El bosc, element clau d'un paisatge i d'una comunitat

Resumen

Aquest article és un resum de la tesi de llicenciatura presentada a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1981. La premissa de la tesi és que el bosc és un dels elements de l'entorn natural més plens de simbolisme. L'àrea d'estudi és l'Alta Garrotxa, una zona muntanyosa que conté considerables extensions de boscos i cingles rocoses, que fan que l'entorn natural sigui especialment interessant. En l'actualitat la comarca està patint un procés de despoblació total, i aquest estudi intenta reflectir com la resta de pagesos de l'Alta Garrotxa perceben, «senten» i «vibra amb» els boscos en particular, i de fet tot l'entorn natural. En conseqüència, s'analitzen una varietat d'elements, que van des d'una valoració dels recursos naturals extrets dels boscos fins a un examen del concepte de «territorialitat», i el sentit de pertinença a un lloc. El treball de camp es basava en el contacte directe amb els habitants i el seu entorn. En primer lloc, es van realitzar qüestionaris oberts amb registre magnètic per tal de captar l'extraordinària riquesa lèxica referida als boscos, única només per als agricultors locals i prova evident de la seva excepcional capacitat de percepció sensorial. Seguint un procediment similar, la segona part de l'estudi reflecteix el testimoni viu dels últims artesans i/o representants d'ocupacions forestals ja desaparegudes o en procés d'extinció. En aquest cas, però, es posa més èmfasi en les peculiaritats de l'ocupació de cada persona, en lloc de la seva capacitat individual de percepció en el bosc. Sense oblidar la contribució de la Geografia de la Percepció i el Comportament, aquest estudi es pot considerar que es troba en el camp de les noves línies d'investigació que s'han desenvolupat recentment a França, seguint estimulants debats sobre el tema de Lanscape d'una banda: i per un altre, en les branques fenomenològiques i existencials de la Geografia Humanista Britànica i americana dels últims anys.