Apunts sobre el desassossec entre la joventut marroquina. Projectes migratoris i mobilitat interna al Marroc com a avantsala de la immigració internacional

Autors/ores

  • Alberto Capote Departamento Geografía Humana. Universidad de Granada.

Resum

El periple migratori dels immigrats marroquins a Espanya durant la passada dècada es va iniciar, molt sovint, abans de creuar la frontera. En molts casos, va ser just aquesta primera experiència migratòria al Marroc la que va constituir el desencadenant definitiu a l’hora de prendre la decisió d’emigrar a l’estranger, expressió, a més, del desassossec de gran part de la joventut marroquina davant les oportunitats que els ofereix la seva societat. En aquest article, hi analitzem els projectes migratoris de partida d’una mostra de joves marroquins immigrats a Andalusia, fent un èmfasi especial en aquells casos en què es detecta una estreta articulació entre l’emigració a l’estranger i les migracions internes al Marroc. Per això ens servim d’una investigació empírica realitzada en cinc municipis andalusos de les províncies de Còrdova i Granada.

Paraules clau

Marroc, projectes migratoris, migracions internes, migracions internacionals, Andalusia

Referències

BELBAH, Mustapha (2005). «Pour une histoire des migrations marocaines en France». Migrance, 24, 36-45.

BERRIANE, Mohamed (1995). «Fonctionnement du système migratoire et naissance d’un petit centre urbain (Taouima) dans la banlieue de Nador (Maroc)». En: ESCALLIER, R. y SIGNOLES, P. Les nouvelles formes de la mobilité spatiale dans le monde arabe. Tomo II. Tours: URBAMA. Fascicule de Recherches, 28, 151-165.

— (2004). «La península tingitana: cabeza de puente hacia Europa». En: LÓPEZ GARCÍA, B. y BERRIANE, M. (dir.). Atlas de la inmigración marroquí en España. Madrid: UAM Ediciones, 140.

BERRIANE, Mohamed; ADERGHAL, Mohamed y AMZIL, Lahoucine (2012). «Migratory flows and Migrants’ Profiles: Moroccan emigration towards Spain». En: BERRIANE, M. y DE HAAS, H. (ed.). African Migrations Reseach: Innovative Methods and Methodologies. Trenton: Africa World Press, 37-67.

BERRIANE, Mohamed y COHEN, Arón (2009). «Regards croisés sur la migration marocaine en Andalousie: À travers ses origines géographiques, ses profils sociodémographiques et ses expériences migratoires». Méditerranée, 113, 55-69. http://dx.doi.org/10.4000/mediterranee.3709

BOUCHEHBOUN, Embarek (2009). «Flux de migration interne dans une région adossant un pôle d’attraction: Casablanca. De l’exode rural à l’apparition des flux de migration de retour dans la région de Chaouia Ouardigha (Settat)». Comunicación presentada en el XXVI Congreso Internacional de la Población [en línea], organizado por la IUSSP. Marraquech, del 27 septiembre al 2 de octubre de 2009). http://iussp2009.princeton.edu/download.aspx?submissionId=90982.

CAPOTE LAMA, Alberto (2012). «Inmigración extranjera en la provincia de Córdoba: Destino secundario de los inmigrados marroquíes en Andalucía». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales [en línea], XVI, 419, 10 de noviembre de 2012. Barcelona: Universidad de Barcelona. http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-419.htm.

CHAREF, Mohamed (2003). «Des hommes passarelles entre l’Europe et le Maghreb». Hommes et Migrations, 1242, 6-18.

CHATTOU, Zoubir (1997). «Migraciones internas contemporáneas y dinámica social al nordeste marroquí». Cuadernos de Relaciones Laborales, 10, 103-117.

COHEN, Arón; CAPOTE, Alberto; JOLIVET, Dominique; MIGUEL, Verónica de (2011). «La migración de marroquíes estudiada desde sus destinos andaluces». En: COHEN, A. y BERRIANE, M. (dir.). De Marruecos a Andalucía: Migración y espacio social. Granada: Universidad de Granada, 96-126.

DE HAAS, Heins (2005). «Morocco’s migration transition: Trends, determinants and future scenarios». Comisión Mundial sobre las migraciones internacionales. Global Migrations Perspectives [en línea], 28. http://www.gcim.org/en/.

EL HARRAS, Mokhtar (2005). «Les mutations de la famille au Maroc». En: 50 ans de développement humain au Maroc [en línea]. Universidad de Al Akhawayn, 105-129. http://www.rdh50.ma/fr/pdf/contributions/GT2-4.pdf

EL MANSOURI, El Hassan (1999). «Mobilité géographique et répartition spatiale des villes et de la population au Maroc». En: Population et développement au Maroc. Rabat: CERED, 12-39.

