38-43.
GONZÁLEZ, Sara; OOSTERLYNCK, Stijn; RIBERA-FUMAZ, Ramon i ROSSI, Ugo (2017). «Locating the global financial crisis: variegated neoliberalization in four European cities». Territory, Politics, Governance, 6 (4), 468-488. https://doi.org/10.1080/21622671.2017.1318713
HARVEY, David (1977). Urbanismo y desigualdad social. Madrid: Siglo XXI, 1973.
HARVEY, David (1989). «From managerialism to entrepreneurialism: the transformation in urban governance in late capitalism». Geografiska Annaler, 71B (1), 3-17.
HEALEY, Patsy (1997). Collaborative Planning. Shaping Places in Fragmented Societies. Hampshire: Macmillan Press.
INSTITUT CERDÀ (2018). Avaluació de l’impacte i funció socioeconòmica del 22@ per a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Inèdit.
KOROTKA, Milana; BENNEWORTH, Paul i RATINHO, Tiago (2015). «Back to the future of high technology fantasies? Reframing the role of knowledge parks and science cities in innovationbased economic development». A: MIAO, Julie et al. (ed.). Making 21st Century Knowledge Complexes: Technopoles of the World Revisited. Londres: Routledge, 41-61.
LEES, Loreta; SLATER, Tom i WYLY, Elvin (2008). Gentrification. Londres: Routledge.
LEON, Nick (2008). «Attract and connect: The 22@ innovation district and the internationalisation of Barcelona bussiness». Innovation: Management, Policy and Pactice, 10 (2-3), 235-246. https://doi.org/10.5172/impp.453.10.2-3.235
LÓPEZ, Aurora; ROMANÍ, Andreu; SAGARRA, Ramon i PIQUÉ, Josep Miquel (2011). «22@Barcelona: exportant el model». Revista Econòmica de Catalunya, 64, 110-120.
MANSILLA, José (2015). «Movimientos sociales y apropiaciones colectivas en la Barcelona post-15M: el papel de la Assemblea Social del Poblenou». Etnográfica, 19 (1), 77-97. https://doi.org/10.4000/etnografica.3909
MARRERO, Isaac (2003). «¿Del Manchester catalán al Soho barcelonés? La renovación del barrio del Poblenou en Barcelona y la cuestión de la vivienda». Scripta Nova, Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 146 (137).
MARRERO, Isaac (2008). La fábrica del conflicto. Terciarización, lucha social y patrimonio en Can Ricart, Barcelona. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona.
MARTÍ-COSTA, Marc (2005). «El proyecto 22@bcn: glocal governance, renovación urbana y lucha vecinal en Barcelona». VII Congreso Español de Ciencia Política y de la Administración: Democracia y Buen Gobierno, 89-104.
MARTÍ-COSTA, Marc i PRADEL, Marc (2011). «The knowledge city against urban creativity? Artists’ workshops and urban regeneration in Barcelona». European Urban and Regional Studies, 19 (1), 92-108. https://doi.org/10.1177/0969776411422481
MARTÍN-I-GÓMEZ, Albert (2016). De la dissidència de la norma a la norma de la dissidència. Estudi de les trajectòries de subjectivació en joves de l’Assemblea de Joves del Poblenou (Barcelona). Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.
MIAO, Julie; BENNEWORTH, Paul i PHELPS, Nicholas (2015). «Technopoles of the world. Changes, dynamics and challenges». A: Making 21st Century Knowledge Complexes: Technopoles of the World Revisited. Londres: Routledge, 3-20.
MONTANER, Josep M.; ÁLVAREZ, Fernando i MUXÍ, Zaida (eds.) (2011). Archivo crítico modelo Barcelona 1973-2004. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
MOULAERT, Frank; PARRA, Constanza i SWYNGEDOUW, Erik (2014). «Ciudades, barrios y gobernanza multiescalar en la Europa urbana». EURE. Revista Latinoamericana de Estudios Urbano Regionales, 40 (119), 5-24.
MUR, Sara i CLUSA, Joaquim (2011). «Impacte urbanístic i immobiliari del 22@: el futur “central business district” de Barcelona». Revista Econòmica de Catalunya, 64, 31-53.
NICHOLAS, Phelps i MIAO, Julie (2019). «Varieties of urban entrepreneurialism». Dialogues in Human Geography, 10 (3), 304-321. https://doi.org/10.1177/2043820619890438
OATLEY, Nick (1998). Cities, Economic Competition and Urban Policy. Londres: Paul Chapman.
