Analysis of place names in l’Horta de València (Spain). Integration of the classical and the critical approaches for the reconstruction and enhancement of its landscape

Authors

  • Joan Carles Membrado-Tena Universitat de València
  • Emilio Iranzo García Universitat de València

Abstract

L’Horta de València, the most populated district in the land of València or Valencian Country (País Valencià, in eastern Spain), is so named because until the early twentieth century its economy was based on its rich horta or huerta (irrigated land). From the analysis of its towns’ and villages’ place names (referring to areas where horta has been suppressed) we attempt a virtual reconstitution of the cultural landscape of l’Horta (which has for the most part disappeared in the last decades). Thus, we intend to make its citizens aware of the heritage value of this cultural landscape, and also to enhance what still survives of it. We carry out an analysis of l’Horta place names, following the classic methodology of collecting place names and explaining their origin and semantics, but also following the critical approach that studies the ideological and identity aspects behind place names. Both approaches can be integrated to obtain a more complex analysis of place names.

Keywords

l’Horta de València, toponymy, landscape, horta (irrigated land)

References

ALCAÑIZ, Mercedes (ed.) (1987). Pobles del Sud. València: Ajuntament.

ALDERMAN, Derek H. (2008). «Place, naming, and the interpretation of cultural landscapes». A: B. GRAHAM i P. HOWARD (ed.). The Ashgate research companion to heritage and identity. Aldershot: Ashgate, 195-213.

ALDERMAN, Derek H. i INWOOD, Joshua (2013). «Street naming and the politics of belonging: spatial injustices in the toponymic commemoration of Martin Luther King, Jr.». Social and Cultural Geography, 14 (2), 211-33. http://dx.doi.org/10.1080/14649365.2012.754488

ALGEO, John i ALGEO, Katie (2000). «Onomastics as an interdisciplinary study». Names, 48 (3-4), 265-274. http://dx.doi.org/10.1179/nam.2000.48.3-4.265

BERG, Lawrence D. i KEARNS, Robin A. (1996). «Naming as norming: ‘race’, gender, and the identity politics of naming places in Aotearoa/New Zealand». Environment and Planning D: Society and Space, 14, 99-122.

BARCELÓ, Carme (2010). Noms aràbics de lloc. València: IIFV-Bromera.

BOURDIEU, Pierre (1991). Language and Symbolic Power. Cambridge: Harvard University Press.

CARMONA, Pilar (2002). «Geomorfología de la llanura de Valencia: el río y la ciudad». A: Historia de la ciudad. II. Territorio, sociedad y patrimonio: una visión arquitectónica de la historia de la ciudad de Valencia. València: Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana, Col·legi Territorial d’Arquitectes de València, 17-27.

CASANOVA, Emili (2011). «Comunidad Valenciana». A: Toponimia hispánica. Origen y evolución de nuestros topónimos más importantes. València: Denes, 257-292.

CONSELL D’EUROPA (2000). Conveni europeu del paisatge. Florència. Barcelona: Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya. http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/conveni_europeu_paisatge.pdf

CORBÍN, José Luis (1995). Ruzafa: la bien plantada. València: Federico Doménech.

COROMINES, Joan (1965). «Introducció a l’estudi de la toponímia catalana». Estudis de Toponímia Catalana, I. Barcelona: Barcino, 3-70.

— (1989-1997). Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i La Caixa, 8 vol.

CORRIENTE, Federico (ed.) (2008). Dictionary of Arabic and allied loanwords. Spanish, Portuguese, Catalan, Galician and kindred dialects. Leiden-Boston: Brill Academic Pub.

DAUZAT, Albert (1971). La toponymie française. París: Payot.

DAVIDSON, Joyce; BONDI, Liz i SMITH, Mick (ed.) (2005). Emotional geographies. Aldershot: Ashgate.

DI GIMINIANI, Piergiorgio i FONCK, Martín (2015). «El paisaje como proceso de vida: experiencias de domesticación del bosque en el sur de Chile». Revista de Geografía Norte Grande, 61, 7-24. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-34022015000200002

DIÉGUEZ, Maria Àngels (1998). «Topònims esmentats al Llibre de Cort de Justícia de València (1279-1321)», Actes del XXIV Col·loqui de la Societat d’Onomàstica. Eivissa, 106-118.

