Ecofilosofies: la formació de les actuals idees i actituts ecològiques

Resum

Amb l’objectiu d’esbossar el panorama de les principals idees i debats que actualment apareixen sobre la denominada «crisi ecològica», aquest article proposa tres nivells d’aproximació, basats en el grau d’importància que cada autor atorga a l’existència de límits físics, socials i psicològics, identificats aquí com a condicionants de la relació entre l’ésser humà i el seu entorn.

A partir d’aquesta definició, es poden distingir dues línies de pensament essencialment diferents en l’anàlisi de l’origen i la història d’aquestes idees (que inclouen tant aspectes nous com elements ressorgents):

- Una línia basada en l’assumpció de límits físics i, en alguns casos, socials. El seu objectiu és la gestió racional dels recursos ambientals com a mitjà per mantenir els estils de vida actuals, fonamentant-se en una visió instrumental de la natura i de l’ésser humà.

- Una segona línia que intenta demostrar la interrelació estreta entre els tres nivells esmentats, posant un èmfasi especial en el paper determinant dels límits psicològics. Això dona lloc a qüestionaments i idees alternatives sobre el conjunt de «necessitats» i creences que aparentment configuren aquest model de vida.

Aquesta segona perspectiva, més humanista, és objecte d’un intens debat en els cercles anglosaxons, tot i que dins d’un grup minoritari. Portada al seu límit, posa en dubte els mateixos fonaments de la percepció científica del món i l’escala de valors que aquesta genera, incloent-hi els models econòmics i tecnològics actuals.

L’article conclou amb un resum de les premisses i valors alternatius implícits en aquest «humanisme ecològic», que, dins l’àmbit del pensament geogràfic, es manifesten en les corrents més recents, especialment en la geografia humanística.