Cartografia de la inundabilitat local al delta del Llobregat durant el temporal Gloria
Resum
Les dificultats de drenatge a l’hemidelta sud del Llobregat s’agreugen durant els temporals marítims per la sobreelevació del nivell del mar i el taponament de les desembocadures. L’objectiu d’aquest estudi és identificar les àrees del marge dret del riu Llobregat més exposades a la inundació. Mitjançant metodologies de teledetecció, es discriminen les àrees de les zones agrícoles i humides inundades durant el temporal Gloria (gener del 2020). Els resultats evidencien una inundabilitat local sense necessitat de riuada que compromet la viabilitat econòmica i les funcions ecològiques de les últimes àrees sense urbanitzar d’aquest delta metropolità. Aquesta situació s’intensifica per un increment en la freqüència dels temporals i la pujada relativa del nivell mitjà del mar induïda per l’escalfament global.
Paraules clau
inundació local costanera, exposició, Sentinel-1, nivells màxims temporal marítim, canvi climàticReferències
ACA (2008a). Estudi d’impacte acumulat i d’avaluació d’alternatives sobre la xarxa de drenatge i les zones humides generats per l’execució de les infraestructures del delta del Llobregat, 1.
ACA (2008b). Estudi d’impacte acumulat i d’avaluació d’alternatives sobre la xarxa de drenatge i les zones humides generats per l’execució de les infraestructures del delta del Llobregat, 2.
ACA (2019). «Annex 07. Incidència del canvi climàtic en el risc d’inundació». A: Revisió i actualització de l’avaluació preliminar del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya (2n cicle), 1-52.
ALBALADEJO, M. J. (2015). «La preservació del medi natural en un context metropolità». Materials del Baix Llobregat, 21, 53-57.
AMB (2015a). Pla local d’adaptació al canvi climàtic del Prat de Llobregat (PLACC 2016-2020). Direcció de Serveis Ambientals de l’AMB. Recuperat de https://www.elprat.cat/sites/default/files/documentos_descargables/3_4_3_pla_adaptacio_canviclimatic_prat_0.pdf.
AMB (2015b). Pla local d’adaptació al canvi climàtic de Viladecans (PLACC 2016-2020). Direcció de Serveis Ambientals de l’AMB. Recuperat de https://seuelectronica.viladecans.cat/images/documents/plans/PACCViladecans.pdf.
AMB (2018). Pla d’adaptació al canvi climàtic de Gavà (2020-2030). Recuperat de https://www.gavaciutat.cat/documents/20142/0/PLACC+GAVA+2019-30.pdf/617f1856-87b5-e90f-17c8-94a21d20901a.
AMORES, A.; MARCOS, M.; CARRIÓ, D. S. i GÓMEZ-PUJOL, L. (2020). «Coastal impacts of Storm Gloria (January 2020) over the north-western Mediterranean». Natural Hazards and Earth System Sciences, 20 (7), 1.955-1.968. https://doi.org/10.5194/nhess-20-1955-2020
ANSELME, B.; DURAND, P.; THOMAS, Y. F. i NICOLAE-LERMA, A. (2011). «Storm extreme levels and coastal flood hazards: A parametric approach on the French coast of Languedoc (district of Leucate)». Comptes Rendus Geoscience, 343 (10), 677-690. https://doi.org/10.1016/J.CRTE.2011.07.006
BALLESTEROS, C.; JIMÉNEZ, J. A. i VIAVATTENE, C. (2018). «A multi-component flood risk assessment in the Maresme coast (NW Mediterranean)». Natural Hazards, 90 (1), 265-292. https://doi.org/10.1007/s11069-017-3042-9
BANCHINI, S.; CHELLERI, L.; TRUJILLO, A. J. i BRETON, F. (2009). «New Directions in Beach Management in the Barcelona Metropolitan Area Coastal Systems (Catalonia, Spain)». A: WILLIAMS, A. i MICALLEF, A. Beach management. Principles & practice. Londres: Earthscan, 349-357.
