El paper ambivalent de les fronteres en la construcció de les metròpolis transfrontereres a Europa. Els casos de Ginebra, Basilea i Luxemburg
Resum
Aquest article tracta d’analitzar el rol de les fronteres en la construcció política de les metròpolis transfrontereres a Europa. En un primer moment, es fa una reflexió sobre el procés d’emergència de les metròpolis transfrontereres, amb l’objectiu de subratllar-ne les especificitats. A partir d’una reflexió teòrica, es desenvolupa un marc d’anàlisi de les funcions atribuïdes a les fronteres. A continuació, els casos de Basilea, Ginebra i Luxemburg permeten examinar la manera com els actors metropolitans mobilitzen certes funcions atribuïdes a les fronteres, per tal d’elaborar i dur a bon terme les seves estratègies de desenvolupament i d’integració transfronterera. Lluny de constituir únicament un obstacle per a la cooperació, la frontera ofereix a aquestes metròpolis de segon rang oportunitats per reforçar llurs avantatges comparatives. L’activació d’aquestes oportunitats es basa en estratègies que articulen certes funcions de les fronteres segons lògiques diferents: la frontera pot ésser mobilitzada com un recurs econòmic o, en el pla simbòlic, com un objecte de reconeixement i d’afirmació del caràcter internacional de la metròpoli. Es constata que, en el joc provocat per la mutació de les fronteres, les metròpolis sostingudes pels estats s’hi veuen afavorides.
Paraules clau
cooperació transfronterera, metròpoli, frontera, estratègia metropolitana, Basilea, Ginebra, Luxemburg, EuropaReferències
ANDERSON, M. (1996). Frontiers, Territory and State Formation in the Modern World. Cambridge: Cambridge Polity Press.
ANDERSON, J.; O’DOWD, L. (1999). «Borders, Border Regions and Territoriality: Contradictory Meanings, Changing Significance». Regional Studies Association, 33 (7), p. 593-604.
BAILLY, A.S. (1987). «Une Géo-politique de la Regio Genevensis». Geographica Helvetica, 3, p. 191-202.
BLATTER, J. (2003). «Beyond Hierarchies and Networks: Institutional Logics and Change in Transboundary Spaces». Governance: An International Journal of Policy, Administration and Institutions, 16 (4), p. 503-526.
DEAR, M.; LECLERC, G. (2005). Postborder city. Cultural spaces of Bajalta. Londres: Routledge.
GROUPE FRONTIÈRE (2004). «La frontière, un objet spatial en mutation». Espaces- Temps.net.
GRABBE, H. (2000). «The Sharp Edges of Europe: Extending Schengen Eastwards». International Affaire, 76 (3), p. 519-536.
HERZOG, L.A. (1997). «The transfrontier Metropolis. A new kind of international city». Harward Design Magazine, 1, p. 1-5.
HOOGHE, L. (ed.) (1996). Cohesion Policy and European Integration: Building Multi-level Governance. Oxford: Oxford University Press.
JOUVE, B. (1994). «Planification territoriale et frontière internationale: le cas francogenevois ». Geographica Helvetica, 4, p. 150-156.
JOUVE, B. (1996). «L’agglomération franco-genevoise: entre crise de voisinage et reconfiguration territoriale». L’Espace Géographique, 1, p. 65-76.
LERESCHE, J.-P.; BASSAND, M. (1993). «Métropole lémanique: une nouvelle dynamique urbaine». Métropoles en Déséquilibre. París: Economica.
MOT (MISSION OPÉRATIONNELLE TRANSFRONTALIÈRE) (2008). Expertising Governance for Transfrontier Conurbations, Baseline Study. EGTC URBACT project.
MOULLÉ, F. (2002). «L’agglomération transfrontalière genevoise: acteurs, stratégies et fonctions internationales». En: REITEL, B. et al.: Villes et frontiers. París: Econo - mica, p. 114-123.
PERKMANN, M. (2003). «Cross-border regions in Europe. Significance and drivers of regional cross-border co-operation». European Urban and Regional Studies, 10 (2), p. 153-171.
OHMAE, K. (1990). The Borderless World. Londres: Collins.
O’DOWD, L. (2003). «The changing significance of European Borders». En ANDERSON, J.; O’DOWD, L.; WILSON, T.M.: New borders for a changing Europe. Crossborder cooperation and governance. Londres: Frank Cass Publishers.
RAFFESTIN, C. (1974). «Espace, temps et frontière». Cahiers de Géographie du Québec, 18, p. 23-34.
RAFFESTIN, C. (1986). «Eléments pour une théorie de la frontière». Diogène, 134, p. 3-21.
RATTI, R. (1994). «Spatial effects of frontiers: overview of different approaches and theories of border region development». En: NIJKAMP, P. (ed.): New borders and old barriers in spatial development. Aldershot: Averbury, p. 15-33.
REITEL, B. et al. (2002). Villes et frontières. París: Anthropos.
REITEL, B. et al. (2006). «Governance in cross-border agglomerations in Europe: the examples of Basel and Strasbourg». Europa Regional, 14 (1), p. 9-21.
ROZENBLAT, C.; CICILLE, P. (2003). Les villes européennes. Analyse comparative. Montpellier: Maison de la Géographie.
SAEZ, G.; LERESCHE, J.-P.; BASSAND, M. (eds.) (1997). Gouvernance métropolitaine et transfrontalière. París: L’Harmattan.
SCOTT, J.W. (2002). «A Networked Space of Meaning? Spatial Politics as Geostrategies of European Integration». Space and Polity, 6 (2), p. 147-167.
SOHN, C.; REITEL, B.; WALTHER, O. (2009). «Cross-border metropolitan integration in Europe: the case of Luxembourg, Basel and Geneva». Environment and Planning C: Government and Policy, 27, p. 922-939.
SOHN, C.; WALTHER, O. (2009). «Métropolisation et intégration transfrontalière: le paradoxe luxembourgeois». Espaces et Sociétés, 134, p. 1-15.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
