Agricultura a temps parcial a l'alta muntanya catalana. El cas de l'Alt Urgell

Abstract

Aquest article pretén aportar una perspectiva diferent de les tipologies habituals d'explotacions agrícoles d'alta muntanya. L'agricultura catalana de muntanya, amb un fort predomini de les explotacions familiars sense assalariats, i immersa en les regles del procés d'acumulació capitalista, en aquests moments no pot sobreviure sense aportacions dineràries externes, que possibilitin, en definitiva, el manteniment de la cèl·lula econòmica pagesa. L'agricultura a temps parcial -i la pluriactivitat, amb les aportacions de fonts de finançament no agrícoles- està configurant una nova concepció de l'explotació econòmica pagesa, en la qual l'alternava i les rendes externes contribueixen al manteniment d'un mínim poblacional, capaç d'articular el territori de l'Urgellet i la Vansa. Aquest canvi d'orientació constitueix una crisi adaptativa, per part de la família rural, a un entorn econòmic desfavorable, i amb una voluntat ferma de romandre a la muntanya. L'emigració, tan vàlida alguns anys enrere, amb la crisi econòmica no suposa cap alternativa viable. D'altra banda, tractant-se d'un territori amb una forta especialització lletera, l'ingrés al Mercat Comú ha accelerat les contradiccions internes d'aquelles explotacions menys adaptades al mercat.