BARNARD, P. L.; ERIKSON, L. H.; FOXGROVER, A. C.; HART, J. A. F.; LIMBER, P.; O’NEILL, A. C.; ORMONDT, M. van; VITOUSEK, S.; WOOD, N.; HAYDEN, M. K. i JONES, J. M. (2019). «Dynamic flood modeling essential to assess the coastal impacts of climate change». Scientific Reports, 9 (1), 1-13. https://doi.org/10.1038/s41598-019-40742-z
BARRIENDOS, M.; GIL-GUIRADO, S.; PINO, D.; TUSET, J.; PÉREZ-MORALES, A.; ALBEROLA, A.; COSTA, J.; BALASCH, J. C.; CASTELLTORT, X.; MAZÓN, J. i RUIZ-BELLET, J. L. (2019). «Climatic and social factors behind the Spanish Mediterranean flood event chronologies from documentary sources (14th-20th centuries)». Global and Planetary Change, 182. https://doi.org/10.1016/j.gloplacha.2019.102997
BOE (2005). Resolución de 5 de mayo de 2000, de la Secretaría General de Medio Ambiente, por la que se formula declaración de impacto ambiental sobre el plan director del puerto de Barcelona, de la Autoridad Portuaria de Barcelona (2005).
BREIMAN, L. (2001). «Random Forests». Machine Learning, 45, 5-32.
BRETON, F. i SAURI-PUJOL, D. (1997). «Toward a redefinition of resources and hazards in coastal management: Examples from the lowland coastal areas of Catalonia, Spain». Coastal Management, 25 (4), 363-385. https://doi.org/10.1080/08920759709362330
BROEKMAN, A.; SÁNCHEZ-PLAZA, A.; GARÓFANO-GÓMEZ, V. i MARTÍNEZ-CAPE, F. (2020). Estratègia integrada per a la reducció de la vulnerabilitat als impactes del canvi global al Delta i la Baixa Tordera. Informe tècnic projecte REDAPTA amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.
CADS (2021). Un litoral al límit. Recomanacions per a una gestió integrada de la costa catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Recuperat de https://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Informes/2021/informe-Un-Litoral-al-Limit.pdf.
CAPMANY, J. (2004). «La colonització del delta occidental del Llobregat (Gavà i Castelldefels)». A: PRAT, N. i TELLO, E. (eds.). El Baix Llobregat, història i actualitat ambiental d’un riu. Centre d’Estudis Comarcals del Baix Empordà, 160-171.
CARDONA, O. D.; AALST, M. K. van; BIRKMANN, J.; FORDHAM, M.; MC GREGOR, G.; ROSA, P.; PULWARTY, R. S.; SCHIPPER, E. L. F.; SINH, B. T.; DÉCAMPS, H.; KEIM, M.; DAVIS, I.; EBI, K. L.; LAVELL, A.; MECHLER, R.; MURRAY, V.; PELLING, M.; POHL, J.; SMITH, A. O. i THOMALLA, F. (2012). «Determinants of risk: Exposure and vulnerability». A: C. FIELD, V. BARROS, T. STOCKER i Q. DAHE (Eds.). Managing the Risks of Extreme Events and Disasters to Advance Climate Change Adaptation: Special Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge: Cambridge University Press, 65-108. https://doi.org/10.1017/CBO9781139177245.005
CATÀ, J. (6/2/2020). «El Gloria aquí pasa un poco cada año. El País. Recuperat de https://elpais.com/ccaa/2020/02/05/catalunya/1580926953_290651.html.
CHUVIECO, E. (2010). Teledetección ambiental. La observación de la tierra desde el espacio (3a ed.). Barcelona: Ariel Ciencias.
CODINA, J. (1966). Delta del Llobregat. La gent del fang. El Prat: 965-1965. Granollers: Montblanc.
CODINA, J. (1971). Inundacions al delta del Llobregat (Flooding at the Llobregat Delta). R. Dalmau.
CONDE, F. C. i MATA MUÑOZ, M. de (2019). «Flood monitoring based on the study of Sentinel-1 SAR images: The Ebro river case study». Water (Switzerland), 11 (12). https://doi.org/10.3390/w11122454
CUADLL (2020). Evolució del nivell d’aigua de la Murtra durant el temporal Gloria, p. 2.