O’NEILL, Phillip (2018). «The financialisation of urban infrastructure: a framework of analysis». Urban Studies, 56 (7), 1.304-1.325. https://doi.org/10.1177/0042098017751983
OOSTERLYNCK, Stijn i GONZÁLEZ, Sara (2013). «‘Don’t waste a crisis’: opening up the city for neoliberal experimentation». International Journal of Urban and Regional Research, 37 (3), 1.075-1.082.
PAREJA-EASTAWAY, Montserrat i PIQUÉ, Josep Miquel (2011). «Urban regeneration and the creative knowledge economy: The case of 22@ in Barcelona». Journal of Urban Regeneration and Renewal, 4 (4), 1-9.
PAREJA-EASTAWAY, Montserrat i PRADEL, Marc (2010). «New economy, new governance approaches? Fostering creativity and knowledge in the Barcelona Metropolitan Region». Creative Industries Journal, 3 (1), 29-46. https://doi.org/10.1386/cij.3.1.29_1
PAÜL, Daniel (2017). «El distrito 22@Barcelona como elemento de relocalización de las empresas de la ciudad. Un análisis de las antiguas y las nuevas ubicaciones de las sedes empresariales». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 74, 186-203. https://doi.org/10.21138/bage.2450
PORTER, Michael (1990). The competitive advantage of nations. Nova York: Free Press.
PORTER, Michael (1995). «The Competitive Advantage of the Inner City». Harvard Business Review, 73 (3), 55-71.
RODRÍGUEZ, Arantxa; MOULAERT, Frank i SWYNGEDOUW, Erik (2001). «Nuevas políticas urbanas para la revitalización de las ciudades en Europa». Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, 129, 409-424.
ROSSELLÓ, Maribel (2018). «Taula Eix Pere IV: revitalizar desde la cohesión social y la economía solidaria el patrimonio industrial de Poblenou de Barcelona». Jornadas Internacionales de Patrimonio Industrial. Resiliencia, Innovación y Sostenibilidad en el Patrimonio Industrial. CICEES, 125-146.
SACRISTÁN, Jordi (2008). «22@Barcelona: Plataforma de innovación y tecnología». Boletín Económico de ICE, 2.952, 223-230.
SALES-FAVÀ, Joan (2019). Especialització turística, gentrificació i dinàmiques residencials en un entorn urbà madur. El cas de Barcelona. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.
SASSEN, Saskia (1991). Ciudad global (Nueva York, Londres, Tokio). Buenos Aires: Eudeba.
SASSEN, Saskia (2003). «Localizando ciudades en circuitos globales». EURE. Revista Latinoamericana de Estudios Urbano Regionales, 29 (88), 5-27. https://doi.org/10.4067/S0250-71612003008800001
SHEPPARD, Eric; LEITNER, Helga i MARINGANTI, Anant (2013). «Provincializing global urbanism: a manifesto». Urban Geography, 34 (7), 893-900. http://doi.org/10.1080/02723638.2013.807977
SWYNGEDOUW, Erik (2012). «Rent and landed property». A: FINE, B.; SAAD-FILHO, A. i BOFFO, M. (eds.) The Elgar Companion to Marxist Economics. Londres: Elgar.
TATJER, Mercè (2008). «El patrimonio industrial de Barcelona entre la destrucción y la conservación, 1999-2008». Scripta Nova, 12 (270).
TAULA EIX PERE IV (2017). Parlem i repensem el 22@. Sessió informativa. Disponible a https://eixpereiv.org/estudi-22/.
TIRONI, Manuel (2010). «Poblenou (re)inventado. Paisajes creativos, regeneración urbana y el Plan 22@ Barcelona». ID_investigaciones, 2, 86-109.
TRULLÉN, Joan (2011). «El projecte Barcelona Ciutat del Coneixement i el 22@Barcelona». Revista Econòmica de Catalunya, 64, 22-30.
VILADECANS-MARSAL, Elisabet i ARAUZO-CAROD, Josep Maria (2012). «Can a knowledge-based cluster be created? The case of the Barcelona 22@districte». Papers in Regional Science, 91 (2), 377-400. https://doi.org/10.1111/j.1435-5957.2011.00383.x
ZARLENGA, Matías; RIUS, Joaquim i RODRÍGUEZ, Arturo (2013). «Cultural clústers and social interaction dynamics: the case of Barcelona». European Urban and Regional Studies, 20 (10), 1-19. https://doi.org/10.1177/0969776413514592
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2022 Albert Martín-Gómez, Albert València López
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
