La protecció del patrimonial industrial en àrees de transformació urbana: una revisió a partir del projecte 22@Barcelona
Resum
La noció de què es considera patrimoni no és estàtica. Un exemple el trobem en la protecció dels elements industrials, que han passat de ser vistos com a obsolets a ser objecte de processos de patrimonialització. El present article analitza l’evolució de la protecció que s’ha donat a elements industrials localitzats a la zona de transformació urbana del Poblenou de Barcelona (22@BCN) des de la seva aprovació l’any 2000 fins a la modificació del planejament del 2022. El fet que aquesta antiga zona industrial hagi experimentat un procés de transformació de més de dues dècades permet resseguir els canvis experimentats i plantejar-nos fins a quin punt la classificació legal ha contribuït a la protecció efectiva del patrimoni industrial. Els resultats assenyalen una clara evolució de la protecció, així com el rol de la reivindicació per part de la societat civil com a motor dels canvis, però també s’alerta que la simple protecció administrativa no en garanteix la conservació.
Paraules clau
catalogació/protecció patrimonial, desenvolupament local, projecte urbà 22@, Barcelona, patrimoni industrialReferències
ACEBAL, M. A. (2010). «Veïnat, memòria històrica i ciutat democràtica». A: Quaderns de carrer. 1970-2010: 40 anys d’acció veïnal. Barcelona: FAVB i Editorial Mediterrània, 159-184.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2000a). Modificació del PGM per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou – Districte d’activitats 22@BCN. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2000b). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic històric artístic de la ciutat de Barcelona – Districte de Sant Martí. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2010). 10 anys de 22@: el districte de la innovació. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2018). Informe memòria final del procés participatiu del districte de Sant Martí. Repensem el 22@. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2022). Barcelona, ciutat patrimoni. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
ARRANZ, Manuel (1996). Nou viatge a Icària: de les fàbriques a la Vila Olímpica. Barcelona: Arxiu Històric del Poblenou.
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DEL POBLENOU (2006). Pla de patrimoni industrial del Poblenou: al·legacions i propostes a la modificació del pla especial de protecció del patrimoni historicoartístic de la ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí. Barcelona: Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou.
BELLET-SANFELIU, Carmen (2017). «Proyectos y grandes operaciones urbanas». A: ASOCIACIÓN DE GEÓGRAFOS ESPAÑOLES. Naturaleza, territorio y ciudad en un mundo global. Actas del XXXI Congreso de la Asociación de Geógrafos Españoles. Madrid: UAM Ediciones.
CANTILLON, Zelmarie; BAKER, Sarah i NOWAK, Raphaël (2021). «A cultural justice approach to popular music heritage in deindustrialising cities». International Journal of Heritage Studies, 27 (1), 73-89. https://doi.org/10.1080/13527258.2020.1768579
CAPEL, Horacio (1996). «La rehabilitación y uso del patrimonio histórico industrial». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 29, 19-50. Recuperat de http://hdl.handle.net/2445/22641
CAPEL, Horacio (2003). La cosmópolis y la ciudad. Barcelona: Ediciones del Serbal.
CASALS TORRES, Marta (2022). «L’Ajuntament de Barcelona protegeix una vintena de passatges històrics al 22@». Betevé. Recuperat de https://beteve.cat/historia/passatges-protegits-22-arroba-mapa/
CASELLAS, Antònia (2017). «Quién es quién en la Barcelona inteligente: agentes, redes y política urbana en desarrollo económico». A: ASOCIACIÓN DE GEÓGRAFOS ESPAÑOLES. Naturaleza, territorio y ciudad en un mundo global. Actas del XXXI Congreso de la Asociación de Geógrafos Españoles. Madrid: UAM Ediciones.
CASTAÑER VIVAS, Mita; FELIU TORRENT, Jaume; MARTÍN UCEDA, Javier; NUSS GIRONA, Sergi; PORCEL MONTANÉ, Oriol i VICENTE RUFÍ, Joan (2022). «Movilización social y preservación del paisaje; de las comarcas de Girona al litoral mediterráneo peninsular». A: GALLEGOS REINA, Antonio (ed.). Libro de trabajos aportados al XVI Coloquio de Geografía Urbana. Málaga: Universidad de Málaga.
CENTO BULL, Anna; LAUGE HANSEN, Hans i COLOM GONZÁLEZ, Francisco (2021). «Agonistic memory revisited». A: BERGER, Stefan i KANSTEINER, Wulf (eds.). Agonistic Memory and the Legacy of 20th Century Wars in Europe. Cham: Palgrave Macmillan, 13-38.