DAY, J. W.; POST, D.; HENSEL, P. F. i IBAÑEZ, C. (1995). «Impacts of sea-level rise on Deltas in the Gulf of México and Mediterranean». Estuaries, 18 (4), 636-647.
ESA (2022). Sentinel-1 SAR User Guide. Recuperat de https://sentinel.esa.int/web/sentinel/user-guides/sentinel-1-sar.
ESTEBAN, P.; LAREDO, S.; PINO, J. i VALVERDE MARTÍNEZ, A. (2018). «El context deltaic: situació, origen geològic i història del poblament humà». A: GERMAIN I OTZET, J. i PINO I VILALTA, J. (eds.). Els sistemes naturals del delta del Llobregat. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural, 27-41.
FERNÁNDEZ, J. (2019). Problemáticas, oportunidades y desafíos de la agricultura deltaica periurbana en el contexto del cambio climatico. Bellaterra: UAB.
FILIPPONI, F. (2019). «Sentinel-1 GRD Preprocessing Workflow». Proceedings 2019, 18 (1), 11. https://doi.org/10.3390/ECRS-3-06201
GARCIA-LOZANO, C. (2019). Els sistemes dunars de la costa catalana. Evolució històrica, estat actual i potencial de restauració. Girona: Universitat de Girona. Recuperat de http://hdl.handle.net/10803/668331.
GENERALITAT DE CATALUNYA (2017). Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i programa de mesures. Recuperat de http://aca.gencat.cat/web/.content/30_Plans_i_programes/10_Pla_de_gestio/02-2n-cicle-de-planificacio-2016-2021/destacat/01_Document_sintesi_PdG_2ncicle_ca.pdf.
GERMAIN, J. (2018). «Iniciatives de conservació del delta del Llobregat». A: GERMAIN I OTZET, J. i PINO I VILALTA, J. (eds.). Els sistemes naturals del delta del Llobregat. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural, 651-677.
GRACIA, V. i CALAFAT, A. (2019). «El hemidelta sur del Llobregat. Un sistema natural controlado por la acción humana. The southern lobe of the Llobregat delta: A natural system controlled by human activity». X Jornadas de Geomorfología Litoral: libro de ponencias, 265-269. https://doi.org/10.20350/digitalCSIC/8956
GUILLÉN, J. (2008). «Els riscos litorals a Catalunya». A: VILAPLANA, J. M. (ed.). Informe RISKAT. Els riscos naturals a Catalunya. Barcelona: Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Generalitat de Catalunya, 1-26. Recuperat de https://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/els_riscos_naturals_a_catalunya.pdf.
GUILLÉN, J. (2020). «Impacte sobre la franja litoral». A: BERDALET, E.; MARRASÉ, C. i PELEGRÍ, J. L. (eds.). Resum sobre la formació i conseqüències de la borrasca Gloria (19-24 gener 2020). Institut de Ciències del Mar, CSIC, 15-24. https://doi.org/10.20350/digitalCSIC/12496
IBÁÑEZ, C. i PRAT, N. (2020). «El delta de l’Ebre i el canvi global». L’Agró Negre de Depana.
ICC (2010). Llibre verd. Estat de la zona costanera a Catalunya. Recuperat de https://territori.gencat.cat/ca/01_departament/documentacio/territori-i-urbanisme/ordenacio_territorial/llibre_verd_estat_de_la_zona_costanera/.
ICGC (2020). Efectes temporal Gloria. Delta de l’Ebre. Recuperat de https://betaserver.icgc.cat/delta/#11.18/40.7102/0.681.
IHCANTABRIA (2020). Elaboración de la metodología y bases de datos para la proyección de impactos de cambio climático a lo largo de la costa española. Recuperat de https://www.miteco.gob.es/es/costas/temas/proteccion-costa/tarea_4_pima_adapta_mapama_digitalweb-comprimido_tcm30-523734.pdf.
LA PREMSA DEL BAIX (29/1/2020). «El rastre que ha deixat el temporal Gloria al Baix Llobregat». Recuperat de https://www.lapremsadelbaix.es/noticies/reportatge/25184-el-rastre-que-ha-%0Adeixat-el-temporal-gloria-al-baix-llobregat.html.
