La ciutat i el territori en els mapes: sobre la història d’una diferenciació espacial
Resum
L’article aborda la història d’una diferenciació espacial cada cop menys important en el present: la distinció urbà-rural. Per això, s’opta per un enfocament analític espacial que es pregunta com es constitueixen, utilitzen i perceben els espais urbans i com canvien amb el temps aquests espais, la seva percepció i representació. Les fonts analitzades són vistes de ciutats de començaments de l’edat moderna, així com mapes urbans específics. El principal objectiu és discernir com es representen en les vistes i en els mapes els límits de la ciutat o la demarcació dels suburbis i del camp circumdant. Aquesta demarcació s’entén com una construcció iconogràfica que va contribuir igualment a conformar la idea de territori urbà i rural, d’estils de vida urbans envers els rurals; en definitiva, a definir urbanitat i ruralitat. Tanmateix, una anàlisi més detallada de mapes individuals (el mapa de Zuric de Jos Murer, així com un mapa de París de Jean Delagrive) ens permet deduir que la representació de territoris extraurbans o de suburbis podia tenir raons polítiques o administratives. D’aquesta forma, com a molt tard al segle XVIII, els mapes esdevingueren també un instrument de les administracions urbanes, que, a vegades, intentaven impedir l’expansió de l’espai urbà.
Paraules clau
cartografia urbana, vistes, suburbis, distinció urbà-rural, història espacialReferències
ARÉVALO RODRÍGUEZ, Federico (2017). «El levantamiento planimétrico de la ciudad. De la Edad Media al Renacimiento». En: URTEAGA, Luis y NADAL, Francesc (eds.). Historia de la cartografía urbana en España. Modelos y realizaciones. Madrid: Centro Nacional de Información Geográfica, 83-106.
BAUMANN, Anette; SCHMOLINSKY, Sabine y TIMPENER, Evelien (eds.) (2020). Raum und Recht. Visualisierung von Rechtsansprüchen in der Vormoderne. Berlín: De Gruyter. http://dx.doi.org/10.1515/9783110683424
BOUTIER, Jean (1995). «Une tentative de relevé cadastral de Paris. Le plan de l’abbé Jean Delagrive, 1735-1757». Cahiers du CREPIF, 50 (Les plans de Paris du XVIe au XVIIIe siècles), 107-120.
BOUTIER, Jean (2002). Les plans de Paris: des origines (1493) à la fin du XVIIIe siècle. Étude, carto-bibliographie et catalogue collectif. París: Bibliothèque Nationale de France.
BRAUN, Georg y HOGENBERG, Franz (2017). Städte der Welt. 363 Kupferstiche revolutionieren das Weltbild. Gesamtausgabe der kolorierten Tafeln 1572-1617. FÜSSEL, Stephan (ed.). Colonia: Taschen.
BRENNER, Neil y SCHMID, Christian (2011). «Planetary urbanization». En: GANDY, Matthew (ed.). Urban Constellations. Berlín: Jovis, 10-13.
BURDETT, Ricky y SUDJIC, Deyan (2007). The endless city. The Urban Age Project by the London School of Economics and Deutsche Bank’s Alfred Herrhausen Society. Londres: Phaidon Press.
BURGUEÑO, Jesús (2017). «Cartografiar el entorno urbano. El plano de Barcelona y sus alrededores del Estado Mayor, 1865». En: URTEAGA, Luis y NADAL, Francesc (eds.). Historia de la cartografía urbana en España. Modelos y realizaciones. Madrid: Centro Nacional de Información Geográfica, 227-251.
CHARPENTIER, Arthur (2018). «La représentation cartographique des villes». Variances. Recuperado de https://variances.eu/?p=3581 [consultado: 23.12.2022].
DE SETA, Cesare y OSSANNA CAVADINI, Nicoletta (eds.). (2016). Imago Urbis. La memoria del luogo attraverso la cartografia dal Rinascimento al Romanticismo. Mailand: Silvana.
DEMANGEON, Albert (1905). Les sources de la géographie de la France aux archives nationales. París: Société Nouvelle de Librairie et d’Édition.
