Anàlisi espaciotemporal de la construcció en sòl rústic a les illes Balears (1900-2023)
Resum
El treball aborda el procés de construcció en sòl rústic a les illes Balears entre 1900 i 2023 utilitzant tècniques d’anàlisi espaciotemporal en sistemes d’informació geogràfica i cartografia cadastral. Els resultats indiquen que la construcció es va accelerar a partir de la dècada de 1970, impulsada pel creixement turístic, amb variacions entre illes. A Mallorca, la pressió territorial prové de Palma, els nuclis tradicionals i les zones turístiques, destacant-ne la badia de Pollença des de la dècada de 1970 i la costa de Llevant des de la de 1990. A les Pitiüses, el desenvolupament ha estat més difús i guiat per les zones turístiques costaneres. En canvi, Menorca, menys afectada, mostra un model basat en corones al voltant de nuclis com ara Maó i Ciutadella des de la dècada de 1980. Aquest estudi obre noves vies per comprendre les transformacions territorials originades per la rururbanització, i planteja qüestions clau sobre factors explicatius, polítiques urbanístiques i usos del sòl.
Paraules clau
rururbanització, cartografia cadastral, anàlisi espaciotemporal, illes BalearsReferències
ANSELIN, L. (1995). «Local Indicators of Spatial Association—LISA». Geographical Analysis, 27(2), 93-184. https://doi.org/10.1111/j.1538-4632.1995.tb00338.x
ARIAS, D.; GARCÍA, J.; ROMANILLOS, G. i GUTIÉRREZ, J. (2023). «Uncovering spatiotemporal micromobility patterns through the lens of space-time cubes and GIS tools». Journal of Geographical Systems, 25, 403-427. https://doi.org/10.1007/s10109-023-00418-9
BINIMELIS, J. (2000). «Sociedad post-industrial y dialéctica campo-ciudad: Aportación al debate a modo de estado de la cuestión». Lurralde: Investigación y Espacio, 23, 93-113.
BINIMELIS, J. (2006). «La difusió residencial a l’espai rural de l’illa de Mallorca a la dècada dels noranta: Noves aportacions per a una correcta interpretació de l’anomenat “Tercer Boom”». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 10(225).
BINIMELIS, J. i ORDINAS, A. (2012). «Paisatge i canvi territorial en el món rural de les Illes Balears». Territoris, 8, 11-28.
BLANCO-ROMERO, A.; PONS, G. X.; BLÁZQUEZ SALOM, M.; NAVALÓN-GARCÍA, R. i TROITIÑO TORRALBA, L. (2020). La sostenibilidad turística a debate. Palma: Societat d’Història Natural de les Balears.
BLASCO, A. (2022). «La normativa balear sobre ordenación del territorio y urbanismo». Revista Jurídica de les Illes Balears, 23, 115-138.
CAPEL, H. (2003). «A modo de introducción: Los problemas de las ciudades. Urbs, Civitas y Polis». A: CAPEL, H. Mediterráneo económico: Ciudades, arquitectura y espacio urbano. Vol. 3. Almeria: Publicaciones de Cajamar, 9-22.
DEBBAGE, N. i BEREITSCHAFT, B. (2017). «Quantifying the Spatiotemporal Trends of Urban Sprawl Among Large U.S. Metropolitan Areas Via Spatial Metrics». Applied Spatial Analysis, 10, 317-345. https://doi.org/10.1007/s12061-016-9190-6
DEMATTEIS, G. (1998). «Suburbanización y periurbanización: Ciudades anglosajonas y ciudades latinas (English cities and latin cities)». A: MONCLÚS, J. (ed.). La ciudad dispersa: Suburbanización y nuevas periferias. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 17-33.
DÍAZ, J. i GARCÍA, J. (2014). «Urban Sprawl in the Mediterranean Urban Regions in Europe and the Crisis Effect on the Urban Land Development: Madrid as Study Case». Urban Studies Research, 1-13. http://dx.doi.org/10.1155/2014/807381
ENTRENA, F. (2005). «Procesos de periurbanización y cambios en los modelos de ciudad». Papers, 78, 59-88. https://doi.org/10.5565/rev/papers/v78n0.882
ESPON (2012). Time Series Analysis. European Union. https://database.espon.eu/private-media/object/1827/20120630_TR_Time_Series.pdf?ts=1734963005.7394402
GALACHO, F. (1996). «La dinámica de un espacio rural metropolitano: El caso del área metropolitana de Málaga». Baetica: Estudios de Arte, Geografía e Historia, 18, 73-95.
GALACHO, F. i REYES, S. (2015). «Estimación de pautas de asociación y patrones de distribución de edificaciones aisladas en espacios rurales mediante SIG y técnicas basadas en procesos puntuales». A: RIVA, J. I. de la. Análisis espacial y representación geográfica: Innovación y aplicación. Saragossa: Universidad de Zaragoza-AGE, 601-610.
GALSTER, G.; HANSON, R.; RATCLIFFE, M.; WOLMAN, H.; COLEMAN, S. i FREIHAGE, J. (2001). «Wrestling sprawl to the ground: Defining and measuring an elusive concept». Housing Policy Debate, 12(4), 681-717. https://doi.org/10.1080/10511482.2001.9521426
HU, Y.; WANG, F.; GUIN, C. i ZHU, H. (2018). «A spatio-temporal kernel density estimation framework for predictive crime hotspot mapping and evaluation». Applied Geography, 99, 89-97. https://doi.org/10.1016/j.apgeog.2018.08.001
INDOVINA, F. (1998). «Algunas consideraciones sobre la ciudad difusa». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 33, 21-32.