LAVOLA (2014). Programa municipal d’adaptació al canvi climàtic de Castelldefels. Recuperat de https://www.seu-e.cat/documents/8627323/0/PACCC/.
LÓPEZ-BUSTINS, J. A. i MARTÍN-VIDE, J. (2020). «Causes meteorològiques i contextualització climàtica de la precipitació del temporal Gloria». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 89, 39-54. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.190
MARCÉ, R.; HONEY-ROSÉS, J.; MANZANO, A.; MORAGAS, L.; CATLLAR, B. i SABATER, S. (2012). «The Llobregat River Basin: A Paradigm of Impaired Rivers Under Climate Change Threats». A: SABATER, S.; GINEBREDA, A. i BARCELÓ, D. (eds.). The Llobregat. The Handbook of Environmental Chemistry. Berlin: Springer. https://doi.org/10.1007/698_2012_152
MARÍN-PUIG, A.; ARIZA, E. i CASELLAS, A. (2022). «Unattended gap in local adaptation plans: The quality of vulnerability knowledge in climate risk management». Climate Risk Management, 38. https://doi.org/10.1016/J.CRM.2022.100465
MARQUÉS, M. A. (1984). Les formacions quaternàries del delta del Llobregat. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
MARTÍN-VIDE, J. P.; PRATS-PUNTÍ, A. i FERRER-BOIX, C. (2020). «What controls the coarse sediment yield to a Mediterranean delta? The case of the Llobregat river (NE Iberian Peninsula)». Natural Hazards and Earth System Sciences, 20 (12), 3.315-3.331. https://doi.org/10.5194/NHESS-20-3315-2020
MATHEVET, R. i BOUSQUET, F. (2014). Résilience & environnment. Penser les changements socio-écologiques. Buchet Chastel.
MEDECC (2020). Climate and environmental change in the Mediterranean basin. Current situation and risks for the future. First Mediterranean assessment report. [CRAMER, W.; GUIOT, J. i MARINI, K. (eds.)]. Marsella: Union for the Mediterranean. https://doi.org/10.5281/zenodo.4768833
MENDOZA, E.; JIMENEZ, J. i MATEO, J. (2011). «A coastal storms intensity scale for the Catalan sea (NW Mediterranean)». Natural Hazards and Earth System Science, 11 (9), 2.453-2.462. https://doi.org/10.5194/nhess-11-2453-2011
MENDOZA, E. T. i JIMÉNEZ, J. A. (2005). «Factors controlling vulnerability to storm impacts along the Catalonian coast». 29th International Conference on Coastal Engineering, 3.087-3.099. https://doi.org/10.1142/9789812701916_0249
MEO, B.; GRAHAM, S.; ARIZA, E.; CASELLAS, A. i DELFINO, D. (2021). «The resident and visitor gaze: A comparison of coastal social values at risk due to sea-level rise». Environmental Science & Policy, 123, 202-209. https://doi.org/10.1016/j.envsci.2021.05.017
MONTASELL I DORDA, J. (2006). «Els espais agraris de la regió metropolitanan de Barcelona». L’Atzavara, 14, 73-89.
NICHOLLS, R. J.; HOOZEMANS, F. M. J. i MARCHAND, M. (1999). «Increasing flood risk and wetland losses due to global sea-level rise: regional and global analyses». Global Environmental Change, 9 (SUPPL.), S69-S87. https://doi.org/10.1016/S0959-3780(99)00019-9
NÓBLEGA-CARRIQUIRY, A. (2022). «Contributions of Urban Political Ecology to sustainable drainage transitions». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 68 (2), 363-391. https://doi.org/10.5565/rev/dag.701
PALACIOS, D. (2019). «La erosión en las playas del Área Metropolitana de Barcelona. La perspectiva del gestor». A: DURÁN, R.; GUILLÉN, J. i SIMARRO, G. (eds.). X Jornadas de Geomorfología Litoral: libro de ponencias. Barcelona: Instituto de Ciencias del Mar, 100-104.
PALAU ROBERT (2021). Aprenem del Gloria al Delta: Mapes de risc d’inundació i component marina. Sicom TV. Solidaritat i Comunicació. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=nU6R-17QuSY.
