Sortir al carrer i connectar-se. L’ús i la percepció de l’espai públic de persones grans a Barcelona

Autors/ores

Resum

Comptar amb un entorn urbà adaptat a les necessitats de la gent gran és clau per garantir- ne un envelliment actiu i un benestar físic i emocional. En aquest article presentem els resultats d’un projecte on s’han entrevistat 38 persones d’edats molt avançades (entre 73 i 95 anys) per estudiar la relació entre envelliment, solitud i espai públic a Barcelona. Tot i que s’ha produït una millora significativa en la qualitat i l’accessibilitat de l’espai públic, així com en la dotació d’equipaments, aquestes persones, que presenten alguns problemes de salut i una reducció en alguns casos important de la mobilitat, incideixen i proposen determinades mesures per millorar la qualitat de l’espai públic i el seu entorn més proper, el barri, assegurar-ne la independència i l’autonomia i millorar-ne la qualitat de vida. Encara que la majoria considera que el seu barri és un bon lloc per envellir, proposa continuar treballant en la millora de la caminabilitat de l’espai públic, el manteniment, l’increment de les condicions de seguretat, així com la creació de més equipaments per a gent gran i que tinguin més dotació de personal.

Paraules clau

envelliment, espai públic, barri, Barcelona, salut, caminabilitat, benestar

Referències

ALONSO LOGROÑO, María Pilar; LÓPEZ-ESCOLANO, Carlos y POSTIGO VIDAL, Raúl (2021). «Cobertura y accesibilidad a los servicios bancarios en España a escala urbana tras la Gran Recesión». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 67 (3), 465-493. http://dx.doi.org/10.5565/rev/dag.657

BAILEY, Cathy; FORAN, Timothy G.; NI SCANAILL, Cliodhna y DROMEY, Ben (2011). «Older adults, falls and technologies for independent living: A life space approach». Ageing and Society, 31 (5), 829-848. http://dx.doi.org/10.1017/S0144686X10001170

BATISTA, Lucie Galčanová; URBANIAK, Anna y WANKA, Anna (2022). «Doing ageing research in pandemic times: A reflexive approach towards research ethics during the COVID-19 pandemic». Ageing & Society, 1-12. http://dx.doi.org/10.1017/S0144686X22000733

BEYER, Anja; KAMIN, Stephan T. y LANG, Frieder R. (2017). «Housing in Old Age: Dynamical Interactions between Neighborhood Attachment, Neighbor Annoyance, and Residential Satisfaction». Journal of Housing for the Elderly, 31 (4), 382-393. http://dx.doi.org/10.1080/02763893.2017.1335671

BUFFEL, Tine y PHILLIPSON, Chris (2019). «Ageing in a Gentrifying Neighbourhood: Experiences of Community Change in Later Life». Sociology, 53 (6), 987-1004. http://dx.doi.org/10.1177/0038038519836848

CIOCCOLETTO, Adriana y COL·LECTIU PUNT 6 (2014). Espais per a la vida quotidiana: Auditoria de qualitat urbana amb perspectiva de gènere. Barcelona: Col·lectiu Punt 6. Recuperado de https://issuu.com/punt6/docs/evq

CLARKE, Philippa y NIEUWENHUIJSEN, Els R. (2009). «Environments for healthy ageing: A critical review». Maturitas, 64 (1), 14-19. http://dx.doi.org/10.1016/j.maturitas.2009.07.011

COL·LECTIU PUNT 6 (2019). Urbanismo feminista: Por una transformación radical de los espacios de vida. Barcelona: Virus Editorial.

DE DONDER, Liesbeth; BUFFEL, Tine; DURY, Sarah; DE WITTE, Nico y VERTÉ, Dominique (2013). «Perceptual quality of neighbourhood design and feelings of unsafety». Ageing and Society, 33 (6), 917-937. http://dx.doi.org/10.1017/S0144686X12000207

DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ESTRATÈGIA URBANA (2021). Guia pràctica per a la integració de la perspectiva de gènere als plans i projectes de la ciutat de Barcelona. Barcelona: Gerència Municipal i SCP Territoris XLM.