CHARNOCK, Greig; PURCELL, Thomas i RIBERA-FUMAZ, Ramon (2014). «City of Rents: The limits to the Barcelona model of urban competitiveness». International Journal of Urban and Regional Research, 38 (1), 198-217. https://doi.org/10.1111/1468-2427.12103
CHECA-ARTASU, Martín (2007). «Geografías para el patrimonio industrial en España: el caso de Barcelona». Scripta Nova, 11 (245).
CHECA, Martín i GÜELL, Anna (2000). «Can Saladrigas. De complex fabril a equipament social». Icària, papers de l’arxiu històric del Poblenou, 4.
DESILVEY, Caitlin (2017). Curated decay: Heritage beyond saving. Minneapolis: University of Minnesota Press.
DOT JUTGLA, Esteve i PALLARÈS-BARBERÀ, Montserrat (2015). «Patrimonio industrial, revitalización económica y compacidad urbana en el Poblenou22@Barcelona. ¿Un nuevo modelo Barcelona?». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 69, 9-35. https://doi.org/10.21138/bage.1889
FOUSEKI, Kalliopi; GUTTORMSEN, Torgrim i SWENSEN, Grete (eds.) (2020). Heritage and sustainable urban transformations: Deep cities. Londres: Routledge.
GASNIER, Marina (2019). «Réflexion épistémologique sur le patrimoine industriel: de la pluridisciplinarité à l’interdisciplinarité». Revue d’Histoire des Sciences, 72 (2), 309-347. https://doi.org/10.3917/rhs.722.0309
GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni (1996). «Falso histórico o falso arquitectónico, cuestión de identidad». Loggia, Arquitectura & Restauración, 1, 16-23. https://doi.org/10.4995/loggia.1996.5480
GRAU BALAGUERÓ, Laia i HOSTA PRIVAT, Montse (dir.) (2022). Modificació puntual del pla general metropolità per un 22@ més inclusiu i sostenible. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
GRUP DE PATRIMONI DE BARCELONA EN COMÚ (2016). El llibre blanc del patrimoni de Barcelona. Barcelona: Grup de Patrimoni de Barcelona en Comú.
GRUP DE PATRIMONI INDUSTRIAL DEL FÒRUM DE LA RIBERA DEL BESÒS (2005). «Proposta de pla integral de patrimoni industrial de Barcelona». Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales (Serie Documental de Geo Crítica), X, 581.
HARVEY, David C. (2014). «Heritage and scale: settings, boundaries and relations». International Journal of Heritage Studies, 21 (6), 577-593. https://doi.org/10.1080/13527258.2014.955812
HOSTENCH RUIZ, Oriol (2010). Les formes de control del patrimoni urbà a Barcelona: el cas de la Rambla de Poblenou. Tesi de màster. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Recuperat de http://hdl.handle.net/2099.1/12085.
JENKINS, Henry (2006). Convergence Culture. Where Old and New Media Collide. Nova York: New York University Press.
KOZAK, Daniel i JAJAMOVICH, Guillermo (2020). «Grandes proyectos urbanos: una definición elusiva». A: CUENYA, Beatriz; EINBAUM, Pablo i ZICCARDI, Alicia (eds.). Grandes proyectos urbanos. Conceptos clave y casos de estudio. Mèxic: Universidad Nacional Autónoma de México.
KUNZMANN, Klaus R. (2017). «The Creative City. An obituary?». Arts Management Quarterly, 127, 2-10.
LANDRY, Charles (2020). «Arts, culture and the city: An overview». Built Environment, 46 (2), 10-21. https://doi.org/10.2148/benv.46.2.170
MARRERO-GUILLAMÓN, Isaac (2008). La fábrica del conflicto. Terciarización, lucha social y patrimonio en Can Ricart, Barcelona. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona. Recuperat de http://hdl.handle.net/10803/722
MARRERO-GUILLAMÓN, I.; BELUZO, G. i GARCÍA, R. (2007). Fragmentos de una fábrica en desmontaje. Espanya: Vimeo [Isaac Marrero-Guillamón]. Recuperat de https://vimeo.com/64012270
MARTÍN-GÓMEZ, Albert i VALÈNCIA LÓPEZ, Albert (2022). «La crisi de l’urbanisme de ciutats globals: reavaluar 20 anys de transformació del sòl i activitat econòmica del 22@ Barcelona». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 68 (1), 81-105. https://doi.org/10.5565/rev/dag.676
MASSEY, Doreen (2009). «Concepts of space and power in theory and in political practice». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 55, 15-26.