PELEGRÍ, J. L.; GARCÍA-LADONA, E. i SALAT, J. (2020). «Característiques sobre el litoral català». A: BERDALET, E.; MARRASÉ, C. i PELEGRÍ, J. L. (eds.). Resum sobre la formació i conseqüències de la borrasca Gloria (19-24 gener 2020). Barcelona: Institut de Ciències del Mar, CSIC, 5-14.
PERELLÓ, M. X.; DURÁN, R.; VALERO, L. i GUILLÉN, J. (2019). «Evolución geomorfológica de la costa del delta del Llobregat mediante datos LIDAR. Geomorphological evolution of the Llobregat Delta coast based on LIDAR data (2008 to 2017). A: DURÁN, R.; GUILLÉN, J. i SIMARRO, G. (eds.). X Jornadas de Geomorfología Litoral: libro de ponencias. Barcelona: Instituto de Ciencias del Mar, 177-180.
PINO, J. i ISERN, R. (2018). «El paisatge funcional i el mosaic dels ecosistemes terrestres». A: GERMAIN I OTZET, J. i PINO I VILALTA, J. (eds.). Els sistemes naturals del delta del Llobregat. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural, 97-112.
PINTÓ, J.; GARCIA-LOZANO, C.; SARDÁ, R.; ROIG-MUNAR, F. X. i MARTÍ, C. (2020). «Efectes del temporal Gloria sobre el litoral». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 89, 89-109. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.192
PRATS-PUNTÍ, A.; MARTÍN-VIDE, J. P. i BOIX-FERRER, C. (2021). «Regressió del delta del Llobregat. Efecte de les obres d’enginyeria al riu d’ençà del segle XIX». Cuadernos de Geografía, 107, 123-148. https://doi.org/10.7203/CGUV.107.21307
QUERALT, E. i ISLA, E. (2018). «L’aigua al Delta». A: GERMAIN I OTZET, J. i PINO I VILALTA, J. (eds.). Els sistemes naturals del delta del Llobregat. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural, 43-70.
RATSIMANDRESY, A. W.; SOTILLO, M. G.; CARRETERO ALBIACH, J. C.; ÁLVAREZ FANJUL, E. i HAJJI, H. (2008). «A 44-year high-resolution ocean and atmospheric hindcast for the Mediterranean Basin developed within the HIPOCAS Project». Coastal Engineering, 55 (11), 827-842. https://doi.org/10.1016/j.coastaleng.2008.02.025
ROA, E. de i ESTEBAN, P. (2018). «Els reptes actuals i futurs per a la conservació de la biodiversitat en el delta del Llobregat. A: GERMAIN I OTZET, J. i PINO I VILALTA, J. (eds.). Els sistemes naturals del delta del Llobregat. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural, 679-689.
RODA, R. (2015). «El consorci del parc agrari del Baix Llobregat». Materials del Baix Llobregat, 21, 19-26.
SALLENGER, A. H. (2000). «Storm impact scale for barrier islands». Journal of Coastal Research, 16 (3), 890-895.
SÁNCHEZ-ARCILLA, A.; GRACIA, V. i SIERRA, J. P. (2016). «Sistemes costaners i dinàmica litoral». A: Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, 189-210.
SÁNCHEZ-JUNY, M. i DOLZ RIPOLLÉS, J. (2004). «El riu, un camí d’aigua». A: PRAT, N. i TELLO, E. (eds.). El Baix Llobregat, història i actualitat ambiental d’un riu. Centre d’Estudis Comarcals del Baix Empordà, 30-49.
SANS, J. i PANAREDA, J. M. (2012). «Le canal de la rive droite du fleuve Llobregat. Paysages et biodiversité de l’espace métropolitain de Barcelone (Espagne)». A: ASPE, C. (ed.). De l’eau agricole à l’eau environnementale. Résistance et adaptation aux nouveaux enjeux de partage de l’eau en Méditerranée. París: Quae, 175-186.
SANS, J. i PANAREDA, J. M. (2016). Els paisatges de l’aigua al delta del Llobregat. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
SEMPERE, J. (2004). «La pagesia del delta del Llobregat: un futur incert». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 43, 45-68.