DOMÍNGUEZ, Martí (2014). «Una escassa collita. Valors culturals de l’horta». A: La Universitat de València i els seus entorns: L’Horta de València. València: Universitat de València, 68-71.

DORION, Henri (1984). «Les relations entre la toponymie et les autres sciences sociales». A: 450 ans de noms de lieux français en Amerique du Nord. Québec: Les Publicacions du Québec, 103-108.

FUCHS, Stephan (2015). «History and heritage of two Midwestern towns: a toponymic-material approach». Journal of Historical Geography, 48, 11-25. http://dx.doi.org/10.1016/j.jhg.2015.01.003

GEORGIOU, Vasiliki (2010). «Competing discourses in the debate on place names in Cyprus». Journal of Language & Politics, 9 (1), 140-164. http://dx.doi.org/10.1075/jlp.9.1.07geo

GIL OLCINA, Antonio (2013). Singularidades del régimen señorial valenciano. Alacant: Universitat d’Alacant.

GÓMEZ-MENDOZA, Josefina (2013). «Del patrimonio paisaje a los paisajes patrimonio». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 59 (1), 5-20. https://doi.org/10.5565/rev/dag.48

GRIMALT, Miquel; ORDINAS, Antoni i CALDENTEY, Joan (2009). «El paisatge vegetal de Menorca a través de la fitotoponímia». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 55, 93-116.

HIGUERAS, Ester (2009). Paisaje y territorio, vol. 2. Madrid: Instituto Juan de Herrera.

IRANZO, Emilio (2009). El paisaje como patrimonio rural: propuesta de una sistemática integrada para el análisis de los paisajes valencianos. Tesi de doctorat. Universitat de València.

— (2014). «La Huerta de Valencia. Incertidumbre para un paisaje cultural ancestral». A: Fernando MOLINERO (coord.). Atlas de los paisajes agrarios de España. Madrid: Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, 512-532.

JORDAN, Peter (2012). «Place names as ingredients of space-related identity». Names and Identities, 4 (2), 117-131. https://www.journals.uio.no/index.php/osla/article/view/314

KEARNS, Robin A. i BERG, Lawrence D. (2002). «Proclaiming place: towards a geography of place name pronunciation». Social and Cultural Geography, 3, 283-302. http://dx.doi.org/10.1080/1464936022000003532

KEARNEY, Amanda i BRADLEY, John J. (2009). «Too strong to ever not be there’: place names and emotional geographies». Social and Cultural Geography, 10, 77-94. http://dx.doi.org/10.1080/14649360802553210

LIGHT, Duncan i YOUNG, Craig (2015). «Toponymy as commodity: exploring the economic dimensions of urban place names». International Journal of Urban and Regional Research, 39 (3), 435-450. https://doi.org/10.1111/1468-2427.12153

MATA, Rafael (2008). «El paisaje, patrimonio y recurso para el desarrollo territorial sostenible: conocimiento y acción pública». Arbor, 184 (729), 155-172. http://dx.doi.org/10.3989/arbor.2008.i729.168

— (2014). «Paisajes para un desarrollo sustentable y participativo». Urbano, 17 (30), 8-21.

MEMBRADO-TENA, Joan Carles (2012). «Identity Conflict un the Land of València during the Post-Franco Democratic Period». Saitabi, 62-63, 187-210. https://ojs.uv.es/index.php/saitabi/article/view/3861

— (2014). «An Analysis of Toponymic Anomalies in Valencian Municipalities by Means of a GIS». Proceedings of the XXIV ICOS International Congress of Onomastic Sciences, 2621-2641. http://dx.doi.org/10.2436/15.8040.01.255

— (2015a). «Migración residencial y urbanismo expansivo en el mediterráneo español». Cuadernos de Turismo, 35, 259-285. http://dx.doi.org/10.6018/turismo.35.221611