GONZÁLEZ SANTOS, Javier (2019). «Imágenes urbanas de España durante el Antiguo Régimen. Estampas de pueblos, ciudades, sitios y monumentos». En: SAZATORNIL RUIZ, Luis y MADRID ÁLVAREZ, Vidal de la (eds.). Imago Urbis. Las ciudades españolas vistas por los viajeros (siglos XVI- XIX). Gijón: Ediciones Trea, 90-138.
MAIER, Jessica (2015). Rome, measured and imagined. Chicago: University of Chicago Press. http://dx.doi.org/10.7208/chicago/9780226127774.001.0001
MAIER, Jessica (2020). The Eternal City. A History of Rome in Maps. Chicago: The University of Chicago Press. https://doi.org/10.7208/chicago/9780226591599.001.0001
MÜLLER, Ernst (2016). Geschichte der Kartographie und der Landkartenreproduktion in Hamburg. Von den Anfängen bis zum Ende des 20. Jahrhunderts. Hamburgo: Landesbetrieb Geoinformation und Vermessung.
NOIZET, Hélène y BOURLET, Caroline (2017). «La banlieue de Paris du XIIe au XVIIIe siècle. Critères de définition, extension et spatialités». En: CONCHON, Anne; NOIZET, Hélène y OLLION, Michel (eds.). Les limites de Paris (XIIe-XVIIIe siècles). Villeneuve d’Ascq: Presses Universitaires du Septentrion, 23-56. http://dx.doi.org/10.4000/books.septentrion.10869
PRONTEAU, Jeanne (1978). «Le “Travail des limites de la ville et faubourgs de Paris”. 1726-1729: législation et application des textes». Annuaire 1977-1978 de la IVe Section de l’École Pratique des Hautes Études, 707-745.
RAU, Susanne (2014). «Writing Spatial Relations and Dynamics. Movements in urban space (Barcelona, 16th-19th century)». En: RAU, Susanne y SCHÖNHERR, Ekkehard (eds.). Mapping Spatial Relations, Their Perceptions and Dynamics. The City Today and in the Past. Cham: Springer, 139-156. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-319-00993-3_7
RAU, Susanne (2019). History, Space, and Place. Londres: Routledge. http://dx.doi.org/10.4324/9780429056383
RAU, Susanne (2020). «Grenzen und Grenzräume in der deutschsprachigen Geschichtswissenschaft». Francia, 47, 307-322. https://doi.org/10.11588/fr.2020.1.86575
RAU, Susanne y FUCHS, Martin (2021). «Closing Comments of the Conference “Blurring Boundaries: Diffusing and Creating Urban Religion beyond Urban Space”». Religion-and-Urbanity-Blog. Recuperado de https://urbrel.hypotheses.org/1581 [consultado: 23.12.2022].
RITCHIE, Hannah y ROSER, Max (2018). «Urbanization». OurWorldInData.org. Recuperado de https://ourworldindata.org/urbanization [consultado: 24.12.2022].
RONCAYOLO, Marcel (2005). La ville et ses territoires. París: Gallimard.
SAZATORNIL RUIZ, Luis y MADRID ÁLVAREZ, Vidal de la (eds.) (2019). Imago Urbis. Las ciudades españolas vistas por los viajeros (siglos XVI-XIX). Gijón: Ediciones Trea.
SCHMID, Christian (2018). «Journeys through planetary urbanization: Decentering perspectives on the urban». Environment and Planning D: Society and Space, 36 (3), 591-610. http://dx.doi.org/10.1177/0263775818765476
STERCKEN, Martina (2010). «Kartografie und Chronistik. Jos Murers Karte des Zürcher Herrschaftsgebiets von 1566». En: RAU, Susanne y STUDT, Birgit (eds.). Geschichte schreiben. Ein Quellen- und Studienbuch zur Historiographie (ca. 1350-1750). Berlín: Akademie Verlag, 475-487. http://dx.doi.org/10.1524/9783050088259.475
URTEAGA, Luis y NADAL, Francesc (eds.) (2017). Historia de la cartografía urbana en España. Modelos y realizaciones. Madrid: Centro Nacional de Información Geográfica.
VIDONI, Nicolas (2017). «Les limites de Paris et la police, 1667-1789». En: CONCHON, Anne; NOIZET, Hélène y OLLION, Michel (eds.). Les limites de Paris (XIIe-XVIIIe siècles). Villeneuve d’Ascq: Presses Universitaires du Septentrion, 113-129.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Susanne Rau
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.