MATTHEY, Laurent; GABERELL, Simon; AMBAL, Julie; COGATO LANZA, Elena (2022). «Les métamorphoses du récit en urbanisme». Métropolitiques, 7 de juliol de 2022. Recuperat de https://metropolitiques.eu/Les-metamorphoses-du-recit-en-urbanisme.html
NIEVES GARCERÁN, Fernando (dir.) (1998). Estudi per la reutilització dels edificis industrials d’interès dins les àrees industrials del Poblenou. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
NOGUÉ, Joan (2015). «Sentido del lugar, paisaje y conflicto». Geopolítica(s). Revista de Estudios sobre Espacio y Poder, 5 (2), 155-163. https://doi.org/10.5209/rev_GEOP.2014.v5.n2.48842
OFICINA 22@ (2022). «22@, més inclusiu i sostenible». Recuperat de https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/mpgm22@/ca/
PASTOR PÉREZ, Ana i DÍAZ-ANDREU, Margarita (2021). «Analizando el valor patrimonial de las transformaciones urbanas en Barcelona». Complutum, 32 (2), 709-726. https://doi.org/10.5209/cmpl.78579
PAÜL I AGUSTÍ, D. (2009). «L’oferta cultural en les polítiques de màrqueting de les ciutats». Tesi doctoral. Lleida: Universitat de Lleida. Recuperat de http://hdl.handle.net/10803/8202.
PAÜL I AGUSTÍ, D. (2014). «De Manchester català a districte de la innovació. Els canvis simbòlics del barri de Poblenou de Barcelona». Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, XVIII (493), 1-18.
PAÜL I AGUSTÍ, D. (2017). «El Distrito 22@Barcelona como elemento de relocalización de las empresas de la ciudad. Un análisis de las antiguas y las nuevas ubicaciones de las sedes empresariales». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 74, 185-203. https://doi.org/10.21138/bage.2450
PRATT, Andy C. (2010). «Creative cities: Tensions within and between social, cultural and economic development. A critical reading of the UK experience». City, Culture and Society, 1, 13-20. https://doi.org/10.1016/j.ccs.2010.04.001
REEVE, Alan i SHIPLEY, Robert (2014). «Heritage-based regeneration in an age of austerity: Lessons from the Townscape Heritage Initiative». Journal of Urban Regeneration & Renewal, 7 (2), 122-135.
RICHARDS, Greg (2001). «The Development of Cultural Tourism in Europe» A: RICHARDS, Greg (ed.). Cultural Attractions and European Tourism. Nova York: CABI International, 3-28. https://doi.org/10.1079/9780851994406.0003
ROGENT I ALBIOL, Jordi (dir.) (2006). Modificació del pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí – Patrimoni industrial del Poblenou. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
ROSSELLÓ, Maribel (2018). «Taula Eix Pere IV: revitalizar desde la cohesión social y la economía solidaria el patrimonio industrial de Poblenou de Barcelona». Jornadas Internacionales de Patrimonio Industrial. Resiliencia, Innovación y Sostenibilidad en el Patrimonio Industrial. CICEES, 125-146.
SÁNCHEZ BELANDO, Ma. Victoria; RIUS ULLDEMOLINS, Joaquim i ZARLENGA, Matías I. (2012). «¿Ciudad creativa y ciudad sostenible? Un análisis crítico del “modelo Barcelona” de políticas culturales». Revista Crítica de Ciências Sociais, 99, 31-50. https://doi.org/10.4000/rccs.5101
SMITH, Laurajane (2006). Uses of heritage. Nova York: Routledge.
TATJER, Mercè (2008). «El patrimonio industrial de Barcelona entre la destrucción y la conservación, 1999-2008». Scripta Nova, 12 (270).
TILLY, Charles i WOOD, J. Lesley (2010). Los movimientos sociales, 1768-2008. Desde sus orígenes hasta Facebook. Barcelona: Crítica.
VIVANT, Elsa (2013). «Creatives in the city: Urban contradictions of the creative city». City, Culture and Society, 4, 57-63. https://doi.org/10.1016/j.ccs.2013.02.003
ZICCARDI, Alicia i RAMÍREZ, Mario (2020). «Los grandes proyectos urbanos: una revisión conceptual». A: CUENYA, Beatriz; EINBAUM, Pablo i ZICCARDI, Alicia (eds.). Grandes proyectos urbanos. Conceptos clave y casos de estudio. Mèxic: Universidad Nacional Autónoma de México.
ZUKIN, Sharon (1989). Loft Living. Culture and Capital in Urban Change. Nova York: Rutgers University Press.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Daniel Paül i Agustí, Èlia Casals Alsina
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
