De los lugares de espera a los territorios de la espera. ¿Una nueva dimensión de la geografía social?

Alain Musset

doi:10.5565/rev/dag.315

Dels llocs d’espera als territoris de l’espera: Una nova dimensió de la geografia social?

Autors/ores

Alain Musset École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS). Centre de Recherches Historiques (CRH). Groupe de Géographie et d’Histoire, de l’Environnement, des Ressources et des Sociétés (GGH-TERRES)

PDF (ES)

Resum

Lluny de ser fluids, homogenis o lineals, els desplaçaments d’índole diferent que caracteritzen les societats contemporànies estan marcats per temps i moments, més o menys llargs, d’espera. El propòsit d’aquest article és analitzar com i per què aquests moments troben una traducció espacial relacionada amb interaccions socials específiques. Sobrepassar la noció tradicional de «llocs d’espera» per configurar nous «territoris de l’espera» ens permet posar en dubte els patrons d’interpretació de l’«ésser» a la societat, l’espai i el temps. Ara bé, l’ús de l’article determinat (L’espera) és fonamental, ja que no dirigirem l’atenció en el fet d’esperar, sinó en la dimensió existencial de l’ésser en situació d’espera. Per dur a terme aquesta investigació, ens ubicarem especialment en els mons americans, caracteritzats per l’amplitud, la varietat i l’antiguitat dels seus moviments migratoris.

Paraules clau

mons americans, mobilitats, espera, territoris, habitar

Referències

AGIER, Michel (2007). «Les camps aujourd’hui, un présent qui n’en finit pas». En: PAQUOT, Thierry; LUSSAULT, Michel y YOUNÈS, Chris (dirs.). Habiter, le propre de l’humain. París: La Découverte, 89-101.

— (2008). Gérer les indésirables: Des camps de réfugiés au gouvernement humanitaire. París: Flammarion.

AUGÉ, Marc (1992). Non-Lieux: Introduction à une anthropologie de la surmodernité. París: Le Seuil.

BRESSO, Mercedes y RAFFESTIN, Claude (1982). «Tradition, modernité, territorialité». Cahiers de Géographie du Québec, 68, 186-198.

CALDERÓN BONY, Frida (2010). «L’espace d’habitation comme miroir identitaire: Le cas des migrants de Patambán (Michoacán, Mexique) aux États-Unis». Cahiers des Amériques Latines [en línea], 59, 57-78. http://dx.doi.org/10.4000/cal.1109

CORTÁZAR, Julio (1966). «La autopista del sur». En: Todos los fuegos el fuego. Madrid: Alfaguara, 2007.

DI MÉO, Guy (1998). Géographie sociale et territoire. París: Nathan Université.

DI MÉO, Guy y BULÉON, Pascal (2005). L’espace social: Lecture géographique des sociétés. París: Armand Colin.

FARET, Laurent (2003). Les territoires de la mobilité: Migration et communautés transnationales entre le Mexique et les États-Unis. París: CNRS Éditions.

FOUCAULT, Michel (1971). L’ordre du discours. París: Gallimard.

— (1984). «Des espaces autres» (conférence au Cercle d’études architecturales, 14 mars 1967). Architecture, Mouvement, Continuité [en línea], 5, 46-49. Dits et écrits 1984, tomo IV, texto 360. http://1libertaire.free.fr/Foucault12.html

LAZZAROTTI, Olivier (2006). Habiter: La condition géographique. París: Armand Colin.

— (2012). «Habiter, le moment venu, un moment donné…». En: FRELAT-KHAN, Brigitte y LAZZAROTTI, Olivier (dirs.). Habiter: Vers un nouveau concept? París: Armand Colin.

LEFEBVRE, Henri (1966). «Préface». En: RAYMOND, Henri; HAUMONT, Nicole; DEZÈS, Marie-Geneviève y HAUMONT, Antoine. L’habitat pavillonnaire. París: L’Harmattan, 2001.

LÉVY, Jacques (2012). «Habiter sans condition». En: FRELAT-KHAN, Brigitte y LAZZAROTTI, Olivier (dirs). Habiter: Vers un nouveau concept? París: Armand Colin, 25-34.

MERLEAU-PONTY, Maurice (1945). Phénoménologie de la perception. París: Gallimard, 1976.

MOLES, Abraham (1995). «Vers une psycho-géographie». En: BAILLY, Antoine; FERRAS, Robert y PUMAIN, Denise (dirs.). Encyclopédie de la géographie. París: Economica, 159-187.

PAQUOT, Thierry (2005). «Habitat, habitation, habiter, ce que parler veut dire…». Informations sociales [en línea], 3 (123), 48-54. www.cairn.info/revue-informations-sociales-2005-3-page-48.htm

PAQUOT, Thierry; LUSSAULT, Michel y YOUNES, Chris (2007). Habiter, le propre de l’humain. París: La Découverte.

RAFFESTIN, Claude (1980). Pour une géographie du pouvoir. París: Litec.

SACK, Robert (1986). Human Territoriality: Its theory an history. Cambridge: Cambridge University Press.

SAYAD, Abdelmalek (1999). La double absence: Des illusions de l’émigré aux souffrances de l’immigré. París: Le Seuil.

STOCK, Mathis (2004). «L’habiter comme pratique des lieux géographiques». Espaces Temps.net [en línea]. http://www.espacestemps.net/articles/habiter-comme-pratique-des-lieux-geographiques/

— (2006). «L’hypothèse de l’habiter poly-topique: Pratiquer les lieux géographiques dans les sociétés à individus mobiles». Espaces Temps.net [en línea]. www.espacestemps.net/en/articles/lrsquohypothese-de-lrsquohabiter-poly-topique-pratiquer-les-lieux-geographiques-dans-les-societes-a-individus-mobiles-en/

— (2012). «Faire avec l’espace: Pour une approche de l’habiter par les pratiques». En: LAZZAROTTI, Olivier y FRELAT-KHAN, Brigitte (dirs.). Habiter: Vers un nouveau concept? París: Armand Colin.

TARRIUS, Alain (1993). «Territoires circulatoires et espaces urbains: Différenciation des groupes migrants». Annales de la Recherche Urbaine [en línea], 59-60, 51-60. http://1libertaire.free.fr/Tgv03.html

TUAN, Yi-Fu (2006). Espace et lieu: La perspective de l’expérience. París: Infolio.