— (2015b). «Uso del LIDAR para verificar la semántica de topónimos de relieve irrelevantes». A: J. DE LA RIVA; P. IBARRA; R. MONTORIO i M. RODRIGUES (ed.). Análisis espacial y representación geográfica: innovación y aplicación. Saragossa: Universidad de Zaragoza-AGE, 749-758. http://congresoage.unizar.es/eBook/

— (2016). «Entes territoriales de escala comarcal en la Administración local española». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 62 (2), 347-371. http://dx.doi.org/10.5565/rev/dag.300

MITCHELSON, Matthew L.; ALDERMAN, Derek H. i POPKE, E. Jeffrey (2007). «Branded: the economic geographies of MLK streets». Social Science Quarterly, 88, 120-45. http://dx.doi.org/10.1111/j.1540-6237.2007.00450.x

MOREU-REY, Enric (1995). «Tipologia toponímica». A: Vicenç ROSSELLÓ i Emili CASANOVA (ed.). Materials de Toponímia, I. València: Generalitat Valenciana - Universitat de València, 45-52.

NOGUÉ, Joan (2007). «Territorios sin discurso, paisajes sin imaginario: retos y dilemas». Ería, 73-74, 373-382. http://www.unioviedo.es/reunido/index.php/RCG/article/view/1593/1508

NOGUÉ, Joan i DE SAN EUGENIO, Jordi (2009). «Pensamiento geográfico versus teoría de la comunicación. Hacia un modelo de análisis comunicativo del paisaje». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 55, 27-55.

— (2011). «La dimensión comunicativa del paisaje: una propuesta teórica y aplicada». Revista de Geografía Norte Grande, 49, 25-43. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-34022011000200003

POIRIER, Jean (1965). Toponymie. Méthode d’enquête. Québec: Les Presses de l’Université Laval.

QUEROL, Ernest (1995). «La metodologia en els estudis de toponímia». A: Vicenç ROSSELLÓ i Emili CASANOVA (eds.). Materials de Toponímia, I. València: Generalitat Valenciana – Universitat de València, 61-74.

RAENTO, Pauliina i DOUGLASS, William A. (2001). «The naming of gaming». Names, 49, 1-35. https://doi.org/10.1179/nam.2001.49.1.1

RAPER, Peter E. (2011). Interpretations and translations of Bushman (San) place-names. Acta Varia (2). Bloemfontein: Sun Media, 2011.

RIBES, Enric (2005). La supervivència de la toponímia precatalana d’Eivissa i Formentera. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

RIESCO, Pascual (2010). «Nombres en el paisaje: la toponimia, fuente de conocimiento y aprecio del territorio». Cuadernos Geográficos, 46, 7-34. http://revistaseug.ugr.es/index.php/cuadgeo/article/view/629/716

ROSE-REDWOOD, Reuben (2008). «From number to name: symbolic capital, places of memory, and the politics of street renaming in New York City». Social and Cultural Geography, 9, 431-52. https://doi.org/10.1177/0309132509351042

ROSE-REDWOOD, Reuben; ALDERMAN, Derek H. i AZARYAHU, Maoz (2010). «Geographies of toponymic inscription: new directions in critical place-name studies». Progress in Human Geography, 34 (4), 453-470. http://dx.doi.org/10.1111/j.1467-8306.1956.tb01510.x.10.1177/0309132509351042

ROSSELLÓ, Vicenç (1987). «Les salines de l’Albufera: un enigma històric i una hipòtesi geogràfica». Cuadernos de Geografía, 42, 113-132.

— (2004). Toponímia, geografia i cartografia. València: Universitat de València.

SALICRÚ, Roser (1995). El tràfic de mercaderies a Barcelona segons els comptes de la lleuda de Mediona (febrer de 1434), I. Barcelona: CSIC (Milà i Fontanals).

SANCHIS IBOR, Carles (2000). «Notes sobre la toponímia i l’evolució del paisatge a l’Albufera de València». A: Emili CASANOVA (ed.). Estudis de toponímia valenciana. València: Denes, 431-444.

SANCHIS PALLARÉS, Antonio (2009). Historia del Cabanyal. Poble Nou de la Mar (1238-1897). València: L’Oronella.