ELLIOTT, Jane; GALE, Catharine R.; PARSONS, Samantha; KUH, Diana y THE HALCYON STUDY TEAM (2014). «Neighbourhood cohesion and mental wellbeing among older adults: A mixed methods approach». Social Science & Medicine, 107, 44-51. http://dx.doi.org/10.1016/j.socscimed.2014.02.027

EVANS, James y JONES, Phil (2011). «The walking interview: Methodology, mobility and place». Applied Geography, 31, 849-858. http://dx.doi.org/10.1016/j.apgeog.2010.09.005

FINLAY, Jessica; ESPOSITO, Michael; LI, Mao; KOBAYASHI, Lindsay C.; KHAN, Anam M.; GOMEZ-LOPEZ, Iris; MELENDEZ, Robert; COLABIANCHI, Natalie; JUDD, Suzanne y CLARKE, Philippa J. (2021). «Can Neighborhood Social Infrastructure Modify Cognitive Function?: A Mixed-Methods Study of Urban-Dwelling Aging Americans». Journal of Aging and Health, 33 (9), 772-785. http://dx.doi.org/10.1177/08982643211008673

FINLAY, Jessica M.; GAUGLER, Joseph E. y KANE, Robert L. (2020). «Ageing in the margins: Expectations of and struggles for “a good place to grow old” among low-income older Minnesotans». Ageing and Society, 40 (4), 759-783. http://dx.doi.org/10.1017/S0144686X1800123X

FREIXAS, Anna (2021). Yo, vieja: Apuntes de supervivencia para ser libres. Madrid: Capitán Swing.

GARDNER, Paula J. (2011). «Natural neighborhood networks: Important social networks in the lives of older adults aging in place». Journal of Aging Studies, 25 (3), 263-271. http://dx.doi.org/10.1016/j.jaging.2011.03.007

HILLCOAT-NALLÉTAMBY, Sarah y OGG, Jim (2014). «Moving beyond “ageing in place”: Older people’s dislikes about their home and neighbourhood environments as a motive for wishing to move». Ageing and Society, 34 (10), 1771-1796. http://dx.doi.org/10.1017/S0144686X13000482

LAGER, Debbie; VAN HOVEN, Bettina y HUIGEN, Paulus P. P. (2015). «Understanding older adults’ social capital in place: Obstacles to and opportunities for social contacts in the neighbourhood». Geoforum, 59, 87-97. http://dx.doi.org/10.1016/j.geoforum.2014.12.009

LAYTON, Jack y LATHAM, Alan (2022). «Social infrastructure and public life-notes on Finsbury Park, London». Urban Geography, 43 (5), 755-776. http://dx.doi.org/10.1080/02723638.2021.1934631

LÓPEZ-GAY, Antonio; ORTIZ-GUITART, Anna y SOLANA-SOLANA, Miguel (2022). «Vivienda, cambio poblacional y desplazamiento en un barrio en proceso de gentrificación: El caso de Sant Antoni (Barcelona)». Eure, 48 (143), 1-24. http://dx.doi.org/10.7764/eure.48.143.06

LÓPEZ-GAY, Antonio; SALES-FAVÀ, Joan; SOLANA-SOLANA, Miguel; FERNÁNDEZ, Ana y PERALTA, Andrés (2021). «El avance de la gentrificación en Barcelona y Madrid, 2011-2019: Análisis socioespacial a partir de un índice de gentrificación». Estudios Geográficos, 82 (291), e084. http://dx.doi.org/10.3989/estgeogr.202195.095

LUOMA-HALKOLA, Henna y HÄIKIÖ, Llisa (2022). «Independent living with mobility restrictions: Older people’s perceptions of their out-of-home mobility». Ageing and Society, 42 (2), 249-270. http://dx.doi.org/10.1017/S0144686X20000823

MACKENZIE, Lynette; CURRYER, Cassie y BYLES, Julie E. (2015). «Narratives of home and place: Findings from the housing and independent living study». Ageing & Society, 35, 1684-1712. http://dx.doi.org/10.1017/S0144686X14000476

MARTÍN ROMERO, Ana María (2020). «La brecha digital generacional». Temas Laborales: Revista Andaluza de Trabajo y Bienestar Social, 151, 77-93.