JIMÉNEZ, V. i CAMPESINO, A. (2018). «Deslocalización de lo urbano e impacto en el mundo rural: Rururbanización en “pueblos dormitorio” de Cáceres capital». Cuadernos Geográficos, 57(3), 243-266. http://dx.doi.org/10.30827/cuadgeo.v57i3.6239
JIMÉNEZ, V.; DELGADO, C. i CAMPESINO, A. (2017). «Desregulación urbanística del suelo rústico en España: Cantabria y Extremadura como casos de estudio». Revista de Geografía Norte Grande, 67, 73-92. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-34022017000200005
JIMÉNEZ, V. i QUESADA, L. C. (2024). «El encaje de la vivienda en el Suelo Rústico de Canarias». A: PARREÑO, J. M. i ARMAS, A. La vivienda en Canarias: Situación, perspectivas y propuestas. La Laguna: Fundación FYDE-CajaCanarias, 157-172.
KEW, B. i LEE, B. (2013). «Measuring Sprawl across the Urban Rural Continuum Using an Amalgamated Sprawl Index». Sustainability, 5, 1806-1828. https://doi.org/10.3390/su5051806
LÓPEZ, F. (2023). «Evolución del crecimiento urbano y el modelo territorial en el litoral del sureste peninsular español». Revista de Geografía Norte Grande, 84. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-34022023000100293
MARTÍNEZ, J.; GARCÍA, J. i ESCUDERO, L. (2020). «Las ciudades medias de España y sus coronas en el siglo XXI (2000-2017): Dinámica demográfica y desarrollo inmobiliario». Urbe: Revista Brasileira de Gestão Urbana, 12, e20190202. https://doi.org/10.1590/2175-3369.012.e20190202
MORA-NAVARRO, G.; FEMENIA RIBERA, C.; VELILLA TORRES, J. M. i MARTINEZ LLARIO, J. (2022). «Geographical Data and Metadata on Land Administration in Spain». Land, 11(7), 1107. https://doi.org/10.3390/land11071107
NEL·LO, O. (1998). «Los confines de la ciudad sin confines: Estructura urbana y límites administrativos en la ciudad difusa». A: MONCLÚS, F. J. La ciudad dispersa. Barcelona: Centro de Cultura Contemporànea de Barcelona.
RANALLI, F. i SALVATI, L. (2015). «Complex Patterns, Unpredictable Consequences: The Distribution of Sealed Land along the Urban-rural Gradient in Barcelona Province». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 61(2), 393-408. http://dx.doi.org/10.5565/rev/dag.99
ROMERO, J.; ROMERO, Y. i NAVARRO, E. (2015). «Atributos urbanos contemporáneos del litoral mediterráneo en la crisis global: Caso de la zona metropolitana de la Costa del Sol». Scripta Nova, 19(515).
RUBIERA, F.; GONZÁLEZ, V. i PÉREZ, J. (2015). «Urban sprawl in Spain: Differences among cities and causes». European Planning Studies, 24(1), 1-20. http://dx.doi.org/10.1080/09654313.2015.1080230
RULLÁN, O.; MANCHADO, J. i MARCÚS, A. (1998). «La captación del gradiente residencial en suelo rústico: Una propuesta metodológica ensayada en las Islas Baleares». Ciudad y Territorio: Estudios Territoriales, 30(115), 125-144.
SALVA, P. i BINIMELIS, J. (1993). «Las residencias secundarias en la isla de Mallorca: Tipos y procesos de crecimiento». Mediterranee, 77(1), 73-76.
SALVATI, L. (2013). «‘Rural’ sprawl, Mykonian style: A scaling paradox». International Journal of Sustainable Development i World Ecology, 20(2), 109-115. http://dx.doi.org/10.1080/13504509.2013.765522
SÁNCHEZ-MARTÍN, J.; RENGIFO-GALLEGO, J. i BLAS-MORATO, R. (2019). «Hot Spot Analysis versus Cluster and Outlier Analysis: An Enquiry into the Grouping of Rural Accommodation in Extremadura (Spain)». ISPRS International Journal of Geo-Information, 8(4), 176. https://doi.org/10.3390/ijgi8040176
SANTOS, J.; AZCÁRATE, M.; COCERO, D. i MUGURUZA, C. (2013). «Medida de la dispersión urbana, en un entorno SIG: Aplicación al estudio del desarrollo urbano de la Comunidad de Madrid (1990-2006)». GeoFocus, 13(1), 48-75.
SHAW, B.; VAN VLIET, J. i VERBURG, P. (2020). «The peri-urbanization of Europe: A systematic review of a multifaceted process». Landscape and Urban Planning, 196. https://doi.org/10.1016/j.landurbplan.2019.103733
TEMES, R.; GARCÍA, C.; TUSET, J.; RUIZ, A.; GARCÍA, F. i ROS, M. (2019). «Las huertas periurbanas del mediterráneo (Murcia-Alicante-Valencia y Zaragoza): Primeros resultados de investigación para el caso de Valencia». Libro de Actas. III Congreso Internacional ISUF-H. Guadalajara, Jalisco, México 2019: Ciudad compacta vs. Ciudad difusa. València: Universitat Politècnica de València, 41-55. http://dx.doi.org/10.4995/ISUFh2019.2019.9172
VALERA, A.; AÑÓ, C. i SÁNCHEZ, J. (2013). «Medio siglo (1956-2005) de crecimiento urbano y pérdida de suelo en el litoral mediterráneo español: El entorno metropolitano de Alacant-Elx». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 59(2), 291-312. https://doi.org/10.5565/rev/dag.39
ZHANG, X. i PAN, J. (2021). «Spatiotemporal Pattern and Driving Factors of Urban Sprawl in China». Land, 10. https://doi.org/10.3390/land10111275
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2026 Antoni Pons Esteva

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.