— (2012). Historia de la Malvarrosa. Nacida del Agua. València: Germania.

SAUER, Carl Ortwin (1956). «The education of a geographer». Annals of the Association of American Geographers, 46, 287-299. http://dx.doi.org/10.1111/j.1467-8306.1956.tb01510.x

SEGURA MUNGUIA, Santiago (2014). Lexicón etimológico y semántico del latín y de las voces actuales que proceden de raíces latinas o griegas. Bilbao: Universidad de Deusto.

STEENKAMP, Joan-Marié (2015). A toponymical study of place name heritage in Mossel Bay (Western Cape). Tesi de doctorat. University of the Free State.

TEIXIDOR, M. Jesús (2004). «Riu i carrera. Actuacions de la ‘Fàbrica Nova’ a la València del segle XVIII». A: Vicenç ROSSELLÓ (ed.). Historia, clima y paisaje. Estudios geográficos en memoria del profesor Antonio López Gómez. València: Universitat de València, 217-232.

TERRADO, Xavier (1994). «Fonaments per a l’estudi etimològic de la toponímia catalana». A: Albert TURULL (ed.). Introducció a l’onomàstica. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.

— (2007). «Cano González, Ana María / Germain, Jean / Kremer, Dieter (ed.) (2004). Dictionnaire historique de l’anthroponymie romane Patronymica Romanica (Patrom). Volume II/1: L’home et les parties du corps humain (première partie). Tübingen: Max». Estudis Romànics, 29, 381-386.

TESSER, Claudio (2000). «Algunas reflexiones sobre los significados del paisaje para la Geografía». Revista de Geografía Norte Grande, 27, 19-26.

THORNTON, Thomas F. (1997). «Anthropological studies of Native American place naming». American Indian Quarterly, 21, 209-228.

TORT, Joan (2000). «Toponimia y territorio. Los nombres de los núcleos de población de la comarca del Baix Camp, Tarragona, desde una perspectiva onomasiológica». Scripta Nova, 67. http://www.ub.edu/geocrit/sn-67.htm

— (2001). «La toponímia com a camp de coneixement interdisciplinari. Algunes bases teòriques i epistemològiques per a l’estudi dels noms de lloc». Scripta Nova, 86. http://www.ub.edu/geocrit/sn-86.htm

— (2003). «Toponimia y marginalidad geográfica. Los nombres de lugar como reflejo de una interpretación del espacio». Scripta Nova, VII, 138. http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-138.htm

TORT, Joan i SANCHO, Alexis (2014). «Toponyms as ‘landscape indicators’». A: Proceedings of the XXIV ICOS International Congress of Onomastic Sciences, 1987-2016. http://dx.doi.org/10.2436/15.8040.01.200

WHATMORE, Sarah (2002). Hybrid geographies: natures, cultures, spaces. Londres: Sage.

WITHERS, Charles W. J. (2000). «Authorizing landscape: ‘authority’, naming and the Ordenance Survey’s mapping of the Scottish Highlands in the nineteenth century». Journal of Historical Geography, 26, 532-54. http://dx.doi.org/10.1006/jhge.2000.0244

ZELINSKY, W. (1997). «Along the frontiers of name geography». Professional Geographer, 49, 465-466.

ZUBELZU, Sergio i ALLENDE, Fernando (2015). «El concepto de paisaje y sus elementos constituyentes: requisitos para la adecuada gestión del recurso y adaptación de los instrumentos legales en España». Cuadernos de Geografía. Revista Colombiana de Geografía, 24, 29-42. http://dx.doi.org/10.15446/rcdg.v24n1.41369

Author Biographies

Joan Carles Membrado-Tena, Universitat de València

Departament de Geografia

Emilio Iranzo García, Universitat de València

Departament de Geografia

Published

2018-05-22

How to Cite

Membrado-Tena, J. C., & Iranzo García, E. (2018). Analysis of place names in l’Horta de València (Spain). Integration of the classical and the critical approaches for the reconstruction and enhancement of its landscape. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 64(2), 247–269. https://doi.org/10.5565/rev/dag.396

Downloads

Download data is not yet available.