ESCALLIER, Robert (2006). «Population et changement sociétal au Maghreb». En: TROIN, J. F. (dir.). Le Grand Maghreb. París: Armand Colin, 61-88.

FARGUES, Philippe y LE BRAS, Hervé (2007). «Migrants et migrations dans le bassin de la Méditerranée». Les Notes d’Ipemed: Études et analyses, 1.

HAMDOUCH, Bachir (2007). «Les marocains de l’extérieur». En: HAMDOUCH, B. (coord.). Les marocains de l’extérieur. Rabat: Foundation Hassan II pour les Marocains Résidant à l’Étranger, 13-21.

IRAKI, Aziz (1995). «Petites villes et villes moyennes: Relations ville-campagne et flux intrafamiliaux. Le cas de Mechraa Bel Kciri (Gharb, Maroc)». En: ESCALLIER, R. y SIGNOLES, P. Les nouvelles formes de la mobilité spatiale dans le monde arabe. Tomo II. Tours: Urbama. Fascicule de Recherches, 28, 75-82.

IZQUIERDO ESCRIBANO, Antonio (2000). «El proyecto migratorio de los indocumentados según género». Papers, 60, 225-240.

LAMCHICHI, Abderrahim (1999). «L’immigration marocaine en France, changements et ruptures». Confluences Méditerranée, 31, 147-168.

LAZAAR, Mohamed (1995). «Migration internationale et croissance des villes du Nord-Ouest marocain. Le cas de Tétouan et Tanger (Maroc)». En: ESCALLIER, R. y SIGNOLES, P. Les nouvelles formes de la mobilité spatiale dans le monde arabe. Tomo II. Tours: Urbama. Fascicule de Recherches, 28, 145-150.

LAZAAR, Mohamed (1996). «La emigración internacional y el crecimiento de las ciudades del noroeste de Marruecos». En: LÓPEZ GARCÍA, B. (dir.). Atlas de la inmigración magrebí en España. Madrid: MTAS-UAM, 203-205.

— (2003). «L’immigration marocaine en Espagne». Hommes et Migrations, 1243, 83-93.

LAOUINA, Abdellah (2004). «Rif Central y Oriental y Marruecos oriental». En: LÓPEZ GARCÍA, B. y BERRIANE, M. (dir.). Atlas de la inmigración marroquí en España. Madrid: UAM, 147-151.

LOFTI, Chawqui (2012). «Maroc: les ressorts de la monarchie, les conditions de la contestation». Alternatives Sud, 19 (2), 153-169.

MA MUNG, Emmanuel (2009). «Le point de vue de l’autonomie dans l’étude des migrations internationales: Penser de l’intérieur les phénomènes de mobilité». En: DUREAU, F. y HILY, M. A. (dir.). Les mondes de la mobilité. Rennes: Presses Universitaires de Rennes, 25-38.

PÉREZ MONTEROSAS, Mario (2003). «Las redes sociales en la migración emergente de Veracruz a los Estados Unidos». Migraciones Internacionales, 2 (1), 136-169.

RAMÍREZ, Ángeles (1997). «El largo camino que lleva a España: Secuencia de las migraciones femeninas marroquíes». Anales de Historia Contemporánea, 13, 69-85.

REFASS, Mohamed (2004). «Cambios demográficos y migraciones en Marruecos». En: LÓPEZ GARCÍA, B. y BERRIANE, M. (dir.). Atlas de la inmigración marroquí en España. Madrid: UAM, 31-33.

SIMON, Gildas (1996). «La migration maghrébine 25 ans après». Espaces, Populations, Sociétés, 1, 29-36. http://dx.doi.org/10.3406/espos.1996.1726

— (2005). «Le Maroc migratoire entre la mondialisation et mémoire vive». Migrance, 24, 7-10.

TROIN, Jean-François (2002). «Le prolongement sud: Plateau des phosphates et Tadla». En: TROIN, J. F. (dir.). Maroc: Régions, pays, territoires. París: Maisonneuve et Larose, 155-172.

— (dir.) (2006). Le Grand Maghreb. París: Armand Colin.

Biografia de l'autor/a

Alberto Capote, Departamento Geografía Humana. Universidad de Granada.

En la actualidad:

Profesor interino en Departamento de Geografía de la Universidad de Granada.

Post-doctorando en la Universidad Hassan II de Casablanca (Marruecos).

Titulación:

- Licenciado en Sociología y Ciencias Políticas

- DEA en Geografía Humana

- Doctorado en Geografía Humana

Publicades

02-06-2014

Com citar

Capote, A. (2014). Apunts sobre el desassossec entre la joventut marroquina. Projectes migratoris i mobilitat interna al Marroc com a avantsala de la immigració internacional. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 60(2), 237–259. https://doi.org/10.5565/rev/dag.94

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.