MENEZES, Deborah; WOOLRYCH, Ryan; SIXSMITH, Judith; MAKITA, Meiko; SMITH, Harry; FISHER, Jenny; GARCIA-FERRARI, Soledad; LAWTHOM, Rebecca; HENDERSON, James y MURRAY, Michael (2012). «“You really do become invisible”: Examining older adults’ right to the city in the United Kingdom». Ageing & Society, 1-20. http://dx.doi.org/10.1017/S0144686X21001793

MILTON, Sarah; PLIAKAS, Triantafyllos; HAWKESWORTH, Sophie; NANCHAHAL, Kiran; GRUNDY, Chris; AMUZU, Antoinette; CASAS, Juan Pablo y LOCK, Karen (2015). «A qualitative geographical information systems approach to explore how older people over 70 years interact with and define their neighbourhood environment». Health and Place, 36, 127-133. http://dx.doi.org/10.1016/j.healthplace.2015.10.002

MORGAN, Tessa; WILES, Janine; PARK, Hong Jae; MOEKE-MAXWELL, Tess; DEWES, Ofa; BLACK, Stella; WILLIAM, Lisa y GOTT, Merryn (2021). «Social connectedness: What matters to older people?». Ageing and Society, 41 (5), 1126-1144. http://dx.doi.org/10.1017/S0144686X1900165X

MURRAY, Lesley (2015). «Age-friendly mobilities: A transdisciplinary and intergenerational perspective». Journal of Transport & Health, 2 (2), 302-307. http://dx.doi.org/10.1016/j.jth.2015.02.004

PANI-HARREMAN, Katinka E.; BOURS, Gerrie J. J. W.; ZANDER, Inés; KEMPEN, Gertrudis I. J. M. y VAN DUREN, Joop M. A. (2021). «Definitions, key themes and aspects of “ageing in place”: A scoping review». Ageing and Society, 41 (9), 2026-2059. http://dx.doi.org/10.1017/S0144686X20000094

PARICIO, Ana (2019). La incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

PHILLIPS, Judith; WALFORD, Nigel; HOCKEY, Ann; FOREMAN, N. y LEWIS, Michael (2013). «Older people and outdoor environments: Pedestrian anxieties and barriers in the use of familiar and unfamiliar spaces». Geoforum, 47, 113-124. http://dx.doi.org/10.1016/j.geoforum.2013.04.002

SHAMUR, Tal (2023). «Place melancholy as a lost sense of belonging during urban transformation among older women long-term residents of HaTikva neighborhood in Tel Aviv-Jaffa». Gender, Place and Culture, 30 (1), 111-131. http://dx.doi.org/10.1080/0966369X.2021.2016654

SIN, Chih Hoong (2003). «Interviewing in ‘place’: The socio-spatial construction of interview data». Area, 35 (3), 305-312. http://dx.doi.org/10.1111/1475-4762.00179

SKINNER, Mark W.; CLOUTIER, Denise y ANDREWS, Gavin J. (2015). «Geographies of ageing: Progress and possibilities after two decades of change». Progress in Human Geography, 39 (6), 776-799. http://dx.doi.org/10.1177/0309132514558444.

SMITH, Richard J.; LEHNING, Amanda J. y KIM, Kyeongmo (2018). «Aging in Place in Gentrifying Neighborhoods: Implications for Physical and Mental Health». Gerontologist, 58 (1), 26-35. http://dx.doi.org/10.1093/geront/gnx105

SPECK, Jeff (2012). Walkable city: How downtown can save America, one step at a time. Nueva York: Farrar, Straus and Giroux.

SPIKJER, Jeroen y ZUERAS, Pilar (2016). «El cuidado a los mayores en un contexto de envejecimiento y cambios social, político y económico». Panorama Social, 23, 109-124.

VALDIVIA, Blanca (2018). «Del urbanismo androcéntrico a la ciudad cuidadora». Hábitat y Sociedad, 11, 65-84. http://dx.doi.org/10.12795/HabitatySociedad.2018.i11.05

VAN DIJK, Hanna M.; CRAMM, Jane M.; VAN EXEL, Job y NIEBOER, Anna P. (2015). «The ideal neighbourhood for ageing in place as perceived by frail and non-frail community-dwelling older people». Ageing & Society, 35, 1771-1795. http://dx.doi.org/10.1017/S0144686X14000622

VAN HEES, Susan; HORSTMAN, Klaisen; JANSEN, Maria; RUWAARD, Dirk (2017). «Photovoicing the neighbourhood: Understanding the situated meaning of intangible places for ageing-in-place». Health and Place, 48, 11-19. http://dx.doi.org/10.1016/j.healthplace.2017.08.007

WILES, Janine L.; ALLEN, Ruth E. S.; PALMER, Anthea J.; HAYMAN, Karen J.; KEELING, Sally y KERSE, Ngaire (2009). «Older people and their social spaces: A study of well-being and attachment to place in Aotearoa New Zealand». Social Science & Medicine, 68 (4), 664-671. http://dx.doi.org/10.1016/j.socscimed.2008.11.030

Publicades

2024-05-15

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.