SGM (2021). Estudi sobre els episodis recents d’inundacions i entollament de la zona agrícola a Viladecans.
SIMPSON, N. P.; MACH, K. J.; CONSTABLE, A.; HESS, J.; HOGARTH, R.; HOWDEN, M.; LAWRENCE, J.; LEMPERT, R. J.; MUCCIONE, V.; MACKEY, B.; NEW, M. G.; O’NEILL, B.; OTTO, F.; PÖ, H.-O.; REISINGER, A.; ROBERTS, D.; SCHMIDT, D. N.; SENEVIRATNE, S.; STRONGIN, S… i TRISOS, C. H. (2021). «A framework for complex climate change risk assessment». Perspective, 4 (4), 489-501. https://doi.org/10.1016/j.oneear.2021.03.005
SOLÉ I PERICH, L. (2005). «El risc d’inundacions al delta del Llobregat. Viure contra l’aigua?» Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 42, 223-264. Recuperat de http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/article/view/37098/37081.
STOCKDON, H. F.; HOLMAN, R. A.; HOWD, P. A. i SALLENGER, A. H. (2006). «Empirical parameterization of setup, swash, and runup». Coastal Engineering, 53 (7), 573-588. https://doi.org/10.1016/j.coastaleng.2005.12.005
STOCKDON, H. F.; HOLMAN, R. A.; HOWD, P. A. i SALLENGER, A. H. (2007). «A simple model for the spatially-variable coastal response to hurricanes». Marine Geology, 238 (1-4), 1-20. https://doi.org/10.1016/j.margeo.2006.11.004
TARAZONA, Y.; ZABALA, A.; PONS, X.; BROQUETAS, A.; NOWOSAD, J. i ZURQANI, H. A. (2021). «Fusing Landsat and SAR Data for Mapping Tropical Deforestation through Machine Learning Classification and the PVts-β Non-Seasonal Detection Approach». Canadian Journal of Remote Sensing, 47 (5), 677-696. https://doi.org/10.1080/07038992.2021.1941823
TAVUS, B.; KOCAMAN, S.; GOKCEOGLU, C. i NEFESLIOGLU, H. A. (2018). «Considerations on the use of Sentinel-1 data in flood mapping in urban areas: Ankara (Turkey) 2018 floods». International Archives of the Photogrammetry, Remote Sensing & Spatial Information Sciences, 578-571.
TSYGANSKAYA, V.; MARTINIS, S.; MARZAHN, P. i LUDWIG, R. (2018). «Detection of temporary flooded vegetation using Sentinel-1 time series data». Remote Sensing, 10 (8), 1286. https://doi.org/10.3390/rs10081286
UNFCCC (2015). Adoption of the Paris agreement. United Nations Framework Convention on Climate Change, p. 31.
VITOUSEK, S.; BARNARD, P. L.; FLETCHER, C. H.; FRAZER, N.; ERIKSON, L. i STORLAZZI, C. D. (2017). «Doubling of coastal flooding frequency within decades due to sea-level rise». Scientific Reports, 7 (1), 1-9. https://doi.org/10.1038/s41598-017-01362-7
WAHL, T.; JAIN, S.; BENDER, J.; MEYERS, S. D. i LUTHER, M. E. (2015). «Increasing risk of compound flooding from storm surge and rainfall for major US cities». Nature Climate Change, 5 (12), 1.093-1.097. https://doi.org/10.1038/nclimate2736
WHITE, I.; KINGSTON, R. i BARKER, A. (2010). «Participatory geographic information systems and public engagement within flood risk management». Journal of Flood Risk Management, 3 (4), 337-346. https://doi.org/10.1111/J.1753-318X.2010.01083.X
WILBY, R. L. i DESSAI, S. (2010). «Robust adaptation to climate change». Weather. https://doi.org/10.1002/wea.543
WILSON, E. (2007). «Adapting to Climate Change at the Local Level: The Spatial Planning Response». The International Journal of Justice and Sustainability, 11 (6), 609-625. https://doi.org/10.1080/13549830600853635
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Anna Marín Puig, Miquel Sainz de la Maza
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
